[bauen_Blog]

En el número 21 d’AV Proyectos hi trobem un recull amb els 4 premis guanyadors del concurs per a la rehabilitació de la Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid, a Alcalà d’Henares.

• Projecte guanyador: de Dosmasuno, en què es planteja la inserció d’un nou edifici en l’interior de l’històric ja existent, i no una rehabilitació pura.
• Segon premi: de Carlos Puente, el qual proposa un carrer de fusta interior elevat, i que funciona de punt de trobada i accés a la biblioteca.
• Tercer premi: de QVE Arquitectos. Aquí, la coberta històrica existent s’elimina i es substitueix per unes encaballades metàl·liques d’obra vista.
• Quart i últim premi: d’ICA Arquitectos, en què proposen l’ubicació de les comunicacions verticals com a un element afegit a la coberta original.

FONT:

•  AV Proyectos, n. 21 (2008), p. 58-65

Ubicada al Campus Universitari de Sabadell, que depèn de la UAB, la Biblioteca Universitària de Sabadell (la BUS) s’inaugurà el 1993 i forma part de les Biblioteques de la UAB. La Biblioteca ocupa la zona esquerra de l’edifici, i està especialitzada en Ciències Empresarials i Informàtica.

Més fotos de la BUS: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157603584272428/

Està distribuïda en tres plantes: a la planta baixa, hi trobem les revistes; a la planta pis, el préstec i el fons general; i a la planta superior, l’altell, hi ha les memòries d’empreses, les estadístiques i les zones de treball en grup. Té 1.560 m2, 1.530 metres lineals i 260 punts de lectura. Acull un fons d’unes 30.000 monografies i més de 2.000 títols de revista.

Com a element arquitectònic més important destacaria els amplis finestrals de la façana, orientats a la banda del riu, que serveixen per a il·luminar les sales de lectura. Disposa a més d’àmplies zones de treball intern distribuïdes per totes les plantes.

La Biblioteca Universitària de Sabadell disposa a més de blogs temàtics:

• BUS Empresarials
• BUS Informàtica

Més informació al web de les Biblioteques de la UAB.

Pot una biblioteca ser negra? Sembla que aquest color no casa amb una biblioteca, que han de ser (o estem acostumats a què així sigui) lluminoses. El negre és l’antònim absolut de la llum… Però bé, això és sempre així; o com a mínim, que una biblioteca amb la façana i parets negres pot ser, també, lluminosa.

Tot plegat passa a la Biblioteca de la Universitat d’Utrecht, a Utrecht, als Països Baixos. Obra de l’arquitecte holandès Wiel Arets (1997-2005), es tracta d’un enorme capsa rectangular, brillant i obscura… i aparentment massissa i hermètica. Diem aparentment perquè és en la seua façana on trobem l’element més significatiu de l’edifici: es tracta d’una façana de formigó pintada de negre, en què s’hi una marcat un relleu abstracte de branques de salze, i que es continua serigrafiat a les grans zones vidriades de la façana. Aquest motiu es repeteix per tota la superfície de la façana, fet que li dóna una sensació de profunditat i calidesa, al mateix temps que li resta la sensació de fredor pròpia del formigó.

Font: http://www.phil.uu.nl/en/education/students/WBG/ResearchMaster/brochure.shtml [Consulta: 27 de novembre de 2007]

L’interior de l’edifici té una alçada de 33 metres. Les sales de lectura i els prestatges es reparteixen en sales independents, obertes, suspeses a diferents nivells dins d’aquest gran volum. En aquest cas, la tria del color negre pretén buscar la concentració en la lectura; mentre que les grans superfícies vidriades de la façana i l’interior diàfan busquen captar la llum i facilitar la comunicació. La biblioteca és també, i ha de ser, un element facilitador de la comunicació: en tots els sentits, entre usuaris, entre bibliotecaris, i entre usuaris i bibliotecaris. No cal dir que omparteixo plenament aquesta idea de fluxe, de trànsit, de coneixement i diàleg compartit.

Pel que fa a l’entorn, la Biblioteca es relaciona amb la resta de Campus mitjançant una passarel·la que la comunica amb una zona d’aparcaments. A més, disposa d’un auditori, botigues i una cafeteria, fet que la converteixen, sens dubte, en el centre neuràlgic social, lúdic i cultural de la universitat.

Més articles al blog:

• Video de la Biblioteca de la Universitat d’Utrecht

FONTS:

• “Hormigón con relieve: Biblioteca Universitaria, Utrecht, Holanda”. En: Hormigón: diseño, construcción, ejemplos. Ed. Martin Peck. Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2007, p. 74-75. ISBN 978-84-252-2181-1
• Living Library: Wiel Arets, Utrecht University Library. Munich: Prestel, cop. 2005. ISBN 3-7913-3455-7

He pujat a Flickr unes quantes fotografies de Biblioteques de la UAB al Campus de Bellaterra…

A la imatge, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

Tot l’àlbum a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157603589069231/

M’ha arribat a mans un catàleg amb els projectes guanyadors, finalistes i participants en el concurs d’idees per a la construcció del Centre Avançat de Documentació i Biblioteca “Centro Carlos Santamaria” de la Universitat del País Basc/EHU, al Campus de Guipúscoa.

La relació dels projecte guanyador, segon i tercer premis i finalistes, és la següent:

• Guanyador: JAAM Sociedad de Arquitectura.
• Segon Premi: SATIE Arquitectos.
• Tercer Premi: Alberto Martínez Castillo, Beatriz Matos Castaño.
• Dos finalistes: SABAI Arkitektoak, S.L. i BMG Arquitectos.

Pel que fa al projecte guanyador, es proposa un Centre de Documentació i Biblioteca rodó, com de forma d’ou, de la mateixa forma que la parcel·la on s’ubicarà. En aquesta forma d’ou, l’accés es troba la punta més tancada, en un vèrtex, on se sitúa l’accés principal. També s’hi ubica un jardí longitudinal intern, que actuaria com a extensió de les zones verdes exteriors i que serviria com a zona de passeig i lectura relaxada.