Avui em llevo amb una il·lusió especial: finalment, a primera hora de la tarda, els ciutadans de Barcelona podrem veure les imatges d’un projecte tant important per la ciutat com la propera Biblioteca Central. Un projecte llargament esperat, des que el 1998 es va fer el primer programa de necessitats.
El primer projecte, que s’havia d’ubicar en l’antic edifici del mercat del Born, era obra dels arquitectes Enric Sòria i Rafael de Cáceres, però va quedar estroncat per la descoberta d’unes importants restes arqueològiques. Deprés d’un intens debat en l‘opinió pública es va descartar l’emplaçament. (He trobat alguns dels articles publicats llavors, recollits aquí ). Recordo el desencís que em va provocar el fet que Barcelona, la segona ciutat de l’estat, hagués de posposar un o dos lustres, com a mínim, la construcció de la biblioteca pública central, quan gran part de les capitals de província ja en tenien. Era l’any 2002.
Des que es va fer pública la convocatòria del concurs d’arquitectura a un nou emplaçament, al costat de l’Estació de França, hi ha hagut força expectació entre els arquitectes de la ciutat, per la dimensió de l’encàrrec i per la projecció que pot tenir. S’hi van presentar 75 equips. Finalment el concurs el va guanyar Nitidus Arquitectes, S.L.P., un equip de joves arquitectes catalans encapçalats per Josep Maria Miró. La informació es va fer pública discretament el passat mes de maig, tal i com vam apuntar en un post al nostre bloc. Al llarg de l’estiu han sortit notícies als mitjans, però encara no s’havia fet una presentació oficial del projecte. Ningú n’havia vist cap imatge.
Ahir al migdia es va fer públic que, finalment, avui es faria la presentació d’aquest projecte. Abans d’anar-hi, consulto les pàgines web. A la del Ministerio de Cultura no hi trobo cap convocatòria de premsa ni cap nota de premsa, a diferència de les de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. La presentació la faran la ministra de Cultura, Ángeles Golzález-Sinde, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
Arribem a l’Estació de França a dos quarts de cinc, mitja hora abans del que s’especificava a la convocatòria oficial. A alguns ens han trucat poques hores abans informant del canvi d’horari. La web de l’Ajuntament també ho recull.
Detecto cert nerviosisme entre els responsables de protocol. Deu ser complicat fer compatibles els diversos interessos de les administracions implicades en el projecte, cadascuna amb la seva complexitat interna.
L’Ajuntament de Barcelona cedeix el solar per a la biblioteca, el Ministeri de Cultura en finançarà la construcció i la Generalitat gestionarà l’equipament. Tindrà una superfície aproximanda de 18.000 m2 construïts, amb un pressupost de 37’4 milons d’euros i un termini d’execució de 36 mesos. Faig un càlcul ràpid i veig que cada metre quadrat costarà més de 2.000 euros.
Quan està a punt de començar la presentació em pregunto perquè s’ha escollit el vestíbul de l’Estació de França per a fer la roda de premsa. L’acústica no és gaire bona, l’ambient és un pèl desangelat… Penso que potser és perquè no és la seu de cap administració. Deu ser per això.
I per què s’ha escollit aquesta data? 28 de setembre… El dia abans de la vaga general. Em pregunto la rellevància que tindrà la presentació d’un projecte tant emblemàtic per als ciutadans barcelonins, i catalans en general, enmig de l’allau informatiu sobre la vaga general. Vull pensar que és una casualitat.
Comença l’acte. Li toca trencar el gel a l’arquitecte, que explica les característiques generals del projecte. Parla de l’especial atenció que s’ha posat en projectar uns espais flexibles, així com de l’austeritat geomètrica de l’edifici, com si volgués mantenir-se al marge de corrents estilístics passatgers, en un afany de perdurabilitat. També parla de la complexitat i riquesa interior dels espais, i de la intenció de dotar els espais de certa fluidesa i dinamisme.
El projecte mostra una façana neutra, de mur cortina, amb lamel·les de protecció solar en algunes parts. L’edifici s’estructura en tres volums, separats per buits exteriors, que configuren gairebé un bloc linial. Em sorprèn la proposta d’accés per l’extrem sud, proper a la Barceloneta, basant-se en la futura transformació que afectarà la zona del Parc de la Ciutadella i el Passeig de Circumval·lació, un cop s’hagi traslladat el Zoo. Em comenten que aquest és un dels pocs que apostava per aquest tipus d’accés. Sembla que la majoria proposaven una accés per l’Avinguda del Marquès de l’Argentera. Aquest deuria ser un dels elements importants a discutir a l’hora d’adjudicar el concurs d’idees d’arquitectura.
Joan Manuel Tresserras posa èmfasi en la col.laboració entre administracions, que permet implantar el catàleg col.lectiu, o el carnet únic, entre d’altres iniciatives en l’àmbit de les biblioteques públiques. Aquesta biblioteca ha de ser un bon exemple d’aquesta col·laboració entre administracions. Segur que tots voldriem que a més d’un desig això sigui una realitat.
Jordi Hereu diu que ja fa 13 anys del compromís de construir aquesta biblioteca, i que molts pensem que potser ja ha passat massa temps… Però insisteix en què la ciutat ha fet molta feina en aquest temps: actualment hi ha més de 35 biblioteques a la ciutat. Així com les biblioteques existents han fet realitat una petita revolució silenciosa, la Biblioteca Central Urbana materialitzarà una gran revolució, la revolució del civisme i la cultura. Hereu parla de Biblioteca Central Urbana (BCU).
A misses dites arriben alguns dels que no han rebut la trucada avisant del canvi d’horari. Hi ha algun marramiau. Es veu que alguns s’han perdut l’inici de l’acte.
Ángeles González-Sinde es pregunta si té sentit actualment continuar construint edificis per a biblioteques, en l’era de llibre electrònic. Edificis pesats, costosos, i plens de volums de paper, encara. Respon afirmativament argumentant que calen llocs de trobada i de debat, i que la biblioteca no és només un magatzem de llibres. Diu que el projecte bàsic estarà a finals d’aquest any i el projecte executiu durant l’any vinent. Prenc bona nota de les dates: si tot va bé l’obra podria començar a principis de 2012. Cal recordar aquesta data: és possible que es compleixi! González-Sinde parla de Biblioteca Pública de l’Estat (BPE) a Barcelona. Diferència nominal, de matís.
Els responsables polítics s’han esforçat per a transmetre il·lusió en el projecte. Són els responsables de liderar i conduir aquest projecte emblemàtic per la ciutat. Però havent copsat alguns d’aquests detalls en l’escenificació de l’acte, una ombra de dubte s’instal·la en el pensament… Arribarà a bon port, tot plegat? Ha estat un llarg camí, que fins ara ha durat més d’una dècada, i encara queda un llarg camí per recórrer. Cal una transformació urbanística a la zona, cal l’entesa entre diferents adminsitracions, cal superar el context de crisi…
Lluny, els mals averanys! Em vull quedar amb aquest text encoratjador que ens subministren, que diu que “en definitiva, s’ha buscat un model de Biblitoeca Central del segle XXI perquè sigui un centre públic i social d’àmbit local, actiu, impulsor i dinamitzador, que s’adeqüi a la societat en xarxa i s’adapti a les demandes d’informació, cultura i lleure del ciutadans”.
FONTS:
Popularity: 24% [?]
