La biblioteca persistent

La tercera revolució de la biblioteca, la més important, la de més magnitud, la de més abast i la que està suposant més transformacions en més àmbits, inclòs en l’edifici, és la que ha coincidit en la pitjor crisi econòmica dels últims anys. Una crisi que afectarà, segur, la necessària incidència que ha de tenir aquesta revolució en les biblioteques i els seus edificis. I és que la transformació de l’analògic al digital en l’àmbit dels llibres, i la progressiva desaparició dels llibres físics en el paisatge quotidià de les nostres biblioteques, és un camí que cal seguir inexorablement i sense defallir. És un trànsit cap a la supervivència bibliotecària; no fer-ho ens tornaria més dèbils.

La crisi econòmica que estem patint està afectant tot el nostre món, totes les estructures de les nostra societat. És una crisi sistèmica, i d’aquest terratrèmol en sortirà, segur, una nova forma d’entendre la nostra realitat occidental. Estem vivint fortes retallades en àmbits com l’educació o la sanitat, sectors que són els fonaments de qualsevol societat democràtica. Queda la cultura, que tampoc se’n salvarà. Segur que la cultura serà el proper fonament social i democràtic que es veurà afectat per la crisi; i amb ell, les biblioteques. La falta de recursos econòmics pot frenar el camí cap a la biblioteca del segle XXI, que passa de forma ben clara per la digitalització massiva i per la reforma dels edificis. De no fer-ho, pot fer que les biblioteques pateixin una forta frenada en el seu desenvolupament, i de passada, la societat i la ciutadania en general. Les retallades en educació i en sanitat són greus i les patirem; les retallades en cultura també ho seran, i també tindran conseqüències a llarg termini. Les biblioteques perdran competitivitat internacional, i el seu posicionament se’n ressentirà.

Caldrà ser persistents, constants. La tercera revolució no es pot frenar; cal fer-la, cal impulsar-la i cal liderar-la. Segurament no podrem avançar com ens hauria agradat, però caldrà adaptar-se a la nova realitat que ja s’ha instal·lat entre nosaltres, i que es quedarà per molts anys; cal ser realistes. Potser haurem de treballar com els cargols, a poc a poc, sense presses, a una velocitat amb la què ens trobem a gust. Però no ens podem aturar. I sé que no ens aturarem.

Blog Widget by LinkWithin
Comparteix:
  • del.icio.us
  • Facebook
  • email
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • PDF
  • Twitter
  • Tumblr
  • Diigo
  • FriendFeed
  • Google Bookmarks
  • MySpace
  • RSS

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



More in Opinió (61 of 199 articles)
la ciudad difusa


Interesante e instructivo el artículo que firman el Ernest Abadal y Lluís Anglada, en el Ítem n. 52, sobre la evolución tecnológica ...