Crec que ja va sent hora de què la nostra professió es replantegi quina és la seva posició dins la societat a la qual dóna servei. Ja fa dies que em pregunto si hem de continuar sent només una professió de l’àmbit cultural, o si cal que també adoptem rols i funcions de l’àmbit sòcio-sanitari i assitencial. Per què hi ha un fet innegable, i és que en els últims anys les biblioteques han adoptat i adquirit una sèrie de funcions i usos que fa uns anys creiem que eren pura ciència-ficció. I el mateix passa, és clar, amb els edificis bibliotecaris.
Ja fa temps que les biblioteques són alguna cosa més que edificis culturals, i han adquirit una funció social y ciutadana extremadament potent i cohesionadora. Si bé és cert que cada cop més es dissenyen biblioteques en espais multifuncionals i polivalents, i que inclouen des d’auditoris, teatres o sales d’exposicions, penso que encara hi ha una disfució en quant al disseny i la concepció dels edificis. I és que encara hi predominen els estàndards i els requisits de l’àmbit cultural i bibliotecari (metres quadrats, fons, horari d’obertura, personal, etc…)… però per contra, hi trobo a faltar (o directament, no hi són), uns estàndards i uns requisits més de l’àmbit social, sanitari i assistencial. No estic dient que planifiquem per exemple, si aniran llits o no a les biblioteques, però el que si que potser caldria seria, per exemple, pensar en espais d’acollida i atenció personalitzada per a cada usuari, com hi ha en els CAPS, i que permetin resoldre tota mena d’atencions i necessitats. I és que penso que caldria un disseny i unes polítiques globals a l’hora del disseny dels edificis bibliotecaris. S’haurien d’intoduir paràmetres de l’àmbit social en la concepció sobre el paper dels edificis, i que posteriorment aquests es traduissin en uns edificis socials, adaptats i oberts a unes necessitats que cada cop són més socials, ciutadanes i lúdiques, i potser ja no tan culturals. Aquí les administracions amb capacitat i poder d’execució dels edificis hi tenen molt a dir, però també el col·lectiu i les seves associacions i col·legis professionals haurien de prendre la paraula en aquest assumpte. Ens convé recompondre el trencaclosques en què s’han convertit els edificis de les biblioteques, reencaixar totes les peces, i adaptar aquesta part de la nostra professió a unes demandes socials que cada cop són més fortes i més necessàries, si com volem i pretenem, volem ser decisius i esdevenir un col·lectiu amb capacitat de decisió. Cal que deixem d’entendre les biblioteques com a edificis únicament culturals, i que requereixen un disseny basant únicament des de l’òptica cultural. La ciutadania ja fa temps que usa les biblioteques de formes ben diferents. Ara ens toca a nosaltres fer aquest pas.
Popularity: 11% [?]
