Ya se conocen los resultados finales del Segundo Premio Internacional ACXT IDOM para Proyectos Fin de Carrera, en su edición 2007-2008. En total, se han recibido 462 proyectos, de 33 países diferentes, de los cuales un 60% eran de escuelas españolas y el resto de escuelas de otros país. Después de la deliberaciones oportunas, y de las diferentes fases de selección, en las que se han ido descartando proyectos, se han elegido un total de 3 ganadores y 6 accésits.

Més a: http://scalae.net/noticia/ganadores-del-segundo-premio-internacional-acxt-idom-para-proyectos-fin-de-carrera

Més a: http://scalae.net/evento/10-anos-de-la-fundacion-el-sola

De fet, aquesta mateixa tarda ja hi ha un berenar de presentació per als professors, per a recollir la documentació i les acreditacions i veure l’aula on es farà el curs, però per la feina al Museu no hi podré anar; així que demà hauré de matinar més i estar al Campus Mundet ben aviat. I després de la primera sessió del curs, segurament em quedaré a la conferència d’inauguració de l’Escola, a càrrec del Sr. Philippe Meirieu, pedagog, i amb el títol Caos i diversitat: aprendre a pensar, i que tindrà lloc el dia 1 de juliol, a les 12h, a la Sala de Graus de Magisteri, a l’Edifici Migdia 1, 3r pis, del mateix Campus Mundet.

He penjat al meu Slideshare.net el document que em servirà de guió durant els dos dies. És tan sols un petit guió, ja que vull donar al curs una orientació totalment pràctica: haurem de trastejar, tocar, experimentar, equivocar-nos, corregir… M’agradarà que hi doneu un cop d’ull i em doneu la vostra opinió als comentaris.

Es tracta d’un edifici de 4 plantes d’alçada i una galeria superior, de 3.710m2 i de planta quadrada, en què hi trobem compartint les instal·lacions l’Arxiu i la Biblioteca Pública. L’edifici està construït al mateix solar on antigament hi havia el Fokus Cinema, obra de l’arquitecte Gunnar Bøgeberg Haugen de l’any 1969. De l’edifici en destaquen les seues 4 grans façanes vidriades, però sobretot cal fer esment de la seua coberta, basada en les estructures de l’arquitecte mexicà Candela. Està format per 4 grans arcs per a cada una de les 4 façanes, formant petites viseres a mode de protecció solar, i que s’uneixen al centre de la coberta. El conjunt forma un hiperbòlic sostre parabòlic, de formes rodones i sinuoses i que esdevé el principal signe identitari i visual de la Biblioteca.

FONTS:

• De la imatge [Consulta: 29 de juny de 2009]
• “Public Library and archive, City of Tromsø”. En: Librarybuildings.info [Consulta: 29 de juny de 2009]

Bé, a la fi el gran dia. El dimecres 24 va arribar la primera tongada de xiquets saharauis, uns 6, i entre ells, l’Aljumini, el nostre, el que acollirem a casa durant un parell de mesos. Estava ben adormit, abraçat al seu cosí, que estarà amb una família de Sant Jaume d’Envenja. Va arribar sense saber massa bé a on estava, i què havia passat. Amb 7 anys és el primer cop que participa en el programa de les Vacances en Pau, i ara li bé tot de nou. Grans novetats i noves experiències… i responsabilitat extra per a nosaltres, que li farem de família durant tot un estiu, i que de ben segur que ell ens acabarà considerant com tal.

Tot l’article a: http://danielgil.info/acollim/2009/06/26/la-familia-creix/

La nova biblioteca ha tingut un cost total de 5.543.821,05 euros.

Se han dado a conocer los finalistas de la edición de 2009 de los Premios FAD, la número 51. Son 27 obras las que han llegado a la final, de las cuales 14 están en la categoría de Arquitectura, 6 en la de Interiorismo, 3 de Ciudad y Paisaje, y finalmente 4 en Intervenciones Efímeras. En total, se han presentado 522 obras, de las que 262 provenian de Cataluña, 235 del resto de España y tan solo 25 de Portugal. Por categorías, 315 obras correspondían a Arquitectura, 96 a Interiorismo, 45 a Ciudad y Paisaje, y 66 a Intervenciones efímeras.

Més a: http://scalae.net/noticia/finalistas-de-los-premios-fad-2009

Més a: http://scalae.net/evento/exposicion-el-bosque-y-la-caverna-de-carlos-a-schwartz

La forma exterior de l’edifici s’inspira en els arbres que antigament hi havia en aquest indret. En general, la seua forma és senzilla: dues grans plaques de formigó, que formen la coberta i el terra, i tot de pilars en l’espai que queda entremig, per a aguntar la coberta. En efecte, a l’interior, hi destaquen les columnes que sostenen l’edfici: 102 pilars de formigó, juntament amb 290 pilars més d’acer inoxidable, d’entre 20 i 30 metres de longitud, i posats en grups de 2 a 7 unitats. La Biblioteca penetra lleugerament en un llac, com si d’un port es tractés. També destaca la façana de vidre, a on es reflexen tots els arbres del parc on s’ubica l’equipament.

L’obra ha tingut un cost tota de 17 milions d’euros, i hi treballen 40 persones.

FONTS:

• De la fotografia. Autor: Thure Gunnarsson [Consulta: 19 de juny de 2009]
• “Halmstad City Library“. En: Librarybuildings.info [Consulta: 19 de juny de 2009]

Actualmente una biblioteca, como programa, tiene una componente extremadamente virtual…más que un edificio hay que concebir una biblioteca como una base de datos y un sistema conectivo…..un sistema informático de libre concurrencia, de consulta de digitalizaciones, sistemas expertos e interconexión libre de personas, parece ser ya la mejor respuesta al problema …incluso, posiblemente, mucho más barata y por supuesto más eficaz que el clásico edificio de lectura y depósito…..

El edificio biblioteca se ve así reducido al mínimo espacio necesario para consulta material y gestión de documentos, que en su materialidad, no reproducible digitalmente, pudieran tener algún interés específico….la mayoría de documentos que clásicamente contiene una biblioteca pueden ser reproducidos y gestionados digitalmente con mucha más eficacia y con menor coste que la forma tradicional de gestión manual….

La biblioteca, como programa, cada día demanda menos materialidad edilicia y más espacio virtual.

FONT:

• “El negocio immobiliario – 3“. En: Manuscritos de arquitectura (23 d’abril de 2009)

Més a: http://scalae.net/evento/paisaje-e-historia-curso-en-el-cdan

El pasado 4 de junio se eligieron los 5 finalistas, de entre un total de 72 propuestas, del concurso internacional para el resideño de la Plaza de la Républica de París. El concurso, convocado por el Ayuntamiento de París, tiene como principales objetivos su rehabilitación integral para que la plaza sea más acogedora, la dotación de equipamientos y la reducción del espacio dedicado al automóvil, que actualmente es del 60%.

Més a: http://scalae.net/noticia/josep-lluis-mateo-seleccionado-para-el-rediseno-de-la-plaza-de-la-republica-de-paris

Sóc un ferm partidari de la digitalització de continguts i de fons bibliotecaris; és el camí a seguir: especialment per tots els avantatges de comporta en quant a accessibilitat, difusió i consulta dels fons (un altre tema, per a un altre article, són els problemes derivats de la conservació). Malgrat tot, és imparable. Em veig, en un futur no massa llunyà, atenent als meus usuaris de forma virtual, mitjançant tecnologies de videoconferència, des de casa mateix, amb el pijama posat, per exemple. És la biblioteca ubiqua, una biblioteca estesa per tot arreu, flexible i adaptable a les necessitats i requeriments dels usuaris; present les 24h… i per tant, nosaltres, els bibliotecaris, també hauriem de ser presents les 24h, clar. Reptes, obligacions… o supervivència? O és potser una de les nostres respostes davant l’actual context de forta crisi econòmica? Caldrà, òbviament, repensar totes les nostres estructures organitzatives, socials i professionals, per a adaptar-les a aquest nou futur que ja és present, i donar solucions reals.

No obstant això, hi ha un fet que em resulta si més no, curiós: al mateix temps que s’està avançant en la digitalització, vivim també un moment de gran expansió en la construcció de noves biblioteques. Si, d’edificis, de biblioteques en el sentit físic de la paraula. Resulta contradictori? Crec que no… Si de cas, ambdues estratègies crec que són complementàries i van encaminades a donar respostes, solucions, en un temps en què fa falta traçar línies de futur creïbles i vàlides. En això, en donar respostes, els bibliotecaris en som uns experts, i des de fa temps. Ara, potser, aquesta necessitat és més gran. I les biblioteques, els edificis, són i han esdevingut, l’edifici públic, social i ciutadà de referència. Ja ho erem, i ho veniem reclamant des de la professió amb insistència. Però ara, amb els temps de corren, quan és més necessària ara més que mai una tornada als valors socials, de comunitat, de treball conjunt, de sentir-se part d’alguna cosa, la Biblioteca esdevé el principal paradigma d’aquests valors ciutadans, i que ens reconforten en temps dolents. La Biblioteca també com a element terapèutic, i també com a element amb una certa ubiqüitat, entesa aquí com a punt on conflueixen tots els valors de la ciutat. En un moment com l’actual, de descrèdit, de cansament i de necessitat de canvi en tots els àmbits (polític i econòmic especialment), la Biblioteca esdevé el catalitzador d’aquestes modificacions; és l’element vehiculador de tots aquests processos. L’avantguarda. I cal, doncs, construïr biblioteques amb aquesta finalitat: espais de la ciutat i dels habitants; llocs multidisciplinars i polivalents; zones d’expressió oberta, dinàmica i crítica; ambients que ens higienitzin del nostre entorn i ens facin creure en un futur millor.

I pensava en una certa ecologia de la informació personal. Pensava en què sovint, o pràcticament sempre, acumulem papers, informació, dades… memòria i records, i ho fem sempre en algún format físic. Tot això forma part de la nostra vida, de la nostra història, i ho necessitem tocar, sentir, veure. Ben poques coses passen al territori mental del nostre vagatge, a allò que podem explicar sense necessitat de tenir cap suport, amb la simple però poderosa força de la nostra memòria i les nostres vivències emmagatzemades al nostre cap. Som fràgils, fugaços, sabem de los nostres debilitats en aquest sentit, i ens protegim contra l’oblit d’aquesta forma: acumulant, en molts casos sense ordre; i en molts casos, també, segurament sense necessitat. Aquests dies pensava, i em preguntava, per exemple, si cal guardar documents… o si per el contrari, tirar-los, i tenir clar i saber a on caldria anar-los a buscar en cas de necessitat. Òbviament, hi ha excepcions: no tiraré un escriptura d’un pis, posem per cas. Vivim en un just in case permanent, que fa que la nostra informació personal sovint creixi desordenadament… Podriem passar a un just in time, i tenir certs documents només quan ens facin falta? Penso que això ens fa molta temor…

Personalment aquests dies he llençat moltes coses; destruïdes. Moltes, moltíssimes, eren absolutament innecessàries; pura propaganda, pobres abres convertits en paper. Algunes, les més importants, quedaran en el record, o senzillament, sé que les puc trobar a qualsevol altre lloc, o ja està fixada en un altre document. Informació passada, reflex d’un temps, que no es perd, sinó que es reiventa i reneix en una altra forma. La informació canvia, nosaltres canviem, i les nostres necessitats informatives també. Per què a guardar, doncs, informació passada si ja no se’n fa cap ús? Elimina-la i crea-la de nou adaptada a la teua nova realitat. No elimino el record, que perdura i resta latent, sinó que re-crearé la seva informació d’un manera potser més ecològica per a mi.

Foto: blogotagothic [Consulta: 14 de juny de 2009]

La nova biblioteca està situada a la planta baixa i el primer pis d’un edifici de 14o pisos de lloguer de protecció oficial, per a joves, al carrer del Camp de Ferro. Té una superfície total de 2.200m2, distribuïts entre les dues plantes, i inicia les seues activitats amb un fons total d’uns 27.000 documents. Comptarà amb un equip de 7 professionals i ha tingut un cost total de 3,5 milions d’euros.

FONTS:

• “Inauguració de la Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet de Barcelona (Barcelonès)“. En: Biblioteques Públiques de Catalunya (12 de juny de 2009)

Més a: http://scalae.net/evento/freshlatino-2009

Un any més és aquí la Ebre LAN Party (http://ebrelanparty.cat), la party més gran de les Terres de l’Ebre. L’associació sense ànim de lucre Atictes (http://atictes.cat), juntament amb lo Casal Aixumara (http://casalaixumara.blogspot.com/) i l’ajuntament d’Alcanar (http://www.alcanar.cat/), organitzen els dies 3, 4 i 5 de juliol la tercera edició de la Ebre LAN Party. Aquest esdeveniment reunirà al centre cívic d’Alcanar (http://ebrelanparty.cat/lloc) tant a afeccionats de la informàtica i les noves tecnologies, com a curiosos. Molts d’ells portaran els seus propis ordinadors, per tal de gaudir in situ de tres dies de competicions en xarxa, compartició de coneixements i grans dosis de contacte amb gent amb interessos comuns.

Al llarg dels tres dies tindran lloc tallers, concursos, xerrades i competicions al voltant de temes com el programari lliure, els videojocs, els codis bidimensionals, la robòtica, la fotografia i, fins i tot, el tunning. L’accés a la party serà gratuït tant per a qui es vulgui instal·lar amb el seu ordinador com per qui només vingui a veure l’ambient o assistir a les activitats. Només es pagaran el càtering i el material dels tallers que així ho requereixin. Els únics que estaran obligats a inscriure’s i notificar la seva arribada i sortida de la party seran aquells que vinguin amb els seus ordinadors.

Tampoc caldrà assistir els 3 dies de manera continuada; cadascú pot decidir la combinació de dies i horaris que millor li sembli, així que no hi ha excuses per no venir. Per saber més sobre la Ebre LAN Party es pot acudir al web oficial, http://ebrelanparty.cat, o bé a qualsevol dels nostres canals de comunicació: http://ebrelanparty.cat/contacte