Des del passat 1 de febrer d’enguany ja està disponible la nova Borsa de Treball del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Es tracta d’un servei completament renovat, i que supera els antics enviaments de correus electrònics als subscriptors d’una llista de correu. Ara la Borsa és una plataforma interactiva, social i 2.0, en què [...]
El passat 14 de gener de 2012 va tenir lloc la inauguració de la nova seu de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar, ubicada a l’edifici de la Casa de la Cultura. És una obra de l’arquitecte Daniel Mòdol Deltell, i té una superfície de 2.214m2 útils distribuïts en 3 plantes. A la planta soterrani, [...]
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes Architects Collective va ser finalista per al projecte de construcció de la nova Biblioteca Pública de Dalian, a la Xina. Té forma de pètal de rosa. Tota la biblioteca s’organitza al voltant d’un frondós pati interior, al qual s’hi aboca una façana interior vidriada. Les altres biblioteques de la mateixa regió, [...]
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes xilè Arentsen+Valderrama va guanyar el concurs per a la nova Biblioteca de la Facultat de Ciències de l’Enginyeria de la Universitat Austral de Xile, a la localitat Valdivia. La seva proposta consisteix en un volum comptacte, de 1.000m2 i doble pell, suspès a 2,30 metres sobre el nivell del terra, [...]
És una obra del 2010 de l’equip d’arquitectes Yoav Meiri Architects, i està ubicada al Parc Levinski de Tel Aviv, a Israel, al costat de l’estació central d’autobusos. Té 50m2 i està formada per dues estructures independents i de diferents mides (com dos grans quioscos), en forma de grans prestatges, un per adults i un [...]
La Biblioteca és una obra de l’equip d’arquitectes argentí Estudio Borrachia, ubicada a la ciutat de Moron, a la província de Buenos Aires. Té 1.000m2, distribuïts en dues plantes, en un solar estret i llarg. Les dues plantes superiors ocupen només la meitat de la planta, longitudinalment, deixant un gran espai buit, on hi una [...]
He pogut iniciar finalment la lectura de l’Item 54, monogràfic dedicat a l’arquitectura de les biblioteques, i editat pel Santi Romero. Amb article vull iniciar una sèrie d’articles sobre aquest número. I comencem pel començament, amb la secció A debat. Coordinats per en Santi Romero, hi van participar a més: Maribel Alqueza, bibliotecària de la [...]
És una obra de l’equip d’arquitectes Yi Architects. La Biblioteca Pública d’Stuttgart és exteriorment un gran cub, volumètricament contundent, i amb obertures regulars i simètriques en forma de panell, que de nit s’il·luminen amb diferents colors. Interiorment la Biblioteca s’organitza al voltant d’un gran atri central, buit, de cinc plantes d’alçada i de color blanc; [...]
És una obra de l’arquitecte Ander Marquet Ryan, de l’equip d’arquitectes Jaam, del 2005, de dues plantes i soterrani. Es caracteritza pel seu aspecte exterior, com de castell, emmurallat per un mur no estructural, en corba, de formigó blanc, contundent. Aquest mur serveix d’aïllament tèrmic dels volums interiors. Un carrer peatonal trenca aquesta muralla contundent, al mateix [...]
El número 321/322 de la revista ON Diseño està dedicat a les biblioteques. Hi podem trobar els següents projectes:
Molts d’aquests projectes ja han passat per les pàgines virtuals d’aquest blog… però ja tinc ganes de rebre’l, per a poder-lo fullejar i parlar de nous edificis. I com sempre, segur, amb la qualitat habitual de la revista.
Popularity: 9% [?]
La Biblioteca Pública de Puurs és una obra del 2010, de l’equip format per Bossuyt i Van de Walle. Té una superfície total de 1.100m2, i va tenir un cost d’1,2 milions d’euros. Està ubicada al centre de la ciutat, i la mateixa biblioteca forma part d’un projecte més ampli de renovació urbana. L’edifici destaca per lús del vidre a la façana principal, que fa que augmenti la sensació d’obertura i de transparència, i de continuïtat visual entre l’interior i l’exterior de l’edifici. Tot plegat configura una biblioteca molt humana, molt abastable, en què la llum i l’espai són els elements dominants. Hi destaca el color blanc, que domina totes les zones de la biblioteca, i que convina amb altres colors, com ara el vermell, el blau i el verd.
FONTS:
Popularity: 6% [?]
La Biblioteca està ubicada al barri madrileny de San Isidro de Carabanchel, entre els carrers Pellejeros i Antonio Vico. Porta ja un retràs de 2 anys en la seva execució, ja que estava prevista la seva obertura per al 2009; no obstant això, es preveu que obri portes aquest mateix any. El seu pressupost total és de 5,4 milions d’euros.
Es troba situada en una zona amb una forta pendent i una orografia complicada. L’edifici té 6 plantes, amb garatge inclòs, i disposa d’una superfície de 3.400m2, que acolliran una sala de publicacions periòdiques, secció infantil i juvenil, servei de préstec, sala de lectura i aules de treball en grup. A més, tindrà una sala d’estudi amb un accés independent a la resta de serveis.
FONTS:
Popularity: 7% [?]
La Biblioteca, obra de l’equip Studio Ortalli d’aquest mateix 2011, està ubicada a la petita localitat d’Erba, a la Llombardia. La Biblioteca, de dues de plantes d’alçada, està situada en un lloc estratègic de la ciutat, en la unió entre la zona residencial i la zona urbana. Així, s’ha plantejat l’edifici com un punt d’intersecció, de relació i diàleg entre dues realitats urbanes diferents. Això s’aconsegueix mitjançant un mur que té dues funcions: la primera, delimitar clarament l’espai del carrer de l’espai de la Biblioteca i el seu jardí; i la segona, potenciar el porxo d’entrada a l’edifici.
L’interior de l’edifici destaca per l’ús i la combinació del formigó i la fusta, que donen a la Biblioteca un aspecte càlid i acollidor. També és important la gelosia de fusta de la façana principal (tota vidriada), en forma de prestatgeria i que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i que matitza l’entrada de llum a l’interior.
FONTS:
Popularity: 6% [?]
El proper dilluns 10 d’octubre obre les seves portes una nova biblioteca de proximitat, la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot, la tercera que tindrà el districte de Gràcia, a Barcelona.
Té un fons documental inicial de 16.000 documents, amb dos centres d’interès dedicats al Jazz i blues i a la Vida sana i els hàbits saludables. La biblioteca porta el nom de la bibliotecària M. Antonieta Cot i Miralpeix (Mataró 1910-1994). Va ser una bibliotecària defensora de les biblioteques populars de la república, i va dirigir la Central de Biblioteques Populars des del 1969 fins que es va jubilar el 1980. Va ser veïna del districte de Gràcia una gran part de la seva vida.
L’edifici s’adapta a la morfologia longitudinal del solar, ubicat al límit de la ronda de Dalt. Esglaonat en dues alçades, la trobada amb el pendent transversal es realitza amb l’obertura de tres patis triangulars que faciliten l’accés de llum natural. La gran gelosia de fusta de la façana actua com a filtre de la llum solar i com a barrera acústica. Ocupa 1.225 m2 repartits en quatre plantes i disposa de sala d’actes amb un accés independent.
La inversió inicial ha estat de 4.214.762€, amb inversions de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya a través del PUOSC (Programa Específic de Biblioteques). El projecte bàsic va anar a càrrec de Francesc Rius; mentre que el projecte executiu i la direcció d’obra la van desenvolupar l’equip ILLA Arquitectes.
Font de la imatge [Consulta: 7 d'octubre de 2011]
Popularity: 9% [?]
Transcribo a continuación algunos fragmentos del artículo “Biblioteca Enric Miralles de Palafolls: unos libros y un sueño“, que escribí hace unos meses y se publicó en el n. 25 en la revista digital BiD (diciembre 2010). Escribo esta nota en el blog para difundir el artículo entre los que no sois lectores habituales de BiD. Espero que lo encontréis interesante.
“… el visitante no asocia el espacio de la Biblioteca de Palafolls con lo que hasta ahora categorizaba la palabra biblioteca. Se ha explorado un nuevo camino, se ha ampliado el universo de lo que puede ser una biblioteca. Seguramente se ha ampliado el significado de esta palabra… O quizá es que a estos espacios los tendremos que llamar de otra manera.
…
Los muros y las cubiertas del edificio de Palafolls, con formas curvas que se entrecruzan y se multiplican generando espacios ricos y complejos al mismo tiempo, explican algo de onírico, fantástico… Es el lugar para soñar, para emocionarse. Esto forma parte de la esencia de una biblioteca, el equipamiento que quiere ser centro dinamizador de la creatividad, generador de nuevos proyectos, estímulo de nuevas ilusiones, lugar para compartir la emoción…
…
las bibliotecas: son para ser vividas. Si nos perdemos en los aspectos técnicos, podríamos perder por el camino la esencia de la biblioteca, la capacidad de emoción.
…
[Miralles] Sabe que los edificios están vivos, y en su forma de proyectar siempre hay un punto de duda sobre lo establecido en el programa funcional, y a la vez una intención de superarlo, de ir más allá. Me parece que cada vez será más importante tener presentes estos aspectos cuando tengamos que programar nuevos equipamientos bibliotecarios.
…
Un equipamiento bibliotecario también es eso: un proceso abierto, en evolución, con unos límites que no están claros, con nuevos horizontes por explorar…
…
¿Cómo debe ser una biblioteca? ¿Qué forma debe tener? ¿Una biblioteca debe parecer una biblioteca? Creo que la Biblioteca de Palafolls, como toda la arquitectura de Miralles, sólo muestra las cualidades intrínsecas de su naturaleza.
…
No hay ningún vínculo con la idea preconcebida de cómo debe ser una biblioteca. El escrito de los arquitectos así lo explicita: “No guarda ningún recuerdo del carácter institucional de las bibliotecas.”
…
Esta libertad para explorar nuevas formas y esta autoridad para aceptar el resultado final, sea cual sea, es lo que yo a menudo querría para las futuras bibliotecas, de modo que la forma que tengan que tomar en el futuro no esté condicionada por ideas prefijadas, sino que sea consecuencia intrínseca de los procesos de tratamiento de la información, el conocimiento y la creatividad en nuestra sociedad. En este sentido, creo que hay que olvidar las antiguas formas de lectura, las antiguas formas de los edificios, para integrar sin prejuicios las nuevas formas de acceso al conocimiento y los nuevos espacios para fomentar la creatividad. Pero es necesario un alto grado de libertad y, como dicen Miralles y Tagliabue, también autoridad para aceptar el resultado final.”
Teneis el artículo completo en BiD.
FUENTES
Popularity: 10% [?]
Biblioteques Arquitectura
