Archive for 26 December 2010

Els altres bibliotecaris (20): Germà Bel

germa-bel

1. Qui ets?
Germà Bel, de Les Cases d’Alcanar, Terres de l’Ebre

2. A què et dediques? Com és el teu treball?
Sóc professor d’Universitat. Dono classes i, sobre tot, faig recerca. També, des de finals de 2009 soc el director del Màster en Economia de la UB.ÉS a dir, docència, recerca i gestió acadèmica.

3. Com vas arribar a aquest treball?
He anat fent diferents feines en aquesta vida, i en algun moment dels meus 30s vaig pensar que aquesta era la millor opció entre les que havia provat. Després m’hi vaig dedicat molt a fer-ne una trajectòria.

4. Què creus que pots aportar a la biblioteconomia, i que no pugui fer un bibliotecari?
No conec be l’especialitat com per parlar amb massa rotunditat. El que si he pogut comprovar al llarg de la meva trajectòria de recerca és que la vida és molt millor i més satisfactòria quan els serveis de biblioteca són una facilitat per l’investigador i no un problema. Crec que em millorat molt en els darrers anys, si més no a la meva Facultat, la d’economia i empresa de la UB.

5. Creus que la biblioteconomia interessa només als bibliotecaris?
A mi sembla que és una funció de suport a la recerca molt important, com he dit, i per això em sembla bo que es desenvolupi professionalment.

6. Com valores la teva relació amb els bibliotecaris?
Prou bona; crec que els que fem recerca i els bibliotecaris em hem apropat molt en els darrers anys.

Popularity: 6% [?]

Inauguració de la Biblioteca del Centre Cultural d’Aiete

aiete

El passat 20 de desembre d’enguany s’inaugurà la nova Biblioteca del Centre Cultural d’Aiete, a Sant Sebastià (País Basc). Es tracta d’una obra dels arquitectes Aitzpea Lazkano y Carlos Abadías, de 550m2 i ubicada sota els jardins que envolten el Palau d’Aiete.

Disposa d’un fons de 8.000 llibres, 1.200 DVD, 600 CD i 100 Cd-Rom, i a més acull altres serveis com una sala d’exposicions, sales per a conferències, per a tallers i d’estudi, un registre municipal, espai per a projeccions, entre d’altres.

Popularity: 4% [?]

Sobre la privatización del ISBN

isbn

Hoy me entero de que en breve la gestión y asignación de los números del ISBN en España se privatizará. Hasta ahora, esta tarea la desempeñaba de forma gratuita la Agencia Española del ISBN , dependiente del Ministerio de Cultura… a partir de ahora, el Estado español delegará esta competencia en la Federación de Gremios de Editores de España. Y si os he de ser sincero, no es una decisión que me sorprenda especialmente, e incluso me sorprende de que el Estado no la hubiera tomado antes. Si nos detenemos un poco a pensar, el Estado ya había delegado en manos privadas funciones que le eran propias, o que incluso había o tendría que asumir… y todo el mundo las ha considerado normales. ¿Ejemplos? Bueno, tenemos uno muy claro: el visado de los proyectos de arquitectura y construcción. El control de la calidad de las obras era un ejercicio del estado, y que éste había delegado en unos colegios profesionales enriquecidos durante años… ahora parece que esto desaparece. ¿Más? Las autopistas de peaje: al estado le construyen unas infraestructuras necesarias, a cambio, claro, de una concesión en forma de peaje y que los catalanes estamos muy acostumbrados a pagar. Seguro que encontraríamos más ejemplos…

Por otra parte, el ISBN nació como un código de identificación comercial para facilitar la venta de libros y ayudar a identificarlos mejor, y por lo tanto, tenía y tiene una finalidad pura y estrictamente comercial. Que la comunidad bibliotecaria lo haya adoptado como código identificativo y documental ya es harina de otro costal. En este sentido, quizá sorprendía que el Estado ejerciera una función y una tarea gratuita sobre un producto económico y comercial, y que no sacara ningún provecho. E incluso que quizá el propio sector no hubiera actuado antes reclamando una gestión que le correspondía.

Porque ahora lo que importará, pienso, será si esta privatización supondrá una mejor gestión, eficiencia y eficacia en la asignación de ISBN. Y también en solucionar otros problemas no demasiado menores: asignación indiscriminada de números a materiales que no deberían tener, duplicidades, etc… Además, francamente, no es ni será algo que me quite el sueño, y mucho menos hoy en día, teniendo al alcance como tengo tantas herramientas de publicación absolutamente gratuitas y sin filtros, digamos oficiales. Y en mi práctica profesional no creo que tenga que afectar demasiado: continuaré poniendo los números en la 020 sin preocuparme demasiado de quien los gestiona. Y felicidades a la Federación, por los ingresos que a partir de ahora recibirá, y que espero los reinviertan en el sector.

Popularity: 3% [?]

Divide, que vencerás

caes_a_dividir

Esta si que es una noticia preocupante, y que separa, minimiza y rompe dos caras de la profesión y de una misma realidad. ¿Qué no se ha hecho bien? Uno de los grandes éxitos de la profesión fue la unión del COBDC y de la SOCADI el año 1999: la unión de los bibliotecarios y los documentalistas bajo un mismo techo, una misma casa que aglutinara, hiciera fuerza e uniera y diera coherencia a un mismo trabajo, una misma profesión y unos mismos objetivos. ¿Y los archiveros? Pienso que necesitamos una reflexión profunda sobre el alcance de esta noticia y sobre esta decisión, y qué dimensión puede llegar a tener. Son aspiraciones sin duda legítimas y que no pondré en duda, pero lo que si que me planteo es si son adecuadas para la profesión, para su identidad y para su proyección exterior. ¿Necesitamos esta atomización, esta separación de roles y de funciones que, si nos paramos, vienen a ser diferentes caras de una misma moneda?

El AAC CUMPLE 25 AÑOS
El pasado martes, 13 de diciembre, se celebró la asamblea extraordinaria de la AAC, que este año cumple el 25 aniversario de su creación y de la que la Facultad es miembro institucional. En la reunión se aprobó la modificación de los estatutos. A partir de ahora el nombre de la AAC es Asociación de Archiveros-Gestores de Documentos de Cataluña, y pasa a tener categoría de asociación profesional. La Junta Directiva actual, presidida por Juan Antonio Jiménez Castillo, tiene previsto iniciar en cuanto sea posible los trámites para crear un colegio profesional de archiveros-gestores de documentos.

(Fuente: La hoja los jueves).

¿Por qué claro, yo hasta ahora que he estado gestionando durante todos mis años de trabajo? O los libros no son documentos.

Nota: Como miembro de la Junta del COBDC, quiero dejar claro que este escrito en mi blog personal refleja sólo y exclusivamente mi opinión personal y a título individual.

Popularity: 5% [?]

Divideix, que guanyaras

caes_a_dividir

Aquesta si que és una notícia preocupant, i que separa, minimitza i trenca dues cares de la professió i d’una mateixa realitat. Què no s’ha fet bé? Un dels grans èxits de la professió va ser la unió del COBDC i de la SOCADI l’any 1999: la unió dels bibliotecaris i dels documentalistes sota un mateix sostre, una mateixa casa que aglutinés, fes força i unís i donés coherència a una mateixa feina, una mateixa professió i uns mateixos objectius. I els arxivers? Penso que ens cal una reflexió profunda sobre l’abast d’aquesta notícia i sobre aquesta decisió, i quina dimensió pot arribar a tenir. Són aspiracions sens dubte legítimes i que no posaré en dubte, però el que si que em plantejo és si són adients per a la professió, per a la seva identitat i per a la seva projecció exterior. Ens cal aquesta atomització, aquesta separació de rols i de funcions que, ben mirades, venen a ser diferents cares d’una mateixa moneda?

L’AAC COMPLEIX 25 ANYS
El passat dimarts, 13 de desembre, se celebrà l’assemblea extraordinària de l’AAC, que aquest any compleix el 25è aniversari de la seva creació i de la qual la Facultat és membre institucional. A la reunió s’aprovà la modificació dels estatuts. A partir d’ara el nom de l’AAC és Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, i passa a tenir categoria d’associació professional. La Junta Directiva actual, presidida per Joan Antoni Jiménez Castillo, té previst iniciar així que es pugui els tràmits per crear un col·legi professional d’arxivers-gestors de documents.

(Font: El full els dijous).

Per què clar, jo fins ara què he estat gestionant durant tots els meus anys de feina? O els llibres no són documents.

Nota: com a membre de la Junta del COBDC, vull deixar clar que aquest escrit en el meu blog personal reflecteix només i exclusivament la meva opinió personal i a títol individual.

Popularity: 7% [?]

Sobre la privatització de l’ISBN

isbn

Avui m’assabento de què en breu la gestió i l’assignació dels números de l’ISBN a l’estat espanyol es privatitzarà. Fins ara, aquesta tasca l’exercia de forma gratuïta l’Agencia Española del ISBN, depenent del Ministerio de Cultura… a partir d’ara, l’Estat espanyol delegarà aquesta competència en la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. I si us he de ser sincer, no és una decisió que em sorprengui especialment, i fins i tot em sorprèn de què l’Estat no l’haguès pres abans. Si ens aturem una mica a pensar, l’Estat ja habia delegat en mans privades funcions que li eren pròpies, o que fins i tot habia o hauria d’assumir… i tothom les ha considerat normals. Exemples? Bé, en tenim un de ben clar: el visat dels projectes d’arquitectura i construcció. El control de la qualitat de les obres era un exercici de l’estat, i que aquest havia delegat en uns col·legis professionals enriquits durant anys… ara sembla que això desapareix. Més? Les autopistes de peatge: a l’estat li construeixen unes infraestructures necessàries, a canvi, és clar, d’una concessió en forma de peatge i que els catalans estem molt acostumats a pagar. Segur que trobariem més exemples…

D’altra banda, l’ISBN va néixer com a un codi d’identificació comercial per a facilitar la venta de llibres i ajudar a identificar-los millor, i per tant, tenia i té una finalitat pura i estrictament comercial. Que la comunitat bibliotecària l’hagi adoptat com a codi identificatiu i documental ja són figues d’un altre paner. En aquest sentit, potser sorprenia que l’Estat exercís una funció i una tasca gratuïta sobre un producte econòmic i comercial, i que no en tragués cap profit. I fins i tot que potser el mateix sector no hagués actuat abans reclamant una gestió que li pertocava.

Per què ara el que importarà, penso, serà si aquesta privatització comportarà una millor gestió, eficiencia i eficàcia en l’assignació d’ISBN. I també en solventar altres problemes no massa menors: assignació indiscriminada de números a materials que no n’haurien de tenir, duplicitats, etc… A més, francament, no és ni serà una cosa que em tregui la son, i encara menys avui en dia, tenint a l’abast com tinc tantes eines de publicació absolutament gratuïtes i sense filtres diguem-ne oficials. I en la meva pràctica professional no penso que m’hagi d’afectar massa: continuaré posant els números a la 020 sense preocupar-me massa de qui els gestiona. I felicitats a la Federació, pels ingressos que a partir d’ara rebrà, i que esperen els reinverteixin en el sector.

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 6% [?]