[bauen_Blog]

La mediateca, construida l’any 2001, és obra de l’equip d’arquitectes suís Marie-Claude Bétrix i Eraldo Consolascio (B&C Architekten), juntament amb Eric Maier, i es troba ubicada a la petita població suïssa de Küsnacht, al cantó de Zurich.

Font: http://www.kantonsschulekuesnacht.ch/mediothek/gebaeude.html [Consulta: 26 de novembre de 2007]

Es tracta d’un edifici rectangular, de dues plantes, amb la coberta llista i la segona planta en voladís per un dels laterals llargs del rectangle. Les dues façanes curtes són cegues, només amb petites obertures. La llum, la il·luminació, i la visió exterior-interior es concentra en les dues façanes llargues, en què el vidre n’és l’element principal.

Però allò que més m’ha cridat l’atenció és que els prestatges formen part activa de l’estructura de l’edifici… a més de suportar directament el pes dels llibres (o de la cultura), suporten també l’edifici en si mateix. Els laterals dels prestatges fan funcions de suport; i a més, com elements de tracció, aguanten també les càrregues que es deriven del voladís de la planta superior.

De la Mediateca també cal destacar l’aïllament tèrmic i altres elements d’arquitectura sostenible, com ara la ventil·lació, la radiació solar o el consum energètic de l’edifici.

FONTS:

• “Mediateca de la escuela cantonal de Küsnacht, Suiza”. En: Hugues, Theodor; Ludwig Steiger; Johann Weber. Construcción con madera: detalles, productos, ejemplos. Barcelona:Gustavo Gili, 2007, p. 94-95. ISBN 979-84-252-2182-8

Carles Sàez i Ramon Maria Puig acondicionen l’any 1997 l’antic gimnàs de l’IES Màrius Torres de Lleida en la nova Biblioteca del centre. Es tracta de reconvertir un espai destinat a usos esportius en un espai per usos culturals i bibliotecaris de l’Institut.

L’antic gimnàs, ara Biblioteca, de 456 m2, té forma rectangular i està dividit en tres espais: un central més gran, on s’hi ubiquen els punts de lectura (formant taules allargades), i els prestatges seguint tot el perimetre; i dos de laterals, més estrets i menuts: en un (que segurament deu fer funcions de dipòsit), hi ha més prestatges i una taula; i en l’altre, hi trobem un espai buit.

Font: http://www.xtec.cat/iesmariustorres/bibliote.htm [Consulta: 12 de desembre de 2007]

L’element més significatiu de la proposta és un altell en forma de voladís, enganxat al lateral de la Biblioteca que dóna al passadís, i a sota de la qual, en una cantonada, s’hi ubica la zona de treball tècnic. Aquest altell aprofita l’única paret cega de l’espai i tota l’alçada de la mateixa, ja que les altres tres estan coronades per amplis finestrals que dónen llum a la Biblioteca.

FONT:

• “Biblioteca a l’antic gimnàs de l’IES Màrius Torres”. En: DAU, n. 17 (tardor del 2002), p. 29

Per el nou conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, cal potenciar encara més les biblioteques per tot el territori català, i caminar vers una gestió única en les quatre demarcacions. Com a mínim això es desprèn de la seva compareixença al Parlament català. Aquests són els principals punts que va exposar:

• Pel 2008, unificació en una sola xarxa de les dues existents fins ara, la de la Diputació de Barcelona i la de la Generalitat.
• Rebaixar el llindar dels pobles que han de tenir biblioteca fins als més grans de 2.000 habitants (actualment és de 3.000).
• Aprofitar en aquests casos les biblioteques escolars fora de l’horari lectiu, i planificar amb Ensenyament una millora quantitativa i qualitativa quan així ho requereixin.
• Es mantenen els serveis de bibliobusos actuals.

Bé, semblen bons plans, i sobretot ambiciosos… Però com sempre entrem en temes espinosos amb l’ús compartit, híbrid, de les biblioteques escolars, en bona mesura amb greus deficiències de tota mena (de fons, d’horaris, de personal,…). Es donen potser motius de rendibilitat i d’optimització econòmica dels equipaments i les infraestructures existents, i més encara en pobles petits on la capacitat econòmica pública local és més aviat minsa, i sempre surt més a compte intensificar l’ús de l’escola; sovint autèntic centre cultural i social del poble. Però no podem oblidar que les biblioteques escolars i les biblioteques públiques (ja siguin en pobles petits), tenen necessitats i característiques absolutaments diferents… i sobretot, van adreçades a un públic diferent i que l’usa de manera també diferent. Casar aquestes dues visions no és fàcil, i cal afinar molt bé, de forma quasi quirúrgica. Però des d’aquí esperem que el nou Conseller faci una bona operació. Hi confiem.

FONT:

• “Tresserras promet una biblioteca per a tots els pobles de més de 2.000 habitants“. En: El Punt (24 de febrer de 2007), p. 30

El passat dimarts 25 d’abril, tan El Punt com el Diari de Tarragona es feien ressó a les seves respectives edicions de la cessió (en dipòsit) del fons històric de la biblioteca de l’IES Gaudí de Reus a la Biblioteca Central Xavier Amorós, també de Reus.

Segons informen ambdós diaris, es tracta d’un llegat d’uns 4.000 volums (més uns 1.000 documents d’arxiu), començats a formar a partir de 1876, i aproximadament fins la Guerra Civil.

Ara, la Central de Reus els catalogarà i els posarà a disposició del públic en general. Tal i com explica Pedro Medina, director de l’IES,

“este material no puede ser usado por los alumnos y allí estaba cerrado a las personas“.

Personalment aquesta frase em sembla tota una autèntica declaració de principis, una visió clara i contundent sobre l’ús dels fons de biblioteques. No serveix de res tenir un fons valuosíssim… si les persones no el poden usar, tocar, sentir, estudiar… Ni serveix de res tenir aquest a mena de fons en el lloc erroni. Els fons, per a les persones. En aquest sentit, aquesta decisió és del tot encertada.