Biblioteques brutalistes a l’Amèrica del Nord

20 March 2011 · by Daniel Gil · in Biblioteques universitàries

El brutalisme arquitectònic, com a estil, va sorgir del Moviment modern, i tingué els seus anys d’esplendor entre les dècades de 1950 i 1970. Té el seu origen en la paraula francesa béton brut o “formigó cru”, en el seus principis va estar inspirat pel treball dels arquitectes Le Corbusier (i la seva Unité d’Habitation) i Eero Saarinen. L’arquitectura brutalista destaca per la contundència visual i volumètrica dels edificis, formats per grans estructures en forma de bloc, en què hi destaquen els elements geomètrics i simètrics, les formes repetitives, i el ciment sense decorar ni tractar. D’altra banda, tots els elements estructurals de les construccions mai s’amaguen, s’exageren i es maximitzen.

Les biblioteques, com no podia ser d’altra manera, no es van quedar al marge d’aquest estil, i en podem trobar uns quants exemples ben representatius per tot el món; però on penso que aquest estil va tenir més volada va ser a l’Amèrica del Nord, als Estats Units i al Canadà. En aquest blog ja han aparegut biblioteques brutalistes, com les de SOM Architects, i les seves biblioteques Beinecke, Lyndon Baines Johnson, Joseph Regenstein i la Louis Jefferson. I ja fa uns dies, en Lluís Anglada em va enviar un correu amb un article al blog d’en Lorcan Dempsey en què parla de més biblioteques brutalistes… i dóna algunes pistes de per què nord-america va ser la zona en què podem trobar més biblioteques d’aquest estil, i per què la majoria són biblioteques universitàries. Els motius? Senzillament, que a finals de la dècada del 1960 els campus universitaris dels Estats Units i del Canadà van viure un cicle de forta expansió i creixement, fet que comportà la necessitat de construcció de noves biblioteques.

Entre les biblioteques de què parla Dempsey al seu blog, hi destaquen: la Biblioteca Robarts, a Toronto, obra del 1973 de Mathers & Haldenby Architects; la futurista Geisel Library, a San Diego, obra de finals dels 1960 de l’arquitecte William Pereira; la Ryerson University Library, a Toronto, una gran torre d’11 pisos d’alçada, del 1974; i finalment, la Folsom Library, situada a la ciutat de Troy (Nova York), del 1976.

FONTS: