Archive for Biblioteques públiques

Inauguració de la nova Biblioteca Municipal de Lloret de Mar

biblio-lloret

El passat 14 de gener de 2012 va tenir lloc la inauguració de la nova seu de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar, ubicada a l’edifici de la Casa de la Cultura.

És una obra de l’arquitecte Daniel Mòdol Deltell, i té una superfície de 2.214m2 útils distribuïts en 3 plantes. A la planta soterrani, s’ubica la zona infantil; a la planta baixa, la zona d’ acollida i promoció, música i cinema, i diaris i revistes; i a la planta primera el fons general. Des de la planta baixa, on hi ha també un pati i una cafeteria, s’accedeix a la sala d’exposicions i la sala polivalent situades al soterrani i d’ús independent de la biblioteca. El mobiliari interior ha anat a càrrec de l’empresa MTCBCN.

La Biblioteca té un fons total de 36.040 volums, 8.434 audiovisuals i 244 subscripcions a publicacions periòdiques. Ha tingut un cost de 3.855.895,25 d’euros.

FONTS:

Popularity: 2% [?]

La Biblioteca Pública de Dalian, Xina

biblio-dalian

L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes Architects Collective va ser finalista per al projecte de construcció de la nova Biblioteca Pública de Dalian, a la Xina. Té forma de pètal de rosa. Tota la biblioteca s’organitza al voltant d’un frondós pati interior, al qual s’hi aboca una façana interior vidriada.

Les altres biblioteques de la mateixa regió, que formen una xarxa, també tenen aquesta forma de pètal de rosa; així, juntes, simbolitzen una rosa sencera. Té una superfície de 50.000m2, i un pressupost de 50 milions d’euros.

FONTS:

Popularity: 6% [?]

Jardi-biblioteca per a refugiats i treballadors immigrants

biblio-refugiats

És una obra del 2010 de l’equip d’arquitectes Yoav Meiri Architects, i està ubicada al Parc Levinski de Tel Aviv, a Israel, al costat de l’estació central d’autobusos.

Té 50m2 i està formada per dues estructures independents i de diferents mides (com dos grans quioscos), en forma de grans prestatges, un per adults i un altre per a infants, que es poden tancar i protegir, i que acullen un fons de 3.500 documents en diferents idiomes. Al mig, hi ha un espai buit, que al mateix temps és biblioteca i parc. No hi ha ni murs, ni portes, ni finestres. L’estructura més gran inclou un enreixat amb dues funcions: la de tancament, en vertical; i la d’esdevenir una pèrgola que matisa la llum, i dóna ombra a l’espai intermig, si la posem en posició horitzontal. A més, a la nit es poden il·luminar des del darrera, i així es poden usar en horari nocturn.

Penso que es tracta d’un gran exemple de desmaterialització de la biblioteca, de superació dels límits de l’edifici, i d’integració urbana. Será segur un dels camins que seguiran les biblioteques; la biblioteca-ciutat. La biblioteca estarà present a tots els racons de la ciutat, i es confondrà amb ella; més que un edifici, la biblioteca del futur es convertirà més en un equipament urbà més. I és també un exemple de senzillesa formal, material i conceptual. Un procés sense aturador, i que ja trobem en altres biblioteques, com podrien ser la Biblioteca Oberta a Magdeburg, o la de Ban Tha Song Yan, a Tailàndia.

Senzillesa, desmaterialització i difuminació en la trama urbana. Tres línies de futur a seguir en el disseny de les futures biblioteques.

FONTS:

Popularity: 7% [?]

La Biblioteca Pública d’Stuttgart

biblio-stuttgart1

És una obra de l’equip d’arquitectes Yi Architects. La Biblioteca Pública d’Stuttgart és exteriorment un gran cub, volumètricament contundent, i amb obertures regulars i simètriques en forma de panell, que de nit s’il·luminen amb diferents colors. Interiorment la Biblioteca s’organitza al voltant d’un gran atri central, buit, de cinc plantes d’alçada i de color blanc; al seu perimetre hi trobem els prestatges amb els llibres, que donen color a l’entorn, i les escales de comunicació entre les diferentes plantes. Aquest gran atri proporciona llum directa i càlida a l’interior de l’edifici.

FONTS:

Popularity: 8% [?]

Inauguració de la Biblioteca de Vilapicina i Torre Llobeta

biblio-vilapicina

El proper dia 9 de desembre de 2011 tindrà lloc la inauguració de la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta, un nou equipament ubicat al districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona, amb clara vocació cultural i de proximitat. És una obra dels arquitectes Juli Lavinya i Pilar de la Villa.

La Biblioteca té 1.400m2 repartits en 3 plantes, i comptarà inicialment amb un fons bibliogràfic de més de 26.000 documents, un fons audiovisual de 3.500 documents, i 150 títols de diaris i revistes. Comptarà amb un fons especial en masies i horts urbans. A més, oferirà un ventall d’activitats com clubs de lectura, xerrades, trobades amb autors i exposicions i activitats per a públic infantil i familiar.

Autor de la fotografia: cop. Jordi Casañas

Popularity: 12% [?]

Dia de la Biblioteca i 48h Open House Barcelona

5977074569_0d6bbab99b

Dilluns passat es va celebrar el Dia de la Biblioteca. Amb la celebració d’aquesta diada es pretén, des del 1997, difondre l’existència a l’estat d’un servei públic de proximitat al ciutadà que contribueix de manera eficaç a facilitar l’accés al coneixement a tots els ciutadans. Vam llegir molts missatges a les xarxes socials animant tothom a treure el màxim rendiment d’aquests fantàstics equipaments culturals.

Per altra banda, precisament el cap de setmana anterior s’havia celebrat el 48h Open House Barcelona, un esdeveniment excepcional que pretén acostar l’arquitectura a la ciutadania a la ciutat de Barcelona a través de l’obertura de 160 edificis de tots mena, que obren les seves portes gratuïtament per a que tothom pugui visitar-los. És el segon any que es celebra aquest gran esdeveniment cívic i cultural, i ho ha fet amb un èxit rotund: més de 35.000 visitants! Des d’aquí volem felicitar l’equip de l’associació Arquitectura Reversible, que ha impulsat aquesta iniciativa i que treballa en altres projectes molt interessants per a divulgar l’arquitectura entre la ciutadania, a través d’activitats familiars, escolars i de formació d’adults.

Com no podia ser d’altra manera, algunes biblioteques de la ciutat han obert les seves portes per a fer-hi  visites guiades, en alguns casos de la mà dels arquitectes autors dels projectes. Han estat una biblioteca universitària, una biblioteca especialitzada i quatre biblioteques públiques: Biblioteca Francesc Candel, Biblioteca Les Roquetes, Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra a l’edifici del Dipòsit de les Aigües i Biblioteca Arús. Comento a continuació les que conec millor, i ho faig molt de passada, amb la intenció d’aprofundir-hi, si és possible, més endavant.

La biblioteca Francesc Candel es va inaugurar el 2006 fruit d’una reforma de l’antiga fàbrica Phillips a la Zona Franca. L’edifici és de 1954, obra de Josep Soteras i la reforma del 2006 és de Josep Lluís Canosa. He comentat en alguna ocasió que la tipologia dels edificis industrials és molt adequada per a allotjar-hi una biblioteca pública. Aquest cas n’és un dels millors exemples. La sala de lectura principal, al primer pis, és un espai d’unes magnífiques dimensions amb uns lluernaris que garanteixen unes condicions de llum natura difusa excepcionals. Josep Soteras ho va projectar així perquè aquest era el lloc on els treballadors realitzaven la manufactura de les bombetes i la bona il.luminació era requisit indispensable. S’accedeix a la biblioteca, però, a nivell de planta baixa, i la relació entre ambues plantes és poc clara pels condicionanats geomètrics i programàtics de l’edifici, que requeria la convivència amb el CAP de la Marina. La intervenció de Josep Lluís Canosa resol amb prou elegància l’escala que comunica ambdues plantes.

Crec que un dels arguments principals de la intervenció de Josep Lluís Canosa és la recuperació dels grans lluernaris i de les voltes que permeten la llum difusa a la sala. Per a preservar el volum interior visualment net es van resoldre les instal.lacions perls tancaments perimetrals i pel terra tècnic. Com també he comentat algun cop, la solució del terra tècnic em sembla la millor per a permetre la flexibilitat dels espais: en aquesta biblioteca serà fàcil redistribuir els ordinadors i el mobiliari ja que es podran reubicar en qualsevol ubicació amb petites modificacions del traçat de la xarxa elèctrica i de telecomunicacions que hi ha al terra tècnic. Veiem, doncs, que la presència dels lluernaris que graranteixen la llum natural va induir també la millor solució per a permetre la flexibilitat a la sala, tant reclamada pels bibliotecaris.

La biblioteca Les Roquetes també és fruit de la reforma d’un edifici existent, que a més s’ha ampliat. L’any 1992 es van aixecar dos edificis “bessons” sobre la Ronda de Dalt, que fan de porta d’accés al barri de Les Roquetes i el connecten amb la ciutat. És un de tants exemples del “cosit” de teixits urbans que es van poder fer a partir de la gran operació urbanística de les rondes de Barcelona, que lluny de separar barris els unien. El projecte dels dos edificis fou de Marcià Codinachs i es va basar en la constucció amb prefabricats de formigó de grans llums (grans distàncies entre pilars, degut a l’existència de la ronda a sota).

Es decideix ubicar la biblioteca a l’edifici amb una ubicació lleugerament inferior, però per necessitats de programa cal ampliar-lo cap a llevant. Alfons Soldevila i Riera aprofita aquesta necessitat per a obrir l’edifici, amb la seva reforma de l’any 2008.  Supera la limitació d’unes façanes molt tancades amb la creació de la sala de lectura principal al cos de nova construcció, caracteritzada per una façana amb un gran envidrament i definida exteriorment per la protecció solar d’acer. El nou cos es diferencia de l’exitent, de formigó prefabricat, en l’ús d’acer cortèn (amb acabat superficial d’òxid), i se’n distancia a través d’un espai de transició on s’hi ubica una rampa-escala, l’ascensor i un accés secundari per a la sala polivalent. El sostre inclinat de fusta acaba de qualificar la sala de lectura. En l’edifici existent la intevenció va ser de mínims: neteja, noves instal.lacions, la divisòria per a la zona infantil, també de fusta clara, nova il.luminació i poca cosa més. Els prefabricats de formigó, vistos interiorment. Dos llenguatges formals diferents per a dues arquitectures diferenciades, de dos moments històrics i amb dos sistemes constructius diferents.

De la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles ja en vaig parlar en un post no fa gaire, i no puc fer més animar-vos a visitar-la, pel bon treball que van fer Rahola Vidal Arquitectes.

Finalment, no puc deixar de mencionar el fantàstic edifici del Dipòsit de les Aigües, on està la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, obra de 1888 de Josep Fontserè. “En construir-se la cascada del Parc de la Ciutadella va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que l’abastís. Fontseré va idear una gran bassa elevada sostinguda per una impressionant estructura de pilars i arcades realitzades en maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai interior que recorda les naus de les esglésies romàniques” diuen al web de 48h Open House Barcelona. El treball fet amb el maó és d’una exquisidesa sublim i el resultat és monumental. La restauració feta per l’equip de Lluís Clotet i Ignacio Paricio (1993-99) és de gran qualitat. Feu una ullada, si no, a aquesta col.lecció d’imatges que he recollit a Flickr: veient-les em repeteixo que tinc pendent, també, un post en profunditat sobre aquest edifici.

Parlar de les biblioteques de la Barceloneta – La Fraternitat, obra de Francesc Guàrdia (1918) restaurada per Josep Maria Rovira (2001-2008), i de la biblioteca Arús, obra de Bonaventura Bassegoda (1895), allargaria massa aquest post, però serien motiu per a un altre post (un altre!). Vaig allargant la llista…

En definitiva, aprofiteu per a visitar aquestes biblioteques així que pugueu.  Estarem atents a la pròxima edició de 48h Open House Barcelona, que de ben segur serà

interessant. Felicitats, una vegada més, a l’equip promotor i a tots els voluntaris que hi han participat.

FONTS:

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 18% [?]