Com en qualsevol activitat que es fa per primer cop, sempre es tenen unes certes temors (o un cert respecte), i que ja vaig expressar en el seu moment. Les meues pors venien pel fet de què les necessitats comunicatives entre una presentació a un congrés i entre un curs o un taller són diferents; hi intervenen factors nous, principalment un de molt important: hi ha alumnes (no oients) que volen aprendre. Cal ensenyar, i no tothom en sap. A més, per a mi, aquest Taller també ha suposat saber sistematitzar i comunicar uns coneixements que de tan adquirits i interioritzats, es solen donar ja per sabuts, quan realment no és així. La mecanització d’uns moviments de ratolí, la memorització d’unes rutines, d’uns noms… a vegades pot ser molt complicada.

El Taller ja s’inicià unes dues setmanes abans amb la creació d’un Grup a Google que ens ha servit per a iniciar el debat, per a presentar-nos virtualment, per a expressar les nostres opinions, per a saber què pensavem tots… La creació d’aquest Grup va estar molt ben rebuda per part dels alumnes; aquest Grup per ara està tancat per a finalitzar el Taller, però en breu el farem públic i obert a tothom que s’hi vulgui inscriure i participar-hi.

No obstant això, l’experiència ha estat del tot positiva, i m’agradaria tornar-la a repetir. N’estic molt satisfet a nivell personal (era un nou repte) i professional (és un camp que m’agradaria desenvolupar). Durant el Taller hem hagut de superar alguns entrebancs: la WiFi del Centre de Suport no funcionà fins al matí del mateix dia 15; els materials que envia el Col·legi no van arribar fins el dia 15 al matí, quan ja haviem començat el curs… Però vaja, res de greu, i que no van ser cap obstacle per al correcte desenvolupament del Taller.

El temari estava dividit en 2 presentacions: la primera, de presentació, consistia en una petita presentació de què és un blog, amb una definició del format, i una visualització dels seus principals elements; i una segona presentació, amb el taller en si mateix, dividit en 6 temes. El primer dia va ser el mes dens, ja que vam treballar la primera presentació i els tres primers temes de la segona. Es tractava, en definitiva, de donar d’alta un blog, configurar els seus elements bàsics, i publicar una entrada. Tan simple, però a la vegada tan complicat… D’altra banda, el segon dia ha estat més un debat, una taula rodona (potser més 2.0??), en què em tractat temes com la difusió del nostre blog, la finalitat i l’ús, com fomentar la participació dels usuaris… I hem vist una sèrie d’exemples de blog que considero reeixits i que ens podien donar algunes de les claus per a l’elaboració d’un blog per al nostre centre. Ha estat un debat molt interessant, ple d’idees i reflexions i que espero que haurà servit a tothom (a mi m’ha servit per a molt) per a reflexionar sobre aquest món, i veure’n les seues llums i les seues ombres. Han aparegut aspectes com el foment de la participació entre els usuaris, l’explosió d’eines 2.0 i la falta de temps material per coneixer-les, de la resistència i el control que exerceixen les èlits,… Però el 2.0 no és cap ús intensiu d’una tecnologia, és una filosofia, una forma d’entendre i veure el món, una voluntat, unes ganes de canviar les coses per a millorar-les… i segurament, els alumnes d’aquests dos dies, pel simple fet d’estar ja en aquest Taller, ja són 2.0. Alguna cosa hem canviat… Finalment, hem tingut encara temps per a mirar per sobre assumptes com la sindicació de continguts, hem vist una pinzellada de Twitter, de del.icio.us i de RefWorks.

Quatre hores aprofitades fins a l’últim segon, exprimides, i en les que intentat transmetre tots els meus coneixements. Penso que tots hem après moltes coses; tots hem ensenyat i hem après al mateix temps, i hem teixit una petita xarxa durant aquests dos dies. Aquest era el repte, i penso que ho he aconseguit. Les cares, els ulls dels alumnes així ho reflectien. És una satisfacció, és un premi per a tots. I si, no me n’he pogut estar de mirar els fulls d’avaluació anònima, i la tots estaven per la banda alta, entre el 4 i el 5 (5 és la màxima puntuació). I també m’he fixat sobre què i a on els agradaria que fossin els propers cursos: Wordpress, web 2.0, ampliació d’aquest taller, més cursos a la provincia de Tarragona…

Finalment vull donar les gràcies als alumnes que han assistit al Taller, perquè la majoria han vingut de fora de les Terres de l’Ebre, per l’esforç i la voluntat que això suposa, pels molts quilòmetres que heu hagut de fer i en alguns casos us heu hagut de quedar a dormir. Espero que la vostra estada per les nostres Terres hagi estat productiva. I donar també les gràcies a tot el personal del Centre de Suport de la UOC (especialment a les dues Teres i a la Cristina): per la seua total disponibilitat a l’hora de programar el curs, i pel tracte exquisit que hem rebut tots durant la celebració del curs. I finalment, com no, al COBDC i a la Begoña, per haver-me fet confiança, per tenir la valentia de programar un nou curs a Tortosa, cosa que no sempre és fàcil.

Ja per acabar, incloc les dues presentacions amb què hem treballat aquests dos dies, per si poden interessar a algú:

Què és un blog (definició i presentació dels principals elements)

Taller

• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

• Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

• Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

• Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

El funcionament és ben senzill:

SocialDNS és una nova infraestructura per a localitzar informació en el World Wide Web. És una xarxa oberta de servidors Web que manté i resol noms de domini sota un nou esquema de URL (go://)

Els usuaris poden obtenir gratuïtament noms en els nous TLDs (.blog, .name, .socialdns, …) i les organitzacions poden gestionar els seus propis TLDs (.ibm, .sun, .barcelona). Tothom pot probar les adreçes go:// a www.socialdns.net i invitem a usuaris i organitzacions a entrar en aquesta xarxa pública.

Vaja, que si registres els teus dominis, et transforma un .com, un .cat, un .info o qualsevol altre domini… en una adreça go://elteunomdedomini. Que ho converteix, en definitiva, a llenguatge natural. I t’estalvia recordar-te en què acaba el teu domini… Ara bé, per a què funcioni cal baixar-se un plugin per al nostre navegador: el de Firefox i el de l’Explorer.

Jo ja registrat els meus dominis, i ja estan actius:

• go://bauenblog (pel aquest blog)
• go://danielgil (pel meu curriculum)
• go://cerarq (pel cercador de blogs d’arquitectura)

Potser ha arribat el moment de ser més ambiciosos i no fer-ne prou amb el plaer de retrobar-nos i escoltar-nos, i aprofitar aquesta nova agenda de trobades socials per aconseguir un major impacte en les coses quotidianes. Dissenyar un pla. Ajudar algú. Passar a l’acció.

En: Genís Roca. “iCities. Balanç i proposta” (12 de maig de 2008)

El petit trapezista d’en Tibau, que apareix en totes i cada una de les seues presentacions. A la de Santa Bàrbara, fins i tot va trucar al mòbil de l’autor… Ep!! que no l’haviem convidat. I sortí de la cartera d’en Jesús per a ocupar un lloc privilegiat en la presentació, a la taula, ben atent a les lectures dels contes.

Amb aquesta fila estava en un curs de restauració i conservació de documents… Bata, guants, un gorret i una màscara. Semblavem tots un exèrcit de guerra bacteriològica.

Totes, a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/tags/institutperemataamposta/

Font [Consulta: 3 de maig de 2008]. Proposta guanyadora.

Aquests són els projectes:

1. El projecte guanyador és el de l’alemanya Heike Hanada. L’aspecte més destacat del projecte és un gran espai buit a l’aire lliure, de forma semicircular, i situat al mig de l’edifici històric i l’ampliació. Aquesta forma és un homenatge al cilindre de la sala de lectura de l’edifici de Gunnar Asplund. L’edifici de l’ampliació té 9 plantes i té la mateixa volumetria que la resta d’edificis moderns del seu entorn, fet que el fa més pròxim.
2. El tercer premi ex aequo correspon al presentat per l’estudi Paleko Arch Studija. Es tracta d’una intervenció radical. La proposta fa una mossegada en forma de buidat o esquerda en el turó que hi ha al darrera de la Biblioteca, i que serviria per relacionar-la i unir-la amb l’observatori situat al capdamunt d’aquest turó i una plaça. La intervenció de l’ampliació ocuparia els laterals d’aquesta mossegada.
3. El tercer premi ex aequo ha estat per a la proposta presentada pels finesos Mauri Korkka i Kirsti Rantanen. L’ampliació de la Biblioteca creix en diagonal al turó, al qual s’hi incrusta un nou element. L’ampliació queda semi-soterrada en el turó, i està il·luminada amb lluernaris perpendiculars, creant així una continuïtat visual.
4. El quart premi ex aequo correspon a l’estudi anglès Stephen Taylor Architects, que proposa un element inclinat incrustat al turó, que el remata i li dóna continuïtat. Es tracta d’unes terrasses esglaonades, transitables i amb lluernaris que aporten llum a l’interior d’aquest nou edifici.
5. Un altre quart premi ex aequo ha estat per l’equip d’arquitectes danès JAJA Architects. És una proposta molt semblant a l’anterior, però en aquest cas l’element inclinat al turó té forma de ziga zaga, i l’espai interior s’ordena mitjançant unes safates esglaonades.
6. Finalment, l’últim quart premi ex aequo, és obra de l’italià Nicola Braghieri, i proposa una sèrie de quatre edificis situats en paral·lel i ubicats a la plaça, i que imitem l’estil classicista de l’edifici original. L’últim edifici té incrustat una torre en alçada que recull i imita l’escala i el volum de la resta de la ciutat.

Més articles al blog:

• “Gunnar Asplund i la Biblioteca Pública d’Estocolm” (9 de setembre de 2007)

FONTS:

• “Concurso Biblioteca Pública de Estocolmo: HEIKE HANADA“. En: Arquitectura inteligente (20 de noviembre de 2007) [Consulta: 8 de maig de 2008]
• “Biblioteca Municipal: Estocolmo”. En: AV Proyectos, n. 23 (2007), p. 52-65.

Els Premis Blocs Catalunya són un certamen organitzat per l’Associació STIC.cat, que vol promoure la creació i manteniment de blocs en català; així com donar-los a conèixer i premiar-ne els més interessants. El Jurat del Certamen estarà composat per persones de reconegut prestigi en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació del nostre país..

El lliurament dels Premis tindrà lloc el divendres 10 d’octubre de 2008, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. Les bases per a participar-hi estan aquí… cal tenir present que no accepten blogs anònims, i suposo que tampoc blogs sota pseudònim.

I com ja em va passar a l’hora de parlar en públic en congressos (els fidels del blog ho recordareu), ara ja m’està entrant el pànic, la por escènica davant les 13 persones que assistiran al curs… i a les quals hauré d’ensenyar alguna cosa, no? Una excel·lent professional em va dir que hi ha grans diferències entre parlar en congressos i impartir cursos, que els objectius i la finalitat són diferents. La setmana vinent ho veuré. Però la por persisteix, i segur que anirà en augment. Suposo que és alguna natural davant d’allò desconegut. I com sempre, intentaré estar a l’alçada, i procuraré transmetre tots els meus coneixements en la matèria: ensenyar és sempre complicat. I agraïr també al Col·legi per fer-me confiança per impartir aquest curs; un curs més que es fa a Tortosa en mig any, i que ha tingut un gran èxit d’assistents.

A veure com va… Intentaré reflectir les meues sensacions i els meus sentiments en aquest blog. Compartir és un fonament. Per ara, ja anem treballant amb els “meus” alumnes a través d’un Grup que he creat a Google, i que ens servirà per a començar el debat de forma virtual. Per ara és un grup restringit només als alumnes, però segurament quan s’acabi el curs el farem públic per a què tothom pugui llegir els continguts que hi haurem escrit, les reflexions que haguem compartit.

I és que una cosa tinc clara: el Taller ha de ser un Taller 2.0, amb tota la filosofia que hi ha al darrera… i en la mesura de les meues possibilitats, intentaré que així ho sigui.

La xerrada serà sobre un nou projecte de Tinet:

Actinetgenda: Potenciar el servei d’agenda de Tinet

En aquesta xerrada els autors del projecte ActiNetGenda ens presentaran les principals característiques del projecte. El projecte ActiNetGenda permet convertir el servei d’agenda del portal de Tinet, la Xarxa Ciutadana, en una eina més útil, versàtil, participativa i activa per difondre i trobar (d’acord a les preferències personals) les diferents activitats que es produeixen a les comarques de Tarragona. Entre les noves funcionalitats que el projecte contempla hi ha la possibilitat de fer cerques d’acord amb diversos criteris i de forma simultània, crear perfils per agilitar la cerca, rebre notificacions periòdiques per correu electrònic o sms de les activitats que es programen, emetre opinions sobre els diferents actes, etc.

Pere Millán Marco és llicenciat en informàtica per la UPC. Des de l’any 1992 és professor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, dins de l’àrea d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors. Ha participat en diversos projectes d’investigació en Robòtica i Visió per Computador. És membre de la Comissió de Peritatges del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya.

Carlos Cuenca Domínguez es titulat de cicle superior en Desenvolupament d’aplicacions informàtiques i enginyer tècnic informàtic de Sistemes per l’URV amb Matricula d’honor en el Projecte Final de Carrera “Creació de la màquina senzilla amb components discrets”, dirigit per Pere Millan Marco.
Actualment, és cofundador juntament amb David Rodriguez de Technodac, empresa dedicada a noves tecnologies.

David Rodriguez Moreno és enginyer tècnic informàtic de Sistemes per l’URV amb Matricula d’honor en el Projecte Final de Carrera “Creació de la maquina senzilla amb components discrets”, dirigit per Pere Millan Marco.
Actualment, és cofundador juntament amb Carles Cuenca de Technodac, empresa dedicada a noves tecnologies.

Juntament amb Pere Millan i Carles Cuenca, participa en el projecte “TechnoDAC: serveis web per a dispositius mòbils” (http://www.technodac.com). Aquest projecte va guanyar un premi del Consell Social de la URV a les millors idees emprenedores. Derivat d’aquest projecte va sorgir-ne un altre (ActiNetGenda), que ha guanyat la primera edició del Premi Tinet de Projectes a Internet.

Com sempre, abans, a les 20.30h, hi haurà un sopar de germanor al Querol… i segurament, per ser l’última xerrada, hi haurà sorpreses… I si no podeu venir fins a Amposta, els Atictes disposen d’un twitter, i a més, es retransmetrà la xerrada en directe via internet. A gaudir-ne, i fins el setembre!!

Podeu trobar les bases per a participar-hi a:

• Bases del Concurs de Biblio-Arquitectura

PREGUNTES

1. Digues una biblioteca de Toyo Ito.
2. Quantes obres arquitectòniques de les Terres de l’Ebre hi ha al llibre Catalunya: guia d’arquitectura moderna: 1880-2007? Digue’n una…
3. Quantes biblioteques públiques hi ha a la comarca de les Garrigues? Quin nom té la biblioteca de la capital de comarca?
4. Quina és la biblioteca pública més antiga de les Terres de l’Ebre? De quin anys és?
5. Qui ha estat l’arquitecte de l’Arxiu Històric Comarcal de Móra d’Ebre?

PREMI

En aquesta primera edició, el guanyador s’emportarà un lot de 10 llibres, gentilesa de Cossetània i de Publicacions URV. Des d’aquí vull donar les gràcies a ambdues editorials, per la seua tota disponibilitat en cedir-me aquest lot. En concret, són els següents títols:

• A la butxaca d’un mort / Àngel O. Brunet i Las.
• Han arribat dos homes / Joaquim Muntañola.
• La ciutat seca / Roger Tartera.
• El cinema a Catalunya durant la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme (1930-1975) / Àngel Comas ; pròleg de Josep Maria Forn.
• El cinema a Catalunya després del Franquisme (1975-2003) / Àngel Comas ; pròleg de Ventura Pons.
• Observar la lluvia en Cataluña: 150 años de registros / Òscar Saladié … [et al.]
• La prevenció de la contaminació lumínica a Catalunya / Isabel Junquera i Muriana
• Dones i homes a la URV: un estudi de les desigualtats per raó de gènere / Inma Pastor (coord.)
• L’auca del senyor Esteve: dibuixos i rodolins
• Blocs de ciència / Daniel Closa i Autet

I a més, com cada any es convoquen uns premis. Aquest any, però, és especial ja que els companys d’Atictes han presentat les seues Nits a l’Àtic a la categoria C2:

C2.- Acceso: Iniciativas puestas en marcha para reducir la brecha digital, facilitar el acceso, capacitar a personas y empresas para el buen uso de internet, …

Així que ja sabeu… a votar-los!!

Només has de fer dos clics: “Votar” i “Confirmar” VOTA’NS, si us plau!!

“23 de gener de 1939. Les hores transcorrien molt de pressa, el temps escassejava. No era possible de traçar plans d’avançada, caldria acomodar-nos a les circumstàncies. [...] No disposàvem d’altres vehicles que el bibliobús que prestava servei al front [...] Aparellàrem el bibliobús al jardí del palau Robert”.

Miquel Joseph (Granollers, 1903 - Ciutat de Panamà, 1983), extret del seu dietari, i que portà a l’exili les millors lletres catalanes de l’època amb un bibliobús.

Extret de:

• Anna Ballbona. “El bibliobús de les lletres cap a l’exili“. En: El Punt (21 d’abril de 2008), p. 39.

El cas és que ja es poden trobar algunes de les meues fotografies a dos recursos més:

• Al blog Seqüències: Tortosa en imatges, impulsat des de la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
• I al Directori de Biblioteques Públiques de Catalunya, de la Generalitat, a la fitxa de la Biblioteca Pere de Montcada de la Sénia (les fotos són: interior, interior 2, interior 3 i secció infantil), a partir de les fotos que vaig durant la seua inauguració.

Ara m’enviaran el llibre a casa i només caldrà que escrigui la meua opinió.

Bloggers que han sido seleccionados por diferentes temáticas, ubicaciones geográficas, plataformas, contenido de sus escritos, diseño del blog, etc… simplemente por ofrecer calidad a la blogosfera, para ser prescriptores del “Diario de Greg” y recibir un ejemplar del libro, es gratuito, aunque a cambio sólo te pido unos minutos de tu tiempo, ¿para qué?, para que comentes aquí, en el blog de Greg y realices un post en tu blog narrando tu experiencia, acerca de este libro y su lectura, ahora, cuando recibas el libro o cuando lo hayas leído, solo te pido eso, quiero saber lo que opinas, que te ha parecido el libro, si te has involucrado en la historia o no, en fin tu impresión global, muchas gracias de antemano.

Sé que molta gent no està d’acord en aquestes coses, que suposa vendre’s a la publicitat, que s’escriu sota condicionants… Bé, suposo que ni cal ser tan radicals ni cal tampoc tancar-se en rodó a aquestes coses. Segur que aquest tema mereix una discussió en profunditat, i molta més extensió que aquest article. Potser en parlo en alguna ocasió… Mentrestant, esperaré que m’arribi l’exemplar d’aquest còmic, me’l llegiré i opinaré… No hi guanyo res, només ampliar la meua biblioteca. Penso que no faig mal a ningú, no?

Us deixo un petit àlbum fotogràfic. Com sempre, la resta, a Flickr: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157604693512646/

L’Ajuntament de La Torre de l’Espanyol ha cedit el seu fons municipal a l’Arxiu Històric de la Ribera d’Ebre, que li ha cedit 50 metres lineals de dipòsit. El conveni té una vigència de 10 anys, i entre la documentació municipal podem trobar una còpia dels Costums, privilegis i ordenacions de la Torre de l’Espanyol, que data de 1517.

FONT: “La Torre de l’Espanyol cedix el seu fons documental a l’Arxiu de la Ribera”. En: El Punt (20 de març de 2008), p. 32.

També podiem llegir que la Biblioteca Pública de Cambrils va incrementar en un 19% el seu nombre de visitants entre el 2006 i el 2007, fins a arribar a la xifra dels 77.731 visitants. La notícia dóna tot un seguit de xifres estadístiques.

FONT: “La biblioteca de Cambrils va incrementar l’any passat un 19 per cent els visitants”. En: El Punt (24 de març de 2008), p. 30.

L’automatització dels fons de les nostres biblioteques es va estenent. Una bona notícia. En aquest cas, el catàleg de la Biblioteca Auxiliar de l’Arxiu Històric de Tarragona, amb un fons d’uns 7.000 volums, s’ha incorporat al catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat.

FONT: “La biblioteca auxiliar de l’Arxiu Històric de Tarragona es pot consultar a internet”. En: El Punt (24 de març de 2008), p. 29.

Finalment, la Biblioteca Xavier Amorós de Reus compleix aquest 2008 el seu 5è aniversari, i ho ha fet amb un seguit d’activitats i celebracions que s’iniciaren el 18 d’abril i que s’allargaran fins al 23 d’abril. La Biblioteca de la capital del Baix Camp és la que més préstecs realitza de la xarxa de biblioteques de la Generalitat. A més, rep uns 1.000 usuaris al dia.

Font: http://bcr.reus.net/seccions/salageneral.php [Consulta: 21 d'abril de 2008]

FONTS:

• Carina Filella. “La biblioteca Xavier Amorós fa 5 anys amb el mèrit de ser la que té més préstecs de la xarxa de la Generalitat”. En: El Punt (8 d’abril de 2008), p. 32.
• Natàlia Borbonés. “Coca amb xocolata a la biblioteca”. En: El Punt (19 d’abril de 2008), p. 35.

De l’edifici en destacaria sobretot l’altell que s’hi ha habilitat, a mitja alçada, i que ocupa la meitat de la sala principal de la Biblioteca. És d’ús exclusivament intern, i farà funcions de sala de repòs i descans per al personal de la Biblioteca. S’hi accedeix mitjançant una escala de fusta, que se’ns dubte és l’element arquitectònic que més m’ha agradat: pel seu contrast i diferenciació amb la resta de l’edifici… però alhora també per la seua integració; no resulta un element estrident.

Des d’aquest altell es té una vista panoràmica del buit que deixa en la resta de la sala, a la seccions d’àudiovisuals i de revistes i premsa.

I és precisament en aquest altell on, personalment, hi trobo un element que no em va agradar. El terra de l’altell és de moqueta, un material gens habitual en les nostres latituds. En aquest espai es buscava calidesa i confort, que fos un espai de relaxació i tranquilitat. La moqueta és sens dubte un material que reuneix totes aquestes característiques, però al mateix temps, penso que caldrà estar ben atents al seu manteniment i a la seua correcta neteja, ja que també és un material delicat.

L’altre element que em va agradar molt va ser un lluernari en forma d’L, situat en l’única sala que s’ha afegit a l’edifici original, i que penso que passa desaparcebuda, quedant totalment integrada internament (però potser ja no tant en el seu exterior). En les següents imatges podem veure el raig de llum que entra dins la Biblioteca, i un detall dels lluernaris.

És l’única sala on no trobem els encavallats de fusta de la coberta, que s’han respectat a la resta de sales, i que són un dels altres detalls característics a tenir en compte. Em recorden als que podem veure també a la Biblioteca de Roquetes.

Destacar, finalment, l’ús de diferents colors segons la sala i els seus usos i funcions. La gamma cromàtica, personalment, l’he trobada molt encertada: dóna a la Biblioteca un aire de calidesa i recolliment, fins i tot de sensualitat. En la sala infantil, però, trobem colors vius i festius.

Ja per acadar, comentar que la Biblioteca disposa d’un dipòsit subterrani. La seua construcció ha suposat una inversió total de 837.000 euros.

Podeu trobar tot l’àlbum de fotos de la Biblioteca a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157604632214166/

MÉS INFORMACIÓ:

• Javi Buera. “La Sénia recupera les antigues escoles, ara convertides en una biblioteca“. En: El Punt (20 d’abril de 2008), p. 38.
• Més notícies al meu del.icio.us: http://del.icio.us/bauen/Biblioteca-de-la-Senia

Tot l’àlbum a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157604619473528/