Archive for Biblioteques escolars

El mapa de la crisis en las bibliotecas y archivos

antiretallada

Puede que haya tardado en llegar, por el fuerte impulso y la incercia de años de expansión bibliotecaria, pero parece que ahora si, la crisis ha llegado a las bibliotecas. Y lo hace de diferentes maneras, como por ejemplo con la no apertura de nuevos edificios como es el caso de la Biblioteca Pere Anguera de Reus… No sé si es el primer caso, pero si que es el primer caso del cual tengo constancia.

Así que desde este blog hemos impulsado una pequeña iniciativa para tener constancia de cómo afecta la crisis a las bibliotecas y archivos, en tiempo real y de forma colaborativa. Se trata de un mapa público en Google Maps:


Ver La crisi de les biblioteques i els arxius en un mapa más grande

Desde este mapa queremos saber como está afectando la crisis a los edificios de las bibliotecas y de los archivos: no apertura de edificios, cierre de plantas, recortes en el mantenimiento, en la limpieza, impago de las facturas de la luz, agua, etc… Queremos saber todo aquello relacionado con el edificio, y que esté afectando a las bibliotecas y los archivos. Es fácil: sólo tienes que tener un usuario de Google, y que modifiques el mapa.

Popularity: 16% [?]

El mapa de la crisi a les biblioteques i arxius

antiretallada

Potser ha trigat una mica a arribar, pel fort impuls i la inèrcia d’anys d’expansió bibliotecària, però sembla que ara si, la crisi ha arribat a les biblioteques. I ho fa de diferents maneres, com ara la no obertura de nous edificis com és el cas de la Biblioteca Pere Anguera de Reus… No sé si és el primer cas, però si que és el primer cas del qual en tenim constància.

Així que des d’aquest blog hem impulsat una petita iniciativa per a tenir constància de com afecta la crisi a les biblioteques i arxius, en temps real i de forma col·laborativa. Es tracta d’un mapa públic a Google Maps:


Ver La crisi de les biblioteques i els arxius en un mapa más grande

Des d’aquest mapa volem saber com està afectant la crisi als edificis de les biblioteques i els arxius: no obertura d’edificis, tancament de plantes, retallades en el manteniment, en la neteja, no pagament de factures de llum, aigua, etc… Volem saber tot allò relacionat amb l’edifici, i que estigui afectant les biblioteques i els arxius. És ben senzill: només cal que tinguis un usuari de Google, i que modifiquis el mapa.

Popularity: 10% [?]

La Biblioteca escolar St. Paul the Apostle, West Los Angeles

Obra de reforma de l’equip d’arquitectes E4 Architects del 2005, la Biblioteca escolar de St. Paul the Apostle està situada a West Los Angeles. Amb aquesta obra, els arquitectes busquen potenciar el paper educador de la pròpia biblioteca i també de l’arquitectura en si mateixa, i com a element potenciador de l’educació. De la reforma cal destacar-ne els colors vius amb què s’han pintat les parets de la Biblioteca, i en què s’han escrits els vuit valors que es recullen en l’ideari de l’escola. També s’ha reformat el mobiliari i la distribució dels prestatges; i al fons de la Biblioteca s’hi ha habilitat una zona de lectura per als més menuts.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 21 d'agost de 2009]
  • St. Paul the Apostle school library“. En: E4 Architects [Consulta: 21 d'agost de 2009]
  • “St. Paul the Apostle School Library: E4 Architects”. En: Building Refurbishment. Sant Adrià de besòs: Instituto Monsa de Ediciones, cop. 2009, ISBN 978-84-96823-43-3, p. 166-171.

Popularity: 2% [?]

Aulari i Biblioteca de les Escuelas Pías de San Fernando

José Ignacio Linazasoro és l’autor de l’Aulari i la Biblioteca de les Escuelas Pías de San Fernando (1996-2004), al barri madrileny de Lavapiés. La Biblioteca se sitúa a les ruines de l’antiga església de les Escoles, restaurada i rehabilitada per a acollir aquest nou ús, i disposa d’una superfície total construida de 4.584m2.

Es tracta d’una intervenció singular i profunda, ja que el mobiliari que s’ha triat forma part inseparable de tot el conjunt i de l’edifici que l’acull. És a dir, es supera la simple imposició d’un mobiliari estàndard i implantat sense més, d’una imposició prèvia a l’espai. Aquí l’espai i el mobiliari formen un conjunt inseparable. Penso que podria ser un bon exemple de fins a on poden arribar els límits de la restauració: aquesta reforma no s’entendria sense aquests mobles, entren dins del concepte mateix de la reforma.

Del mobiliari m’ha agradat especialment el taulell de préstec, de línies pures i senzilles; simplicitat portada fins al límit de l’elegància. Minimalisme rematat amb una corva de 90º, i que m’ha recordat la magnífica escala que porta a l’altell de la Biblioteca Pere de Montcada de La Sénia.

L’edifici ha comptat amb la col·laboració de José María García del Monte, Ana María Montiel Jiménez, Fernando Rodríguez Colorado, Juan Francisco de la Torre Calvo y Hugo Sebastián de Erice.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 4 de maig de 2008]
  • Centro Cultural Escuelas Pías de Lavapiés” [Consulta: 4 de maig de 2008]
  • “Aulario y biblioteca en la Escuelas Pías de San Fernando, Lavapiés, Madrid”. En: DAU, n. 29 (2007), p. 46-49.
  • “Biblioteca e Aulario nelle rovine de Las Escuelas Pías de Lavapiés: Madrid, 1996-2004″. En: José Ignacio Linazasoro: progettare e costruire. A cura di Stefano Presi. Latina, Itàlia: Casa dell’Architettura Onlus, cop. 2007. ISBN 978-88-89002-03-2, p. 170-187.
  • “Biblioteca y Aulario en las antiguas Escuelas Pías: José Ignacio Linazasoro”. En: Arquitectura COAM, n. 357, p. 8-15.

Popularity: 23% [?]

La Biblioteca del Col·legi de Wenzheng

L’arquitectura de les biblioteques, com a mínim a Orient, també es troba influïda, i molt, per les tradicions. Un exemple d’això és l’espectacular Biblioteca del Col·legi Wenzheng de la Universitat de Suzhou, a Suzhou (Xina).


http://project.zhulong.com/proj/detail12071.htm [Consulta: 19 de juny de 2007]

Ubicada en aquesta ciutat-jardí al sudest del país, és obra dels arquitectes Wang Shu, Tong Ming i Lu When-Yu (1999-2000), i té 9.000m2 de superfície construida. El fet que estigui en una ciutat jardí, fa que la paraula jardi adquireixi aquí el significat tradicional xinès, l’etern tema del qual és el d’afavorir la vivència en un paisatge de muntanyes i aigua. Així, la Biblioteca s’ubica en el límit d’un llac i un suau turó de bambús. Segons la jardineria tradicional xinesa, un edifici ubicat en aquesta frontera, entre muntanya i aigua, no ha de destacar massa. Així, bona part de l’edifici es troba semi-enterrat. El cos principal de la biblioteca, de blanc, flota sobre del llac; aquest està tallat en direcció nord-sud, un tall que serveix per aprofitar els vents freds del nord i refrescar l’edifici durant l’estiu. Aprofitant aquest tall, i penetrant encara més en el llac, hi ha un altre cub d’escala més reduïda, en clar contrast amb el més gran (i seguint també els preceptes de la jardineria tradicional xinesa, on el contrast de volums és habitual). El fet que les sales de lectura estiguen abocades al llac, fa que exerceixin també de miradors filosòfics i vitals:

“(…) Por ejemplo, el pabellón que se erige en forma de cubo sobre el agua – la sala de lectura de poesía y filosofía de la biblioteca – constituye un mirador desde el cual el intelectual chino observa el mundo en que vive, un mirador sobre el equilibrio entre el hombre y la ecología natural.”

FONTS:

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 4% [?]