Aquesta tarda Les Watson parlarà sobre biblioteques i espais d’aprenentatge a l’escola Elisava, dins del Màster de Disseny de Mobiliari, a les 7 del vespre. L’entrada és lliure i la presentació serà en anglès.

Crec que és important incorporar la reflexió de com es produeixen els processos d’accés al coneixement i d’aprenentatge per a dissenyar els espais on s’han de produir aquests processos. Per això em sembla rellevant aquesta presentació, que vincula els dos àmbits.

Si les biblioteques tradicionalment han girat entorn del llibre com a format documental per excel.lència, i a la lectura com a activitat principal, el canvi de paradigma de la societat xarxa implica canvis profunds en aquest model, com defensem des del blog Bauen. És necessari, doncs, que bibliotecaris i docents comparteixin la informació sobre aquesta transformació amb arquitectes i dissenyadors, de manera que l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny de mobiliari puguin adaptar-se a les noves necessitats.

Les Watson parla al seu web sobre el poder la la conversa, com a eina fonamental per a l’aprenentatge. Dissenyar espais, mobiliari i equipament que permetin l’aprenentatge a través de la conversa (amb intermediació tecnològica o no) és essencial, doncs:

Una de les meves creences fonamentals és que “qualsevol aprenentatge comença amb una conversa” (John Seely Brown) – ja sigui una conversa liderada per un professor, o amb els companys, una conversa interior amb un mateix, o una conversa amb mediació tecnològica. Ras i curt, si creiem que les persones amb ganes d’aprendre de forma autònoma són el millor resultat d’un sistema educatiu, com jo crec, llavors hauríem de posar el màxim d’esforç en desenvolupar espais on les persones que s’estan formant puguin adquirir i practicar aquelles habilitats necessàries per a fer-ho de forma indedendent, autònoma – aprendre a través de la conversa és al centre d’aquest conjunt d’habilitats.

Però la conversa és només un dels aspectes a tenir en compte: cal incorporar nous dispositius tecnològics, segurament cal incorporar diversitat ambiental o segmentar l’oferta de serveis en fució dels diferents usuaris i activitats, per posar només alguns exemples. I tots aquests aspectes tenen implicacions arquitectòniques i de disseny: noves exigències acústiques (absorció i control acústic), llumíniques (variabilitat en la il.luminació artificial), de connectivitat (elèctrica i de telecomunicacions), etcètera.

Watson ha treballat en l’àmbit de l’educació durant 40 anys com a professor, conferenciant i alt directiu universitari. Durant els darrers sis anys ha proporcionat serveis per a l’educació a la biblioteca i als espais d’aprenentatge, així com per a les TIC i els serveis a estudiants.

Des del 1990 Les Watson ha estat involucrat en el desenvolupament de serveis i espais d’aprenentatge centrats en l’estudiant. Aquests serveis i espais tenen en consideració les següents idees:

• la importància de l’aprenentatge independent i auto-motivat
• allò que els passa als estudiants fora de l’aula és, al menys, tant important com el que els hi passa dins
• l’aprenentatge s’està desplaçant de la “instrucció” a la “construcció”
• els espais d’aprenentatge tenen un fort component emocional, que cal aprofitar per a implicar emocionalment els estudiants.

Segur que serà una conferència interessant. Us animo a assistir-hi!

Fonts:

• Escola Elisava: “Conferència – Les Watson“
• Les Watson. [Imatge, consulta 14/5/2013]

RSS de: Biblioteques públiques, Biblioteques universitàries, General

De tant en tant es produeixen certes pauses en el ritme frenètic habitual de feina, que ens permeten agafar aire fresc, reflexionar, debatre i captar noves idees. Reflexions i idees sobre d’on venim o cap on anem, professionalment parlant. És el cas de congressos, conferències i similars. Pel que fa a la gestió d’equipaments bibliotecaris i d’edificis de biblioteca, un dels esdeveniments més interessants en què he tingut el plaer de participar alguna vegada han estat les trobades de la Secció Metropolitan Libraries (METLIB) de l’ IFLA.

Per mi han estat experiències interessants i enriquidores perquè la qualitat dels materials que s’hi presenten i dels professionals que hi prenen part són molt bons: crec que en aquesta secció hi estan representades algunes de les xarxes de biblioteques públiques més innovadores a nivell global. Normalment els directors de les biblioteques centrals de les xarxes urbanes hi exposen les seves inquiteuds enfront de les noves incerteses i les seves intuïcions sobre les possibles solucions.

El ventall de temes és molt ampli. S’hi parla, per exemple, d’integració de la tecnologia en la biblioteca (des de la incorporació de nous formats, o el diàleg i interacció amb la comunitat, fins a la gestió logística dels documents en paper), de com la globalització modifica el model de biblioteca (aparició de sinergies amb d’altres entitats, necessitat de cooperació i partenariat, patrocini…), de quins nous usos (activitats de lleure, de dinamització cultural, esdeveniments i happenings de tota mena…) i demandes es produeixen per part dels usuaris (treall en grup, grups de discussió i d’experimentació…), de quines són les noves exigències de formació al perfils professionals (alfabatització digital, xarxes socials…), i també de com tot plegat afecta a l’arquitectura de la biblioteca. D’alguna manera tots aquests aspectes estan relacionats, i potser el més interessant és veure com aquestes idees s’han concretat en cadascun dels casos que els ponents exposen, així com en alguns edificis que es visiten.

Doncs bé, la setmana vinent es fa la trobada annual d’enguany, el METLIB 2012, a Barcelona (del 20 al 25 de maig). Entre altres coses, es podrà mostrar la feina feta a la xarxa de biblioteques públiques de l’àrea metropolitana de Barcelona en els darrers anys, sota el focus d’aquestes reflexions. L’esdeveniment l’organitza el Biblioteques de Barcelona, amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona, i amdues institucions presentaran diverses comunicacions.

El programa es centrarà bàsicament en la gestió en tems difícils, en els perfils professionals i en el nou marc per als treballadors públics. Hi haurà petites presentacions de les xarxes  biblioteques d’Estocolm, Oslo, Singapur, Saragossa, Bilbao i Barcelona. I hi haurà debats amb ponents provinents de Montreal, Àmsterdam, Praga, Nova York i Rotterdam.

El congrés tindrà lloc Biblioteca Jaume Fuster de la Barcelona (nosaltres n’hem parlat aquí i aquí), i a la ciutat es visitaran les biblioteques de Sant Pau – Santa Creu, la Biblioteca de Catalunya, Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles i Trinitat Vella – José Barbero. Fora de la ciutat es visitaran la Biblioteca Mercè Rodoreda, de Sant Joan Despí, i la Biblioteca Antonio Martín, del Prat de Llobregat. D’agunes d’elles n’hem parlat al blog perquè creiem que són projectes amb qualitat arquitectònica, però caldrà estar atents als comentaris que ens en facin. El darrer dia l’arquitecte Josep Maria Miró, de Nitidus Arquitectes, farà una explicació del projecte de la biblioteca Central Urbana de Barcelona, de la que també hem parlat des de Bauen (1, 2 i 3).

Seguirem aquest esdeveniment amb atenció, en la mesura del possible. Intuïm que els continguts seran tant interessants com els de les jornades “Els futurs de les biblioteques” (els vam comentar a Bauen a 1, 2 i 3), sota el lideratge d’Assmpta Bailac. Bé, no és una intuïció. N’estem segurs.

RSS de: Biblioteques públiques, Jornades i congressos, Opinió

Per altra banda, precisament el cap de setmana anterior s’havia celebrat el 48h Open House Barcelona, un esdeveniment excepcional que pretén acostar l’arquitectura a la ciutadania a la ciutat de Barcelona a través de l’obertura de 160 edificis de tots mena, que obren les seves portes gratuïtament per a que tothom pugui visitar-los. És el segon any que es celebra aquest gran esdeveniment cívic i cultural, i ho ha fet amb un èxit rotund: més de 35.000 visitants! Des d’aquí volem felicitar l’equip de l’associació Arquitectura Reversible, que ha impulsat aquesta iniciativa i que treballa en altres projectes molt interessants per a divulgar l’arquitectura entre la ciutadania, a través d’activitats familiars, escolars i de formació d’adults.

Com no podia ser d’altra manera, algunes biblioteques de la ciutat han obert les seves portes per a fer-hi  visites guiades, en alguns casos de la mà dels arquitectes autors dels projectes. Han estat una biblioteca universitària, una biblioteca especialitzada i quatre biblioteques públiques: Biblioteca Francesc Candel, Biblioteca Les Roquetes, Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra a l’edifici del Dipòsit de les Aigües i Biblioteca Arús. Comento a continuació les que conec millor, i ho faig molt de passada, amb la intenció d’aprofundir-hi, si és possible, més endavant.

La biblioteca Francesc Candel es va inaugurar el 2006 fruit d’una reforma de l’antiga fàbrica Phillips a la Zona Franca. L’edifici és de 1954, obra de Josep Soteras i la reforma del 2006 és de Josep Lluís Canosa. He comentat en alguna ocasió que la tipologia dels edificis industrials és molt adequada per a allotjar-hi una biblioteca pública. Aquest cas n’és un dels millors exemples. La sala de lectura principal, al primer pis, és un espai d’unes magnífiques dimensions amb uns lluernaris que garanteixen unes condicions de llum natura difusa excepcionals. Josep Soteras ho va projectar així perquè aquest era el lloc on els treballadors realitzaven la manufactura de les bombetes i la bona il.luminació era requisit indispensable. S’accedeix a la biblioteca, però, a nivell de planta baixa, i la relació entre ambues plantes és poc clara pels condicionanats geomètrics i programàtics de l’edifici, que requeria la convivència amb el CAP de la Marina. La intervenció de Josep Lluís Canosa resol amb prou elegància l’escala que comunica ambdues plantes.

Crec que un dels arguments principals de la intervenció de Josep Lluís Canosa és la recuperació dels grans lluernaris i de les voltes que permeten la llum difusa a la sala. Per a preservar el volum interior visualment net es van resoldre les instal.lacions perls tancaments perimetrals i pel terra tècnic. Com també he comentat algun cop, la solució del terra tècnic em sembla la millor per a permetre la flexibilitat dels espais: en aquesta biblioteca serà fàcil redistribuir els ordinadors i el mobiliari ja que es podran reubicar en qualsevol ubicació amb petites modificacions del traçat de la xarxa elèctrica i de telecomunicacions que hi ha al terra tècnic. Veiem, doncs, que la presència dels lluernaris que graranteixen la llum natural va induir també la millor solució per a permetre la flexibilitat a la sala, tant reclamada pels bibliotecaris.

La biblioteca Les Roquetes també és fruit de la reforma d’un edifici existent, que a més s’ha ampliat. L’any 1992 es van aixecar dos edificis “bessons” sobre la Ronda de Dalt, que fan de porta d’accés al barri de Les Roquetes i el connecten amb la ciutat. És un de tants exemples del “cosit” de teixits urbans que es van poder fer a partir de la gran operació urbanística de les rondes de Barcelona, que lluny de separar barris els unien. El projecte dels dos edificis fou de Marcià Codinachs i es va basar en la constucció amb prefabricats de formigó de grans llums (grans distàncies entre pilars, degut a l’existència de la ronda a sota).

Es decideix ubicar la biblioteca a l’edifici amb una ubicació lleugerament inferior, però per necessitats de programa cal ampliar-lo cap a llevant. Alfons Soldevila i Riera aprofita aquesta necessitat per a obrir l’edifici, amb la seva reforma de l’any 2008.  Supera la limitació d’unes façanes molt tancades amb la creació de la sala de lectura principal al cos de nova construcció, caracteritzada per una façana amb un gran envidrament i definida exteriorment per la protecció solar d’acer. El nou cos es diferencia de l’exitent, de formigó prefabricat, en l’ús d’acer cortèn (amb acabat superficial d’òxid), i se’n distancia a través d’un espai de transició on s’hi ubica una rampa-escala, l’ascensor i un accés secundari per a la sala polivalent. El sostre inclinat de fusta acaba de qualificar la sala de lectura. En l’edifici existent la intevenció va ser de mínims: neteja, noves instal.lacions, la divisòria per a la zona infantil, també de fusta clara, nova il.luminació i poca cosa més. Els prefabricats de formigó, vistos interiorment. Dos llenguatges formals diferents per a dues arquitectures diferenciades, de dos moments històrics i amb dos sistemes constructius diferents.

De la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles ja en vaig parlar en un post no fa gaire, i no puc fer més animar-vos a visitar-la, pel bon treball que van fer Rahola Vidal Arquitectes.

Finalment, no puc deixar de mencionar el fantàstic edifici del Dipòsit de les Aigües, on està la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, obra de 1888 de Josep Fontserè. “En construir-se la cascada del Parc de la Ciutadella va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que l’abastís. Fontseré va idear una gran bassa elevada sostinguda per una impressionant estructura de pilars i arcades realitzades en maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai interior que recorda les naus de les esglésies romàniques” diuen al web de 48h Open House Barcelona. El treball fet amb el maó és d’una exquisidesa sublim i el resultat és monumental. La restauració feta per l’equip de Lluís Clotet i Ignacio Paricio (1993-99) és de gran qualitat. Feu una ullada, si no, a aquesta col.lecció d’imatges que he recollit a Flickr: veient-les em repeteixo que tinc pendent, també, un post en profunditat sobre aquest edifici.

Parlar de les biblioteques de la Barceloneta – La Fraternitat, obra de Francesc Guàrdia (1918) restaurada per Josep Maria Rovira (2001-2008), i de la biblioteca Arús, obra de Bonaventura Bassegoda (1895), allargaria massa aquest post, però serien motiu per a un altre post (un altre!). Vaig allargant la llista…

En definitiva, aprofiteu per a visitar aquestes biblioteques així que pugueu.  Estarem atents a la pròxima edició de 48h Open House Barcelona, que de ben segur serà

interessant. Felicitats, una vegada més, a l’equip promotor i a tots els voluntaris que hi han participat.

FONTS:

• 48h Open House Barcelona
• Dia de la biblioteca
• Arquitectura Reversible
• 48h Open House:  Biblioteca Francesc Candel
• Biblioteca Francesc Candel
• 48h Open House:  Biblioteca Les Roquetes
• Biblioteca Les Roquetes
• 48h Open House:  Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles
• Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles
• 48h Open House: Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat
• Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat
• 48h Open House: Dipòsit de les Aigües – Biblioteca UPF
• Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra
• Galleria de fotos a Flickr, d’Ignasi Bonet, de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra
• 48h Open House: Biblioteca Arús
• Biblioteca Arús
• Font de la foto de la biblioteca Les Roquetes
• Font de la foto de la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles
• Font de la foto de la biblioteca Barceloneta – La Fraternitat
• Font de la foto de la biblioteca Francesc Candel

RSS de: Biblioteques especialitzades, Biblioteques públiques, Biblioteques universitàries

Este lunes tendré la oportunidad de visitar, una vez más, este magnífico edificio. Para hacer una breve descrición lo mejor que puedo hacer es remitirme al texto de los arquitectos en su web: “El centro cultural del Prat, está situado en la plaza Catalunya del Prat, y contiene una biblioteca, el archivo histórico del Prat y una sala de actos. La volumetría exterior del complejo cultural, recubierta de una elegante piel de zinc, se configura como un cuerpo rotundo solo fragmentado por la irrupción de la sala de actos y el vaciado central que sirve como patio de entrada. El interior del edificio contrasta con su agresividad exterior; las sucesiones espaciales, el trabajo en sección, la utilización de materiales cálidos o la serenidad que aporta la luz cenital, generan una interesante experiencia atmosférica especialmente espectacular en el triple espacio que conforma el acceso a la biblioteca. “.

En este texto intuimos algunas de las cracterístqiues recurrentes de la arquitectura de Manel Brullet: a partir del profundo respeto por el usuario que tiene que vivir los espacios, el arquitecto configura una arquitectura serena, protectora, basada en la tectónica de los materiales y en una cuidada relación entre el interior y el exterior.

“Me interesa la dimensión protectora de la arquitectura (…) la dimensión más personal, la arquitectura relacionada con los sentimientos, con el amparo, el estímulo hacia las actividades humanas. (…) En demasiadas ocasiones, el espacio se impone abusivamente sobre el usuario, convirtiendo el espacio en un no lugar. Impidiendo que el usuario sea una parte activa y viva del mismo. Es muy importante convertir el espacio en un lugar en el que algo nuestro está presente y que por tanto nos pertenece“. (Los fragmentos están extraídos del libro “Manuel Brullet” y del n. 25 de Diseño Interior, que se referencian en el pie).

“Las dimensiones de los diferentes espacios deben lograr que desaparezcan las grandes dimensiones del edificio para evitar la sensación de masificación. Un objetivo muy claro es la personalización de cada subconjunto“.

Creo que estas intenciones se perciben en las salas de lectura de la biblioteca, donde cada espacio tiene unas características específicas que lo diferencian del resto. Brullet juega mucho con la sección para conseguirlo: espacios de altura reducida para la lectura combinados dobles alturas (hacia arriba o hacia abajo), triples alturas que dan aire a las mesas de lectura corridas, perforaciones en los paramentos interiores para relacionar visualmente diferentes estancias de lectura … Arrimaderos de madera (como hace también Josep Llinás en sus bibliotecas) para hacer más cálida la atmósfera, pavimento textil en las zonas de butacas para hacerlas más acogedoras, lámparas suspendidas para conseguir un ambiente más doméstico …

“Para conseguir un ambiente doméstico, tanto en el proyecto del edificio como en el equipamiento, se debe profundizar en los contenidos del espacio y, por tanto, se debe conocer de manera muy exhaustiva el uso que el personal (que trabaja en el edificio) y los usuarios hacen del edificio y los equipamientos. Esto comporta diseñar el espacio de acuerdo con las necesidades más específicas de cada lugar, lo cual posibilita la apropiación de este espacio por parte del usuario. En parte, la idea de confortabilidad espacial nace a partir de la posibilidad de apropiación del espacio “.

“Los edificios de Manel Brullet son escenarios de actividad, inductores de actividad” dice el maestro Josep Quetglas.

Durante todo el proceso de proyecto y obra el equipo de Brullet ha tenido una especial preocupación por conocer las necesidades del usuario, las necesidades del equipamiento, de los trabajadores … Sólo así se pueden ofrecer propuestas que se ajusten y permitan la apropiación por parte de los usuarios y trabajadores. Se puede apreciar en muchos detalles el especial cuidado para satisfacer cada exigencia, y al mismo tiempo con delicadeza y elegancia con que se ha hecho. La preocupación por que muchas mesas tengan enchufes para la conexión de portátiles (y la correspondiente previsión en obra de la ubicación precisa, al centímetro, de cada mesa!), el especial cuidado en el tratamiento de la luz difusa cenital , óptima para la lectura, la utilización de ciertos toques de color en la zona infantil … Todos estos detalles son los que van a permitir una natural apropiación de la arquitectura por parte de los usuarios y la generación de actividad, que en definitiva es lo que aspira toda arquitectura habitada, y en especial las bibliotecas.

Por otra parte, los arquitectos hablan de vaciado central en el volumen del edificio que configura el patio de acceso. Este es el espacio de transición entre exterior e interior por excelencia. La relación inerior – exterior es también un aspecto importante en la arquitectura de Manel Brullet, así como la relación entre el edificio y la ciudad.

“Todos mis proyectos entablan una estrecha relación con la estructura y la idea de la ciudad tradicional. (…) Una primera idea de la consideración de mis edificios en relación con la ciudad es la idea de protección de sus usuarios repecto de la misma, proyectando unos espacios, interiores o exteriores, cerrados, que permitan unos desarrollo tranquilo de sus actividades, un sosiego y una vida diferente, más amable, más abarcable, más relacionada con la idea de jardín, de espacio cerrado con relaciones autónomas respecto de un exterior más crispado, más agresivo y más impersonal “.

Ciertamente, el edificio del Cèntric Espai Cultural aparece como un volumen nítidamente dibujado, como un cuerpo rotundo. La apariencia de dureza que se deriva de las fachadas de chapa metálica queda matizada en cuanto entramos: en el patio principal, en el porche del acceso posterior y en los espacios de vestíbulos comunes aparecen superficies de madera tropical, como para hacer más acogedor el acceso, más plácido el tránsito de interior a exterior y viceversa. Por otra parte, algunas aperturas de cristal dan cierto ritmo a la fachada y permiten puntualmente las vistas al exterior de forma muy controlada. En cambio, son habituales las vistas interiores, entre diferentes espacios de la biblioteca, entre la zona del auditorio y la biblioteca, o entre éstos y el patio (que es como un exterior interior). Estas espacios autorreferenciales interiores son oportunos en una biblioteca, que es un espacio para la introspección.

Tiene mucha importancia también la luz cenital como elemento configurador de la forma de la biblioteca: la decisión de crear unos grandes lucernarios para bañar con luz difusa las salas de lectura acaba comportando la apertura de unas perforaciones entre plantas, que generan la sección que mejor explica el proyecto, en mi opinión. Bajo los lucernarios, grandes volúmenes vacíos verticales permiten iluminar dos plantas y caracterizar de forma espléndida los diferentes espacios próximos, manteniendo al mismo tiempo la privacidad y la sensación de domesticidad. Grandes volúmenes, con luz a raudales, para calificar pequeños espacios, pequeñas salas de lectura, que asoman. (Esto cuesta de ver en las fotografías y sólo se percibe claramente cuando se visita el espacio). El tratamiento de la luz natural, sobre todo a través de la cubierta, como uno de los argumentos de peso en el proyecto de la biblioteca (tal y como nos enseñó Aalto) es uno de los aspectos que a menudo echo de menos en los proyectos de biblioteca.

Queda destacar la exquisitez con que los arquitectos han trabajado los materiales, siempre en su estado natural, mostrando sus cualidades tectónicas. Color, textura, materialidad, olor, tacto …

“… siempre procuro que los materiales se expresen en mis obras tal como son. Intento dejarles espacio para que se expresen, reduciendo el número de materiales al mínimo posible. (…) Me parece muy importante la calidad y nobleza del material, su textura, su peso, su color. Hay pocos materiales que no sean fascinantes, el problema es encontrar cómo expresar y mostrar su fuerza interior “.

En el edificio de El Prat de Llobregat, dureza del zinc en fachada, calidez de la madera de arce en el interior, textiles en los pavimentos de las zonas más acogedoras, madera en abundancia en todo el interior del auditorio, nobleza del granito y de la madera tropical en el pavimento y paramentos del vestíbulo … Cada uno de estos materiales se ha colocado con cuidado, de manera que los detalles de los encuentros entre ellos queden bien resueltos. Cada rincón está pensado, dibujado. Cada detalle ha sido discutido. Estos detalles no se ven el día de la primera visita al edificio. Son cosas que se van descubriendo a medida que se va utilizando. Entonces la percepción de la arquitectura toma espesor, como los buenos vinos. El usuario se apropia de este abrigo confortable. En definitiva, la envidiable calidad constructiva del edificio contribuye también, de forma sutil, a la percepción de calidad ambiental y al confort de los usuarios.

El espacio del blog, y el tiempo que tengo, sólo me permite dar estas cuatro pinceladas de los instrumentos que Brullet y De Luna ponen al servicio de la arquitectura con maestría, coherencia y disciplina. Todo ello, para poder poner la arquitectura al servicio de las personas.

Finalmente, no quiero terminar este post sin unas palabras de agradecimiento a aquellos profesionales con quien he tenido el placer de trabajar durante tantos años y que, en cierto modo, ahora echo de menos … Los arquitectos del equipo de Brullet – De Luna, los arquitectos de los Servicios Técnicos y los responsables del Área de Cultura del Ayuntamiento de El Prat de Llobregat, el director del Cèntric, la directora de la Biblioteca, y otros que me dejo. Manel Brullet, Alfonso De Luna, Jaume Piñol, Arantxa Basterra, Rafa Milán, Xavier Giménez, Cristina López … gracias!

FUENTES

• Brullet – De Luna Arquitectes
• Proyecto Centro cultural en El Prat de Llobregat
• Publicaciones de Brullet – De Luna Arquitectos
• Biblioteca Antonio Martín
• CÈNTRIC Centre Cultural
• Fotografías de la Biblioteca Antonio Martín
• Fotografías de CÈNTRIC Espai Cultural
• Fotografías de Ignasi Bonet
• Libro “Manuel Brullet“, de Gustavo Gili
• Brullet, Manuel. “Mercado-hospital-casa” en Diseño Interior, nº 25, 1993, pp. 38 y 39.
• Fotografia del foyer del auditorio, de El Prat Cultura
• Fotografia de la zona de revistas, de El Prat Cultura
• Fotografia de la sala de lectura, de El Prat Cultura
• Fotografia del acceso al patio, de el Prat Cultura
• Noticia en el boletín de la Diputació de Barcelona

RSS de: Biblioteques públiques, es

Dilluns vinent, 24 d’octubre, es celebrarà la trobada de professionals de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, el Dia de la Biblioteca, i es farà a la Biblioteca Antonio Martín, que forma part del CÈNTRIC Espai Cultural del Prat de Llobregat. L’edifici es va inaugurar el desembre del 2010, tal i com vam comentar des de Bauen, i té una qualitat arquitectònica excepcional. És obra de Brullet – De Luna Arquitectes i és fruit d’un llarg procés de treball que va començar el 2001, en el que he tingut la sort de participar des del principi.

Dilluns tindré l’oportunitat de visitar , una vegada més, aquest magnífic edifici. Per a fer-ne una breu descrició el millor que puc fer és remetre’m al text dels arquitectes a la seva web: “El centre cultural del Prat està situat a la plaça Catalunya del Prat i conté una biblioteca, l´arxiu històric del Prat, i una sala d´actes. La volumetria exterior del complex cultural, recoberta d´una elegant pell de zenc, es configura com un cos rotund només fragmentat per la irrupció de la sala d’actes i un buidat central que serveix com a pati d’entrada. L´interior de l´edifici contrasta amb l´agressivitat de l´aspecte exterior; les successions espaials, el treball en secció, la utilització de materials càlids o la serenitat que aporta la llum zenital, generen una interessant experiència atmosfèrica especialment espectacular en el triple espai que conforma l´accés a la biblioteca”.

En aquest text hi intuïm algunes de les cracterístqiues recurrents de l’arquitectura de Manel Brullet: a partir del profund respecte per l’usuari que ha de viure els espais, l’arquitecte configura una arquitecura serena, protectora, basada en la tectònica dels materials i en una cuidada relació entre l’interior i l’exterior.

“M’interessa la dimensió protectora de l’arquitectura (…) la dimensió més personal, l’arquitectura relacionada amb els sentiments, amb l’empara, l’estímul cap a les activitats humanes. (…) Massa sovint, l’espai s’imposa abusivament sobre l’usuari, convertint l’espai en un no lloc. Impedint que l’usuari sigui una part activa i viva del mateix. És molt important l’espai en lloc en el que quelcom nostre hi és present i que per tant ens pertany”. (Els fragments són extrets del llibre “Manuel Brullet” i  del n. 25 de Diseño Interior, que es referencien al peu).

“Les dimensions dels diferents espais han d’aconseguir que desapareguin les grans dimensions de l’edifici per a evitar la sensació de massificació. Un objectiu molt clar és la personalització de cada subconjunt”.

Crec que aquestes intencions es perceben a les sales de lectura de la biblioteca, on cada espai té unes característiques específiques que el diferencien de la resta. Brullet juga molt amb la secció per a aconseguir-ho: espais d’alçada reduïda per a la lectura combinats dobles alçades (cap amunt o cap avall), triples alçades amb taules de lectura corregudes que s’hi aboquen, perforacions en els paraments interiors per a relacionar visualment diferents estances de lectura… Arrambadors de fusta (com fa també Josep Llinás a les seves biblioteques) per a fer més càlida l’atmosfera, paviment tèxtil en les zones de butaques per a fer-les més acollidores, làmpares suspeses per a aconseguir un ambient més domèstic…

“Per a aconseguir un ambient domèstic, tant en el projecte de l’edifici com en l’equipament, cal aprofundir en els continguts de l’espai i, per tant, s’ha de conèixer de manera molt exhaustiva l’ús que el personal (que treballa en l’edifici) i els usuaris fan de l’edifici i dels equipaments. Això comporta dissenyar l’espai d’acord amb les necessitats específiques de cada lloc, fet que possibilita l’apropiació d’aquest espai per part de l’usuari. En part, la idea de confortabilitat espaial neix a partir de la possibilitat d’apropiació de l’espai”.

“Els edificis de’n Manel Brullet són espais d’activitat, inductors d’activitat” diu el mestre Josep Quetglas.

Durant tot el procés de projecte i obra l’equip de Brullet ha tingut una especial preocupació per a conèixer les necessitats de l’usuari, les necessitats de l’equipament, dels treballadors… Només així es poden oferir propostes que s’hi ajustin i en permetin l’apropiació. Es pot apreciar en molts detalls l’especial cura per a satisfer cada exigència, i fer-ho alhora amb delicadesa i elegància. La preocupació per a que moltes taules tinguin endolls per a la connexió de portàtils (i la corresponent previsió, en obra de l’ubicació precisa, al centímetre, de cada taula!), l’especial cura en el tractament de la llum difosa zenital, òptima per a la lectura, la utilització de certs tocs de color a la zona infantil… Tots aquests detalls són els que han de permetre una natural apropiació de l’arquitectura per part dels usuaris, i la generació d’activitat, que en definitiva és al que aspira tota arquitectura habitada, i en especial les biblioteques.

Per altra banda, els arquitectes parlen del buidat central en el volum de l’edifici que configura el pati d’accés. Aquest és l’espai de transició entre exterior i interior per excel.lència. La relació inerior – exterior és també un aspecte important en l’arquitectura de Manel Brullet, així com la relació entre l’edifici i la ciutat.

“Tots els meus projectes entaulen una estreta relació amb l’estructura i la idea de la ciutat tradicional. (…) Una primera idea de la consideració dels meus edificis en relació amb la ciutat és la idea de protecció dels seus usuaris repecte d’ella, projectant uns espais, interiors o exteriors, tancats, que permetin uns desenvolupament tranquil de les seves activitats, un assossec i una vida diferent, més amable, més abastable, més relacionada amb la idea de jardí, d’espai tancat amb relacions autònomes respecte d’un exterior més crispat, més agressiu i més impersonal”.

Certament, l’edifici del Cèntric Espai Cultural apareix com un volum nítidament dibuixat, com un cos rotund. L’aparença de duresa que es deriva de les façanes de xapa metàl.lica queda matisada a mesura que entrem: al pati principal, al porxo de l’accés posterior  i als espais de vestíbuls comuns hi apareixen superfícies de fusta tropical, com per a fer més acollidor l’accés, més plàcid el trànsit d’interior a exterior i viceversa. Per altra banda, algunes obertures de vidre donen cert ritme a la façana i permeten puntualment les vistes a l’exterior de forma molt controlada. En canvi, són habituals les vistes interiors, entre diferents espais de la biblioteca, entre la zona de l’auditori i la biblioteca, o entre aquests i el pati (que és com un exterior interior). Aquestes espais autoreferencials interiors són oportuns en una biblioteca, que és un espai per a la introspecció.

Té molta importància també la llum zenital com a element configurador de la forma de la biblioteca: la decisió de fer uns grans lluernaris per a banyar amb llum difosa les sales de lectura acaba comportant l’obertura d’unes perforacions entre plantes, que generen la secció que millor explica el projecte, en la meva opinió. Sota els lluernaris, uns grans volums buids verticals permeten il.luminar dues plantes i caracteritzar de forma esplèndida els diferents espais que s’hi aboquen, mantenint-hi alhora la privacitat i la sensació de domesticitat. Grans volums, amb llum a dojo, per a qualificar petits espais, petites sales de lectura, que s’hi aboquen. (Això costa de veure en les fotografies i només es percep clarament quan es visita l’espai). El tractament de la llum natural, sobretot a través de la coberta, com un dels arguments de pes en el projecte de la biblioteca (tal i com ens ensenyà Aalto) és un dels aspectes que sovint trobo a faltar  en els projectes de biblioteca.

Queda remarcar l’exquisidesa amb què els arquitectes han treballat els materials, sempre en el seu estat natural, mostrant les seves qualitats tectòniques. Color, textura, materialitat, olor, tacte…

“… sempre procuro que els materials s’expressin en les meves obres tal i com són. Intento deixar-los espai per a que s’expressin, reduint-ne el número al mínim possible. (…) Em sembla molt important la qualitat i noblesa del material, la seva textura, el seu pes, el seu color. Hi ha pocs materials que no siguin fascinants, el problema és trobar com expressar i mostrar la seva força interior”.

A l’edifici del Prat de Llobregat, duresa del zenc en façana, calidesa de la fusta d’auró a l’interior, tèxtils en els paviments de les zones més acollidores, fusta en abundància a tot l’interior de l’auditori, noblesa del granet i fustra tropical al paviment i paraments del vestíbul… Cadascun d’aquests materials s’ha col.locat amb cura, de manera que els detalls de les trobades entre ells quedin ben resolts. Cada racó està pensat, dibuixat. Cada detall ha estat discutit. Aquests detalls no es veuen el dia de la primera visita a l’edifici. Són coses que es van descobrint a mesura que es va utilitzant l’edifici. Llavors la percepció de l’arquitectura agafa gruix, com els bons vins. L’usuari s’apropia d’aquest abric confortable. En definitiva, l’envejable qualitat constructiva de l’edifici contibueix també, de forma subtil, a la percepció de qualitat ambiental i al confort dels usuaris.

L’espai del blog, i el temps que tinc, només em permet de fer aquestes quatre pinzellades dels instruments que Brullet i De Luna posen al servei de l’arquitectura amb mestratge, coherencia i disciplina. Tot plegat, per a poder posar l’arquitectura al servei de les persones.

Finalment,  no vull acabar aquest post sense unes paraules d’agraïment a aquells professionals amb qui he tingut el plaer de treballar durants tants anys i que, en certa manera, ara trobo a faltar… Els arquitectes de l’equip de Brullet – De Luna, els arquitectes dels Serveis Tècnics i els responsables de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, el director del Cèntric, la directora de la Biblioteca, i altres que em deixo. Manel Brullet, Alfonso De Luna, Jaume Piñol, Arantxa Basterra, Rafa Milán, Xavier Giménez, Cristina López… gràcies!

FONTS

• Brullet – De Luna Arquitectes
• Projecte Centre Cultural al Prat del Llobregat
• Publicacions de Brullet – De Luna Arquitectes
• Biblioteca Antonio Martín
• CÈNTRIC Centre Cultural
• Fotografies de la Biblioteca Antonio Martín
• Fotografies de CÈNTRIC Espai Cultural
• Fotografies d’Ignasi Bonet
• Llibre “Manuel Brullet“, de Gustavo Gili
• Brullet, Manuel. “Mercado-hospital-casa” a Diseño Interior, nº 25, 1993, pp. 38 i 39.
• Fotografia del foyer de l’auditori, de El Prat Cultura
• Fotografia de la zona de revistes, de El Prat Cultura
• Fotografia de la sala de lectura, de El Prat Cultura
• Fotografia de l’accés al pati, de el Prat Cultura
• Notícia al butlletí de la Diputació de Barcelona

RSS de: Biblioteques públiques, Opinió

“… el visitante no asocia el espacio de la Biblioteca de Palafolls con lo que hasta ahora categorizaba la palabra biblioteca. Se ha explorado un nuevo camino, se ha ampliado el universo de lo que puede ser una biblioteca. Seguramente se ha ampliado el significado de esta palabra… O quizá es que a estos espacios los tendremos que llamar de otra manera.

…

Los muros y las cubiertas del edificio de Palafolls, con formas curvas que se entrecruzan y se multiplican generando espacios ricos y complejos al mismo tiempo, explican algo de onírico, fantástico… Es el lugar para soñar, para emocionarse. Esto forma parte de la esencia de una biblioteca, el equipamiento que quiere ser centro dinamizador de la creatividad, generador de nuevos proyectos, estímulo de nuevas ilusiones, lugar para compartir la emoción…

…

las bibliotecas: son para ser vividas. Si nos perdemos en los aspectos técnicos, podríamos perder por el camino la esencia de la biblioteca, la capacidad de emoción.

…

[Miralles] Sabe que los edificios están vivos, y en su forma de proyectar siempre hay un punto de duda sobre lo establecido en el programa funcional, y a la vez una intención de superarlo, de ir más allá. Me parece que cada vez será más importante tener presentes estos aspectos cuando tengamos que programar nuevos equipamientos bibliotecarios.

…

Un equipamiento bibliotecario también es eso: un proceso abierto, en evolución, con unos límites que no están claros, con nuevos horizontes por explorar…

…

¿Cómo debe ser una biblioteca? ¿Qué forma debe tener? ¿Una biblioteca debe parecer una biblioteca? Creo que la Biblioteca de Palafolls, como toda la arquitectura de Miralles, sólo muestra las cualidades intrínsecas de su naturaleza.

…

No hay ningún vínculo con la idea preconcebida de cómo debe ser una biblioteca. El escrito de los arquitectos así lo explicita: “No guarda ningún recuerdo del carácter institucional de las bibliotecas.”

…

Esta libertad para explorar nuevas formas y esta autoridad para aceptar el resultado final, sea cual sea, es lo que yo a menudo querría para las futuras bibliotecas, de modo que la forma que tengan que tomar en el futuro no esté condicionada por ideas prefijadas, sino que sea consecuencia intrínseca de los procesos de tratamiento de la información, el conocimiento y la creatividad en nuestra sociedad. En este sentido, creo que hay que olvidar las antiguas formas de lectura, las antiguas formas de los edificios, para integrar sin prejuicios las nuevas formas de acceso al conocimiento y los nuevos espacios para fomentar la creatividad. Pero es necesario un alto grado de libertad y, como dicen Miralles y Tagliabue, también autoridad para aceptar el resultado final.”

Teneis el artículo completo en BiD.

FUENTES

• Fotografía: Oscar Ferrer, AGO2
• Biblioteca Enric Miralles de Palafolls [Consulta 26/9/2011]

RSS de: Biblioteques públiques, es, Opinió

“…el visitant no associa l’espai de la Biblioteca de Palafolls amb el que fins ara categoritzava amb la paraula biblioteca. S’ha explorat un nou camí, s’ha ampliat l’univers del que pot ser una biblioteca. Segurament s’ha ampliat el significat d’aquesta paraula… O potser és que a aquests espais els haurem d’anomenar d’una altra manera.

…

Els murs i les cobertes de l’edifici de Palafolls, amb formes corbes que s’entrecreuen i es multipliquen generant espais rics i complexes alhora, expliquen quelcom d’oníric, de fantàstic… És el lloc per somiar, per emocionar-se. Això forma part de l’essència d’una biblioteca, l’equipament que vol ser centre dinamitzador de la creativitat, generador de nous projectes, estímul de noves il·lusions, lloc per compartir l’emoció…

…

les biblioteques: són per ser viscudes. Si ens perdem en els aspectes tècnics, podríem perdre pel camí l’essència de la biblioteca, la capacitat d’emoció.

…

[Miralles] Sap que els edificis són vius, i en la seva forma de projectar sempre hi ha un punt de dubte sobre el que s’estableix al programa funcional, i alhora una intenció de superar-lo, d’anar més enllà. Em sembla que cada cop serà més important tenir presents aquests aspectes quan haguem de programar nous equipaments bibliotecaris.

…

Un equipament bibliotecari també és això: un procés obert, en evolució, amb uns límits que no estan clars, amb nous horitzons per explorar…

…

Com ha de ser una biblioteca? Quina forma ha de tenir? Una biblioteca ha de semblar una biblioteca? Crec que la Biblioteca de Palafolls, com tota l’arquitectura de Miralles, tan sols mostra les qualitats intrínseques de la seva naturalesa.

…

No hi ha cap lligam amb la idea preconcebuda de com ha de ser una biblioteca. L’escrit dels arquitectes així ho explicita: “No guarda ningún recuerdo del carácter institucional de las bibliotecas.”

…

Aquesta llibertat a l’hora d’explorar noves formes i aquesta autoritat per acceptar el resultat final, sigui quin sigui, és el que jo sovint voldria per a les futures biblioteques, de manera que la forma que hagin de prendre en el futur no estigui condicionada per idees prefixades, sinó que sigui conseqüència intrínseca dels processos de tractament de la informació, el coneixement i la creativitat en la nostra societat. En aquest sentit, crec que cal oblidar les antigues formes de lectura, les antigues formes dels edificis, per integrar sense prejudicis les noves formes d’accés al coneixement i els nous espais per fomentar la creativitat. Però cal un alt grau de llibertat i, com diuen Miralles i Tagliabue, cal autoritat per acceptar el resultat final.”

Teniu l’article complet a BiD.

FONTS

• Fotografia: Oscar Ferrer, AGO2
• Biblioteca Enric Miralles de Palafolls [Consulta 26/9/2011]

RSS de: Biblioteques públiques, Opinió

Del 7 de febrero al 16 de abril han sido expuestas en el Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya 61 propuestas presentadas y se han organizado jornadas de debate. Desde Bauen también hemos hablado de ello en este post. La exposición y los debates han sido una buena ocasión para valorar la calidad de los proyectos presentados y también para debatir sobre las condiciones de este concurso, así como del sistema de concursos de arquitectura en el país, tema bastante polémico. En cualquier caso, hay que agradecer iniciativas de este tipo, que trasladan al ágora pública el debate de todo aquello que afecta a la transformación de la ciudad y la evolución de la arquitectura en el país, que de otra forma quedarían en la opacidad los procesos administrativos. Celebramos, pues, la transparencia en la exposición y el debate público de las propuestas.

Y celebramos especialmente que un arquitecto y blogger dedique su tiempo a trasladar esta información a la red, para hacerla globalmente accesible. Jaume Prat ha hecho una selección de sólo algunos proyectos para poder analizarlos con cierto detalle. Se trata, como dice explícitamente, de una selección subjetiva centrada en los proyectos que personalmente más le han interesado, que ni siquiera pretende ser representativa de lo que fue el concurso. Personalmente quiero felicitar Jaume por haber tomado esta iniciativa que nos permite retomar y ampliar, virtualmente, aquellos debates que se produjeron en la sede del COAC, además de dejar testimonio detallado en la red de cada uno de estos proyectos.

El primero de los textos es un análisis global, subjetivo y personal, los parámetros que han condicionado las propuestas: desde la elección del lugar en la ciudad (tema que se debatió bastante en el COAC), hasta aspectos constructivos o de bioclimatismo, pasando por el análisis del solar y el entorno, el programa de biblioteca, o aspectos formales entre otros. Se trata de elementos para el debate estrictamente arquitectónico, aportados desde el rigor y el punto de vista crítico, pero sin ninguna intención de evitar una cierta polémica. Me parece una opción valiente.

Ya hace días comenté algunos de estos estos temas con Jaume, y ahora quisiera sólo poner énfasis en aquellos aspectos, de entre los que comenta, que surgen intrínsecamente del programa de biblioteca. Coincido plenamente con él en que los tres grandes temas a elaborar durante el proyecto de una biblioteca actualmente son la flexibilidad, el control de la luz (natural y artificial) y el control del sonido. Añadiría que el aspecto que tenemos más descuidado es el último.

En cuanto a cómo se concreta la necesaria la flexibilidad en los proyectos, me gusta cuando dice “las distribuciones que se ofrecen a las diversas propuestas de concurso serán puestas sistemáticamente en entredicho” (distribuciones de mobiliario, se entiende ). Y también cuando dice “Los proyectos demasiado acabados, condicionados al mobiliario (…) nacieron muertos como biblioteca“. Creo que esta es una diferencia importante entre los proyectos de biblioteca que se abordan ahora y los que se podían plantear hace sólo quince o veinte años atrás.

En cuanto al control de la luz estoy de acuerdo en que hay que “matizar el exceso de luz que se da” a nuestro clima. Reclamo que ésta debe ser la actitud de alguien que proyecte en Barcelona: protegerse de la luz, más que irla a buscar, como hacen los nórdicos. Hemos sufrido demasiadas veces (demasiadas!) el deslumbramiento que provoca la luz solar directa, a través de fachadas acristaladas, sobre los puntos de lectura. Él sugiere lucernarios, filtros en las fachadas, patios …

La diversidad de requerimientos acústicos en los diferentes espacios de la biblioteca me parece un elemento dificilísimo de controlar en el proyecto, ante el que la gran mayoría de arquitectos nos sentimos desvalidos. Nos es fácil pensar en la luz natural, la iluminación artificial, el volumen, la climatización… Pero el sonido se nos escapa de las manos. Excepto en proyectos muy específicos, como teatros o auditorios, creo que en el resto de casos raramente el sonido es un elemento de proyecto. Parece que nos faltan herramientas, recursos. He comprobado personalmente el nivel acústico en algunas de las bibliotecas públicas del país y puedo asegurar que se alcanzan valores absolutamente injustificables. Jaume Prat constata que es un aspecto “muy complejo de gestionar” durante el proyecto, pero insisto en que es esencial resolverlo satisfactoriamente.

En definitiva, tras este primer texto introductorio, Jaume ha colgado hasta la fecha la documentación de cuatro propuestas, analizadas en detalle en cuatro artículos diferentes: Nitidus Arquitectes – Josep Ma Miró, Vólido-Max Sanjulián + Zaguirre Formatger, Archikubik y Ábalos-Senkiewcz arquitectos. A juzgar por la numeración que utiliza, creo que en los próximos días colgará cuatro más. Estaremos atentos a las publicaciones.

Bueno, ya me he extendido demasiado en lo que sólo quería ser una presentación de sus textos y una invitación a la lectura: ya sabéis, podéis empezar por aquí.

Fuentes:

• Post “Sobre el concurso de la biblioteca provincial de Barcelona” en el blog “Arquitectura, entre otras soluciones”
• Artículo en “Time Out”, de Oscar Guayabero
• Post en el blog HIC* et nunc
• Vídeo de TV3 en la Carta
• Vídeo de la presentación del proyecto en el COAC
• Vídeo de Lluís Comerón, decano del COAC
• Vídeo de Josep Maria Miró, ganador del concurso

RSS de: Biblioteques públiques, es, Opinió

Del 7 de febrer al 16 d’abril han estat exposades al Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya 61 propostes presentades i s’han organitzat jornades de debat. Des de Bauen també n’hem parlat en aquest post. L’exposició i els debats han estat una bona ocasió per a valorar la qualitat dels projectes presentats i també per a debatre sobre les condicions d’aquest concurs, així com del sistema de concursos d’arquitectura al país, tema força polèmic. En qualsevol cas, cal agraïr iniciatives d’aquesta mena, que traslladen a l’àgora pública el debat de tot allò que afecta la transformació de la ciutat i l’evolució de l’arquitectura al país, que d’altra forma quedarien en l’opacitat dels processos administratius. Celebrem, doncs, la transparència en l’exposició i el debat públic de les propostes.

I celebrem especialment que un arquitecte i blogger dediqui el seu temps a traslladar aquesta informació a  la xarxa, per a fer-la globalment accessible. En Jaume Prat ha fet una selecció de només alguns projectes per a poder analitzar-los amb cert detall. Es tracta, com diu explícitament, d’una tria subjectiva centrada en els projectes que personalment més li han interessat, que ni tansols pretén ser representativa del que va ser el concurs. Personalment vull felicitar en Jaume per haver pres aquesta iniciativa que ens permet reprendre i ampliar, virtualment, aquells debats que es van produir a la seu del COAC, a més de deixar testimoni detallat a la xarxa de cadascun d’aquests projectes.

El primer dels textos és una anàlisi global, subjectiva i personal, dels paràmetres que han condicionat les propostes: des de l’elecció del lloc a la ciutat (tema que es va debatre força al COAC) , fins a aspectes constructius o de bioclimatisme, pasant per l’anàlisi del solar i l’entorn, el programa de biblioteca, o aspectes formals entre d’altres. Es tracta d’elements per al debat estrictament arquitectònic,  aportats des del rigor i el punt de vista crític, però sense cap intenció d’evitar una certa polèmica. Em sembla una opció valenta.

Ja fa dies vaig comentar alguns d’aquests aquests temes amb en Jaume, i ara voldria només posar ènfasi en aquells aspectes, d’entre els que comenta, que sorgeixen intrínsecament del programa de biblioteca. Coincideixo plenament amb ell en que els tres grans temes a elaborar durant el projecte d’una biblioteca actualment són la flexibilitat, el control de la llum (natural i artificial) i el control del so. Hi afegiria que l’aspecte que tenim més descuidat és el darrer.

Pel que fa a com es concreta la necessària la flexibilitat en els projectes, m’agrada la quan diu “les distribucions que s’ofereixen a les diverses propostes de concurs han de ser posades sistemàticament en dubte” (distribucions de mobiliari, s’entén). I també quan diu “Els projectes massa acabats, condicionats al mobiliari (…) van néixer morts com a biblioteca“. Crec que aquesta és una diferència important entre els projectes de biblioteca que s’aborden ara i els que es podien plantejar fa només quinze o vint anys enrere.

Pel que fa al control de la llum estic d’acord en que cal “matisar l’exccés de llum que es dóna” al nostre clima. Reclamo que aqueta ha de ser l’actitud d’algú que projecti a Barcelona: protegir-se de la llum, més que no pas anar-la a buscar, com fan els nòrdics. Hem patit massa vegades (massa!) l’enlluernament que provoca la llum solar directa, a través de façanes envidrades, sobre els punts de lectura. Ell suggereix lluernes, filtres a les façanes, patis…

La diversitat de requeriments acústics en els diferents espais de la biblioteca em sembla un element dificilíssim de controlar en el projecte, davant del qual la gran majoria d’arquitectes ens sentim desvalguts. Ens és fàcil pensar en la llum natural, la il.uminació artificial, el volum, la climatització… Però el so se’ns escapa de les mans. Excepte en projectes molt específics, com teatres o auditoris, crec que en la resta de casos rarament el so és un element de projecte. Sembla que ens manquen eines, recursos. He comprovat personalment el nivell acústic en algunes de les biblioteques públiques del país i puc assegurar que s’assoleixen valors absolutament injustificables. En Jaume Prat constata que és un aspecte “molt complex de gestionar” durant el projecte, però insisteixo en que és essencial resoldre’l satisfactòriament.

En definitiva, després del primer text introductori, en Jaume ha penjat fins avui la documentació de quatre propostes, analitzades en detall en quatre posts diferents: Nitidus Arquitectes – Josep Ma Miró , Vólido-Max Sanjulián + Zaguirre Formatger,  Archikubik i Ábalos-Senkiewcz arquitectos . A jutjar per la numeració que utilitza, crec que en els propers dies en penjarà quatre més. Estarem atents a les publicacions.

Bé, ja m’he extès massa en el que volia només ser una presentació dels seus textos i una invitació a la lectura: ja ho sabeu, podeu començar per aquí.

Fonts:

• Post “Sobre el concurs de la biblioteca provincial de Barcelona” al blog “Arquitectura, entre d’altres solucions”
• Article a “Time Out”, d’ Oscar Guayabero
• Post al blog HIC* et nunc
• Vídeo de TV3 a la Carta
• Vídeo de la presentació del projecte al COAC
• Vídeo de Lluís Comerón, degà del COAC
• Vídeo de Josep Maria Miró, guanyador del concurs

RSS de: Biblioteques públiques, Opinió

Las condiciones de entorno en la ciudad de Barcelona son siempre muy duras: a menudo se trabaja con fuertes limitaciones urbanísticas, geométricas, programáticas, y de disponibilidad de espacio, que condicionan mucho el proyecto. En este caso el solar era fantástico: de forma rectangular, con grandes dimensiones, con fachada a una calle del Eixample y la fachada interior al jardín interior de manzana. Pero el programa preveía diversidad de usos, además del de biblioteca: centro cívico (con auditorio, sala de exposiciones, salas talleres, gimnasio, etcétera) y guardería. La suma de usos cívicos y culturales genera sinergias. Al aumentar la escala de la intervención aparece un polo de actividad mucho más potente. Pero esta suma de usos implica una mayor complejidad programática que obligó, en este caso, a hacer una distribución del programa en altura. Los arquitectos priorizaron la ubicación del auditorio en planta baja, de manera que los usos de centro cívico y guardería quedan en plantas sótano, entresuelo, primera y segunda, y se reservan las plantas superiores, con mejores vistas y más luz, para la biblioteca. Creo que el dibujo que explica mejor el proyecto es la sección, precisamente por esta preponderancia de la organización de los espacios en vertical.

Las fachadas quedan ya definidas por estas primeras decisiones de proyecto. Los tres ascensores que deben subir a la biblioteca se dibujan en la fachada principal y el volumen del auditorio caracteriza la fachada posterior. Dobles y triples espacios se distribuyen en la sección para definir los espacios principales de la biblioteca, la logia de la fachada posterior, con la terraza de la guardería, y el patio inglés de bajo del auditorio, que ilumina la planta sótano. Finalmente, la puerta de la calle hacia el interior de manzana a través de un paso a triple altura es el contrapunto a la verticalidad de los ascensores en la fachada principal. Las fachadas explican de forma magistral el encaje programático interior. Son muy “transparentes” conceptualmente. Tienen un gran carácter que surge precisamente de las condiciones internas del edificio. Creo que esta es una de las virtudes del proyecto.

Xavier Monteys dice, en un artículo en El País, que lo más estimulante es el interior. Las diversas plantas de la biblioteca están relacionadas a través de estos dobles y triples espacios, atravesados ​​por escaleras que hacen que el paseo por el interior sea un placer, con una luz tamizada y unas vistas privilegiadas sobre las salas de lectura y la ciudad . En el doble espacio de la zona de acceso se encuentra la zona de periódicos y de novedades. Se accede a la planta 4 a través de una escalera de doble tramo suspendida sobre la calle Urgell. El espacio central de la biblioteca es el triple espacio que relaciona las plantas 4, 5 y 6, en la base del cual está la zona de lectura informal, con sillones de colores vivos y formas orgánicas. Junto a la fachada posterior se concentran las mesas de estudio y lectura más formal, todas con conexión eléctrica para portátiles. Entre las plantas 5 y 6 encontramos otro doble espacio, expuesto sobre la calle, y también otro en el rincón donde está el conjunto de ordenadores, bajo un enorme gráfico de una red amorfa.

Quiero destacar la relevancia de los elementos gráficos como parte integrante del proyecto, definidor también de la arquitectura. En este caso el mérito es del artista gráfico Peret, que ha llenado el espacio de imágenes alegóricas al contenido de las estanterías.

En la zona infantil los arquitectos han apostado por un uso más intensivo del color, así como de algunos elementos gráficos, que ayudan a dar carácter lúdico e informal en los espacios de lectura, alejándolos de las imágenes más tradicionales de la biblioteca.

La elección cuidadosa del mobiliario, del uso del color y los elementos gráficos ha contribuido a la definición de áreas de lectura ambientalmente diversas: diferentes ambientes para diferentes formas de lectura. No se lee igual un cómic que un periódico. Los jóvenes quizás quieren un banco muy largo para estirarse. Las personas mayores querrán una butaca cómoda, alta y con brazos. En un rincón encontraremos dos butacas de piel, en otro una de madera, o tapizadas… En la zona infantil una niña entra en una burbuja en la que se puede aislar del mundo para leer, recluida. Otro niño quizás encontrará más cómodo leer a lomos de un perro … Creo que en los proyectos de biblioteca la elección de estos elementos debe considerarse como una parte importante del proyecto, que debe estar también en manos del equipo que coordina el arquitecto, como ha sido en este caso . El resultado final lo agradece.

En definitiva, Rahola y Vidal han logrado en la calificación de los espacios interiores de la biblioteca como espacios públicos, a pesar del inconveniente inicial de tener que ubicarla desconectada del espacio público de la calle. Las buenas vistas al exterior, los dobles espacios y la luminosidad de los interiores han jugado a favor, pero también el oficio de los arquitectos en cada uno de sus actos, desde las primeras decisiones de proyecto hasta el último detalle.

FUENTES:

• Rahola Vidal Arquitectes
• Peret
• Biblioteca Agustí Centelles
• Fotografias de Ignasi Bonet en Flickr
• Video del Ajuntament de Barcelona en Youtube
• Artículo en El País
• Artículo en El Periódico

RSS de: Biblioteques públiques, es, Inauguracions