[bauen_Blog]

En temes d’aigua (i en molts d’altres), sóc un absolut ignorant, ho sé… Però en l’actual sequera que patim tots (l’Ebre inclòs), sembla que hem vist en el circ polític un salt mortal cap endavant, amb doble tirabuixó… Ara resulta que si que poden fer transavassaments de l’Ebre cap a Barcelona, i a més defensats per els partits que durant l’època del PHN, s’hi negaven rotundament. Curiós canvi aquest… no voldria ser malpensat i creure que l’àrea metropolitana és el seu graner de vots. No… Un cop més l’ús electorialista dels recursos. Sembla que un PHN, no, mai… però potser si un PHC, de Pla Hidrològic Català. Com diu el Manel, ara els valencians què diran?

Però vaja, si em de ser solidaris amb els de la capital, doncs ho serem, quin remei. Només faltaria!! Que no m’acusin d’enfrontar territoris, valga’m Déu!! L’aigua és de tots, tot hi tenim dret; però també tenim dret a desenvolupar-nos econòmicament com altres zones de Catalunya, o no? Però si per els nostres estimats polítics, les Terres de l’Ebre són el graner energètic de Catalunya (energia que, curiosament, aprofiten altres zones de Catalunya per al seu legítim desenvolupament econòmic), reclamo compensacions i un tracte de discriminació positiva pel territori (heu vist, ja parlo políticament correcte). Prioritzar les I bé, tampoc dic que altres zones tinguin nuclears, pantans contaminats ni res per l’estil… no no… El que vull dir és que s’implanti al territori tot allò que ja està present a la resta del país gràcies a l’energia provinent de l’Ebre: que es promogui la implantació industrial al territori de grans firmes; que hi hagi centres d’innovació, investgació i coneixement de referència; que no es deixi perdre tot el potencial humà, i que no s’en vagi a fora; que es millorin les infraestructures: més línies ferroviàries, més estacions, l’AVE, l’Euromed,… Més i millors carreteres; gratuïtat dels peatges (o descomptes); autovies, etc… Millorar les infraestructures de les TIC; més transport públic; més autobusos,… I que tot plegat no només siguin promeses que quedaran en un calaix… o que se les emportarà el vent.

L’idealisme em mata, però em reconforta i m’enforteix l’enorme capital social que hi he descobert.

Vaja, el segon meme que el Jacme en dos dies!! Uff, això ja és massa, però aquest cop, la cosa m’interessa, que és un meme amb premi… i quin premi xeics!!! Ni més ni menys que una Nintendo DS!!

Tot neix a partir d’aquest article a ca l’Helektron… I vaja, que és per a promocionar una web. Però és que la xicota ja ne té una, de Nintendo DS de color rosa (que li vaig regalar per Reixos), i que voleu que us digui, me fa envejeta. Això si, enveja sana, que consti!! A veure si tenim sort.

I el passo a la Clara, al Marc, a la Begonya, al Javier i a la Mentxu.

Un “meme” més, i aquest d’un tema que, podriem dir, està permanentment d’actualitat. En Jacme em passa aquest meme sobre l’aigua… He de dir, abans que res, que no sóc cap expert en recursos hídrics ni res per l’estil. La meua relació amb els rius es remunta, de menut, a un riu Besòs trinxat per unes monstruoses torres de tensió, i que era la cloaca de Santa Coloma i Barcelona. I ja de més gran, a un nou Besòs regenerat (a mitjes), amb unes lleres enjardinades i amb carril bici. Però sobretot, des del 2003, per l’Ebre, que em va robar el cor. Així que segurament aquest meme estarà força carregat de sentiments, d’emocions… més o menys raonades… Comencem.

PRE: Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Home, penso que les consultes populars s’haurien de fer sempre, o com a mínim, en aquells temes de cabdal importància social, i que afectin d’una manera decisiva als pobles o territoris. Les ciutats, el territori, el paisatge, en cap cas és del polític de torn… sinó dels seus habitants, de tots els seus habitants. I òbviament, aquestes consultes haurien de se vinculants. Entenc que l’aigua és un d’aquells assumptes d’interès general, que afecta a tot un territori, Catalunya.

I sobre la venta, doncs bé… Donaré un exemple, que no sé si serà del tot exacte, però vaja, m’arrisco. Les autopistes també són d’interès general, són infraestructures per un bé comú: tothom té dret a circular lliurement, no? Però resulta que la construcció i l’explotació d’aquestes infraestructures la fa una empresa privada, que ens fa pagar a tots un peatge per poder circular-hi, teòricament, de la manera més ràpida possible. I tot i que ens fot molt pagar… tots passem per caixa, no? Així, tinc entès que són els regants els qui van construïr els canals de l’Ebre, i que tenen la concessiò de l’aigua (que també és un bé comú) que hi passa i la seva explotació. I entendria perfectament que vulguessin vendre els excedents.

PRE: Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?

Crec que ni la de Tarragona ni la de cap punt de Catalunya. No som conscients de la importància d’un acte tan quotidià com obrir l’aixeta.

PRE: Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal·liar la sequera?

Sens dubte, no. Des del PHN penso que s’ha fet una utilització partidista i interessada de l’aigua, i en cap moment s’han aplicat mesures a llarg termini que intentin solucionar o preveure les possibles conseqüències. Tinc la sensació que un tema d’interès general, i amb què caldria tenir una política i unes línies d’accions de com a mínim una legislatura, s’està actuant amb grans dosis d’improvisació, a veure-les venir. Vaig fer un curs el desembre del 2007, en què la professora, que és la responsable d’una empresa de serveis culturals, ens comentà que ja tenia tot el 2008 ple d’activitats, i que estava planificant pel 2009… Penso que els bons gestors, els bons planificadors, treballen a 3, 4 o 5 anys vista…

PRE: S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?

Per descomptat que si. Faltaria!! Si les coses es fan mal fetes (o directament, no es fan), calen dimissions, al nivell que sigui. S’ha vist clarament que no s’ha actuat amb transparència, que s’han amagat les coses, les accions, i que ara es defensen postures que abans s’atacaven. Amb l’aigua no s’hi juga. Ara estem patint totes les conseqüències, i molt em temo que potser en vindran de noves.

I si algú s’anima a continuar, doncs endavant. Però penso que estaria molt bé, i seria molt enriquidor, saber què en pensen de tot plegat la Clara, el Marc i el Jesús Tibau.

Excés de prohibició

Cargado originalmente por Daniel Gil

Massa senyals… què fem???

Aquest any 2008 se celebren els 800 anys del naixement del Rei Jaume I (1208-1276). Amb una mica de retràs, des d’aquí volem unir-nos a la proposta d’en Vicent Partal (i que en Jacme ja ha seguit) i reprodueixo fragments del seu Llibre dels feits; podeu trobar un manuscrit digitalitzat a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, o un fitxer .doc descarregable (d’on he extret els següents textos).

Es tracten de fragments en què apareixen algunes poblacions de les nostres Terres:

274
230. E quant haguem anat de part lo riu ·I· miller nos esperam la companya, e quan fo uenguda passam tots justadament e en hu lo grau, e albergam que ja era escur a Orpesa. E aduyem carn de Burriana, e pa e ui, e menjam, e puys gitam nos a dormir, e dormim tro a bon mati. E al mati hoim missa, quel Espital tenia aquel loch laores. E aquel dia anam nosen a Huyldecona: e laltre dia entram en Tortosa. E gitam questies per viles Darago e de Cathalunya, e manam la ora a tots los homens qui tenien negun feu per nos, e a les ciutats, que fossen al pascor que manauen sobre Ualencia.

275. E demanam li que uolia dir? E el dix nos ques maraueylaua Çaen de nos perque aixi lauiem ahirat, que nostres osts e nostre poder hauiem feyt uenir sobre sa terra e son poder que el tenia: que ell no cuydaua hauer feyta cosa contra nos que tant de mal degues rebre de nostra part. E sobre aço responem li, e dixem li que si hauia: que quan nos fom a Maylorques per conquerir quens uench correr en nostra terra, e uench tro a Tortosa e a Emposta, e el mal que el nos poc fer, e el e fos homens en homens nostres e en bestiar, queu feu: e combatens Vyldecona que era dins el nostre Regne.