[bauen_Blog]

Biblioteca COAC, Demarcació de Barcelona

Cargado originalmente por Daniel Gil

Imatge de la seu de Barcelona de la Biblioteca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Llegim en un article a El Punt que la Reial Societat Arqueològica Tarraconense està en ple procés d’obres d’ampliació de la seua biblioteca.

Font: http://www.arqueologica.org/propostesfutur.asp [Consulta: 10 de març de 2008]

Es tracta d’una Biblioteca especialitzada en arqueologia, història i prehistòria, i antropologia. Disposa d’un fons d’uns 3.000 volums, i 20.000 exemplars de revistes d’un total d’uns 1.000 títols diferents. A la Biblioteca s’hi poden trobar alguns exemplars de monografies del segle XVIII, tot i que majoritàriament el fons està compost per llibres de la segona meitat del segle XX. Entre el seu fons hi destaca la ja centenària publicació de la RSAT, el Butlletí arqueològic, que es començà a editar l’any 1901.

Dissortadament, però, la Biblioteca del RSAT pel que sembla no està automatitzada, i no es pot consultar el seu fons per internet. A la seua plana web només hi ha un document en PDF amb el llistat de títols de revistes. Esperem que en un futur proper, des de l’entitat s’iniciï aquest procés, i que el seu fons s’integri, per exemple, en el CCUC.

FONT:

• C. Filella. “La Reial Societat Arqueològica Tarraconense amplia la biblioteca“. En: El Punt (8 de març de 2008), p. 33

Podem llegir a l’últim número de La Veu de l’Ebre que l’Institut Ramon Muntaner, amb seu a Móra la Nova, ha obert el seu fons bibliogràfic al públic en general. És, sens dubte, una excel·lent notícia, i més tractant-se d’un centre documental de primer nivell en l’àmbit català, i a més, ubicat a les Terres de l’Ebre.

Font: http://www.irmu.org [Consulta: 10 de març de 2008]

Es tracta d’un fons bibliogràfic especialitzat en les obres de recerca generades pels centres i instituts d’estudis locals i comarcals. És, doncs, un fons de proximitat, de consulta obligada per a conèixer una realitat local determinada. El catàleg, que es pot consultar per internet a la plana de l’Institut, està automatitzat i permet fer cerques per diferents criteris, i segons la tipologia de document. En concret, a data d’avui, l’Institut disposa de:

•  800 monografies,
• 284 ítems de literatura grisa,
• 1.104 números de revista d’uns 100 títols diferents.

FONT:

• “L’Institut Ramon Muntaner obre al públic un fons bibliogràfic dedicat als centres d’estudis”. En: La Veu de l’Ebre, n. 322 (7 de març de 2008), p. 31

La Biblioteca del MUSAC es troba en un lateral del vestíbul d’entrada al museu a la dreta, formant un conjunt de serveis del museu amb la lliberia, les taquilles i els serveis.

És una biblioteca especialitzada en art contemporani, i que dóna suport documental a les activitats pròpies del Museu. Disposa, a més, d’un petit fons de revistes i altres publicacions en arquitectura.

La Biblioteca es divideix en dues seccions:

• La planta baixa, on hi ha el taulell d’atenció, informació i préstec als usuaris, la zona de revistes i publicacions periòdiques (amb unes butaques fantàstiques), internet, àudiovisuals i material de les exposicions i coleccions del Museu.
• Una planta altell, on s’hi ubica la resta del fons documental, és a dir, les monografies.

Funcionalment, aquesta organització de l’espai és francament poc operativa. No es facilita gens l’accés a la majoria del fons documental de la Biblioteca; s’obliga als usuaris a pujar sempre una escala (sense ascensor). A més l’altell no ocupa ni la meitat de l’espai en alçada de la biblioteca, per la qual cosa es perd un espai molt important per a preveure el creixement de l’equipament… però es guanya en vistositat, lluminositat i amplitud de sostre i paret.

Com a element arquitectònic principal, destacaria precisament un aspecte de la il·luminació: la gran vidriera llista que dóna llum natural a pràcticament tota la Biblioteca. I si em permeteu, afegiria un altre aspecte interessant, en aquest cas de detalls de disseny: els prestatges de l’altell, que acullen els llibres, tenen un petit prestatge allargat, que sobresurt del volum de l’estructura i que permet al lector poder llegir dret sense necessitat d’aguantar el llibre… Però bé, millor ensenyo la fotografia:

Tot l’àlbum sobre la Biblioteca a Flickr: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157602671012628/

Actualització (24/04/2008, 18.17h): Podeu llegir un article sobre la Biblioteca del Museu al Blog de SEDIC:

• Araceli Corbo. “Biblioteca-Centro de Documentación del MUSAC“. En: SEDIC Blog (23 d’abril de 2008)

D’un blanc immaculat, la Biblioteca del COAL a León es troba ubicada a la segona planta del Palacio de Gaviria, seu actual de la delegació, i ubicada en ple centre històric de la ciutat.

La Biblioteca té una organització funcional senzilla: es tracta d’un espai rectangular. A un dels laterals llargs, hi ha uns grans finestrals per omplir de llum tota l’estància; en aquest zona hi trobem també els punts de consulta i lectura. Al lateral oposat, hi ha un llarg prestatge que ocupa tota la llarà ria de la paret, i fins a 6 lleixes d’alçada.

Àlbum a Flickr: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157602615766260/

Però l’element més significatiu de la Biblioteca és un altell, al qual s’hi accedeix mitjançant una petita escala de cargol, i que serveix per aprofitar un espai mort que hauria quedat sense servei. Aquest altell també té forma rectangular, i està dividit en dues subseccions: una interna, de sostre baix (tí­pic dels altells); i una externa, en forma de voladí­s lateral per sobre l’espai principal de la biblioteca, i que recorda (salvant les distàncies, naturalment) les formes de les antigues biblioteques, amb voladissos perimetrals.