Des del passat 1 de febrer d’enguany ja està disponible la nova Borsa de Treball del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Es tracta d’un servei completament renovat, i que supera els antics enviaments de correus electrònics als subscriptors d’una llista de correu. Ara la Borsa és una plataforma interactiva, social i 2.0, en què [...]
El passat 14 de gener de 2012 va tenir lloc la inauguració de la nova seu de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar, ubicada a l’edifici de la Casa de la Cultura. És una obra de l’arquitecte Daniel Mòdol Deltell, i té una superfície de 2.214m2 útils distribuïts en 3 plantes. A la planta soterrani, [...]
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes Architects Collective va ser finalista per al projecte de construcció de la nova Biblioteca Pública de Dalian, a la Xina. Té forma de pètal de rosa. Tota la biblioteca s’organitza al voltant d’un frondós pati interior, al qual s’hi aboca una façana interior vidriada. Les altres biblioteques de la mateixa regió, [...]
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes xilè Arentsen+Valderrama va guanyar el concurs per a la nova Biblioteca de la Facultat de Ciències de l’Enginyeria de la Universitat Austral de Xile, a la localitat Valdivia. La seva proposta consisteix en un volum comptacte, de 1.000m2 i doble pell, suspès a 2,30 metres sobre el nivell del terra, [...]
És una obra del 2010 de l’equip d’arquitectes Yoav Meiri Architects, i està ubicada al Parc Levinski de Tel Aviv, a Israel, al costat de l’estació central d’autobusos. Té 50m2 i està formada per dues estructures independents i de diferents mides (com dos grans quioscos), en forma de grans prestatges, un per adults i un [...]
La Biblioteca és una obra de l’equip d’arquitectes argentí Estudio Borrachia, ubicada a la ciutat de Moron, a la província de Buenos Aires. Té 1.000m2, distribuïts en dues plantes, en un solar estret i llarg. Les dues plantes superiors ocupen només la meitat de la planta, longitudinalment, deixant un gran espai buit, on hi una [...]
He pogut iniciar finalment la lectura de l’Item 54, monogràfic dedicat a l’arquitectura de les biblioteques, i editat pel Santi Romero. Amb article vull iniciar una sèrie d’articles sobre aquest número. I comencem pel començament, amb la secció A debat. Coordinats per en Santi Romero, hi van participar a més: Maribel Alqueza, bibliotecària de la [...]
És una obra de l’equip d’arquitectes Yi Architects. La Biblioteca Pública d’Stuttgart és exteriorment un gran cub, volumètricament contundent, i amb obertures regulars i simètriques en forma de panell, que de nit s’il·luminen amb diferents colors. Interiorment la Biblioteca s’organitza al voltant d’un gran atri central, buit, de cinc plantes d’alçada i de color blanc; [...]
És una obra de l’arquitecte Ander Marquet Ryan, de l’equip d’arquitectes Jaam, del 2005, de dues plantes i soterrani. Es caracteritza pel seu aspecte exterior, com de castell, emmurallat per un mur no estructural, en corba, de formigó blanc, contundent. Aquest mur serveix d’aïllament tèrmic dels volums interiors. Un carrer peatonal trenca aquesta muralla contundent, al mateix [...]
Dilluns passat es va celebrar el Dia de la Biblioteca. Amb la celebració d’aquesta diada es pretén, des del 1997, difondre l’existència a l’estat d’un servei públic de proximitat al ciutadà que contribueix de manera eficaç a facilitar l’accés al coneixement a tots els ciutadans. Vam llegir molts missatges a les xarxes socials animant tothom a treure el màxim rendiment d’aquests fantàstics equipaments culturals.
Per altra banda, precisament el cap de setmana anterior s’havia celebrat el 48h Open House Barcelona, un esdeveniment excepcional que pretén acostar l’arquitectura a la ciutadania a la ciutat de Barcelona a través de l’obertura de 160 edificis de tots mena, que obren les seves portes gratuïtament per a que tothom pugui visitar-los. És el segon any que es celebra aquest gran esdeveniment cívic i cultural, i ho ha fet amb un èxit rotund: més de 35.000 visitants! Des d’aquí volem felicitar l’equip de l’associació Arquitectura Reversible, que ha impulsat aquesta iniciativa i que treballa en altres projectes molt interessants per a divulgar l’arquitectura entre la ciutadania, a través d’activitats familiars, escolars i de formació d’adults.
Com no podia ser d’altra manera, algunes biblioteques de la ciutat han obert les seves portes per a fer-hi visites guiades, en alguns casos de la mà dels arquitectes autors dels projectes. Han estat una biblioteca universitària, una biblioteca especialitzada i quatre biblioteques públiques: Biblioteca Francesc Candel, Biblioteca Les Roquetes, Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra a l’edifici del Dipòsit de les Aigües i Biblioteca Arús. Comento a continuació les que conec millor, i ho faig molt de passada, amb la intenció d’aprofundir-hi, si és possible, més endavant.
La biblioteca Francesc Candel es va inaugurar el 2006 fruit d’una reforma de l’antiga fàbrica Phillips a la Zona Franca. L’edifici és de 1954, obra de Josep Soteras i la reforma del 2006 és de Josep Lluís Canosa. He comentat en alguna ocasió que la tipologia dels edificis industrials és molt adequada per a allotjar-hi una biblioteca pública. Aquest cas n’és un dels millors exemples. La sala de lectura principal, al primer pis, és un espai d’unes magnífiques dimensions amb uns lluernaris que garanteixen unes condicions de llum natura difusa excepcionals. Josep Soteras ho va projectar així perquè aquest era el lloc on els treballadors realitzaven la manufactura de les bombetes i la bona il.luminació era requisit indispensable. S’accedeix a la biblioteca, però, a nivell de planta baixa, i la relació entre ambues plantes és poc clara pels condicionanats geomètrics i programàtics de l’edifici, que requeria la convivència amb el CAP de la Marina. La intervenció de Josep Lluís Canosa resol amb prou elegància l’escala que comunica ambdues plantes.
Crec que un dels arguments principals de la intervenció de Josep Lluís Canosa és la recuperació dels grans lluernaris i de les voltes que permeten la llum difusa a la sala. Per a preservar el volum interior visualment net es van resoldre les instal.lacions perls tancaments perimetrals i pel terra tècnic. Com també he comentat algun cop, la solució del terra tècnic em sembla la millor per a permetre la flexibilitat dels espais: en aquesta biblioteca serà fàcil redistribuir els ordinadors i el mobiliari ja que es podran reubicar en qualsevol ubicació amb petites modificacions del traçat de la xarxa elèctrica i de telecomunicacions que hi ha al terra tècnic. Veiem, doncs, que la presència dels lluernaris que graranteixen la llum natural va induir també la millor solució per a permetre la flexibilitat a la sala, tant reclamada pels bibliotecaris.
La biblioteca Les Roquetes també és fruit de la reforma d’un edifici existent, que a més s’ha ampliat. L’any 1992 es van aixecar dos edificis “bessons” sobre la Ronda de Dalt, que fan de porta d’accés al barri de Les Roquetes i el connecten amb la ciutat. És un de tants exemples del “cosit” de teixits urbans que es van poder fer a partir de la gran operació urbanística de les rondes de Barcelona, que lluny de separar barris els unien. El projecte dels dos edificis fou de Marcià Codinachs i es va basar en la constucció amb prefabricats de formigó de grans llums (grans distàncies entre pilars, degut a l’existència de la ronda a sota).
Es decideix ubicar la biblioteca a l’edifici amb una ubicació lleugerament inferior, però per necessitats de programa cal ampliar-lo cap a llevant. Alfons Soldevila i Riera aprofita aquesta necessitat per a obrir l’edifici, amb la seva reforma de l’any 2008. Supera la limitació d’unes façanes molt tancades amb la creació de la sala de lectura principal al cos de nova construcció, caracteritzada per una façana amb un gran envidrament i definida exteriorment per la protecció solar d’acer. El nou cos es diferencia de l’exitent, de formigó prefabricat, en l’ús d’acer cortèn (amb acabat superficial d’òxid), i se’n distancia a través d’un espai de transició on s’hi ubica una rampa-escala, l’ascensor i un accés secundari per a la sala polivalent. El sostre inclinat de fusta acaba de qualificar la sala de lectura. En l’edifici existent la intevenció va ser de mínims: neteja, noves instal.lacions, la divisòria per a la zona infantil, també de fusta clara, nova il.luminació i poca cosa més. Els prefabricats de formigó, vistos interiorment. Dos llenguatges formals diferents per a dues arquitectures diferenciades, de dos moments històrics i amb dos sistemes constructius diferents.
De la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles ja en vaig parlar en un post no fa gaire, i no puc fer més animar-vos a visitar-la, pel bon treball que van fer Rahola Vidal Arquitectes.
Finalment, no puc deixar de mencionar el fantàstic edifici del Dipòsit de les Aigües, on està la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, obra de 1888 de Josep Fontserè. “En construir-se la cascada del Parc de la Ciutadella va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que l’abastís. Fontseré va idear una gran bassa elevada sostinguda per una impressionant estructura de pilars i arcades realitzades en maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai interior que recorda les naus de les esglésies romàniques” diuen al web de 48h Open House Barcelona. El treball fet amb el maó és d’una exquisidesa sublim i el resultat és monumental. La restauració feta per l’equip de Lluís Clotet i Ignacio Paricio (1993-99) és de gran qualitat. Feu una ullada, si no, a aquesta col.lecció d’imatges que he recollit a Flickr: veient-les em repeteixo que tinc pendent, també, un post en profunditat sobre aquest edifici.
Parlar de les biblioteques de la Barceloneta – La Fraternitat, obra de Francesc Guàrdia (1918) restaurada per Josep Maria Rovira (2001-2008), i de la biblioteca Arús, obra de Bonaventura Bassegoda (1895), allargaria massa aquest post, però serien motiu per a un altre post (un altre!). Vaig allargant la llista…
En definitiva, aprofiteu per a visitar aquestes biblioteques així que pugueu. Estarem atents a la pròxima edició de 48h Open House Barcelona, que de ben segur serà
interessant. Felicitats, una vegada més, a l’equip promotor i a tots els voluntaris que hi han participat.
FONTS:
Popularity: 19% [?]
El DHUB Barcelona, obra de l’estudi MBM, avança inexorablement, lent però amb seguretat. El projecte, iniciat el 2001, sembla que finalitzarà la tardor del 2012, en què ja podrà obrir les seves portes. Estarà ubicat a la plaça de les Glòries, i esdevindrà, sens dubte, una nova icona arquitectònica de la ciutat.
El projecte ha patit diferents modificacions, entre la qual destacar que el nou edifici acollirà la nova Biblioteca Pública del Clot. Aquesta havia d’anar, originalment, a l’Edifici Ona, però s’ha topat amb la crisi econòmica. Així que s’adeqüarà un espai de 2.000m2 (dels 30.000 que té l’edifici), amb un accés independent i amb un funcionament i una gestió totalment autònomes respecte el DHUB. La Biblioteca ocuparà les instal·lacions que estaven previstes pel Centre de Documentació. Es preveu que aquesta ubicació serà permament, però dependrà de les necessitats futures del DHUB.
Per cert, que demà s’inaugura al COAC l’exposició MBM, 60 anys d’arquitectura i ciutat 1951-2011… l’estudi és l’autor de l’edifici del DHUB, així que segurament ocuparà un lloc ben destacat a l’exposició. L’exposició es podrà veure fins el 9 de gener de 2012.
FONTS:
Popularity: 16% [?]
La Biblioteca Pública d’aquesta localitat sevillana és d’aquelles que passa desapercebuda; és tracta d’una construcció totalment integrada en el teixit urbà que l’envolta, sense estridència, humana i d’escala propera. Un edifici senzill, sense pretensions ni artificis. Però és precisament això, aquest caràcter i aquesta filosofia, el que la diferencia i la fa especial.
Obra del 2011 de l’equip d’arquitectes Mediomundo arquitectos, format per Marta Pelegrín y Fernando Pérez, la biblioteca destaca també per la gran quantitat de llum que entra a l’edifici, i pel domini aclaparador del blanc i de línies rectes i clares. Una llum que entra a l’edifici de forma zenital, a partir de lluernaris a la coberta que marquen els punts de lectura. Està ubicada en un solar entre mitgeres de 5 metres d’amplada i 25 de profunditat, i només té 2 plantes d’alçada. Al final de tot, hi ha un gran buit en forma de pati interior, i just a tocar, la sala infantil. Les zones de consulta, ordinadors i l’hemeroteca es troben a la entrada; mentre que la zona de lectura i estudi està ubicada a la primera planta.
FONTS:
Popularity: 12% [?]
El próximo lunes, 24 de octubre, se celebrará el encuentro de profesionales de la Red de Bibliotecas Municipales de la provincia de Barcelona, el Día de la Biblioteca, y tendrá lugar en la Biblioteca Antonio Martín, que forma parte del CÈNTRIC Espai Cultural de El Prat de Llobregat. El edificio se inauguró en diciembre de 2010, tal y como comentamos desde Bauen, y tiene una calidad arquitectónica excepcional. Es obra de Brullet – De Luna Arquitectes y es fruto de un largo proceso de trabajo que comenzó en 2001, en el que he tenido la suerte de participar desde el principio.
Este lunes tendré la oportunidad de visitar, una vez más, este magnífico edificio. Para hacer una breve descrición lo mejor que puedo hacer es remitirme al texto de los arquitectos en su web: “El centro cultural del Prat, está situado en la plaza Catalunya del Prat, y contiene una biblioteca, el archivo histórico del Prat y una sala de actos. La volumetría exterior del complejo cultural, recubierta de una elegante piel de zinc, se configura como un cuerpo rotundo solo fragmentado por la irrupción de la sala de actos y el vaciado central que sirve como patio de entrada. El interior del edificio contrasta con su agresividad exterior; las sucesiones espaciales, el trabajo en sección, la utilización de materiales cálidos o la serenidad que aporta la luz cenital, generan una interesante experiencia atmosférica especialmente espectacular en el triple espacio que conforma el acceso a la biblioteca. “.
En este texto intuimos algunas de las cracterístqiues recurrentes de la arquitectura de Manel Brullet: a partir del profundo respeto por el usuario que tiene que vivir los espacios, el arquitecto configura una arquitectura serena, protectora, basada en la tectónica de los materiales y en una cuidada relación entre el interior y el exterior.
“Me interesa la dimensión protectora de la arquitectura (…) la dimensión más personal, la arquitectura relacionada con los sentimientos, con el amparo, el estímulo hacia las actividades humanas. (…) En demasiadas ocasiones, el espacio se impone abusivamente sobre el usuario, convirtiendo el espacio en un no lugar. Impidiendo que el usuario sea una parte activa y viva del mismo. Es muy importante convertir el espacio en un lugar en el que algo nuestro está presente y que por tanto nos pertenece“. (Los fragmentos están extraídos del libro “Manuel Brullet” y del n. 25 de Diseño Interior, que se referencian en el pie).
“Las dimensiones de los diferentes espacios deben lograr que desaparezcan las grandes dimensiones del edificio para evitar la sensación de masificación. Un objetivo muy claro es la personalización de cada subconjunto“.
Creo que estas intenciones se perciben en las salas de lectura de la biblioteca, donde cada espacio tiene unas características específicas que lo diferencian del resto. Brullet juega mucho con la sección para conseguirlo: espacios de altura reducida para la lectura combinados dobles alturas (hacia arriba o hacia abajo), triples alturas que dan aire a las mesas de lectura corridas, perforaciones en los paramentos interiores para relacionar visualmente diferentes estancias de lectura … Arrimaderos de madera (como hace también Josep Llinás en sus bibliotecas) para hacer más cálida la atmósfera, pavimento textil en las zonas de butacas para hacerlas más acogedoras, lámparas suspendidas para conseguir un ambiente más doméstico …
“Para conseguir un ambiente doméstico, tanto en el proyecto del edificio como en el equipamiento, se debe profundizar en los contenidos del espacio y, por tanto, se debe conocer de manera muy exhaustiva el uso que el personal (que trabaja en el edificio) y los usuarios hacen del edificio y los equipamientos. Esto comporta diseñar el espacio de acuerdo con las necesidades más específicas de cada lugar, lo cual posibilita la apropiación de este espacio por parte del usuario. En parte, la idea de confortabilidad espacial nace a partir de la posibilidad de apropiación del espacio “.
“Los edificios de Manel Brullet son escenarios de actividad, inductores de actividad” dice el maestro Josep Quetglas.
Durante todo el proceso de proyecto y obra el equipo de Brullet ha tenido una especial preocupación por conocer las necesidades del usuario, las necesidades del equipamiento, de los trabajadores … Sólo así se pueden ofrecer propuestas que se ajusten y permitan la apropiación por parte de los usuarios y trabajadores. Se puede apreciar en muchos detalles el especial cuidado para satisfacer cada exigencia, y al mismo tiempo con delicadeza y elegancia con que se ha hecho. La preocupación por que muchas mesas tengan enchufes para la conexión de portátiles (y la correspondiente previsión en obra de la ubicación precisa, al centímetro, de cada mesa!), el especial cuidado en el tratamiento de la luz difusa cenital , óptima para la lectura, la utilización de ciertos toques de color en la zona infantil … Todos estos detalles son los que van a permitir una natural apropiación de la arquitectura por parte de los usuarios y la generación de actividad, que en definitiva es lo que aspira toda arquitectura habitada, y en especial las bibliotecas.
Por otra parte, los arquitectos hablan de vaciado central en el volumen del edificio que configura el patio de acceso. Este es el espacio de transición entre exterior e interior por excelencia. La relación inerior – exterior es también un aspecto importante en la arquitectura de Manel Brullet, así como la relación entre el edificio y la ciudad.
“Todos mis proyectos entablan una estrecha relación con la estructura y la idea de la ciudad tradicional. (…) Una primera idea de la consideración de mis edificios en relación con la ciudad es la idea de protección de sus usuarios repecto de la misma, proyectando unos espacios, interiores o exteriores, cerrados, que permitan unos desarrollo tranquilo de sus actividades, un sosiego y una vida diferente, más amable, más abarcable, más relacionada con la idea de jardín, de espacio cerrado con relaciones autónomas respecto de un exterior más crispado, más agresivo y más impersonal “.
Ciertamente, el edificio del Cèntric Espai Cultural aparece como un volumen nítidamente dibujado, como un cuerpo rotundo. La apariencia de dureza que se deriva de las fachadas de chapa metálica queda matizada en cuanto entramos: en el patio principal, en el porche del acceso posterior y en los espacios de vestíbulos comunes aparecen superficies de madera tropical, como para hacer más acogedor el acceso, más plácido el tránsito de interior a exterior y viceversa. Por otra parte, algunas aperturas de cristal dan cierto ritmo a la fachada y permiten puntualmente las vistas al exterior de forma muy controlada. En cambio, son habituales las vistas interiores, entre diferentes espacios de la biblioteca, entre la zona del auditorio y la biblioteca, o entre éstos y el patio (que es como un exterior interior). Estas espacios autorreferenciales interiores son oportunos en una biblioteca, que es un espacio para la introspección.
Tiene mucha importancia también la luz cenital como elemento configurador de la forma de la biblioteca: la decisión de crear unos grandes lucernarios para bañar con luz difusa las salas de lectura acaba comportando la apertura de unas perforaciones entre plantas, que generan la sección que mejor explica el proyecto, en mi opinión. Bajo los lucernarios, grandes volúmenes vacíos verticales permiten iluminar dos plantas y caracterizar de forma espléndida los diferentes espacios próximos, manteniendo al mismo tiempo la privacidad y la sensación de domesticidad. Grandes volúmenes, con luz a raudales, para calificar pequeños espacios, pequeñas salas de lectura, que asoman. (Esto cuesta de ver en las fotografías y sólo se percibe claramente cuando se visita el espacio). El tratamiento de la luz natural, sobre todo a través de la cubierta, como uno de los argumentos de peso en el proyecto de la biblioteca (tal y como nos enseñó Aalto) es uno de los aspectos que a menudo echo de menos en los proyectos de biblioteca.
Queda destacar la exquisitez con que los arquitectos han trabajado los materiales, siempre en su estado natural, mostrando sus cualidades tectónicas. Color, textura, materialidad, olor, tacto …
“… siempre procuro que los materiales se expresen en mis obras tal como son. Intento dejarles espacio para que se expresen, reduciendo el número de materiales al mínimo posible. (…) Me parece muy importante la calidad y nobleza del material, su textura, su peso, su color. Hay pocos materiales que no sean fascinantes, el problema es encontrar cómo expresar y mostrar su fuerza interior “.
En el edificio de El Prat de Llobregat, dureza del zinc en fachada, calidez de la madera de arce en el interior, textiles en los pavimentos de las zonas más acogedoras, madera en abundancia en todo el interior del auditorio, nobleza del granito y de la madera tropical en el pavimento y paramentos del vestíbulo … Cada uno de estos materiales se ha colocado con cuidado, de manera que los detalles de los encuentros entre ellos queden bien resueltos. Cada rincón está pensado, dibujado. Cada detalle ha sido discutido. Estos detalles no se ven el día de la primera visita al edificio. Son cosas que se van descubriendo a medida que se va utilizando. Entonces la percepción de la arquitectura toma espesor, como los buenos vinos. El usuario se apropia de este abrigo confortable. En definitiva, la envidiable calidad constructiva del edificio contribuye también, de forma sutil, a la percepción de calidad ambiental y al confort de los usuarios.
El espacio del blog, y el tiempo que tengo, sólo me permite dar estas cuatro pinceladas de los instrumentos que Brullet y De Luna ponen al servicio de la arquitectura con maestría, coherencia y disciplina. Todo ello, para poder poner la arquitectura al servicio de las personas.
Finalmente, no quiero terminar este post sin unas palabras de agradecimiento a aquellos profesionales con quien he tenido el placer de trabajar durante tantos años y que, en cierto modo, ahora echo de menos … Los arquitectos del equipo de Brullet – De Luna, los arquitectos de los Servicios Técnicos y los responsables del Área de Cultura del Ayuntamiento de El Prat de Llobregat, el director del Cèntric, la directora de la Biblioteca, y otros que me dejo. Manel Brullet, Alfonso De Luna, Jaume Piñol, Arantxa Basterra, Rafa Milán, Xavier Giménez, Cristina López … gracias!
FUENTES
Popularity: 27% [?]
Dilluns vinent, 24 d’octubre, es celebrarà la trobada de professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, el Dia de la Biblioteca, i es farà a la Biblioteca Antonio Martín, que forma part del CÈNTRIC Espai Cultural del Prat de Llobregat. L’edifici es va inaugurar el desembre del 2010, tal i com vam comentar des de Bauen, i té una qualitat arquitectònica excepcional. És obra de Brullet – De Luna Arquitectes i és fruit d’un llarg procés de treball que va començar el 2001, en el que he tingut la sort de participar des del principi.
Dilluns tindré l’oportunitat de visitar , una vegada més, aquest magnífic edifici. Per a fer-ne una breu descrició el millor que puc fer és remetre’m al text dels arquitectes a la seva web: “El centre cultural del Prat està situat a la plaça Catalunya del Prat i conté una biblioteca, l´arxiu històric del Prat, i una sala d´actes. La volumetria exterior del complex cultural, recoberta d´una elegant pell de zenc, es configura com un cos rotund només fragmentat per la irrupció de la sala d’actes i un buidat central que serveix com a pati d’entrada. L´interior de l´edifici contrasta amb l´agressivitat de l´aspecte exterior; les successions espaials, el treball en secció, la utilització de materials càlids o la serenitat que aporta la llum zenital, generen una interessant experiència atmosfèrica especialment espectacular en el triple espai que conforma l´accés a la biblioteca”.
En aquest text hi intuïm algunes de les cracterístqiues recurrents de l’arquitectura de Manel Brullet: a partir del profund respecte per l’usuari que ha de viure els espais, l’arquitecte configura una arquitecura serena, protectora, basada en la tectònica dels materials i en una cuidada relació entre l’interior i l’exterior.
“M’interessa la dimensió protectora de l’arquitectura (…) la dimensió més personal, l’arquitectura relacionada amb els sentiments, amb l’empara, l’estímul cap a les activitats humanes. (…) Massa sovint, l’espai s’imposa abusivament sobre l’usuari, convertint l’espai en un no lloc. Impedint que l’usuari sigui una part activa i viva del mateix. És molt important l’espai en lloc en el que quelcom nostre hi és present i que per tant ens pertany”. (Els fragments són extrets del llibre “Manuel Brullet” i del n. 25 de Diseño Interior, que es referencien al peu).
“Les dimensions dels diferents espais han d’aconseguir que desapareguin les grans dimensions de l’edifici per a evitar la sensació de massificació. Un objectiu molt clar és la personalització de cada subconjunt”.
Crec que aquestes intencions es perceben a les sales de lectura de la biblioteca, on cada espai té unes característiques específiques que el diferencien de la resta. Brullet juga molt amb la secció per a aconseguir-ho: espais d’alçada reduïda per a la lectura combinats dobles alçades (cap amunt o cap avall), triples alçades amb taules de lectura corregudes que s’hi aboquen, perforacions en els paraments interiors per a relacionar visualment diferents estances de lectura… Arrambadors de fusta (com fa també Josep Llinás a les seves biblioteques) per a fer més càlida l’atmosfera, paviment tèxtil en les zones de butaques per a fer-les més acollidores, làmpares suspeses per a aconseguir un ambient més domèstic…
“Per a aconseguir un ambient domèstic, tant en el projecte de l’edifici com en l’equipament, cal aprofundir en els continguts de l’espai i, per tant, s’ha de conèixer de manera molt exhaustiva l’ús que el personal (que treballa en l’edifici) i els usuaris fan de l’edifici i dels equipaments. Això comporta dissenyar l’espai d’acord amb les necessitats específiques de cada lloc, fet que possibilita l’apropiació d’aquest espai per part de l’usuari. En part, la idea de confortabilitat espaial neix a partir de la possibilitat d’apropiació de l’espai”.
“Els edificis de’n Manel Brullet són espais d’activitat, inductors d’activitat” diu el mestre Josep Quetglas.
Durant tot el procés de projecte i obra l’equip de Brullet ha tingut una especial preocupació per a conèixer les necessitats de l’usuari, les necessitats de l’equipament, dels treballadors… Només així es poden oferir propostes que s’hi ajustin i en permetin l’apropiació. Es pot apreciar en molts detalls l’especial cura per a satisfer cada exigència, i fer-ho alhora amb delicadesa i elegància. La preocupació per a que moltes taules tinguin endolls per a la connexió de portàtils (i la corresponent previsió, en obra de l’ubicació precisa, al centímetre, de cada taula!), l’especial cura en el tractament de la llum difosa zenital, òptima per a la lectura, la utilització de certs tocs de color a la zona infantil… Tots aquests detalls són els que han de permetre una natural apropiació de l’arquitectura per part dels usuaris, i la generació d’activitat, que en definitiva és al que aspira tota arquitectura habitada, i en especial les biblioteques.
Per altra banda, els arquitectes parlen del buidat central en el volum de l’edifici que configura el pati d’accés. Aquest és l’espai de transició entre exterior i interior per excel.lència. La relació inerior – exterior és també un aspecte important en l’arquitectura de Manel Brullet, així com la relació entre l’edifici i la ciutat.
“Tots els meus projectes entaulen una estreta relació amb l’estructura i la idea de la ciutat tradicional. (…) Una primera idea de la consideració dels meus edificis en relació amb la ciutat és la idea de protecció dels seus usuaris repecte d’ella, projectant uns espais, interiors o exteriors, tancats, que permetin uns desenvolupament tranquil de les seves activitats, un assossec i una vida diferent, més amable, més abastable, més relacionada amb la idea de jardí, d’espai tancat amb relacions autònomes respecte d’un exterior més crispat, més agressiu i més impersonal”.
Certament, l’edifici del Cèntric Espai Cultural apareix com un volum nítidament dibuixat, com un cos rotund. L’aparença de duresa que es deriva de les façanes de xapa metàl.lica queda matisada a mesura que entrem: al pati principal, al porxo de l’accés posterior i als espais de vestíbuls comuns hi apareixen superfícies de fusta tropical, com per a fer més acollidor l’accés, més plàcid el trànsit d’interior a exterior i viceversa. Per altra banda, algunes obertures de vidre donen cert ritme a la façana i permeten puntualment les vistes a l’exterior de forma molt controlada. En canvi, són habituals les vistes interiors, entre diferents espais de la biblioteca, entre la zona de l’auditori i la biblioteca, o entre aquests i el pati (que és com un exterior interior). Aquestes espais autoreferencials interiors són oportuns en una biblioteca, que és un espai per a la introspecció.
Té molta importància també la llum zenital com a element configurador de la forma de la biblioteca: la decisió de fer uns grans lluernaris per a banyar amb llum difosa les sales de lectura acaba comportant l’obertura d’unes perforacions entre plantes, que generen la secció que millor explica el projecte, en la meva opinió. Sota els lluernaris, uns grans volums buids verticals permeten il.luminar dues plantes i caracteritzar de forma esplèndida els diferents espais que s’hi aboquen, mantenint-hi alhora la privacitat i la sensació de domesticitat. Grans volums, amb llum a dojo, per a qualificar petits espais, petites sales de lectura, que s’hi aboquen. (Això costa de veure en les fotografies i només es percep clarament quan es visita l’espai). El tractament de la llum natural, sobretot a través de la coberta, com un dels arguments de pes en el projecte de la biblioteca (tal i com ens ensenyà Aalto) és un dels aspectes que sovint trobo a faltar en els projectes de biblioteca.
Queda remarcar l’exquisidesa amb què els arquitectes han treballat els materials, sempre en el seu estat natural, mostrant les seves qualitats tectòniques. Color, textura, materialitat, olor, tacte…
“… sempre procuro que els materials s’expressin en les meves obres tal i com són. Intento deixar-los espai per a que s’expressin, reduint-ne el número al mínim possible. (…) Em sembla molt important la qualitat i noblesa del material, la seva textura, el seu pes, el seu color. Hi ha pocs materials que no siguin fascinants, el problema és trobar com expressar i mostrar la seva força interior”.
A l’edifici del Prat de Llobregat, duresa del zenc en façana, calidesa de la fusta d’auró a l’interior, tèxtils en els paviments de les zones més acollidores, fusta en abundància a tot l’interior de l’auditori, noblesa del granet i fustra tropical al paviment i paraments del vestíbul… Cadascun d’aquests materials s’ha col.locat amb cura, de manera que els detalls de les trobades entre ells quedin ben resolts. Cada racó està pensat, dibuixat. Cada detall ha estat discutit. Aquests detalls no es veuen el dia de la primera visita a l’edifici. Són coses que es van descobrint a mesura que es va utilitzant l’edifici. Llavors la percepció de l’arquitectura agafa gruix, com els bons vins. L’usuari s’apropia d’aquest abric confortable. En definitiva, l’envejable qualitat constructiva de l’edifici contibueix també, de forma subtil, a la percepció de qualitat ambiental i al confort dels usuaris.
L’espai del blog, i el temps que tinc, només em permet de fer aquestes quatre pinzellades dels instruments que Brullet i De Luna posen al servei de l’arquitectura amb mestratge, coherencia i disciplina. Tot plegat, per a poder posar l’arquitectura al servei de les persones.
Finalment, no vull acabar aquest post sense unes paraules d’agraïment a aquells professionals amb qui he tingut el plaer de treballar durants tants anys i que, en certa manera, ara trobo a faltar… Els arquitectes de l’equip de Brullet – De Luna, els arquitectes dels Serveis Tècnics i els responsables de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, el director del Cèntric, la directora de la Biblioteca, i altres que em deixo. Manel Brullet, Alfonso De Luna, Jaume Piñol, Arantxa Basterra, Rafa Milán, Xavier Giménez, Cristina López… gràcies!
FONTS
Popularity: 38% [?]
El 2010 l’equip d’arquitectes madrileny Murado i Elvira, format per Clara Murado i Juan Elvira, van guanyar el concurs per a la nova Biblioteca i Arxiu Històric de Baiona, a la província de Pontevedra. El projecte del nou equipament s’emmarca en la rehabilitació de l’antic hospital de la localitat. De la rehabilitació cal destacar-ne la recuperació dels espais sota coberta, fet que ha donat més espai i amplitud a tota la primera planta. A més, tot el seu interior destacarà per l’ús abundant i càlid de la fusta, tot respectant elements de fàbrica originals.
La Biblioteca i Arxiu tindran 1.224,25m2, més 949,50m2 de jardí. El projecte té un pressupost d’1.700.000€. Han col·laborat en el projecte Eugenia Concha i Marta Colón de Carvajal. Vull donar les gràcies a Juan Elvira per aportar tota mena de material gràfic, els panells del concurs i fins i tot la memòria del projecte.
Panells que es van presentar al concurs (PDF):
Memoria constructiva (Word, 16,9 KB)
FONTS:
Popularity: 9% [?]
Biblioteques Arquitectura
