Archive for 29 June 2011

Mediateca de la Facultat d’Educació Graubünden, Chur (Suïssa)

biblio-graubunden

Es tracta d’una obra de l’arquitecte Pablo Horváth, ubicada a la ciutat suïssa de Chur. Forma part del conjunt més ampli de la Facultat de Grisons, construïda entre 1981 i 1994, en el qual ja s’hi podia trobar una biblioteca. Ara, l’ampliació amb un nou edifici annex, per a usos de mediateca, és un gran volum compacte, contundent i “brut”, fet de formigó d’obra vista, i en què hi trobem les finestres i les obertures situades estratègicament per a no trencar la sensació monolítica que vol despendre l’edifici. A més, la biblioteca és també un nexe d’unió entre el desnivell del terreny; així, es juga amb les terrasses i el patis interiors per a donar continuïtat a tot l’entorn natural.

Però si una cosa destaca per sobre de tot, és el seu interior amb un predomini quasi absolut del blanc, donant una sensació de pulcritud, però al mateix temps també d’amplitud visual i espacial; a més, el blanc ajuda a captar la llum exterior, i a què penetri a l’interior de la biblioteca de forma neutre, difuminada i càlida.

FONTS:

Popularity: 8% [?]

La Biblioteca Multimèdia de Caen

biblio-caen

El passat mes de setembre de 2010, l’estudi de l’arquitecte holandès Rem Koolhaas va guanyar el concurs internacional que es va convocar per a la construcció de la nova Bibliothèque Multimédia à Vocation Régionale (BMVR), situada a la ciutat francesa de Caen.

Es tracta d’un edifici de 12.700m2, ubicat entre un parc i un canal, i que té forma de creu; de fet, les seves quatre puntes apunten cap a els quatre edificis més significatius de la ciutat, creant així un eix imaginari d’unió. Tot el programa funcional i de programa de la biblioteca s’organitza al voltant d’aquests quatre eixos, mentre que a la intersecció hi trobem dues grans sales de lectura, que serveixen com a punt d’unió de tota la biblioteca, però també com a punt de barreja i creació multidisciplinària. A més a més, es potencia la relació de l’edifici amb el seu voltant, tot generant abundants i generoses vistes de la ciutat, i captant llum de l’exterior.

La construcció executiva anirà a càrrec de Clément Blanchet, soci de Koolhaas, en el que serà el seu primer edifici cultural a França.

Caen Library (Bibliothèque Multimédia à Vocation Régionale) from OMA on Vimeo.

FONTS:

Popularity: 8% [?]

Diseñar para aparecer allí donde haga falta

la ciudad difusa

Interesante e instructivo el artículo que firman el Ernest AbadalLluís Anglada, en el Ítem n. 52, sobre la evolución tecnológica en las bibliotecas los últimos 30 años. El artículo habla principalmente de herramientas tecnológicas: los SIGB, las bases de datos, el acceso a las bases de datos científicas, etc… Pero hay un momento en que podemos leer el siguiente fragmento:

Incluso hay que contar con una presencia difusa de la biblioteca, entendiendo por ello que los sistemas estarán más pensados ​​para aparecer allí donde se les necesite que para ser visitados donde residan.

El párrafo hace referencia a los SIGB, y a la tendencia hacia la desintegración de los sistemas, y sobre las posibilidades comunicativas entre herramientas de diferentes plataformas. Pero si se da un paso más, esta frase se puede aplicar evidentemente arquitectura, al diseño y a la planificación de edificios bibliotecarios. Y es sin duda una precisa definición del escenario hacia el que caminamos y del que ya podemos ver algunos ejemplos. Se impone y se camina hacia una biblioteca que no parezca una biblioteca, la biblioteca se confunde, se difumina, se integra y se camufla en medio de otros usos y de otras formas. La intermediación del edificio desaparece. Y no es un rechazo hacia las funciones y el valor en sí de la biblioteca, sino una sabia y necesaria adaptación a escenarios de futuro que son ya presentes hoy en día. Pero lo realmente complicado es el siguiente punto: ser capaces de pensar y construir bibliotecas que, aunque estén escondidas y difusas, sean capaces de aparecer, con todas sus potencialidades, cuando los usuarios lo requieran. El edificio integrado, el edificio-biblioteca, se ve cada vez más superado por nuevos conceptos y nuevos diseños, más flexibles, y que integran la biblioteca en un conjunto más global y multiusos. La biblioteca desaparece en buena medida de la primera escena, de la primera línea de fuego… el reto es hacerla aparecer en el momento preciso, justo cuando haga falta. Se pasa de la biblioteca just in case a la biblioteca just in time. Y evidentemente, para ello será necesaria una justa mezcla de biblioteca física con biblioteca digital. Bibliotecarios y arquitectos, pues, tendremos que pensar edificios para aparecer allí donde sea necesario, cuando sea necesario.

FUENTES:

  • Ernest Abadal, Lluís Anglada. “Tecnología y bibliotecas: una mirada al pasado para ver los retos del futuro”. En: Ítem, n. 52 (2010), p. 23-36
  • De la imagen [Consulta: 26 de junio de 2011]

Popularity: 8% [?]

Designed to appear there where needed

la ciudad difusa

Interesting and instructive article that sign by Ernest Abadal and Lluís Anglada, on Item No. 52, about technology in libraries the last 30 years. The article speaks mainly of technological tools: Integrated Library Systems, databases, access to scientific databases, etc … But there is a time when we read the following passage:

Even have to have a widespread presence of the library, understanding why the systems are more designed to appear where they are needed in order to be visited where they live.

The paragraph refers to the ILS, and the trend towards the disintegration of the systems and the communicative possibilities between tools for different platforms. But if it goes one step further, this phrase can be applied course architecture, design and planning of library buildings. And it is certainly an accurate definition of the stage to which we walk and we can already see some examples. Is imposed and walks into a library that does not seem a library, the library is confused, are blurred, is integrated and camouflaged among other uses and in other ways. The intermediation of the building disappears. And it’s not a rejection of the role and value of the library itself, but a wise and necessary adaptation to future scenarios that are already present today. But the really complicated is the following point: being able to think and build libraries, but are hidden, diffuse, be able to appear, with all its potential, when users need it. The building integrated, building-library, is being increasingly superseded by new concepts and new designs, more flexible, and integrate the library into a more global and multi-purpose. The library largely disappears from the first scene of the first line of fire… the challenge is to make it appear at the right time, just when needed. It passes just in case the library to the library just in time. And obviously, this will require a right mix of physical library digital library. Librarians and architects, then, we must think of buildings to appear where needed, when needed.

SOURCES:

  • Ernest Abadal, Lluís Anglada. “Tecnología y bibliotecas: una mirada al pasado para ver los retos del futuro”. In: Ítem, n. 52 (2010), p. 23-36
  • Image [Accessed: June 26, 2011]

Popularity: 1% [?]

Dissenyar per aparèixer allà on faci falta

la ciudad difusa

Interessant i instructiu l’article que signen l’Ernest Abadal i en Lluís Anglada, a l’Ítem n. 52, sobre l’evolució tecnològica a les biblioteques els darrers 30 anys. L’article parla principalment d’eines tecnològiques: els SIGB, les bases de dades, l’accés a les bases de dades científiques, etc… Però hi ha un moment en què podem llegir el següent fragment:

Fins i tot cal comptar amb una presència difusa de la biblioteca, entenent per això que els sistemes estaran més pensats per aparèixer allà on se’ls necessiti que per ser visitats allà on resideixin.

El paràgraf fa referència als SIGB, i a la tendència cap a la desintegració dels sistemes, i cap a les possibilitats comunicatives entre eines de diferents plataformes. Però si es fa una passa més, aquesta frase es pot aplicar evidentment a l’arquitectura, al disseny i a la planificació d’edificis bibliotecaris. I és sens dubte una precisa definició de l’escenari cap al qual caminem i del qual ja podem veure alguns exemples. S’imposa i es camina cap a una biblioteca que no sembli una biblioteca; la biblioteca es confón, es difumina, s’integra i es camufla emmig d’altres usos i d’altres formes. La intermediació de l’edifici desapareix. I no és un rebuig cap a les funcions i el valor en si de la biblioteca, sino una sàvia i necessària adaptació cap a escenaris  de futur que són ja presents avui en dia. Però allò realment complicat és el següent punt: ésser capaços de pensar i construïr biblioteques que, tot i que estiguin amagades i difuses, siguin capaces d’aparèixer, amb totes les seves potencionalitats, con els usuaris ho requereixin. L’edifici integrat, l’edifici-biblioteca, es veu cada vegada més superat per nous conceptes i nous dissenys, més flexibles, i que integren la biblioteca en un conjunt més global i multiusos. La biblioteca desapareix en bona mesura de la primera escena, de la primera línia de foc… el repte és fer-la aparèixer en el moment precís, just quan faci falta. Es passa de la biblioteca just in case a la biblioteca just in time. I evidentment, per aconseguir-ho caldrà una justa barreja de biblioteca física amb biblioteca digital. Caldrà, doncs, que bibliotecaris i arquitectes pensem edificis per aparèixer allà on calgui, quan calgui.

FONTS:

  • Ernest Abadal, Lluís Anglada. “Tecnologia i biblioteques: una mirada al passat per veure els reptes del futur”. En: Ítem, n. 52 (2010), p. 23-36
  • De la imatge [Consulta: 26 de juny de 2011]

Popularity: 7% [?]

La Biblioteca Pública d’Almonte, Huelva

biblio-almonte

Ubicada a la ciutat d’Almonte (Huelva), la biblioteca és una obra de l’equip d’arquitectes Donaire Arquitectos (encapçalat per Juan Pedro Donaire Barbero); es va finalitzar l’any 2010 i té una superfície total de 1.725m2.

L’edifici, que acull a més l’Escola d’Art de la localitat, està situat a l’antic “Los Reales de Almonte Almacén”, un antic edifici industrial, de 78×10,5m, que feia funcions d’emmagatzematge, i que s’ha rehabilitat per acollir funcions de biblioteca. Aquesta ocupa 14 dels 17 mòduls en què es divideix l’edifici i disposa d’una superfície de 821m2; la resta de l’edifici i de la superfície, correspon a l’Escola d’Art. L’interior de l’edifici s’ha dividit en dos, seguint tota la seva longitud: a una banda hi trobem una gran galeria oberta, buida i lluminosa, a dues alçades i que serveix com a element de trànsit entre els espais. I a l’altra, un nou cos afegit, de nova construcció, i que secciona l’espai en dues plantes, a sota del qual hi trobem els prestatges dels llibres. I a banda i banda, als laterals de les dues façanes més llargues, s’hi situen els punts de lectura, per tal de captar tota la llum possible de l’exterior. Cal destacar també les encavallades de fusta de la coberta, que dominen tot el conjunt.

FONTS:

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 9% [?]