El 19 de febrer d’enguany vaig assistir a una activitat organitzada per l’Amparo Moreno amb una cinquantena d’estudiants de Periodisme de la UAB. L’activitat tingué a la saló de seccions de l’Ajuntament de Tortosa.
La tarda començava amb una presentació de Ferran Bel, que feu una breu presentació sobre l’estat dels mitjans de comunicació local, com ara Ràdio Tortosa, però també sobre els Gabinet de Premsa de l’Ajuntament, o el butlletí mensual que s’envia per correu electrònic. Bel, però, es centrà en la futura implantació de la TDT a les Terres de l’Ebre.
Posteriorment, una representació de l’Ebresfera (en Gustau, la Carme, l’Anna Ferràs de Ràdio Gandesa prengué la paraula, però per motius d’agenda, i de temps, només pogué parlar en Gustau Moreno. Aquest centrà la seua intervenció en les relacions del periodisme amb la Web 2.0; del naixement, desenvolupament i eclosió de l’Ebresfera; dels diferents models de negoci que poden adoptar els mitjans de comunicació… Podeu llegir la seua intervenció sencera si feu click a la seua referència del final de l’article. Val a dir que la xerrada desperà molt d’interès entre els estudiants, especialment pel que fa als blogs i la comunitat social, però sobretot es tenien molts dubtes sobre els diferents models de negoci, i el seu encaix adient amb internet i les noves tecnologies. També havien de parlar la Carme i l’Anna. La primera, per parlar-nos de la seua experiència com a blogger… i la segona, com a exemple d’ús d’algunes de les possibilitats de la xarxa aplicades en un mitjà de comunicació local.
Finalment, una representació de l’Ajuntament exposà molt breument l’experiència del portal de participació ciutadana SOC Tortosa: la seua gènesi, el seu desenvolupament, el replantejament en què es troba immers… L’acte acabà amb unes entrevistes de pràctiques de televisió i de ràdio.
Models de mitjans
Punt i a part mereix una anàlisi dels diferents models que poden adoptar els mitjans de comunicació. Sembla que és un tema que preocupa als estudiants, i molt… les garrofes, vaja. La Carme Pla ja ha escrit un magnífic article en què analitza en profunditat els possibles models de negoci… ella ho ha fet segurament millor del què ho podré fer jo, però aquí van algunes reflexions (d’una persona no periodista!).
Sempre he pensat que cal que els mitjans es diversifiquin, que siguin multicanal; és a dir, que un diari a més de fotografies i text… ofereixi també videos, gràfics interactius… Que una ràdio, a més d’àudio, ofereixi text, videos. Això crea un valor afegit al producte, amb nous possibles lectors, oients, etc… Arribar als usuaris per totes les vies possibles. Per aconseguir això cal una convergència vers el canal que faciliti tot això… i aquest no és cap altre que internet. Els mitjans seran digitals… o pràcticament no seran. Cal saber trobar, això si, el teu nínxol… i explotar-lo! La digitalització facilita la integració del producte en un sol lloc (text, videos, gràfics, àudios…), i a més, en facilita també l’accessibilitat i la difusió del mitjà (subscripcions per correu, canals RSS,…). Penso que si hagués de muntar un nou mitjà de comunicació, aquest seria, sense dubtar-ho, digital. I sobretot, pels costos: cal explotar al 100% tots els recursos gratuïts que es poden trobar a la xarxa.
Però tot i això, si encara es té un mitjà en paper, sóc de l’opinió que cal caminar cap a la dualitat de canals: digital i en paper… Es poden mantenir els dos perfectament (a casa nostra en coneixem bastants exemples, segur), i segur que els dos són rendibles… A més segurament els dos canals tenen també públics diferents. Penso que caldria saber trobar el valor de cadascú, i explotar-ho. Un exemple pràctic: el mitjà en paper pot tendir més a l’anàlisi en profunditat de temes socials, culturals, econòmics… anàlisi tranquil, reposat; articles d’opinió llargs, de firmes i autors de solvència contrastada, reconeguts. Mentre que el mateix mitjà en digital hauria de ser més àgil, amb notícies curtes, instantànies, d’actualització immediata 24 hores i 365 dies l’any, interactiu i multimèdia (amb diferents formats, àudios, videos, gràfics,…), sobretot que sindiqui (amb canals RSS), que inclogui diferents mitjans de subscripcions (correus electrònics, etc.), que hi hagi diferents versions segons el dispositiu d’accés (mòbils, PDA,…)… i… que permeti els comentaris i la participació dels seus lectors i usuaris. Vaja… què llarg… demano massa? No sé, espero haber donat algunes idees útils, paraules, reflexions…
Durant la xerrada van sorgir altres temes, com ara la rendibilitat d’un mitjà de comunicació (si a internet els mitjans són gratuïts… perquè comprar un diari, no?), els drets d’autor… Però vaja, això ja serien temes per a un altre article.
Més informació:
