Archive for Jornades i congressos

Reportatge gràfic de la Jornada “Biblioteques i interculturalitat: integració de minories i immigrants a través de la biblioteca”

Jornada Biblioteques i interculturalitat (11)

El passat 24 de març vaig assistir a la Jornada “Biblioteques i interculturalitat: integració de minories i immigrants a través de la biblioteca”, organitzada pel COBDCV a la Biblioteca Valenciana. Aquí en deixo un petit reportatge gràfic, amb fotografies i vídeos. Podeu llegir-ne la crònica al Document 192.

http://www.cobdc.net/document-192/2011/03/jornada-biblioteques-i-interculturalitat-integracio-de-minories-i-immigrants-a-traves-de-la-biblioteca/

Inici de l’acte

Eugenio López de Quintana Sáenz, President de SEDIC

Teresa Palacio, directora d’Outreach Services del Sistema bibliotecari del comotat de Lee al sud-oest de la Florida.

Un moment de l’exposició de Teresa Palacio

L’exposició de Gisela Sendra, de les Biblioteques de Gandia

Popularity: 5% [?]

4a Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social

cohesió social

Demà 21 de març se celebrarà la quarta edició de la Jornada Biblioteca Pública i Cohesió Social, aquesta edició sota el lema Ciutadania i família. Es presentaran tot un seguit d’experiències i projectes que volen il·lustrar el treball que s’està fent a les biblioteques públiques de Catalunya, però també d’Alemanya, dels Estats Units i de Suïssa per afavorir la integració social a famílies amb cultures diferents a la del país o comunitat en la que resideixen, bé perquè no han nascut o bé perquè ja han nascut en el nostre país però continuen desenvolupant-se en entorns socials molt marcats per la seva cultura d’origen.

La Jornada comptarà amb la participació de

  • Antonio Ariño, Catedràtic de Sociologia, desenvolupa la seva activitat docent a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València,
  • Mònica Prodon, cofundadora (1988) i responsable de la biblioteca multicultural Globlivres,
  • Úrsula Utz, delegada de l’organizació Livres sans Frontières de Suïssa,
  • Maria Palacio, bibliotecària i cap dels servei d’extensió bibliotecària del Sistema Bibliotecari del Comtat de Lee al sud-oest de l’estat de Florida,
  • Yilmaz Holtz Ersahin, membre del programa Mentee U 40 – Diversitat cultural 2030 en el marc del conveni de la UNESCO sobre la protecció i el foment de la diversitat de formes d’expressió culturals i membre associat en els projectes d’investigació: Tradicions Orals, Fra diaspora e emigrazione, Musica Occidentale e Orientale de la Università degli Studi di Napoli l’Orientale i de la Universitat de Salern (Itàlia),
  • Caterina Guillén, en el 2008 va participar com a mediadora i coordinadora del projecte per l’Any Europeu del Diàleg Intercultural 2008 “Ulisses, el descobriment d’Europa” per la Fundació Societat i Cultura (FUSIC),
  • Begonya Ferré, actualment i des del 2007 és la directora de la Biblioteca de Roquetes,
  • Anna M. Comas, prospectora d’empreses de la Fundació Intergramanet per al programa Incorpora i
  • Thelma Gil, tècnica en inserció laboral de la Fundació Integramenet, per al programa Incorpora de l’Obra Social de la Caixa des de l’any 2006.

Lloc: Biblioteca Jaume Fuster. Plaça de Lesseps, 20-22. Barcelona.

Inscripció gratuïta. Aforament limitat. Traducció simultània al català i al castellà.

La sessió es retransmetrà en directe pel Portal de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Tota la informació, programa i el formulari per fer la inscripció al bloc de la Jornada:

http://bpcohesiosocial.wordpress.com/

Organitzen:

  • Biblioteques de Barcelona
  • Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
  • Subdirecció General de Biblioteques. Direcció General de Cooperació Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
  • Goethe-Institut Barcelona
  • US Consulate General Barcelona

Popularity: 8% [?]

Jornada “Bibliotecas e interculturalidad: integración de minorías e inmigrantes a través de la biblioteca”

MF3-A006

El proper dijous 24 de març d’enguany assistiré, en representació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, a la jornada Bibliotecas e interculturalidad: integración de minorías e inmigrantes a través de la biblioteca(programa en PDF). L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Valenciana, la capçalera del sistema bibliotecari del País Valencià. La Jornada està organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de la Comunitat Valenciana i per SEDIC. Serà sens dubte una ocasió excel·lent per a començar a enfortir relacions entre ambdós Col·legis, i iniciar col·laboracions mútues que enforteixin els respectius col·legis i a tots els professionals que hi estan representats.

Si llegeixes això, hi assistiràs a la Jornada, m’agradarà veure’t serà tot un plaer poder parlar amb tu.

Us convidem a participar en la trobada professional a València sobre multiculturalitat en bilioteques. Organitzat de manera conjunta pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) i l’Associació Espanyola de Documentació i Informació (SEDIC).
Es tracta de reflexionar sobre el paper de les biblioteques en el context actual de diversitat cultural i lingüística i de compartir experiències que la recolzen i promouen.
T’ESPEREM 24 de Març a les 17:30 h al Saló d’Actes de la Biblioteca Valenciana

PROGRAMA

Presentació i benvinguda,
Eugenio López de Quintana Sáenz, President de SEDIC i Marina Estarlich , Vicepresidenta del COBDCV

Ponència:
17:30 h “Futuro y la sociedad: integración de minorías e inmigrantes a través de la biblioteca” Teresa Palacio, directora d’Outreach Services del Sistema bibliotecari del comotat de Lee al sud-oest de la Florida.

Experiència professional:
18:15 h “Multiculturalitat a les biblioteques de Gandia: una gestió dinàmica”. Gisela Sendra, Coordinadora de la Junta Multicultural Xarxa de Biblioteques Públiques de Gandia.

18:45 -19:30 Col·loqui

A continuació, oferirem un vi d’honor a tots els assistents que ens permeti continuar la xerrada en un ambient més distès.

 

 

Popularity: 6% [?]

Article: “Cómo afrontar el cambio con ilusión: XII Jornadas Catalanas de Información y Documentación”

REDOC2009

Juntament amb el Javier Guallar hem publicat un petit article, una modesta ressenya, sobre les passades 12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, celebrades el passat mes de maig d’enguany.

Los pasados 19 y 20 de mayo de 2010 tuvieron lugar en el Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona las 12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació(en adelante,  Jornades) [1]. Las  Jornades son organizadas bianualmente por el Colegio Ofi cial de Bibliotecarios-Documentalistas de Cataluña (COBDC). En esta edición contaron con la participación de 532 personas, de las cuales 502 provenían de Cataluña y las otras 30 del resto de España, lo cual muestra una capacidad de convocatoria nada desdeñable en el contexto actual de variada oferta congresual.

Tot l’article a: http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/676/751

Popularity: 4% [?]

Jornadas “Los futuros…”: arquitectura y biblioteca

El primer día de las jornadas “Los futuros de la biblioteca pública” había sido intenso (ver los posts anteriores sobre el tema aquí y aquí). El último día los diálogos serian sobre la evolución del espacio físico, sobre la arquitectura de la biblioteca pública. Este era el tema que me interesaba especialmente.

Moderaba los diálogos Hellen Niegaard, que entre muchas otras cosas ha editado recientemente el libro “Library space. Inspiration for buildings and design “, que os recomiendo.

Las sesiones comenzaban con unos cortos vídeos sobre las bibliotecas de Barcelona, y en este caso también nos proyectaron un vídeo sorprendente de la futura biblioteca central de Helsinki. Creo que su valor radica en que explica muy bien cuál es el rol de la biblioteca en la sociedad de la información, en relación al acceso al conocimiento, la innovación y la creatividad como fuentes de prosperidad. La sociedad finesa ha vivido en pocos años el milagro del nacimiento de una de las economías más competitivas del mundo, en base a la innovación ya la tecnología. El vídeo ilustra de forma clara el posicionamiento de la biblioteca, como espacio público, en raleació a este proceso. Me dejó impresionado.

Seguro que buena parte de mérito es de Maija Berndtson, directora de la Biblioteca Central de Helsinki, que intervenía en el primer diálogo y habló con mucho pasión. Le acompañaba en el primer diálogo Charles Noordham, director de la Biblioteca de La Haya, para hablar de los procesos de planificación y programación de los equipamientos.

“Los edificios de bibliotecas deberían facilitar los nuevos usos de la era digital y yo todavía no lo he visto”. Así de contundente se mostraba Berndtson, mostrando unos cables pegados de mala manera, con cinta adhesiva en medio del escenario.

“Como persuadir a un responsable político de hacer una inversión importante?” Ella cree que el argumento principal es que la biblioteca es un espacio público, patrimonio de los ciudadanos, frente al espacio comercial, propiedad de las compañías que están en manos de los grandes capitalistas.

Maija Berndtson dijo que ella cree que los cambios que deben incorporar la biblioteca y el edificio de biblioteca son (y perdonad si me he ovidado alguno):

  • Centrarse en las personas, y no en los libros
  • Tratar al usuario como un sujeto, y no como un objeto
  • Explorar nuevas formas de lectura, de búsqueda …
  • Flexibilidad de los espacios
  • Garantizar la existencia de espacios vacíos, áreas sin nada, donde todo pueda ocurrir
  • Trabajar en base a contrastes dentro del espacio: nuevo / antiguo, ruido / silencio …
  • Hacer edificios fácilmente inteligibles, fáciles de “leer”

Ante este listado tan bien estudiado, Charles Noordam sólo pudo estar de acuerdo y enfatizar el tema de la flexibilidad, añadiendo la capacidad de seducción que cree que debe tener la biblioteca.

Se planteó el tema de cómo integrar los medios digitales en los espacios. Se habló de trabajar diferentes atmósferas, ambientes, “surroundings” que pueden acompañar a estos medios y pueden Premite la “inspiration“, el estímulo, por el aprendizaje.

Noordam dijo que somos conscientes de que a menudo las bibliotecas tienen una imagen con poco prestigio, pero que si logran ser centros dinámicos y activos se convierten en elementos de pretigio, de marketing para la ciudad.

Al acabar este diálogo me comentaron que no hay wi-fi en la sala. Alguien que trabajaba en portátil debía conectarse a través del móvil, con 3G. Una lástima, que hablando precisamente de estos temas y estando en una biblioteca pública, no hubiera este servicio básico.

En el segundo diálogo Borge Søndergard, de Hjørring, Dinamarca, y Brian Gambles, de Birmingham, hablaron de los nuevos espacios para los nuevos usos. Lástima que de las muchas cosas interesantes que se dijeron, puedo citar sólo algunas … La importancia de la serendipity, la sorpresa, el encuentro casual como elemento con el que trabajar.

Gambles insistía en la importancia de la programación: hay que tener una clara idea del equipamiento, del negocio (“Designing the business is the core“), porque si no se tiene la arquitectura pasa por delante. “If the architect takes advantage, you’re in trouble”. Pensé que tiene toda la razón: si el cliente no tiene las cosas claras, no sabe exactamente lo que quiere antes de empezar a dibujar el edificio, el arquitectotiene que tomar decisiones y la arquitectura se acaba imponiendo por encima del servicio bibliotecario. Yo lo he visto tantas veces … El cliente debe saber exactamente qué quiere, para que la arquitectura se pueda ajustar a la imagen precisa del bussiness.

También salió otro tema estrella en este tipo de encuentros: cómo relacionarse con el arquitecto? Gambles insistió en la importancia de la elección del equipo de arquitectos. Es una decisión muy importante! Hay que ser conscientes. Hubo cierto revuelo porque Søndergard dijo que para el proyecto de Hjørring en lugar de trabajar con arquitectos lo habían hecho con un equipo de ingenieros y artistas que eran “wild and not squared people“, . Independientemente de la formación de cada profesional, me quedo con la importancia de trabajar con un equipo de gente sin prejuicios, valiente y atrevida. Wild people!

Finalmente hablaron, una vez más, de la necesidad de implicar a los usuarios / clientes en el diseño del nuevo proyecto. “Work with the client, not for the client“.

Tras una pausa, el ingeniero Alexander Ivancic arquitecto Joan Sabaté hablaron sobre sostenibilidad, y moderó el diálogo Santi Romero. Aunque aparentemente no sea un tema relacionado directamente con la biblioteca pública, hay unanimidad en que las acciones encaminadas a una mayor sostenibilidad deben ser transversales, desde todos los ámbitos, y a todos los niveles.

Entre otras cosas, Sabaté dijo que la ecología va estrechamente ligada con el modelo económico: cuando se habla del coste de un edificio se tiene que incluir todo el ciclo de vida del edificio. De modo que a menudo hacer un edificio sostenible en términos globales tiene un coste menor aunque la inversión inicial sea mayor, porque los costes de mantenimiento (y el impacto en el entorno) son menores. Es decir, que nuestros edificios gastan muchísimo (tienen un impacto muy grande en el entorno) a menudo porque se quiere minimizar la inversión inicial, de manera que se difieren los costes al futuro. Encontré muy interesante que apuntara a la estructura vertical de los presupuestos y a la estrucutra jerárquica de la administración como origen de problema: los capítulos de inversiones no están relacionados con los capítulos de mantenimiento, de manera que no se puede hacer esta lectura transversal y unitaria de los costes del edificio. Me parece que esta puede ser una de las claves del podría desbloquear para el grave problema que tenemos en este país con el mantenimiento de los edificios.

Ivancic apuntó otra cuestión que me parece clave: en cuanto a los aspectos ambientales, en la mayoría de proyectos hay una correcta prescripción cualitativa (las ideas generales, los conceptos para el edificio …), pero falla la prescripción cuantitativa . Es decir, el arquitecto tiene buenas intuiciones de proyecto pero luego no se concretan en una buena resolución, porque no hay una buena cuantificación de los parámetros ambientales. Creo que es importante que haya una retroalimentación, un feed-back, durante el proceso de proyecto en base a comprobaciones numéricas, cuantitativas, de los parámetros ambientales. Y eso pasa pocas veces.

Para no alargarme más, sólo citaré una idea de Sabaté: el norte de Europa hay implantado claramente un modelo de edificios sostenibles, pero este modelo no es válido en países cálidos, mediterráneos. Nosotros tenemos la oportunidad de liderar la definición de edificios sostenibles en climas cálidos. Por ejemplo, el muro cortina es válido para latitudes superiores a la de París (según dijo Sabaté) pero es ineficiente en latitudes inferiores. Así pues, es necesario implementar soluciones válidas para el clima mediterráneo.

El turno de preguntas fue muy interesante, pero no quiero alargar más este post. Quizás en otra ocasión … En cualquier caso, cada uno de los temas que he citado en estos tres posts sobre las jornadas darían para un nuevo texto completo, de modo que me permito dejar la puerta abierta para hablar de ello en el futuro en este blog, y os invito a que hagáis aportaciones.

De este último día de las jornadas me quedo con dos frases de Sondergad: “Cualquier proyecto de biblioteca debe comenzar a partir de un sueño” y “Nos estamos convirtiendo en nómadas digitales. Quizá estos nómadas necesitan un oasis. La biblioteca puede ser este oasis “.

Finalmente, se presentaron las conclusiones y despidió las jornadas Assumpta Bailac un punto emocionada, seguramente porque era consciente de que con estas jornadas, que habían preparado tenazmente durante meses, se había conseguido con creces lo que se proponían: además de tener una visión de futuro, se habían generado singergías, emoción e implicación en este futuro de las bibliotecas.

Felicidades!

Popularity: 13% [?]

Jornades “Els futurs…”: arquitectura i biblioteca

El primer dia de les jornades “Els futurs de la biblioteca pública” havia estat intens (vegeu els posts anteriors sobre el tema aquí i aquí). El darrer dia els diàlegs anirien sobre l’evolució de l’ espai físic, sobre l’ arquitectura de la biblioteca pública. Aquest era el tema que m’interessava especialment.

Moderava els diàlegs Hellen Niegaard, que entre moltes altres coses ha editat recentement el llibre “Library space. Inspiration for buildings and design”, que us recomano.

Les sessions començaven amb uns curts vídeos sobre les biblioteques de Barcelona, i en aquest cas també ens van projectar un vídeo sorprenent de la  futura biblioteca central de Helsinki. Crec que el seu valor rau en que explica molt bé quin és el rol de la biblioteca en la societat de la informació, en relació a l’accés al coneixement, la innovació i la creativitat com a fonts de prosperitat.   La societat finesa ha viscut en pocs anys el miracle del naixement d’una  de les economies més competitives del món, en base a la innovació i a la tecnologia. El vídeo il.lustra de forma clara el posicionament de la biblioteca, com a espai públic, en raleació a aquest procés. Em va deixar impressionat.

Segur que bona part de mèrit és de Maija Berndtson, directora de la Biblioteca Central de Helsinki, que intervenia al primer diàleg i va parlar amb molt passió. L’acompanyava en el primer diàleg Charles Noordham, director de la Biblioteca de l’Haia, per a parlar dels processos de planificació i programació dels equipaments.

“Els edificis de biblioteques haurien de facilitar els nous usos de l’era digital i jo encara no ho he vist”. Així de contundent es mostrava Berndtson, mostrant uns cables enganxats de mala manera, amb cinta adhesiva enmig de l’escenari.

“Com persuadir a un responsable polític de fer una inversió important?” Ella creu que l’argument principal és que la biblioteca és un espai públic, patrimoni dels ciutadans, enfront de l’espai comercial, propietat de les companyies que estan en mans dels grans capitalistes.

Maija Berndtson va dir que ella creu que els canvis que han d’incorporar  la biblioteca i l’edifici de biblioteca són (i perdoneu si me n’he deixat algun):

  • Centrar-se en les persones, i no en els llibres
  • Tractar l’ usuari com un subjecte, i no com un objecte
  • Explorar noves formes de lectura, de cerca…
  • Flexibilitat dels espais
  • Garantir l’existència d’ espais buids, àrees sense res, on tot hi pugui passar
  • Treballar en base a contrastos dins de l’espai: nou / antic, soroll / silenci…
  • Fer edificis fàcilment intel.ligibles, fàcils de “llegir”

Davant d’aquest llistat tant ben estudiat, Charles Noordam només va poder  estar-hi d’acord i enfasitzar el tema de la flexibilitat, afegint-hi la capacitat de seducció que creu que ha de tenir la biblioteca.

Es va plantejar el tema de com integrar els mitjans digitals als espais. Es va parlar de treballar diferents atmosferes, ambients, “surroundings” que poden acompanyar aquests mitjans i poden premetre la inspiration, l’estímul, per a l’aprenentatge.

Noordam va dir que som conscients que sovint les biblioteques tenen una imatge amb poc prestigi, però que si aconsegueixen ser centres dinàmics i actius esdevenen elements de pretigi, de marketing per a la ciutat.

En acabar aquest diàleg em van comentar que no hi ha wi-fi a la sala. Algú que treballava en portàtil s’havia de connectar a través del mòbil, amb 3G. Una llàstima, que parlant precisament d’aquests temes i estant en una biblioteca pública, no hi hagués aquest servei bàsic.

En el segon diàleg Borge Søndergard, de Hjørring, Dinamarca, i Brian Gambles, de Birmingham, van parlar dels nous espais per als nous usos. Llàstima que de les moltes coses interessants que es van dir, en puc citar només algunes… La importància de la serendipity, la sorpresa, la trobada casual com a element amb el que treballar.

Gambles insistia en la importància de la programació: cal tenir una clara idea de l’equipament, del negoci (“Designing the bussines is the core”), perquè si no es té l’arquitectura passa per davant. “If the architect takes advantage, you’re in trouble”. Vaig pensar que té tota la raó: si el client no té les coses clares, no sap exactament el què vol abans de començar a dibuixar l’edifici, l’arquitecte ha de prendre decisions i l’arquitectura s’acaba imposant per damunt del servei bibliotecari. Jo ho he vist tantes vegades… El client ha de saber exactament què vol, per a que l’arquitectura es pugui ajustar a la imatge precisa del bussiness.

També va sortir un altre tema estrella en aquest tipus de trobades: com relacionar-se amb l’arquitecte? Gambles va insistir en la importància de l’elecció de l’equip d’arquitectes. És una decisió molt important! Cal ser-ne conscients. Hi va haver cert enrenou perquè Søndergard va dir que per al projecte de Hjørring en lloc de treballar amb arquitectes ho havien fet amb un equip d’enginyers i artistes que eren “wild and not squared people”. Independentment de la formació de cada professional, em quedo amb la importància de treballar amb un equip de gent sense prejudicis, valenta i atrevida . Wild people!

Finalment, van parlar, un cop més de la necessitat d’ implicar els usuaris / clients en el disseny del nou projecte . “Work with the client, not for the client”.

Després d’una pausa, l’enginyer Alexandar Ivancic i l’arquitecte Joan Sabaté van parlar sobre sostenibilitat, i va moderar el diàleg Santi Romero. Malgrat que aparentment no sigui un tema relacionat directament amb la biblioteca pública, hi ha unanimitat en que les accions encaminades a una major sostenibilitat han de ser transversals, des de tots els àmbits, i a tots nivells.

Entre altres coses, Sabaté va dir que l’ecologia va estretament lligada amb el model econòmic: quan es parla del cost d’un edifici s’hi ha d’incloure tot el cicle de vida de l’edifici. De manera que sovint fer un edifici sostenible en termes globals té un cost menor encara que la inversió inicial sigui major, perquè els costos de manteniment (i l’impacte en l’entorn) són menors. És a dir, que els nostres edificis gasten moltíssim (tenen un impacte molt gran en l’entorn) sovint perquè es vol minimitzar la inversió inicial, de manera que es difereixen els costos al futur. Vaig trobar molt interessant que apuntés a l’estructura vertical dels pressupostos i a l’estrucutra jeràrquica de l’administració com a origen de problema: els capítols d’inversions no estan relacionats amb els capítols de manteniment, de manera que no es pot fer aquesta lectura transversal i unitària dels costos de l’edifici. Em sembla que aquesta pot ser una de les claus del desllorigador per al greu problema que tenim en aquest país amb el manteniment dels edificis.

Ivancic va apuntar una altra qüestió que em sembla clau: pel que fa als aspectes ambientals, en la majoria de projectes hi ha una correcta prescripció qualitativa (les idees generals, els conceptes per a l’edifici…), però falla la prescripció quantitativa. És a dir, l’arquitecte té bones intuïcions de projecte però després no es concreten en una bona resolució, perquè no hi ha una bona quantificació dels paràmetres ambientals. Crec que és important que hi hagi una retro-alimentació, un feed-back, durant el procés de projecte en base a comprovacions numèriques, quantitatives, dels paràmetres ambientals. I això passa poques vegades.

Per no allargar-me més, només citaré una idea de Sabaté: al nord d’Europa hi ha implantat clarament un model d’edificis sostenibles, però aquest model no és vàlid en països càlids, mediterranis. Nosaltres tenim l’oportunitat de liderar la definició d’ edificis sostenibles en climes càlids. Per exemple, el mur cortina és vàlid per a latituds superiors a la de París (segons va dir Sabaté) però és ineficient en latituds inferiors. Cal, doncs, implementar solucions vàlides per al clima mediterrani.

El torn de preguntes va ser molt interessant, però no vull allargar més aquest post. Potser en una altra ocasió… En qualsevol cas, cadascun dels temes que he citat en aquests tres posts sobre les jornades donarien per un nou text complet, de manera que em permeto deixar la porta oberta per a parlar-ne en el futur en aquest blog, i us convido a que hi feu aportacions.

D’aquest darrer dia de les jornades em quedo amb dues frases de Sondergad: “Qualsevol projecte de biblioteca ha de començar a partir d’un somni” i “Cada cop esdevenim més nòmades digitals. Potser aquests nòmades necessiten un oasi. La biblioteca pot ser aquest oasi”.

Finalment, es van presentar les conclusions i va acomiadar les jornades Assumpta Bailac un punt emocionada, segurament perquè era conscient que amb aquestes jornades, que havien preparat tenaçment durant mesos, s’havia aconseguit amb escreix allò que es proposaven: a més de tenir una visió de futur, s’havien generat singergies, emoció i implicació en aquest futur de les biblioteques.

Felicitats!

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 10% [?]