Les biblioteques no són només edificis culturals
Crec que ja va sent hora de què la nostra professió es replantegi quina és la seva posició dins la societat a la qual dóna servei. Ja fa dies que em pregunto si hem de continuar sent només una professió de l’àmbit cultural, o si cal que també adoptem rols i funcions de l’àmbit sòcio-sanitari i assitencial. Per què hi ha un fet innegable, i és que en els últims anys les biblioteques han adoptat i adquirit una sèrie de funcions i usos que fa uns anys creiem que eren pura ciència-ficció. I el mateix passa, és clar, amb els edificis bibliotecaris.
Ja fa temps que les biblioteques són alguna cosa més que edificis culturals, i han adquirit una funció social y ciutadana extremadament potent i cohesionadora. Si bé és cert que cada cop més es dissenyen biblioteques en espais multifuncionals i polivalents, i que inclouen des d’auditoris, teatres o sales d’exposicions, penso que encara hi ha una disfució en quant al disseny i la concepció dels edificis. I és que encara hi predominen els estàndards i els requisits de l’àmbit cultural i bibliotecari (metres quadrats, fons, horari d’obertura, personal, etc…)… però per contra, hi trobo a faltar (o directament, no hi són), uns estàndards i uns requisits més de l’àmbit social, sanitari i assistencial. No estic dient que planifiquem per exemple, si aniran llits o no a les biblioteques, però el que si que potser caldria seria, per exemple, pensar en espais d’acollida i atenció personalitzada per a cada usuari, com hi ha en els CAPS, i que permetin resoldre tota mena d’atencions i necessitats. I és que penso que caldria un disseny i unes polítiques globals a l’hora del disseny dels edificis bibliotecaris. S’haurien d’intoduir paràmetres de l’àmbit social en la concepció sobre el paper dels edificis, i que posteriorment aquests es traduissin en uns edificis socials, adaptats i oberts a unes necessitats que cada cop són més socials, ciutadanes i lúdiques, i potser ja no tan culturals. Aquí les administracions amb capacitat i poder d’execució dels edificis hi tenen molt a dir, però també el col·lectiu i les seves associacions i col·legis professionals haurien de prendre la paraula en aquest assumpte. Ens convé recompondre el trencaclosques en què s’han convertit els edificis de les biblioteques, reencaixar totes les peces, i adaptar aquesta part de la nostra professió a unes demandes socials que cada cop són més fortes i més necessàries, si com volem i pretenem, volem ser decisius i esdevenir un col·lectiu amb capacitat de decisió. Cal que deixem d’entendre les biblioteques com a edificis únicament culturals, i que requereixen un disseny basant únicament des de l’òptica cultural. La ciutadania ja fa temps que usa les biblioteques de formes ben diferents. Ara ens toca a nosaltres fer aquest pas.
Popularity: 10% [?]
Hola,
Se’m fa difícil acabar d’entendre el que proposes. Cada projecte de biblioteca és diferent i s’inscriu a les necessitats d’aquells territori. No acabo de veure quins són aquests espais quan dius “pensar en espais d’acollida i atenció personalitzada per a cada usuari, com hi ha en els CAPS, i que permetin resoldre tota mena d’atencions i necessitats.”. Almenys als CAPS que jo conec a l’entrada tenen un llarga taullell on fas cua, no hi veig diferències amb els nostres taulells de préstec i informació general. Suposo que és conscient que un CAP o un ambulatori es construeix amb uns estandards sanitaris determinats a partir de la població on es troba, fan exactament el mateix que fem nosaltres. Potser la diferència, és que la planificació sanitària no parlar tant d’eficis com nosaltres sinó dels “serveis de salut” que es volen prestar a aquella població i per facilitar aquests servei aleshores es parla dels edificis. Aquesta metodologia, però ja l’estem aplicant en els plans funcionals dels projectes en curs i cada pla funcional és diferent en funció de la població, de la demografia, de la seva economia o de la situació de la futura biblioteca. A partir d’aquestes funcions que tindrà aquella biblioteca es mira el Mapa i s’acaba de validar, però, això sí, fixant els mínims que marca el Mapa de Lectura Pública.
Salutacions
[Translate]
Penso que és molt interessant el què planteja en Dani. Suposo que aplicant el símil mèdic, potser ens faltaria formalitzar més serveis d’atenció personalitzada i no sempre estar en “urgències” de taulell. Podríem, per exemple, intentar recopilar més informació dels usuaris que actualment usen la biblioteca i les seves expectatives. Canviar les prioritats en tasques que actualment fem.
Segurament cal fer una reflexió profunda de cap on va la biblioteca pública al nostre país, tot i que penso que més que un trencaclosques serà una jugada de tetris i les peces ens aniran caient a cada moment i caldrà que estiguem ben atents.
[Translate]