L’aspecte extern de la Biblioteca s’ha mantingut pràcticament idèntic a l’original, éssent un exemple d’excel·lent conservació patrimonial. De fet, per al personal de la Biblioteca és molt important i prioritari mantenir l’arquitectura i el dissenys originals implantants per Henry Cheers. Tot respectant aquests criteris, el 2008 va tenir lloc una remodelació i una ampliació de l’edifici, efectuada per l’estudi Bisset Adams Design Firm. Es va redissenyar el seu interior i es va ampliar la superfície existent amb noves sales de lectura també amb espai d’administració. També es va obrir un nou accés a través dels jardins ubicats just al costat de la Biblioteca. Aquesta reforma es va allargar només 6 mesos, fins la nova reinauguració l’abril del 2009.

FONTS:

• De la imatge [Consulta: 22 de maig de 2013]
• “Teddington Carnegie Library, Teddington, England“. En: Celsius: a library architecture resource [Conslta: 22 de maig de 2013]

RSS de: Biblioteques públiques

Repetir-se acríticament també pot portar a estancar-se

M’ha portat immediatament a pensar en el moment actual de l’arquitectura bibliotecària. Sé que al darrera de cada projecte nou hi ha un gran equip multidisciplinar que hi treballa intensament per tal de què el resultat final sigui totalment reeixit, i adaptat a les necessitats concretes de cada lloc. En els últims anys s’ha arribat fins l’excel·lència amb les construccions bibliotecàries… Però no m’abandona una certa sensació de déjà vú quan he vist unes quantes biblioteques. Totes s’assemblen, totes adopten les mateixes solucions (amb variants, és cert, però totes porten al mateix), totes tenen el mateix aspecte visual… La pedagogia que ha comportat el boom bibliotecari dels últims anys, ha comportat una pèrdua d’element crític, com a mínim en els edificis? Hem produït edificis en sèrie? Aquesta repetició en el fons, precisament ha aportat crítica, democràcia i judici al gran públic vers els equipaments bibliotecaris… però des de l’altra banda del taulell, les coses potser cal enfocar-les d’una altra manera.

Hi ha un cert estancament en l’arquitectura bibliotecària, fruit d’anys de fer les coses d’una manera més o menys similar, perquè senzillament era el que funcionava? Sé que l’Ignasi, el company de blog, hi té moltes coses a dir, segur. Potser fa falta l’aparició d’un nou projecte disruptiu, que trenqui motlles, eixampli paràmetres, i ens tregui de l’estancament i la monotonia.

RSS de: Opinió

[Article publicat originalment a: http://www.cobdc.net/document/noticies/un-vaixell-ple-de-llibres-a-blanes/]

A Blanes, l’any 2003, hi va atracar un gran vaixell. Però no ho féu al seu port, ni a les seves platges… Ho va fer, no obstant, uns metres terra endins, no gaire lluny del mar, el qual no perd de vista. Artigues i Sanabria capitanegen aquesta nau. És la nova Biblioteca Comarcal de Blanes.

En efecte, la Biblioteca es concep en forma d’un gran buc de 1.815 metres quadrats i tres plantes d’alçada; un buc ancorat de cara a una gran plaça i sobretot de cara al mar. Elements amb els quals hi manté un intens diàleg, fructífer i constant. Un diàleg sense el qual la biblioteca no s’entendria i perdria tot el seu sentit, tot el seu concepte.

La gran plaça penetra en la proa de la biblioteca i actua com element de transició, de comunicació i de continuïtat entre l’exterior i l’interior, al mateix temps que serveix per donar protagonisme visual a l’edifici. A l’exterior, aquesta funció la fa una visera de la coberta de la biblioteca, triangular, i que s’expandeix fora del volum principal de l’edifici. Aquesta visera forma una zona coberta, i serveix precisament per generar una zona exterior amb ombra, immediatament anterior a l’edifici, i també per protegir l’interior d’una excessiva entrada de llum solar directa. Per la seva part, a l’interior és el vestíbul el que actua com a punt de transició, tot introduint la plaça dins la biblioteca.

A la proa hi trobem també una immensa façana de vidre, que fa de gran aparador de la biblioteca i que visualitza tot allò que es desenvolupa al seu interior. Al mateix temps permet, en el sentit contrari, gaudir d’immillorables vistes vers la plaça i el mar… Sempre el mar; sempre visible. I a l’interior, un blanc orgànic, intens, omnipresent, domina i inunda una organització de l’espai austera.

Fonts:

• ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_Comarcal_de_Blanes
• www.bibgirona.cat/biblioteca/blanes/contents/12-presentacio
• www.bauenblog.info/2007/04/28/la-biblioteca-comarcal-de-blanes

Text: Daniel Gil www.danielgil.info
Fotografies: Wikimedia Commons

RSS de: Biblioteques públiques

Aquesta tarda Les Watson parlarà sobre biblioteques i espais d’aprenentatge a l’escola Elisava, dins del Màster de Disseny de Mobiliari, a les 7 del vespre. L’entrada és lliure i la presentació serà en anglès.

Crec que és important incorporar la reflexió de com es produeixen els processos d’accés al coneixement i d’aprenentatge per a dissenyar els espais on s’han de produir aquests processos. Per això em sembla rellevant aquesta presentació, que vincula els dos àmbits.

Si les biblioteques tradicionalment han girat entorn del llibre com a format documental per excel.lència, i a la lectura com a activitat principal, el canvi de paradigma de la societat xarxa implica canvis profunds en aquest model, com defensem des del blog Bauen. És necessari, doncs, que bibliotecaris i docents comparteixin la informació sobre aquesta transformació amb arquitectes i dissenyadors, de manera que l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny de mobiliari puguin adaptar-se a les noves necessitats.

Les Watson parla al seu web sobre el poder la la conversa, com a eina fonamental per a l’aprenentatge. Dissenyar espais, mobiliari i equipament que permetin l’aprenentatge a través de la conversa (amb intermediació tecnològica o no) és essencial, doncs:

Una de les meves creences fonamentals és que “qualsevol aprenentatge comença amb una conversa” (John Seely Brown) – ja sigui una conversa liderada per un professor, o amb els companys, una conversa interior amb un mateix, o una conversa amb mediació tecnològica. Ras i curt, si creiem que les persones amb ganes d’aprendre de forma autònoma són el millor resultat d’un sistema educatiu, com jo crec, llavors hauríem de posar el màxim d’esforç en desenvolupar espais on les persones que s’estan formant puguin adquirir i practicar aquelles habilitats necessàries per a fer-ho de forma indedendent, autònoma – aprendre a través de la conversa és al centre d’aquest conjunt d’habilitats.

Però la conversa és només un dels aspectes a tenir en compte: cal incorporar nous dispositius tecnològics, segurament cal incorporar diversitat ambiental o segmentar l’oferta de serveis en fució dels diferents usuaris i activitats, per posar només alguns exemples. I tots aquests aspectes tenen implicacions arquitectòniques i de disseny: noves exigències acústiques (absorció i control acústic), llumíniques (variabilitat en la il.luminació artificial), de connectivitat (elèctrica i de telecomunicacions), etcètera.

Watson ha treballat en l’àmbit de l’educació durant 40 anys com a professor, conferenciant i alt directiu universitari. Durant els darrers sis anys ha proporcionat serveis per a l’educació a la biblioteca i als espais d’aprenentatge, així com per a les TIC i els serveis a estudiants.

Des del 1990 Les Watson ha estat involucrat en el desenvolupament de serveis i espais d’aprenentatge centrats en l’estudiant. Aquests serveis i espais tenen en consideració les següents idees:

• la importància de l’aprenentatge independent i auto-motivat
• allò que els passa als estudiants fora de l’aula és, al menys, tant important com el que els hi passa dins
• l’aprenentatge s’està desplaçant de la “instrucció” a la “construcció”
• els espais d’aprenentatge tenen un fort component emocional, que cal aprofitar per a implicar emocionalment els estudiants.

Segur que serà una conferència interessant. Us animo a assistir-hi!

Fonts:

• Escola Elisava: “Conferència – Les Watson“
• Les Watson. [Imatge, consulta 14/5/2013]

RSS de: Biblioteques públiques, Biblioteques universitàries, General

El nou edifici de la Biblioteca neix amb la voluntat d’esdevenir el centre neuràlgic de totes les comunicacions que tenen lloc per tot el campus universitari. Una icona que cohesioni i que el mateix sigui un gran espai de trobada. Aquesta voluntat de relació té la seva manifestació en les diferents façanes, que mostren l’interior de la Biblioteca, els seus usos i les seves funcions, i l’uneixen als diferents contextos que envolten l’edifici.

Aquesta filosofia té la seva materialització en dos llocs: a l’interior, un gran vestíbul d’accés a doble alçada exerceix les funcions de distribució i de comunicació entre les diferents zones de la Biblioteca; un espai obert, buit i que aporta oxigen a l’interior. I a l’exterior, a la façana nord, una prolongació de la coberta fora del volum principal, sostinguda per uns pilars, forma un gran rafal tot creant un espai intermig, un carrer de circulacions a mig camí entre l’interior de la Biblioteca.

FONTS:

• De la imatge [Consulta: 13 de maig de 2013]. Autor: Andrés Valle Florsheim.
• Constanza Cabezas. “Biblioteca U. Talca / Valle Cornejo Arquitectos“. En: Plataforma Arquitectura (9 mayo 2013)

RSS de: Biblioteques universitàries

L’element central de tota la casa, i que l’articula de forma vertical, és una gran escala monumental, de fusta, i que també és biblioteca i zona de jocs. Per a la biblioteca s’aprofiten els espais entre els esglaons per a ubicar-hi els llibres. L’escala esdevé també zona de jocs gràcies a uns tobogans incorporats a l’estructura. A més, el propi espai, el propi context, convida a què la lectura sigui un joc, un moment d’oci i lleure informal, una estona lúdica i amena, tot fent-la més entretinguda i atractiva per a una família amb 4 fills.

FONTS:

• De la imatge [Consulta:  7 de maig de 2013]
• “Panorama House / Moon Hoon“. En: ArchDaily (17 April 2013)
• I gràcies, Aurora, per passar-me la notícia

RSS de: Biblioteques privades

Ahora bien, aún el párrafo anterior, personalmente yo ya no quiero, la futura biblioteca. Lluis Anglada en su blog expone sus opiniones al respeto… yo lo hago aquí. El mundo de hace 40 años no es el mismo que el de ahora; y el mundo bibliotecario, seguro que tampoco. Yo no estava, pero sé que ha cambiado radicalmente. Una biblioteca de estas magnitudes, sin ser nacional y con unas funciones poco claras y que ya ejercen otros centros… es poco más que innecesaria. Durante estos años, el sistema bibliotecario barcelonés, en todos sus niveles, ha funcionado de forma maravillosa; y Barcelona no disponía de biblioteca central. ¿Hace falta, ahora? Probablemente no. Y no haría falta que ni tan siquiera se ubicada en la Biblioteca de Cataluña, tal i como propone Anglada en su artículo.

Ni en la Biblioteca de Cataluña, si en ningún sitio. Simplemente, que se ubique en red. La BPE de Barcelona tendría que ser el nodo central de una red de bibliotecas, el nodo jerárquico y debajo del cual colgaran las otras bibliotecas, ¿es así? ¿De verdad que aún creemos que una red jerárquica, o en estrella con un punto central, es la mejor forma de funcionar? Son redes quizás más seguras, pero seguro que no son ni más eficientes ni más eficaces. Creo que la organización actual social, ciudadana, cultural, económica, etc… es en red, si, pero en red con forma de malla, con todos sus puntos interconectados entre sí de manera asimètrica. Todos con todos… ¿Para qué queremos mantener una estructura jerárquica en el ámbito de las bibliotecas, cuando ya nada es así?Propongo expandir las funciones, el fondo, los usos, las instalaciones, etc., de la BPE inexistente de Barcelona por todas las demás bibliotecas públicas de la ciudad, de forma que toda la red asuma este rol. La actual red de bibliotecas barcelonesas ya funciona. Mejorémoslo de una forma inovadora, mirando hacia el futuro, y no hacia unos oscuros 40 años atrás.

RSS de: es, Opinió

Ara bé, tot i el paràgraf anterior, personalment jo ja no la voldria, la futura biblioteca. Lluis Anglada al seu blog exposa les seves opinions al respecte… jo ho faig aquí. El món de fa 40 anys no és el mateix que el d’ara; i el món bibliotecari, segur que tampoc. Jo no hi era, però sé que ha canviat radicalment. Una biblioteca d’aquestes magnituds, sense ser nacional i amb unes funcions poc clares i que ja exerceixen altres centres… és poc més que innecessària. Durant aquests anys, el sistema bibliotecari barceloní, a tots els nivells, ha funcionat de forma meravellosa; i Barcelona no disposava de biblioteca central. Cal, ara? Probablement no. I no caldria potser ni que s’ubiqués a la Biblioteca de Catalunya, com proposa Anglada al seu article.

Ni a la Biblioteca de Catalunya, ni a enlloc. Senzillament, que s’ubiqués en xarxa. La BPE de Barcelona hauria de ser el node central d’una xarxa de biblioteques, el node jeràrquic i sota del qual penjarien les altres biblioteques, és així? De veritat que encara creiem que una xarxa jeràrquica, o en estrella amb un punt central, és la millor forma de funcionar? Són xarxes potser més segures, però segur que no són ni més eficients ni més eficaçes. Crec que l’organització actual social, ciutadana, cultural, econòmica, etc… és en xarxa, si, però en xarxa en forma de malla, amb tots els punts interconnectats entre si de manera asimètrica. Tots amb tots… Per què volem mantenir una estructura jeràrquica en l’àmbit de les biblioteques, quan ja res és així?Proposo escampar les funcions, el fons, els usos, les instal·lacions, etc., de la BPE inexistent de Barcelona per totes les altres biblioteques públiques de la ciutat, de forma que tota la xarxa assumeixi aquest rol. L’actual xarxa de biblioteques barcelonines ja funciona. Millorem-lo d’una manera innovadora, mirant cap al futur, i no cap a uns foscos 40 anys enrere.

RSS de: Opinió

En els tres pisos que ocupa la Biblioteca hi trobem una cafeteria, sales de lectura i un bon nombre de sales d’estudi en grup. També inclou dues sales per a jocs així com sales tancades multiusos. Destaca la façana principal, corba i plena de vidre, amb grans finestrals que permeten l’entrada abundant de llum a l’interior de la Biblioteca. Una llum que s’expandeix per tots els racons, en part gràcies als prestatges blancs que es troben a totes les plantes.

FONTS:

• De la imatge [Consulta: 5 de maig de 2013]
• “Lørenskog public library“, En: Librarybuildings.info [Consulta: 5 de maig de 2013]

RSS de: Biblioteques públiques

La restauració s’ha centrat en la renovació de les 5 ales que envolten la gran sala central. A una d’aquestes ales, la Nord, hi havia originalment un gran magatzem de llibres, dissenyat de forma estructural independentment de l’estructura original de l’edifici, “un edifici dins de l’edifici”. Aquesta estructura suposava un llast per l’edifici, i calia eliminar-lo per fer front a possibles incendis i a risc sísmic. En el seu lloc s’hi ubica un gran atri públic de diverses alçades, que ofereix una entrada òptima i acollidora a la Biblioteca. Els llibres s’han ubicat als pisos superiors, en plantes tancades amb vidre i emmagatzemats en armaris compactes, tot esdevenint elements visuals del mateix edifici. Les altres quatre ales, d’accés públic, també es restauren dotant-les d’elements de protecció contra incendis, noves canalitzacions per a equipaments i xarxes. També s’obre una nova entrada al nord de la Biblioteca, emmarcada en una pèrgola longitudinal adosada a la façana, tot creant un carrer.

FONTS:

• De la imatge [Consulta: 5 de maig de 2013]. Autor: Timothy Hursley.
• Karina Duque. “Biblioteca Pública St. Louis / Cannon Design“. En: Plataforma Arquitectura (26 abril 2013)

RSS de: General