M’agrada molt la idea dels GEPA, la idea de fons i la finalitat i els usos que tenen. Dipòsits col·laboratius, per a centralitzar en un sol espai els documents susceptibles d’anar a dipòsit (i potser no repetir un mateix document en molts dipòsits diferents)… La idea de l’accés a la informació, i no tant la propietat de la informació, feta realitat en el món analògic. Crec que en el futur, els grans magatzems col·laboratius com el GEPA seran la norma, i serviran per a gestionar millor la conservació dels documents, i per a buidar principalment de llibres els prestatges de les biblioteques urbanes, on el cost de l’espai és molt car i caldrà optimitzar-lo al màxim. Aquests grans dipòsits estaran ubicats en punts estratègics del territori, al costat de centres logístics, grans estacions de ferrocarril i/o importants nusos de comunicacions per carretera; i sempre fora de les grans ciutats, i amb unes condicions climàtiques específiques de l’entorn on s’ubiquen. Aquesta situació privilegiada facilitarà el transport dels documents fins les grans biblioteques urbanes. S’arribaran a acords específics amb empreses de transports i amb operadors ferroviaris, per tal d’obtenir preus competitius i una òptima freqüència dels desplaçaments, el cas (cada cop menys provable) que es demanin documents físics. Es podria desenvolupar una xarxa territorial de GEPA’s? Hi ha criteris d’eficiència i eficàcia en els desplaçaments? Es sol parlar dels 100km com la distància òptima en els desplaçaments, per a fer en un dia…

També penso que caldrà desenvolupar al mateix un pla de digitalització de la documentació que es dipositi en els GEPA’s, i que faciliti l’accés remot a través d’internet, i que serveixi de complement i alternativa al transport físic dels documents fins la biblioteca que ho sol·liciti. Crec que la filosofia del GEPA ha d’estar estretament vinculada a la potenciació de la digitalització i l’accés electrònic de la documentació que acull. S’haurà d’arribar, òbviament, a acords amb editorials i empreses, i caldrà superar les barreres legals i burocràtiques… I aquesta digitalització es podria incorporar a projectes ja en marxa, en obert, per tal de construïr un gran repositori digital de país. Finalment, un altre aspecte a destacar seria el de la restauració, conservació i preservació dels documents. Es podran aplicar polítiques conjuntes, i úniques en aquest sentit, amb l’estalvi de costos derivat de repetir aquestes polítiques (sovint amb criteris idèntics) per a cada una de les Biblioteques membres de xarxa.

Popularity: 2% [?]

Me gusta mucho la idea de los GEPA, la idea de fondo y la finalidad y los usos que tienen. Depósitos colaborativos, para centralizar en un solo espacio los documentos susceptibles de ir a depósito (y quizás no repetir un mismo documento en muchos depósitos diferentes)… La idea del acceso a la información, y no tanto la propiedad de la información, hecha realidad en el mundo analógico. Creo que en el futuro, los grandes almacenes colaborativos como el GEPA serán la norma, y servirán para gestionar mejor la conservación de los documentos, y para vaciar principalmente de libros los estantes de las bibliotecas urbanas, donde el coste de la espacio es muy caro y habrá que optimizar al máximo. Estos grandes depósitos estarán ubicados en puntos estratégicos del territorio, junto a centros logísticos, grandes estaciones de ferrocarril y/o importantes nudos de comunicaciones por carretera, y siempre fuera de las grandes ciudades, y con unas condiciones climáticas específicas del entorno donde se ubican. Esta situación privilegiada facilitará el transporte de los documentos hasta las grandes bibliotecas urbanas. Se llegarán a acuerdos específicos con empresas de transportes y con operadores ferroviarios, para obtener precios competitivos y una óptima frecuencia de los desplazamientos, en el caso (cada vez menos probable) en que se pidan documentos físicos. ¿Se podría desarrollar una red territorial de GEPA’s? ¿Hay criterios de eficiencia y eficacia en los desplazamientos? Se suele hablar de los 100km como la distancia óptima en los desplazamientos, para hacer en un día…

También pienso que habrá que desarrollar al mismo un plan de digitalización de la documentación que se deposite en los GEPA’s, y que facilite el acceso remoto a través de internet, y que sirva de complemento y alternativa al transporte físico de los documentos hasta la biblioteca que lo solicite. Creo que la filosofía del GEPA debe estar estrechamente vinculada a la potenciación de la digitalización y el acceso electrónico de la documentación que acoge. Habrá que llegar, obviamente, a acuerdos con editoriales y empresas, y habrá que superar las barreras legales y burocráticas… Y esta digitalización se podría incorporar a proyectos ya en marcha, en abierto, para construir un gran repositorio digital de país . Finalmente, otro aspecto a destacar sería el de la restauración, conservación y preservación de los documentos. Se podrán aplicar políticas conjuntas, y únicas en este sentido, con el ahorro de costes derivado de repetir estas políticas (a menudo con criterios idénticos) para cada una de las Bibliotecas miembro de red.

Popularity: 1% [?]

Inaugurat l’octubre de 2008, l’equipament GEPA (Garantia d’Espai per a la Perpetuïtat de l’Accés), és una iniciativa que va impulsar el CBUC ja l’any 2002. Es tracta d’un magatzem i dipòsit cooperatiu permanent, per tal de reduïr costos d’espai a les biblioteques així com garantir la seva preservació futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi.

El nou centre de magatzem neix de la voluntat de millorar i modernitzar el Sistema Bibliotecari de Catalunya i per donar sortida a la necessitat, per part de les biblioteques, de revisar periòdicament els seus fons i procedir a traslladar llibres i documents de poc ús des de les prestatgeries d’accés obert a magatzems d’accés tancat. Els documents no seleccionats per a les col·leccions d’accés lliure de les biblioteques tenen sovint un valor potencial per a usuaris futurs i han de ser conservats i accessibles. Aquesta necessitat es repeteix a totes les biblioteques, cosa que genera que es conservin innecessàriament documents duplicats i que s’ocupin múltiples espais que podrien tenir un ús bibliotecari més profitós.

Font [Consulta: 12 de febrer de 2009]

Pel que fa a l’equipament, està situat les antigues Casernes d’Infanteria de Gardeny, a Lleida. La rehabilitació de l’edifici, en forma d’H, ha anat a càrrec de l’arquitecte Albert Benet i Ferran. Les seues xifres són senzillament espectaculars:

• 5.400m2, repartits en tres plantes.
• 1 sala de consulta amb 10 punts de lectura.
• 12 mòduls d’emmagatzematge.
• Actualment hi ha ocupats uns 2.000 metres de passadissos, i uns 17.000 metres de prestatges.
• Es preveu que l’equipament, en la seua capacitat total, podrà acollir fins a 43 quilòmetres dels actuals prestatges repartits per les biblioteques del CBUC.

El que no he pogut trobar ha estat la política de transport, mobilitat i obtenció dels documents dipositats al GEPA; és a dir, si hi ha acords amb empreses de missatgeria; la periodicitat dels viatges; el temps mig des de que un usuari demana un document fins que el pot consultar; etc… Bé, tot i que potser encara és massa aviat per a saber-ho…

FONTS:

• De la fotografia [Consulta: 12 de febrer de 2009]
• “La UOC s’uneix a un projecte pioner en la conservació de llibres de baix ús i consulta“. En: Diari de Girona (8 de febrer de 2009)
• “GEPA“. En: CBUC, Programes i Serveis [Consulta: 12 de febrer de 2009]
• “Els consellers Huguet i Tresserras inauguren a Lleida l’equipament GEPA, un magatzem d’ús comú per a biblioteques universitàries“. En: Generalitat de Catalunya (8 d’octubre de 2008)
• “El PCiTAL acull el dipòsit general de les biblioteques universitàries públiques catalanes“. En: Universitat de Lleida (8 d’octubre de 2008)

Popularity: 7% [?]