Dilluns vinent, 24 d’octubre, es celebrarà la trobada de professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, el Dia de la Biblioteca, i es farà a la Biblioteca Antonio Martín, que forma part del CÈNTRIC Espai Cultural del Prat de Llobregat. L’edifici es va inaugurar el desembre del 2010, tal i com vam comentar des de Bauen, i té una qualitat arquitectònica excepcional. És obra de Brullet – De Luna Arquitectes i és fruit d’un llarg procés de treball que va començar el 2001, en el que he tingut la sort de participar des del principi.
Dilluns tindré l’oportunitat de visitar , una vegada més, aquest magnífic edifici. Per a fer-ne una breu descrició el millor que puc fer és remetre’m al text dels arquitectes a la seva web: “El centre cultural del Prat està situat a la plaça Catalunya del Prat i conté una biblioteca, l´arxiu històric del Prat, i una sala d´actes. La volumetria exterior del complex cultural, recoberta d´una elegant pell de zenc, es configura com un cos rotund només fragmentat per la irrupció de la sala d’actes i un buidat central que serveix com a pati d’entrada. L´interior de l´edifici contrasta amb l´agressivitat de l´aspecte exterior; les successions espaials, el treball en secció, la utilització de materials càlids o la serenitat que aporta la llum zenital, generen una interessant experiència atmosfèrica especialment espectacular en el triple espai que conforma l´accés a la biblioteca”.
En aquest text hi intuïm algunes de les cracterístqiues recurrents de l’arquitectura de Manel Brullet: a partir del profund respecte per l’usuari que ha de viure els espais, l’arquitecte configura una arquitecura serena, protectora, basada en la tectònica dels materials i en una cuidada relació entre l’interior i l’exterior.
“M’interessa la dimensió protectora de l’arquitectura (…) la dimensió més personal, l’arquitectura relacionada amb els sentiments, amb l’empara, l’estímul cap a les activitats humanes. (…) Massa sovint, l’espai s’imposa abusivament sobre l’usuari, convertint l’espai en un no lloc. Impedint que l’usuari sigui una part activa i viva del mateix. És molt important l’espai en lloc en el que quelcom nostre hi és present i que per tant ens pertany”. (Els fragments són extrets del llibre “Manuel Brullet” i del n. 25 de Diseño Interior, que es referencien al peu).
“Les dimensions dels diferents espais han d’aconseguir que desapareguin les grans dimensions de l’edifici per a evitar la sensació de massificació. Un objectiu molt clar és la personalització de cada subconjunt”.
Crec que aquestes intencions es perceben a les sales de lectura de la biblioteca, on cada espai té unes característiques específiques que el diferencien de la resta. Brullet juga molt amb la secció per a aconseguir-ho: espais d’alçada reduïda per a la lectura combinats dobles alçades (cap amunt o cap avall), triples alçades amb taules de lectura corregudes que s’hi aboquen, perforacions en els paraments interiors per a relacionar visualment diferents estances de lectura… Arrambadors de fusta (com fa també Josep Llinás a les seves biblioteques) per a fer més càlida l’atmosfera, paviment tèxtil en les zones de butaques per a fer-les més acollidores, làmpares suspeses per a aconseguir un ambient més domèstic…
“Per a aconseguir un ambient domèstic, tant en el projecte de l’edifici com en l’equipament, cal aprofundir en els continguts de l’espai i, per tant, s’ha de conèixer de manera molt exhaustiva l’ús que el personal (que treballa en l’edifici) i els usuaris fan de l’edifici i dels equipaments. Això comporta dissenyar l’espai d’acord amb les necessitats específiques de cada lloc, fet que possibilita l’apropiació d’aquest espai per part de l’usuari. En part, la idea de confortabilitat espaial neix a partir de la possibilitat d’apropiació de l’espai”.
“Els edificis de’n Manel Brullet són espais d’activitat, inductors d’activitat” diu el mestre Josep Quetglas.
Durant tot el procés de projecte i obra l’equip de Brullet ha tingut una especial preocupació per a conèixer les necessitats de l’usuari, les necessitats de l’equipament, dels treballadors… Només així es poden oferir propostes que s’hi ajustin i en permetin l’apropiació. Es pot apreciar en molts detalls l’especial cura per a satisfer cada exigència, i fer-ho alhora amb delicadesa i elegància. La preocupació per a que moltes taules tinguin endolls per a la connexió de portàtils (i la corresponent previsió, en obra de l’ubicació precisa, al centímetre, de cada taula!), l’especial cura en el tractament de la llum difosa zenital, òptima per a la lectura, la utilització de certs tocs de color a la zona infantil… Tots aquests detalls són els que han de permetre una natural apropiació de l’arquitectura per part dels usuaris, i la generació d’activitat, que en definitiva és al que aspira tota arquitectura habitada, i en especial les biblioteques.
Per altra banda, els arquitectes parlen del buidat central en el volum de l’edifici que configura el pati d’accés. Aquest és l’espai de transició entre exterior i interior per excel.lència. La relació inerior – exterior és també un aspecte important en l’arquitectura de Manel Brullet, així com la relació entre l’edifici i la ciutat.
“Tots els meus projectes entaulen una estreta relació amb l’estructura i la idea de la ciutat tradicional. (…) Una primera idea de la consideració dels meus edificis en relació amb la ciutat és la idea de protecció dels seus usuaris repecte d’ella, projectant uns espais, interiors o exteriors, tancats, que permetin uns desenvolupament tranquil de les seves activitats, un assossec i una vida diferent, més amable, més abastable, més relacionada amb la idea de jardí, d’espai tancat amb relacions autònomes respecte d’un exterior més crispat, més agressiu i més impersonal”.
Certament, l’edifici del Cèntric Espai Cultural apareix com un volum nítidament dibuixat, com un cos rotund. L’aparença de duresa que es deriva de les façanes de xapa metàl.lica queda matisada a mesura que entrem: al pati principal, al porxo de l’accés posterior i als espais de vestíbuls comuns hi apareixen superfícies de fusta tropical, com per a fer més acollidor l’accés, més plàcid el trànsit d’interior a exterior i viceversa. Per altra banda, algunes obertures de vidre donen cert ritme a la façana i permeten puntualment les vistes a l’exterior de forma molt controlada. En canvi, són habituals les vistes interiors, entre diferents espais de la biblioteca, entre la zona de l’auditori i la biblioteca, o entre aquests i el pati (que és com un exterior interior). Aquestes espais autoreferencials interiors són oportuns en una biblioteca, que és un espai per a la introspecció.
Té molta importància també la llum zenital com a element configurador de la forma de la biblioteca: la decisió de fer uns grans lluernaris per a banyar amb llum difosa les sales de lectura acaba comportant l’obertura d’unes perforacions entre plantes, que generen la secció que millor explica el projecte, en la meva opinió. Sota els lluernaris, uns grans volums buids verticals permeten il.luminar dues plantes i caracteritzar de forma esplèndida els diferents espais que s’hi aboquen, mantenint-hi alhora la privacitat i la sensació de domesticitat. Grans volums, amb llum a dojo, per a qualificar petits espais, petites sales de lectura, que s’hi aboquen. (Això costa de veure en les fotografies i només es percep clarament quan es visita l’espai). El tractament de la llum natural, sobretot a través de la coberta, com un dels arguments de pes en el projecte de la biblioteca (tal i com ens ensenyà Aalto) és un dels aspectes que sovint trobo a faltar en els projectes de biblioteca.
Queda remarcar l’exquisidesa amb què els arquitectes han treballat els materials, sempre en el seu estat natural, mostrant les seves qualitats tectòniques. Color, textura, materialitat, olor, tacte…
“… sempre procuro que els materials s’expressin en les meves obres tal i com són. Intento deixar-los espai per a que s’expressin, reduint-ne el número al mínim possible. (…) Em sembla molt important la qualitat i noblesa del material, la seva textura, el seu pes, el seu color. Hi ha pocs materials que no siguin fascinants, el problema és trobar com expressar i mostrar la seva força interior”.
A l’edifici del Prat de Llobregat, duresa del zenc en façana, calidesa de la fusta d’auró a l’interior, tèxtils en els paviments de les zones més acollidores, fusta en abundància a tot l’interior de l’auditori, noblesa del granet i fustra tropical al paviment i paraments del vestíbul… Cadascun d’aquests materials s’ha col.locat amb cura, de manera que els detalls de les trobades entre ells quedin ben resolts. Cada racó està pensat, dibuixat. Cada detall ha estat discutit. Aquests detalls no es veuen el dia de la primera visita a l’edifici. Són coses que es van descobrint a mesura que es va utilitzant l’edifici. Llavors la percepció de l’arquitectura agafa gruix, com els bons vins. L’usuari s’apropia d’aquest abric confortable. En definitiva, l’envejable qualitat constructiva de l’edifici contibueix també, de forma subtil, a la percepció de qualitat ambiental i al confort dels usuaris.
L’espai del blog, i el temps que tinc, només em permet de fer aquestes quatre pinzellades dels instruments que Brullet i De Luna posen al servei de l’arquitectura amb mestratge, coherencia i disciplina. Tot plegat, per a poder posar l’arquitectura al servei de les persones.
Finalment, no vull acabar aquest post sense unes paraules d’agraïment a aquells professionals amb qui he tingut el plaer de treballar durants tants anys i que, en certa manera, ara trobo a faltar… Els arquitectes de l’equip de Brullet – De Luna, els arquitectes dels Serveis Tècnics i els responsables de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, el director del Cèntric, la directora de la Biblioteca, i altres que em deixo. Manel Brullet, Alfonso De Luna, Jaume Piñol, Arantxa Basterra, Rafa Milán, Xavier Giménez, Cristina López… gràcies!
FONTS
Popularity: 38% [?]
