Biblioteca Agustí Centelles, de Barcelona

Quan em van dir que l’accés a la biblioteca seria per la planta tercera i que ocupava fins a la setena, em va costar de creure. Després de molts anys explicant arreu que la biblioteca pública ha d’estar a peu de carrer, que ha de ser accessible, que ha de ser com un aparador a l’espai públic de tot el que passa dins, etcètera… ara havia de bregar en un projecte que d’entrada negava tot això. Era tot un repte! “Mai creguis que ja ho has vist tot”, pensava. Ara, gairebé quatre anys més tard, quan s’obren les portes de la biblioteca Agustí Centelles, al Centre Cultural Teresa Pàmies, a Barcelona, crec que el repte s’ha superat amb èxit. És mèrit, en gran part, dels arquitectes Víctor Rahola i Jorge Vidal.

Les condicions d’entorn a la ciutat de Barcelona són sempre molt dures: sovint es treballa amb fortes limitacions urbanístiques, geomètriques, programàtiques, i de disponibilitat d’espai, que condicionen molt el projecte. En aquest cas el solar era fantàstic: de forma rectangular, grans dimensions, amb façana a un carrer de l’Eixample i la façana interior al jardí interior d’illa. Però el programa preveia diversitat d’usos, a més del de biblioteca: centre cívic (amb auditori, sala d’exposicions, sales tallers, gimnàs, etcètera) i escola bressol. La suma d’usos cívics i culturals genera sinergies. En augmentar l’escala de la intervenció apareix un pol d’activitat molt més potent. Però aquesta suma d’usos implica una major complexitat programàtica que va obligar, en aquest cas,  a fer una distribució del programa en alçada. Els arquitectes van prioritzar la ubicació de l’auditori en planta baixa, de manera que els usos de centre cívic i escola bressol queden en plantes soterrani, entresol, primera i segona, i es reserven les plantes superiors, amb millors vistes i més llum, a la biblioteca. Crec que el dibuix que explica millor el projecte és la secció, precisament per aquesta preponderància de l’organització dels espais en vertical.

Les façanes queden ja definides per aquestes primeres decisions de projecte. Els tres ascensors que han de pujar a la biblioteca es dibuixen a la façana principal i el volum de l’auditori caracteritza la façana posterior. Dobles i triples espais es distribueixen en la secció per a definir els espais principals de la biblioteca, la lògia de la façana posterior, amb la terrassa de l’escola bressol,  i el pati anglès de sota l’auditori, que il.lumina la planta soterrani. Finalment, la porta del carrer cap a l’interior d’illa a través d’un pas a triple alçada fa de contrapunt a la verticalitat dels ascensors en la façana principal. Les façanes expliquen de forma magistral l’encaix programàtic interior. Són molt “transparents” conceptualment. Tenen un gran caràcter que sorgeix precisament de les condicions internes de l’edifici. Crec que aquesta és una de les virtuts del projecte.

Xavier Monteys diu, en un article a El País, que el més estimulant és l’interior. Les diverses plantes de la biblioteca estan relacionades a través d’aquests dobles i triples espais,  travessats per escales que fan tan plaent el passeig interior, amb una llum tamisada i unes vistes privilegiades sobre les sales de lectura i la ciutat. Al doble espai de la zona d’accés hi ha la zona de diaris i de novetats. S’accedeix a la planta 4 a través d’una escala de doble tramada suspesa sobre el carrer Urgell. L’espai central de la biblioteca és el triple espai que relaciona les plantes 4, 5 i 6, a la base del qual hi ha la zona de lectura informal, amb butaques de colors vius i formes orgàniques. Al costat de la façana posterior s’hi concentren les taules d’estudi i lectura més formal, totes amb connexió elèctrica per a portàtils. Entre les plantes 5 i 6 hi trobem un altre doble espai, abocat sobre el carrer, i també en un altre racó, on hi ha el conjunt d’ ordinadors , sota un enorme gràfic d’una xarxa amorfa.

Vull destacar la rellevància dels elements gràfics com a part integrant del projecte, definidor també de l’arquitectura. En aquest cas el mèrit és de l’artista gràfic Peret , que ha omplert l’espai d’ imatges al.legòriques al contigut de les prestatgeries.

A la zona infantil els arquitectes han apostat per un ús més intensiu del color, així com d’alguns elements gràfics, que ajuden a donar caràcter lúdic i informal als espais de lectura, allunyant-los de les imatges més tradicionals de la biblioteca.

L’elecció curosa del mobiliari , de l’ús del color i dels elements gràfics ha contribuït a definir àrees de lectura ambientalment diverses: diferents ambients per a diferents formes de lectura. No es llegeix igual un còmic que un diari. Els joves potser volen un banc ben llarg per a estirar-s’hi. La gent gran voldrà una butaca còmoda, alta i amb braços. En un racó hi trobarem dues butaques de pell, en un zona unes de fusta, o tapissades… A la zona infantil una nena entra en una bombolla en la que es pot aïllar del món i llegir-hi reclosa. Un altre nen potser trobarà més còmode llegir a lloms d’un gos… Crec que en els projectes de biblioteca l’elecció d’aquests elements s’ha de considerar com una part important del projecte, que ha d’estar també en mans de l’equip que coordina l’arquitecte, com ha estat en aquest cas. El resultat final ho agraeix.

En definitiva, Rahola i Vidal han reeixit en la qualificació dels espais interiors de la biblioteca com a espais públics, malgrat l’incovenient inicial d’haver d’ubicar-la desconnectada de l’espai públic del carrer. Les bones vistes a l’exterior, els dobles espais i la lluminositat dels interiors hi han jugat a favor, però també l’ofici dels arquitectes en cadascun dels seus actes, des de les primeres decisions de projecte fins al darrer detall.

FONTS:

• Rahola Vidal Arquitectes
• Peret
• Biblioteca Agustí Centelles
• Fotografies d’Ignasi Bonet a Flickr
• Video de l’Ajuntament de Barcelona a Youtube
• Article a El País
• Article a El Periódico

Popularity: 47% [?]