Ara la Borsa és una plataforma interactiva, social i 2.0, en què els professionals ens hi podem donar d’alta, insertar els nostres curriculums i editar el nostre perfil; i d’altra banda, des la mateixa Borsa ens podem inscriure a les ofertes de treball, que insereixen directament les empreses.

Sens dubte les millores són considerables, i molt positives. Aquesta nova Borsa de Treball ha de poder ser la principal plataforma de mercat laboral de la nostra professió a nivell de Catalunya… I cal felicitar a tot el personal del Col·legi per l’excel·lent feina que han fet, en benefici de tot el col·lectiu, tot proporcionant una excel·lent eina de promoció de la nostra professió.

Jo ja m’he donat d’alta, i hi he posat el meu curriculum i el meu perfil. I tu? T’animes? Entre tots ho farem més gran!

És una obra de l’arquitecte Daniel Mòdol Deltell, i té una superfície de 2.214m2 útils distribuïts en 3 plantes. A la planta soterrani, s’ubica la zona infantil; a la planta baixa, la zona d’ acollida i promoció, música i cinema, i diaris i revistes; i a la planta primera el fons general. Des de la planta baixa, on hi ha també un pati i una cafeteria, s’accedeix a la sala d’exposicions i la sala polivalent situades al soterrani i d’ús independent de la biblioteca. El mobiliari interior ha anat a càrrec de l’empresa MTCBCN.

La Biblioteca té un fons total de 36.040 volums, 8.434 audiovisuals i 244 subscripcions a publicacions periòdiques. Ha tingut un cost de 3.855.895,25 d’euros.

FONTS:

• Font de la imatge [Consulta: 2 de febrer de 2012]

Les altres biblioteques de la mateixa regió, que formen una xarxa, també tenen aquesta forma de pètal de rosa; així, juntes, simbolitzen una rosa sencera. Té una superfície de 50.000m2, i un pressupost de 50 milions d’euros.

FONTS:

• Autor de la imatge: Architects Collective. Font [Consulta: 9 de gener de 2012]
• Alison Furuto. “Dalian Public Library / Architects Collective“. En: ArchDaily (December 22, 2011)

La seva proposta consisteix en un volum comptacte, de 1.000m2 i doble pell, suspès a 2,30 metres sobre el nivell del terra, i orientat al bosc proper. Els accessos a l’edifici es situen en una gran escala a la façana principal, i un rampa en suau pendent per una de les façanes laterals.

El seu interior és un gran espai diàfan, obert i amb les mínimes separacions funcionals i visuals. La llum esdevé el seu principal actiu, ja que esdevé l’element a través del qual es creen i configuren els diferents espais; l’entrada de llum i la seva intensitat es modula segons la funció i l’ús de cada espai. També hi ha lluernaris a la coberta. A l’interior hi destaca també l’ús de la fusta, que dóna calidesa i confortabilitat, i la presència de cubs translúcids de treball en grup.

FONTS:

• Font de la imatge [Consulta: 9 de gener de 2012]
• Fernanda Castro. “Proyecto Biblioteca Tecnológica Facultad de Ciencias de la Ingeniería UACh. / Arentsen + Valderrama“. En: Plataforma Arquitectura (30 noviembre 2011)

Té 50m2 i està formada per dues estructures independents i de diferents mides (com dos grans quioscos), en forma de grans prestatges, un per adults i un altre per a infants, que es poden tancar i protegir, i que acullen un fons de 3.500 documents en diferents idiomes. Al mig, hi ha un espai buit, que al mateix temps és biblioteca i parc. No hi ha ni murs, ni portes, ni finestres. L’estructura més gran inclou un enreixat amb dues funcions: la de tancament, en vertical; i la d’esdevenir una pèrgola que matisa la llum, i dóna ombra a l’espai intermig, si la posem en posició horitzontal. A més, a la nit es poden il·luminar des del darrera, i així es poden usar en horari nocturn.

Penso que es tracta d’un gran exemple de desmaterialització de la biblioteca, de superació dels límits de l’edifici, i d’integració urbana. Será segur un dels camins que seguiran les biblioteques; la biblioteca-ciutat. La biblioteca estarà present a tots els racons de la ciutat, i es confondrà amb ella; més que un edifici, la biblioteca del futur es convertirà més en un equipament urbà més. I és també un exemple de senzillesa formal, material i conceptual. Un procés sense aturador, i que ja trobem en altres biblioteques, com podrien ser la Biblioteca Oberta a Magdeburg, o la de Ban Tha Song Yan, a Tailàndia.

Senzillesa, desmaterialització i difuminació en la trama urbana. Tres línies de futur a seguir en el disseny de les futures biblioteques.

FONTS:

• Autor de la primera fotografia, petita: R. Kuper. Font [Consulta: 5 de gener de 2011]
• Autor de la segona fotografia, gran: Y. Meiri. Font: [Consulta: 5 de gener de 2011]
• Andrew Rosenberg. “The Garden Library for Refugees and Migrant Workers / Yoav Meiri Architectes“. En: ArchDaily (February 20, 2011)

Es planteja la Biblioteca com un gran espai únic, sense límits ni separacions entre usuaris i documents. Al mateix temps, aquest espai resulta flexible per a futurs canvis, ampliacions o modificacions. Un espai amb un aire de fàbrica, industrial, en què es troben a la vista tant materials constructius, com les instal·lacions elèctriques, la il·luminació, etc.

FONTS:

• Fotografia: Estudio Borrachia.
• Carlos J. Vial. “Biblioteca Central Universidad Moron / Estudio Borrachia“. En: Plataforma Arquitectura (19 diciembre 2011)

Coordinats per en Santi Romero, hi van participar a més:

• Maribel Alqueza, bibliotecària de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
• Mateu Barba, arquitecte i autor entre d’altres de la Biblioteca de Sant Ildefons de Cornellà o de la de Llagostera.
• Ignasi Bonjoch, dissenyador i autor entre d’altres de l’espai interior de la biblioteca de l’Elisava.
• Verónica Chiatellino, usuària de biblioteques.
• Cristina Estrada, cap de la Central de Biblioteques de les Terres de l’Ebre.
• Montserrat Jordà, usuària de biblioteques.
• Esther Ruiz, bibliotecària.

Un conjunt de persones ben heterogeni, diferent i que implica diferents perfils: arquitectes, dissenyadors, bibliotecaris i usuaris… tots ells implicats en menor o major mesura en el disseny i la construcció de les biblioteques. En el debat s’hi van tractar diferents temes: la biblioteca com a icona arquitectònica, el disseny dels espais interiors, la il·luminació, els espais per a nens, els taulells d’atenció als usuaris…

Hi ha uns quants aspectes que m’han fet pensar. Sobre la comoditat de l’usuari en els espais interiors, l’Ignasi Bonjoch apunta:

No fer servir mai l’estridència. Crec que l’estridència s’utilitza quan no tens res per reclamar l’atenció. (p. 12)

Però matisa que un usuari pot tenir el mateix grau de comoditat de diferents maneres i de diferents formes. I finalitza:

Seguint aquesta experiència, estem fent biblioteques partides en dues: una part per a la lectura i recerca, i aquest espai d’entre hores. (p. 13)

Coincideixo amb què l’estridència no és el camí en els interiors de biblioteques. Calen uns interiors coherents, que mostrin una unitat i que expliquin una història. És necessari, és clar, que hi hagin diferents espais adaptats als usos i les funcions que s’hi desenvolupen, però sempre hi ha d’haver una continuïtat, un camí, sense caure en la homogeneïtzació dels interiors de moltes biblioteques. Però també sóc de la opinió que l’interior de la biblioteca, com a conjunt, ha de sorprendre, i ha de ser capaç de captar l’atenció de l’usuari. És un element indispensable de relació amb l’usuari, i cal que aquest demostri interès en el mobiliari. Segurament no caldrà usar l’estridència, però si que hi intervindran factors com l’usabilitat, la comoditat, la facilitat d’ús i manteniment, la compacticitat, la perdurabilitat, l’originalitat.

I seguint amb el factor sorpresa, l’Esther Ruiz treu el tema de la previsibilitat:

Som davant d’un element de sorpresa, innovador amb el mobiliari però conservador amb allò que ja hi havia. Com a usuària m’agrada que em sorprenguin. Una biblioteca previsible és avorrida.

És molt subtil la línia entre l’estridència i la innovació, la sorpresa i la originalitat. On s’acaba una, i on comença l’altra. Com no ser avorrits, sense caure en l’estridència? Com evitar ser avorrits, sense caure en la homogeneïtat i la previsibilitat? Potser amb coherència i subtilesa?

FONTS:

• Àlbum a Flickr sobre la biblioteca.
• “Stuttgart City Library“. En: The Coolist [Consulta: 31 de desembre de 2011]

A l’interior cal fer referència també a l’absència de falsos sostres i paviments despullats, i a què totes les instal·lacions estan a la vista. Acull, a més, una mediateca, auditori, oficines i un aparcament.

FONTS:

• Foto: Íñigo Bujedo Aguirre.
• Anatxu Zabalbeascoa. “Biblioteca-Castillo en San Sebastián“. En: Del tirador a la ciudad (7 diciembre 2011).

La Biblioteca té 1.400m² repartits en 3 plantes, i comptarà inicialment amb un fons bibliogràfic de més de 26.000 documents, un fons audiovisual de 3.500 documents, i 150 títols de diaris i revistes. Comptarà amb un fons especial en masies i horts urbans. A més, oferirà un ventall d’activitats com clubs de lectura, xerrades, trobades amb autors i exposicions i activitats per a públic infantil i familiar.

Autor de la fotografia: cop. Jordi Casañas