Archive for Opinió

Item 54, arquitectura i biblioteques (1): A debat

54p

He pogut iniciar finalment la lectura de l’Item 54, monogràfic dedicat a l’arquitectura de les biblioteques, i editat pel Santi Romero. Amb article vull iniciar una sèrie d’articles sobre aquest número. I comencem pel començament, amb la secció A debat.

Coordinats per en Santi Romero, hi van participar a més:

  • Maribel Alqueza, bibliotecària de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
  • Mateu Barba, arquitecte i autor entre d’altres de la Biblioteca de Sant Ildefons de Cornellà o de la de Llagostera.
  • Ignasi Bonjoch, dissenyador i autor entre d’altres de l’espai interior de la biblioteca de l’Elisava.
  • Verónica Chiatellino, usuària de biblioteques.
  • Cristina Estrada, cap de la Central de Biblioteques de les Terres de l’Ebre.
  • Montserrat Jordà, usuària de biblioteques.
  • Esther Ruiz, bibliotecària.

Un conjunt de persones ben heterogeni, diferent i que implica diferents perfils: arquitectes, dissenyadors, bibliotecaris i usuaris… tots ells implicats en menor o major mesura en el disseny i la construcció de les biblioteques. En el debat s’hi van tractar diferents temes: la biblioteca com a icona arquitectònica, el disseny dels espais interiors, la il·luminació, els espais per a nens, els taulells d’atenció als usuaris…

Hi ha uns quants aspectes que m’han fet pensar. Sobre la comoditat de l’usuari en els espais interiors, l’Ignasi Bonjoch apunta:

No fer servir mai l’estridència. Crec que l’estridència s’utilitza quan no tens res per reclamar l’atenció. (p. 12)

Però matisa que un usuari pot tenir el mateix grau de comoditat de diferents maneres i de diferents formes. I finalitza:

Seguint aquesta experiència, estem fent biblioteques partides en dues: una part per a la lectura i recerca, i aquest espai d’entre hores. (p. 13)

Coincideixo amb què l’estridència no és el camí en els interiors de biblioteques. Calen uns interiors coherents, que mostrin una unitat i que expliquin una història. És necessari, és clar, que hi hagin diferents espais adaptats als usos i les funcions que s’hi desenvolupen, però sempre hi ha d’haver una continuïtat, un camí, sense caure en la homogeneïtzació dels interiors de moltes biblioteques. Però també sóc de la opinió que l’interior de la biblioteca, com a conjunt, ha de sorprendre, i ha de ser capaç de captar l’atenció de l’usuari. És un element indispensable de relació amb l’usuari, i cal que aquest demostri interès en el mobiliari. Segurament no caldrà usar l’estridència, però si que hi intervindran factors com l’usabilitat, la comoditat, la facilitat d’ús i manteniment, la compacticitat, la perdurabilitat, l’originalitat.

I seguint amb el factor sorpresa, l’Esther Ruiz treu el tema de la previsibilitat:

Som davant d’un element de sorpresa, innovador amb el mobiliari però conservador amb allò que ja hi havia. Com a usuària m’agrada que em sorprenguin. Una biblioteca previsible és avorrida.

És molt subtil la línia entre l’estridència i la innovació, la sorpresa i la originalitat. On s’acaba una, i on comença l’altra. Com no ser avorrits, sense caure en l’estridència? Com evitar ser avorrits, sense caure en la homogeneïtat i la previsibilitat? Potser amb coherència i subtilesa?

Popularity: 8% [?]

“La biblioteca angular”, llibre sobre el futur dels espais de les biblioteques

bibliotecaangular

Avui divendres s’ha presentat virtualment del meu llibre La biblioteca angular, editat per l’editorial Petròpolis, del meu bon amic Jaume Llambrich.

Us deixo un fragment de pròleg, escrit de forma magnífica per en Ferran Moreno, excel·lent bibliotecari i gran coneixedor de la nostra professió.

La biblioteca angular és, precisament, una reflexió sobre els espais de les biblioteques i el seu futur, estructurada en tres apartats. Al primer, «La biblioteca ciutadana», ens és presentada l’evolució dels edificis i els espais de les biblioteques fins a esdevenir l’anomenada biblioteca ubiqua, una biblioteca omnipresent i adaptable a les noves realitats; una biblioteca que ha estat un instrument d’enginyeria social i que ha evolucionat cap a la virtualitat, amb tots els canvis que això provoca. El segon, «La biblioteca com a espai», és el més extens i intenta oferir una panoràmica sobre el valor de l’espai físic de les biblioteques i de la seva evolució, sempre en el context de la virtualització que fa que la biblioteca esdevingui un espai híbrid, un espai de transició entre el món analògic i el món digital. Al tercer, «La biblioteca sense llibres», ens immergeix en el futur d’una biblioteca buida de llibres tal com la coneixem actualment i que s’ha de repensar totalment: s’hauran de repensar els possibles usos que es podria donar als espais, com construir i dissenyar aquests espais, quins serveis s’hi podrà oferir, com s’oferirà l’accés a la informació; en definitiva, quin serà el paper de les biblioteques i dels bibliotecaris en aquest futur de biblioteques sense llibres al qual sembla que ens condueix la digitalització de la informació. I com serà aquest futur?

Si el voleu tenir a les mans, el podeu comprar en línia aquí.

I aquest és el video amb la presentació, elaborat amb un gust molt exquisit per en Jaume, amb música de Vivaldi i amb una selecció molt acurada d’imatges molt belles de biblioteques.

Popularity: 12% [?]

Presentació del llibre “La biblioteca angular”

targetobiblio

Durant les passades Jornades Catalanes de Documentació del mes de maig de 2010, vaig repartir alguns exemplars del llibre La biblioteca angular, editat per l’editorial Petròpolis del bon amic Jaume Llambrich, i prologat per també bon amic i company de professió Ferran Moreno. El llibre fa un recull d’alguns articles d’opinió publicats aquí al blog, i que busquen oferir una perspectiva dels reptes futurs de les biblioteques i dels seus edificis, des de diferents angles i punts de vista.

Ara, i després d’algunes vicissituds, a la fi podem fer la presentació virtual del llibre, que tindrà lloc el proper 11 de novembre, a les 20h, a la web de l’editorial. A partir d’aquell dia, el llibre es podrà comprar en format paper, descarregar-lo en PDF o llegir-lo en línia.

Us hi esperem! I per descomptat, hi esteu tots convidats.

Popularity: 11% [?]

Biblioteca Antonio Martín, a El Prat de Llobregat

DSCN1616

 

Dilluns vinent, 24 d’octubre, es celebrarà la trobada de professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, el Dia de la Biblioteca, i es farà a la Biblioteca Antonio Martín, que forma part del CÈNTRIC Espai Cultural del Prat de Llobregat. L’edifici es va inaugurar el desembre del 2010, tal i com vam comentar des de Bauen, i té una qualitat arquitectònica excepcional. És obra de Brullet – De Luna Arquitectes i és fruit d’un llarg procés de treball que va començar el 2001, en el que he tingut la sort de participar des del principi.

Dilluns tindré l’oportunitat de visitar , una vegada més, aquest magnífic edifici. Per a fer-ne una breu descrició el millor que puc fer és remetre’m al text dels arquitectes a la seva web: “El centre cultural del Prat està situat a la plaça Catalunya del Prat i conté una biblioteca, l´arxiu històric del Prat, i una sala d´actes. La volumetria exterior del complex cultural, recoberta d´una elegant pell de zenc, es configura com un cos rotund només fragmentat per la irrupció de la sala d’actes i un buidat central que serveix com a pati d’entrada. L´interior de l´edifici contrasta amb l´agressivitat de l´aspecte exterior; les successions espaials, el treball en secció, la utilització de materials càlids o la serenitat que aporta la llum zenital, generen una interessant experiència atmosfèrica especialment espectacular en el triple espai que conforma l´accés a la biblioteca”.

En aquest text hi intuïm algunes de les cracterístqiues recurrents de l’arquitectura de Manel Brullet: a partir del profund respecte per l’usuari que ha de viure els espais, l’arquitecte configura una arquitecura serena, protectora, basada en la tectònica dels materials i en una cuidada relació entre l’interior i l’exterior.

M’interessa la dimensió protectora de l’arquitectura (…) la dimensió més personal, l’arquitectura relacionada amb els sentiments, amb l’empara, l’estímul cap a les activitats humanes. (…) Massa sovint, l’espai s’imposa abusivament sobre l’usuari, convertint l’espai en un no lloc. Impedint que l’usuari sigui una part activa i viva del mateix. És molt important l’espai en lloc en el que quelcom nostre hi és present i que per tant ens pertany”. (Els fragments són extrets del llibre “Manuel Brullet” i  del n. 25 de Diseño Interior, que es referencien al peu).

Les dimensions dels diferents espais han d’aconseguir que desapareguin les grans dimensions de l’edifici per a evitar la sensació de massificació. Un objectiu molt clar és la personalització de cada subconjunt”.

Crec que aquestes intencions es perceben a les sales de lectura de la biblioteca, on cada espai té unes característiques específiques que el diferencien de la resta. Brullet juga molt amb la secció per a aconseguir-ho: espais d’alçada reduïda per a la lectura combinats dobles alçades (cap amunt o cap avall), triples alçades amb taules de lectura corregudes que s’hi aboquen, perforacions en els paraments interiors per a relacionar visualment diferents estances de lectura… Arrambadors de fusta (com fa també Josep Llinás a les seves biblioteques) per a fer més càlida l’atmosfera, paviment tèxtil en les zones de butaques per a fer-les més acollidores, làmpares suspeses per a aconseguir un ambient més domèstic…

Per a aconseguir un ambient domèstic, tant en el projecte de l’edifici com en l’equipament, cal aprofundir en els continguts de l’espai i, per tant, s’ha de conèixer de manera molt exhaustiva l’ús que el personal (que treballa en l’edifici) i els usuaris fan de l’edifici i dels equipaments. Això comporta dissenyar l’espai d’acord amb les necessitats específiques de cada lloc, fet que possibilita l’apropiació d’aquest espai per part de l’usuari. En part, la idea de confortabilitat espaial neix a partir de la possibilitat d’apropiació de l’espai”.

Els edificis de’n Manel Brullet són espais d’activitat, inductors d’activitat” diu el mestre Josep Quetglas.

Durant tot el procés de projecte i obra l’equip de Brullet ha tingut una especial preocupació per a conèixer les necessitats de l’usuari, les necessitats de l’equipament, dels treballadors… Només així es poden oferir propostes que s’hi ajustin i en permetin l’apropiació. Es pot apreciar en molts detalls l’especial cura per a satisfer cada exigència, i fer-ho alhora amb delicadesa i elegància. La preocupació per a que moltes taules tinguin endolls per a la connexió de portàtils (i la corresponent previsió, en obra de l’ubicació precisa, al centímetre, de cada taula!), l’especial cura en el tractament de la llum difosa zenital, òptima per a la lectura, la utilització de certs tocs de color a la zona infantil… Tots aquests detalls són els que han de permetre una natural apropiació de l’arquitectura per part dels usuaris, i la generació d’activitat, que en definitiva és al que aspira tota arquitectura habitada, i en especial les biblioteques.

Per altra banda, els arquitectes parlen del buidat central en el volum de l’edifici que configura el pati d’accés. Aquest és l’espai de transició entre exterior i interior per excel.lència. La relació inerior – exterior és també un aspecte important en l’arquitectura de Manel Brullet, així com la relació entre l’edifici i la ciutat.

Tots els meus projectes entaulen una estreta relació amb l’estructura i la idea de la ciutat tradicional. (…) Una primera idea de la consideració dels meus edificis en relació amb la ciutat és la idea de protecció dels seus usuaris repecte d’ella, projectant uns espais, interiors o exteriors, tancats, que permetin uns desenvolupament tranquil de les seves activitats, un assossec i una vida diferent, més amable, més abastable, més relacionada amb la idea de jardí, d’espai tancat amb relacions autònomes respecte d’un exterior més crispat, més agressiu i més impersonal”.

Certament, l’edifici del Cèntric Espai Cultural apareix com un volum nítidament dibuixat, com un cos rotund. L’aparença de duresa que es deriva de les façanes de xapa metàl.lica queda matisada a mesura que entrem: al pati principal, al porxo de l’accés posterior  i als espais de vestíbuls comuns hi apareixen superfícies de fusta tropical, com per a fer més acollidor l’accés, més plàcid el trànsit d’interior a exterior i viceversa. Per altra banda, algunes obertures de vidre donen cert ritme a la façana i permeten puntualment les vistes a l’exterior de forma molt controlada. En canvi, són habituals les vistes interiors, entre diferents espais de la biblioteca, entre la zona de l’auditori i la biblioteca, o entre aquests i el pati (que és com un exterior interior). Aquestes espais autoreferencials interiors són oportuns en una biblioteca, que és un espai per a la introspecció.

Té molta importància també la llum zenital com a element configurador de la forma de la biblioteca: la decisió de fer uns grans lluernaris per a banyar amb llum difosa les sales de lectura acaba comportant l’obertura d’unes perforacions entre plantes, que generen la secció que millor explica el projecte, en la meva opinió. Sota els lluernaris, uns grans volums buids verticals permeten il.luminar dues plantes i caracteritzar de forma esplèndida els diferents espais que s’hi aboquen, mantenint-hi alhora la privacitat i la sensació de domesticitat. Grans volums, amb llum a dojo, per a qualificar petits espais, petites sales de lectura, que s’hi aboquen. (Això costa de veure en les fotografies i només es percep clarament quan es visita l’espai). El tractament de la llum natural, sobretot a través de la coberta, com un dels arguments de pes en el projecte de la biblioteca (tal i com ens ensenyà Aalto) és un dels aspectes que sovint trobo a faltar  en els projectes de biblioteca.

Queda remarcar l’exquisidesa amb què els arquitectes han treballat els materials, sempre en el seu estat natural, mostrant les seves qualitats tectòniques. Color, textura, materialitat, olor, tacte…

… sempre procuro que els materials s’expressin en les meves obres tal i com són. Intento deixar-los espai per a que s’expressin, reduint-ne el número al mínim possible. (…) Em sembla molt important la qualitat i noblesa del material, la seva textura, el seu pes, el seu color. Hi ha pocs materials que no siguin fascinants, el problema és trobar com expressar i mostrar la seva força interior”.

A l’edifici del Prat de Llobregat, duresa del zenc en façana, calidesa de la fusta d’auró a l’interior, tèxtils en els paviments de les zones més acollidores, fusta en abundància a tot l’interior de l’auditori, noblesa del granet i fustra tropical al paviment i paraments del vestíbul… Cadascun d’aquests materials s’ha col.locat amb cura, de manera que els detalls de les trobades entre ells quedin ben resolts. Cada racó està pensat, dibuixat. Cada detall ha estat discutit. Aquests detalls no es veuen el dia de la primera visita a l’edifici. Són coses que es van descobrint a mesura que es va utilitzant l’edifici. Llavors la percepció de l’arquitectura agafa gruix, com els bons vins. L’usuari s’apropia d’aquest abric confortable. En definitiva, l’envejable qualitat constructiva de l’edifici contibueix també, de forma subtil, a la percepció de qualitat ambiental i al confort dels usuaris.

L’espai del blog, i el temps que tinc, només em permet de fer aquestes quatre pinzellades dels instruments que Brullet i De Luna posen al servei de l’arquitectura amb mestratge, coherencia i disciplina. Tot plegat, per a poder posar l’arquitectura al servei de les persones.

Finalment,  no vull acabar aquest post sense unes paraules d’agraïment a aquells professionals amb qui he tingut el plaer de treballar durants tants anys i que, en certa manera, ara trobo a faltar… Els arquitectes de l’equip de Brullet – De Luna, els arquitectes dels Serveis Tècnics i els responsables de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, el director del Cèntric, la directora de la Biblioteca, i altres que em deixo. Manel Brullet, Alfonso De Luna, Jaume Piñol, Arantxa Basterra, Rafa Milán, Xavier Giménez, Cristina López… gràcies!

FONTS

Popularity: 38% [?]

Biblioteca de Palafolls: unos libros y un sueño

FOTO 4 - 0112

Transcribo a continuación algunos fragmentos del artículo “Biblioteca Enric Miralles de Palafolls: unos libros y un sueño“, que escribí hace unos meses y se publicó en el n. 25 en la revista digital BiD (diciembre 2010). Escribo esta nota en el blog para difundir el artículo entre los que no sois lectores habituales de BiD. Espero que lo encontréis interesante.

 

… el visitante no asocia el espacio de la Biblioteca de Palafolls con lo que hasta ahora categorizaba la palabra biblioteca. Se ha explorado un nuevo camino, se ha ampliado el universo de lo que puede ser una biblioteca. Seguramente se ha ampliado el significado de esta palabra… O quizá es que a estos espacios los tendremos que llamar de otra manera.

Los muros y las cubiertas del edificio de Palafolls, con formas curvas que se entrecruzan y se multiplican generando espacios ricos y complejos al mismo tiempo, explican algo de onírico, fantástico… Es el lugar para soñar, para emocionarse. Esto forma parte de la esencia de una biblioteca, el equipamiento que quiere ser centro dinamizador de la creatividad, generador de nuevos proyectos, estímulo de nuevas ilusiones, lugar para compartir la emoción…

las bibliotecas: son para ser vividas. Si nos perdemos en los aspectos técnicos, podríamos perder por el camino la esencia de la biblioteca, la capacidad de emoción.

[Miralles] Sabe que los edificios están vivos, y en su forma de proyectar siempre hay un punto de duda sobre lo establecido en el programa funcional, y a la vez una intención de superarlo, de ir más allá. Me parece que cada vez será más importante tener presentes estos aspectos cuando tengamos que programar nuevos equipamientos bibliotecarios.

Un equipamiento bibliotecario también es eso: un proceso abierto, en evolución, con unos límites que no están claros, con nuevos horizontes por explorar…

¿Cómo debe ser una biblioteca? ¿Qué forma debe tener? ¿Una biblioteca debe parecer una biblioteca? Creo que la Biblioteca de Palafolls, como toda la arquitectura de Miralles, sólo muestra las cualidades intrínsecas de su naturaleza.

No hay ningún vínculo con la idea preconcebida de cómo debe ser una biblioteca. El escrito de los arquitectos así lo explicita: “No guarda ningún recuerdo del carácter institucional de las bibliotecas.”

Esta libertad para explorar nuevas formas y esta autoridad para aceptar el resultado final, sea cual sea, es lo que yo a menudo querría para las futuras bibliotecas, de modo que la forma que tengan que tomar en el futuro no esté condicionada por ideas prefijadas, sino que sea consecuencia intrínseca de los procesos de tratamiento de la información, el conocimiento y la creatividad en nuestra sociedad. En este sentido, creo que hay que olvidar las antiguas formas de lectura, las antiguas formas de los edificios, para integrar sin prejuicios las nuevas formas de acceso al conocimiento y los nuevos espacios para fomentar la creatividad. Pero es necesario un alto grado de libertad y, como dicen Miralles y Tagliabue, también autoridad para aceptar el resultado final.

Teneis el artículo completo en BiD.

FUENTES

Popularity: 11% [?]

Biblioteca de Palafolls: uns llibres i un somni

FOTO 4 - 0112

Transcric a continuació alguns fragments de l’article “Biblioteca Enric Miralles de Palafolls: uns llibres i un somni“, que vaig escriure fa uns mesos i es va publicar al n. 25 a la revista digital BiD (desembre 2010). Faig aquesta nota al blog per a fer arribar l’article als que no sou lectors habituals de BiD. Espero que el trobeu interessant.

 

…el visitant no associa l’espai de la Biblioteca de Palafolls amb el que fins ara categoritzava amb la paraula biblioteca. S’ha explorat un nou camí, s’ha ampliat l’univers del que pot ser una biblioteca. Segurament s’ha ampliat el significat d’aquesta paraula… O potser és que a aquests espais els haurem d’anomenar d’una altra manera.

Els murs i les cobertes de l’edifici de Palafolls, amb formes corbes que s’entrecreuen i es multipliquen generant espais rics i complexes alhora, expliquen quelcom d’oníric, de fantàstic… És el lloc per somiar, per emocionar-se. Això forma part de l’essència d’una biblioteca, l’equipament que vol ser centre dinamitzador de la creativitat, generador de nous projectes, estímul de noves il·lusions, lloc per compartir l’emoció…

les biblioteques: són per ser viscudes. Si ens perdem en els aspectes tècnics, podríem perdre pel camí l’essència de la biblioteca, la capacitat d’emoció.

[Miralles] Sap que els edificis són vius, i en la seva forma de projectar sempre hi ha un punt de dubte sobre el que s’estableix al programa funcional, i alhora una intenció de superar-lo, d’anar més enllà. Em sembla que cada cop serà més important tenir presents aquests aspectes quan haguem de programar nous equipaments bibliotecaris.

Un equipament bibliotecari també és això: un procés obert, en evolució, amb uns límits que no estan clars, amb nous horitzons per explorar…

Com ha de ser una biblioteca? Quina forma ha de tenir? Una biblioteca ha de semblar una biblioteca? Crec que la Biblioteca de Palafolls, com tota l’arquitectura de Miralles, tan sols mostra les qualitats intrínseques de la seva naturalesa.

No hi ha cap lligam amb la idea preconcebuda de com ha de ser una biblioteca. L’escrit dels arquitectes així ho explicita: “No guarda ningún recuerdo del carácter institucional de las bibliotecas.

Aquesta llibertat a l’hora d’explorar noves formes i aquesta autoritat per acceptar el resultat final, sigui quin sigui, és el que jo sovint voldria per a les futures biblioteques, de manera que la forma que hagin de prendre en el futur no estigui condicionada per idees prefixades, sinó que sigui conseqüència intrínseca dels processos de tractament de la informació, el coneixement i la creativitat en la nostra societat. En aquest sentit, crec que cal oblidar les antigues formes de lectura, les antigues formes dels edificis, per integrar sense prejudicis les noves formes d’accés al coneixement i els nous espais per fomentar la creativitat. Però cal un alt grau de llibertat i, com diuen Miralles i Tagliabue, cal autoritat per acceptar el resultat final.

Teniu l’article complet a BiD.

FONTS

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 8% [?]