[bauen_Blog]

Obra de l’arquitecte Jean-Louis Godivier de l’any 2003, la Mediateca està ubicada al municipi francès de Megève, als Alps Francesos. Es tracta d’un projecte d’ampliació, en què la mediateca es construeix adossada a un Palau d’Esports ja existent, conformant així un complex esportiu-cultural. A més, també hi acull un auditori de 300 places i un espai d’ús públic i ciutadà.

Pel que fa a l’arquitectura, les característiques més importants les trobem a la façana, dividida en tres entitats ben diferenciades segons els seus materials:

• Un gran prisma de vidre, que acull les activitats ciutadanes i locals i la mediateca, i al mateix temps fa les funcions d’accés principal a l’edifici, accés elevat per sobre del nivell del carrer, mitjançant una rampa adossada a la façana est, i que finalitza amb una gran portalada rematada en fusta.
• Una segona unitat, que acull l’auditori, i que es presenta com una unió de dos materials: un sòcol de formigó armat d’obra vista, amb perforacions aletòries; i un barret ondulant de fusta natural de cedre, que fa funcions de coberta, i que està enganxat a una estructura metàl·lica interior.
• Finalment, la tercera unitat és una gran malla d’acer que cobreix una pista de tennis, i que serveix d’enllaç amb l’antic Palau d’Esports dels anys 60.

FONTS:

• “Brutalismo naturista: Megève Media Library”. En: L’Arca Plus, n. 54 (III Trimestre 2007), p. 32-37.
• “Atelier d’architecture Jean-Louis Godivier & Associés“. En: ArchiGuide [Consulta: 13 de febrer de 2008]
• “Jean-Louis Godivier“. En: ArchINFORM [Consulta: 13 de febrer de 2008]

Mostra en un mapa

Obra de l’arquitecte francès Dominique Perrault (1999-2001), la Mediateca de Vénissieux es troba en un espai de transició, a mig camí entre el camp, a l’est, i la ciutat i la plaça, a l’oest.

Es tracta d’un edifici compacte, una caixa rectangular, de 5.230m2, en forma de T invertida, amb les dues més llargues que el cos. La façana està recoberta de vidre, amb elements de metalls col·locats de forma aletòria i sense cap regularitat.

Font: http://www.floornature.com/articoli/articolo.php?id=600&sez=3〈=en [Consulta: 14 de novembre de 2007]

El programa funcional es desenvolupa en un mateix nivell, en tot l’espai conjunt de les dues ales de T. És en aquesta planta on trobem ja el primer element a destacar: tot el perimetre està buit, formant una galeria de lliure circulació, com un passeig públic interior, dins de l’edifici de la Mediateca. Aquesta galeria serveix com a espai d’exposicions, i al mateix temps fa les funcions d’espai intermig dins-fora, de lloc semi-públic: a una banda, les activitats pròpies d’una biblioteca… a l’altra, ja fora de l’edifici, el carrer.

L’accés a la Mediateca es troba just en l’intersecció de les ales i el cos de T, a les dues façanes més llargues. Ja a dins, aquestes s’uneixen i es forma un autèntic carrer interior que ordena les circulacions. I a sobre d’aquest boulevard hi ha el segon element important: els despatxos i l’àrea administrativa estan situades en les plantes superiors, en una construcció rectangular i estreta (és l’amplada del vestíbul interior), formant el cos de la T. S’evita així trencar la continuitat d’usos i funcions que hi ha en planta, i desplaçar les activitats més internes i de gestió, més privades, a un espai diferenciat i per tant, amb requeriments diferents.

FONTS:

• “Mediateca: Vénissieux, Francia”. En: TC Cuadernos, n. 77/78 (2007), p. 238-249
• “Vénissieux mediateque. Dominique Perrault. 2001“. En: Floornature.com [Consulta: 14 de novembre de 2007]

Ubicada a la ciutat italiana de Perugia, la Mediateca de San Sisto “Sandro Penna” és una obra de l’arquitecte d’Italo Rota (2002-2004).

Font: http://www.comune.perugia.it/canale.asp?id=1730 [Consulta: 29 d'octubre de 2007]

Inaugura el 14 de maig de 2004, la Mediateca impressiona, senzillament, per la seua forma circular, com de platet volant, d’OVNI… El disc està mig enfonsat sota el nivell del terra: a la planta baixa hi ha la sala multimèdia, amb accés a internet, música, videos… A la primera planta, hi trobem la sala de lectura i consulta, i l’accés a internet… Finalment, la segona planta està completament dedicada a la sala infantil.

En destacaria la façana circular, de color rosa xiclet; l’interior diàfan i el lluernari central que travessa les tres plantes de l’edifici.

FONTS:

• “Mediateca Sandro Penna: San Sisto, Perugia”. En: Dalla ricostruzione al futuro: architetture e infrastrutture in Umbria. Suplement de: Casabell, n. 758, p. 14-15.

La mediateca es troba a la localitat de Gentilly, als afores de Paris. Obra dels arquitectes Isabelle Richard i Frédéric Schoeller (2006), la construcció s’ubica entre dos carrers en pendent, i amb un carrer que travessa el solar, de forma circular, i que està en desús.

http://archiguide.free.fr/PH/FRA/IDF/GentiMediaRiScho.jpg [Consulta: 21 de maig de 2007]

La Mediateca té dues plantes: a la baixa trobem les sales d’animació i les oficines; i a la planta primera, en forma de pont que atravessa el carrer en desús, hi ha les sales de lectura, infantil i d’adults. És precisament aquesta segona planta en forma de pont la que destacaria per sobre de tot: un pont que sobresurt del perimetre de la Mediateca, que s’aproxima al carrer però de forma elevada i hi estableix un diàleg amb el seu entorn. Aquesta segona planta està completament oberta, amb amplis finestrals que omplen tot el perímetre de la planta.

També podeu veure un video de David Boureau sobre la Mediateca:

http://www.lemoniteur-expert.com/video/video.asp?id=9

FONT:

• Lamarra, François. “En puente sobre el valle”. En: Europ’A, n. 4 (enero 2007), p. 16-19