Aquesta tarda, al tren, de tornada cap a les Terres de l’Ebre, he acabat de llegir el llibre La gran guía de los blogs 2008, editada per Rosa Jiménez Cano i Francisco Polo.
El llibre està dividit clarament en dues parts. La primera és un recull d’articles curts d’opinió i de reflexió al voltant dels blogs en diferènts àmbits en què tenen presència i influència. És sens dubte la part del llibre més sucosa, la que aporta més continguts i elements de reflexió i de la qual n’he tret més partit. A més, són autors de renom, àmpliament reconeguts en el món dels blogs. Són els següents:
- “De la web 2.0 a la web 2.1″, de David de Ugarte.
- “La situación actual de las plataformas de blogs”, de Paolo Colonnello.
- “Blogs y herramientas para blogs”, de Pablo Mancini.
- “Blogs y democracia”, d’Augusto de Franco.
- “Políticos en blogs o el blog de los políticos”, d’Enrique Meneses.
- “Blogs y blogactivismo”, d’Olga Berrios.
- “Blogs y feminismo”, de Carmen Castro García.
- “Blogs y medios de comunicación… de cómo los blogs y los medios se retroalimentan”, de Rosa Jiménez Cano.
- “Blogs y empresas”, de l’equip de Planta29.
- “Blogs y administraciones públicas”, d’Iñaki Ortiz.
- “Los retos y oportunidades de la web 2.0 para las universidades”, de Juan Freire.
- “Blogs y arte: largo es el arte; la vida en cambio corta como un cuchillo”, de María Reyes Ramírez González.
D’aquesta primera part, em quedo amb algunes frases per al debat:
p. 27 : “Cada vez más se torna imposible definir la blogsfera como un conjunto de blogs y cada vez es más clara la necesidad de hacerlo como un conjunto de herramientas y servicios distribuidos de publicación electrónica personal. Publicación personal gracias a los servicios 2.1., que es cada vez más fruto a su vez de un “nosotros” definido por cada uno, antes de un “yo” egocéntrico que fantasea sobre sus nuevos poderes.”
p. 36 : “(…) ; y Twitter con su capacidad de montar clusters sociales distribuidos.”
p. 36 : “Esos usos comienzan a expresar un nuevo perfil de usuario que comparte, ya no como un fin en sí mismo sino como una acción sine qua non para diseñar, para editar. No comparte para que lo vean, produce para diferenciarse. No busca calidad rankista, produce diferencia. No busca pertenencia, produce disrupción. Por ejemplo, no enlaza sólo contenidos, enlaza personas.”
La segona part del llibre en el directori en si mateix… Res més, que no és poca cosa. Tot i que no comparteixo la publicació de directoris en paper (i encara menys de directoris d’un format tan viu i dinàmic com és el blog), per la naturalesa intrínseca del directori: la seua ràpida obsolescència és el seu principal mal. Sóc partidari que totes aquestes obres de referència es publiquin directament a la xarxa. Però vaja, reconec el mèrit en la seua elaboració i la seua classificació en diferents matèries. I com sempre, el criteri d’inclusió dels blogs és sempre subjectiu i personal… per descomptat, del tot respectable.
Les matèries són les següents:
- Tecnologia i internet
- Disseny i imatge
- Podcasts i videoblog
- Art, història i literatura
- Ciència
- Educació
- Salut
- Periodisme
- Política
- Ecologia
- Solidaritat i activisme
- Economia i empresa (que inclou blogs corporatius)
- Oci i aficions (cinema, música, videojocs, viatjes, gastronomia, sexe i erotisme)
- Esports
- Urbanites
- Humor
Una única observació: la gran presència de blogs sobre tecnologia i internet. Segurament serà un reflex de la realitat dels blogs… però també m’ha donat la sensació de ser la categoria calaix de sastre, on tot hi cap, i més encara quan s’hi poden trobar alguns blogs BiD…
En tot cas, penso que és una iniciativa molt interessant i necessària, especialment per tal de sistematitzar l’estudi d’aquest fenòmen cultural del nostre temps que són els blogs. En tot cas, un consell: faria una publicació multimèdia; el directori, a internet i permanentment actualitzat i disponible 24/365… i deixaria la publicació en paper per al debat, per a la reflexió, la crítica i l’opinió.
