Archive for 27 February 2011

Inauguració de la Biblioteca de Ponent de Sabadell

ponent1

Aquest diumenge 27 de febrer ha tingut lloc la inauguració de la Biblioteca de Ponent de Sabadell, la vuitena de la població. Està ubicada a la Plaça d’Ovidi Montllor, al barri de Can Rull, i donarà servei a una població d’uns 30.000 habitants.

La nova Biblioteca tindrà una superfície total de 1.958m2, distribuits en una sola planta. És una obra dels arquitectes Rafael Gálvez i Millanes i Ricard Perich i Duran. S’ubicarà a la planta baixa de l’edifici plurifuncional del Complex Alexandra, un edifici amb 168 habitatges. La Biblioteca destacarà per sobre de tot el conjunt, i cal fer menció a la integració amb la zona verda de l’entorn de l’edifici, fet que li garanteix de llum natural exterior.

La biblioteca és d’una única planta amb sales polivalents divisibles. La distribució interior està articulada a partir d’un pas central, reforçat amb un lluernari i la formen la zona d’acollida i promoció amb vestíbul i salsa polivalent, la zona d’informació i fons general, amb el servei de préstec, d’informació, fons general, diaris i revistes, zona multimèdia… i la zona infantil. L’arquitectura de l’edifici fa possible independitzar l’ús del vestíbul, la sala polivalent, la sala d’estudis i serveis, per altres usos culturals.

La biblioteca comptarà amb un fons inicial de 22.650 documents i 156 títols de subscripcions a revistes i diaris. El seu cost total ha estat de 3.869.353,17 euros.

Popularity: 16% [?]

Inaugurada la sala polivalent de la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat

biblioteca-sentmenat

El passat 11 de febrer d’enguany va tenir lloc la inauguració de la nova sala polivalent de la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Setmenat (blog). Es tracta de la Sala Noble de la Rectoria Vella de la localitat, que s’ha rehabilitat i que a partir d’ara acollirà l’activitat de pròpia de la Biblioteca, a banda d’altres activitats de petit format que es facin a Setmenat. Aquesta restauració forma part d’un projecte més ampli i integral, consistent en l’adequació de tota la rectoria, del seu entorn i dels seus accessos.

La Rectoria es va reformar l’any 1999 i des de llavors acull la Biblioteca. Conserva elements gòtics com les arcades del segle XIII al XIV, així com altres elements arquitectònics datats entre els segles XVI i XVII.

Aquesta actuació ha tingut un cost total de 95.160 euros, i s’ha beneficiat dels ajuts del Programa Específic de Biblioteques del periode 2004-2007.

Popularity: 7% [?]

La biblioteca-ciudad

ciutat

Creo que habría que replantearse el modelo de construcción de edificios de bibliotecas, basado en una estratificación por estándares cuantitativos y organizado en red, si, pero a partir de unos nodos principales jerárquicos. Evidentemente, soy un firme partidario de los edificios y de sus bondades: símbolo visible de una profesión moderna, elemento de regeneración urbana y centro de atracción cultural y ciudadano… Pero pienso que quizás ya hemos llegado a un callejón sin salida, y ahora nos es urgente redefinir algunos aspectos de la gestión y la planificación bibliotecarias: pienso que los edificios y los estándares con que se construyen han quedado en buena medida desfasados. Hay que encontrar nuevas soluciones y una nueva forma de hacer las cosas, para poder encarar con garantías el futuro.

Y por otro lado, hay un tema que me parece de una importancia capital, y es del diálogo y la conversación entre biblioteca y ciudad, y la potenciación de la vertiente social y urbana del edificio. Este diálogo es cada vez más complejo de gestionar, y hasta ahora sólo se ha afrontado, creo, de dos maneras: un edificio central que canaliza un porcentaje muy alto de la conversación, y que funciona de nodo central, y unos servicios de extensión bibliotecaria, fijos o móviles, como bibliobuses, bibliopiscinas, etc. Tengo la sensación de que la relación biblioteca-ciudad es secundaria en el momento de la planificación y del proyecto, pero que una vez construido el edificio, se convierte en prioritaria, y el uso de la ciudadanía supera todas las perspectivas y los esquemas iniciales.

Y me pregunto si la integración de la biblioteca con la ciudad sólo se puede afrontar de estas dos formas, o si hay más posibilidades y más caminos por explorar. ¿Podemos encontrar más formas de gestionar este aspecto? Creo que si, y pienso que pasa por difuminar la biblioteca para toda la ciudad y por todas sus calles, hasta el punto de integrarla nítidamente en su día a día. Se me ocurren algunas ideas, y que se centran en la presencia de la biblioteca en cualquier mobiliario urbano y elemento que circule por nuestras calles. Presencia en las paradas de autobuses y los autobuses, los paneles de información turística, los taxis, los metros y las estaciones, los trenes de cercanías… Y también, por qué no, con la elaboración y la construcción de mobiliario urbano ad hoc, y aquí los arquitectos tendrían un nuevo campo para explorar. Toda la ciudad se convertiría en una biblioteca-ciudad, una biblioteca extensa y difuminada, integrada en las calles y las plazas de la ciudad. O sería una ciudad-biblioteca, donde esta está presente de forma activa en las calles de la ciudad.

Por supuesto, todas estas formas (edificio, extensión y difuminación) son claramente complementarias y no excluyentes entre sí. Cada una de las tres formas juega un papel diferente y responde a necesidades, usos y funciones diferentes e intransferibles. Y desde las administraciones y desde la profesión hay que intentar dar una respuesta válida para todos. No digo en ningún momento que se dejen de hacer edificios, no. Pero quizás estos edificios habría que hacerlos y planificarlos de una forma diferente, y estas diferencias, aplicarlas en pensar nuevos usos bibliotecarios que no pasen, necesariamente, por el uso de un edificio.

Popularity: 17% [?]

La biblioteca-ciutat

ciutat

Crec que caldria replantejar-nos el model de construcció d’edificis de biblioteques, basat en una estratificació per estàndards quantitatius i organitzat en xarxa, si, però a partir d’uns nodes principals jeràrquics. Evidentment, sóc un ferm partidari dels edificis i de les seves bondats: símbol visible d’una professió moderna, element de regeneració urbana i centre d’atracció cultural i ciutadà… Però penso que potser ja hem arribat a un carreró sense sortida, i ara ens és urgent redefinir alguns aspectes de la gestió i la planificació bibliotecàries: penso que els edificis i els estàndards amb què es construeixen han quedat en bona mesura desfasats. Cal trobar noves solucions i una nova forma de fer les coses, per a poder encarar amb garanties el futur.

I d’altra banda, hi ha un tema que em sembla d’una importància cabdal, i és del diàleg i la conversa entre biblioteca i ciutat, i la potenciació de la vessant social i urbana de l’edifici. Aquest diàleg és cada vegada més complex de gestionar, i fins ara només s’ha afrontat, crec, de dues maneres: un edifici central que canalitza un percentatge molt alt de la conversa, i que funciona de node central; i uns serveis d’extensió bibliotecària, fixes o mòbils, com ara bibliobusos, bibliopiscines, etc. Tinc la sensació que la relació biblioteca-ciutat és secundària en el moment de la planificació i del projecte; però que un cop construit l’edifici, esdevé prioritària, i l’ús de la ciutadania supera totes les perspectives i els esquemes inicials.

I em pregunto si la integració de la biblioteca amb la ciutat només es pot afrontar d’aquestes dues formes, o si hi ha més possibilitats i més camins per explorar. Podem trobar més formes de gestionar aquest aspecte? Crec que si, i penso que passa per difuminar la biblioteca per tota la ciutat i per tots els seus carrers, fins al punt d’integrar-la nítidament en el seu dia a dia. Se m’acuden algunes idees, i que es centren en la presència de la biblioteca en qualsevol mobiliari urbà i element que circuli pels nostres carrers. Presència a les parades d’autobusos i als autobusos mateix, als panells d’informació turística, als taxis, als metros i a les estacions, als trens de rodalies… I també, per què no, amb l’elaboració i la construcció de mobiliari urbà ad hoc, i aquí els arquitectes tindrien un nou camp per explorar. Tota la ciutat es convertiria en una biblioteca-ciutat, una biblioteca extensa i difuminada, integrada en els carrers i les places de la ciutat. O seria una ciutat-biblioteca, on aquesta és present de manera activa als carrers de la ciutat.

Per descomptat, totes aquestes formes (edifici, extensió i difuminació) són clarament complementàries i no excloents entre si. Cada una de les tres formes juga un paper diferent i respon a necessitats, usos i funcions diferents i intransferibles. I des de les administracions i la professió cal intentar donar una resposta vàlida a tothom. No dic en cap moment que es deixin de fer edificis, no. Però potser aquests edificis caldria fer-los i planificar-los d’una forma diferent, i aquestes diferències, aplicar-les en pensar nous usos bibliotecaris que no passin, necessàriament, per l’ús d’un edifici.

Popularity: 9% [?]

Débiles

debils

Vivimos, sin duda, un gran momento en cuanto a la construcción de nuevas bibliotecas se refiere. Desde las diferentes administraciones se ha impulsado y se ha apostado, de forma bien clara y sin tapujos, por las bibliotecas. Y desde la ciudadanía se ha dado respuesta a este impulso, también sin tapujos, llenando las bibliotecas y convirtiéndolas en el principal equipamiento ciudadano, social y comunitario de nuestras ciudades. Disponemos hoy en día, en Barcelona y toda Cataluña, de una densa red de bibliotecas que funciona y que da respuesta a las necesidades informativas, de ocio y de ocio de todos los ciudadanos. A veces pienso que quizás las administraciones, hasta cierto punto, tienen las cosas mucho más claras que nosotros, que como colectivo profesional aún no sabemos muy bien qué somos. Estamos inmersos en una etapa de oro, en la que hay un gran reconocimiento comunitario de las bibliotecas y de su función social, pero por el contrario, seguimos inmersos en una grave crisis de identidad, y eso nos hace ser débiles. Hay una grave contradicción entre la visibilidad social de las bibliotecas, y la visibilidad social del colectivo. Una disfunción que nos hace ir cojos, y que no nos deja llegar a lo que podríamos conseguir. Sin que el colectivo apueste claramente por el propio colectivo, sin que nos lo creamos todos juntos y sin que nos sintamos fuertes y capaces, todos bajo un mismo paraguas, seguiremos siendo un colectivo de segunda y sin capacidad de decisión real e influyente. Por pura supervivencia, tenemos que conseguir ser un auténtico think tank en los temas y asuntos que creemos prioritarios para la profesión. Es necesario que nos posicionemos, tenemos que ser decisivos, de forma transversal, claro, pero con nuestro liderazgo e impulso.

Popularity: 17% [?]

Dèbils

debils

Vivim, sens dubte, un gran moment pel que fa a la construcció de noves biblioteques. Des de diferents administracions s’ha impulsat i s’ha apostat, de forma ben clara i sense embuts, per les biblioteques. I des de la ciutadania s’ha donat resposta a aquest impuls, també sense embuts, omplint les biblioteques i convertint-les en el principal equipament ciutadà, social i comunitari de les nostres ciutats. Disposem avui en dia, a Barcelona i arreu de Catalunya, d’una densa xarxa de biblioteques que funciona i que dóna resposta a les necessitats informatives, de lleure i d’oci de tots els ciutadans. A voltes penso que potser les administracions, fins a cert punt, tenen les coses molt més clares que nosaltres, que com a col·lectiu professional encara no sabem massa ben bé què som. Estem inmersos en una etapa d’or, en què hi ha un gran reconeixement comunitari de les biblioteques i de la seva funció social; però per contra, continuem inmersos en una greu crisi d’identitat, i això ens fa ser dèbils. Hi ha un greu contradicció entre la visibilitat social de les biblioteques, i la visibilitat social del col·lectiu. Una disfunció que ens fa anar coixos, i que no ens deixa arribar a tot allò que podriem aconseguir. Sense que el col·lectiu aposti clarament pel propi col·lectiu, sense que ens ho creiem tots plegats i sense que ens sentim forts i capaços, tots sota un mateix paraigües, continuarem sent un col·lectiu de segona i sense capacitat de decisió real i influent. Per pura supervivència, hem d’aconseguir ser un autèntic think tank en els temes i assumptes que creiem prioritaris per a la professió. Cal que ens posicionem, cal que siguem decisius, de forma transversal, és clar, però amb el nostre lideratge i impuls.

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 8% [?]