Aquest mes de juliol ha suposat una autèntica revolució en la meua vida, en diferents aspectes i des de diferents punts de vista. I tot plegat a portat que aquest blog patís un llarg parèntesi, una absència força llarga, i que ara espero tancar i reempendre amb més ganes i il·lusions. Considero que el blog és encara, i ho continuarà sent durant molt temps, un projecte vital, un signe identitari, reflex de (per ara) quasi 6 anys de la meua vida. En aquest article voldria apuntar breument els 3 motius i les 3 causes d’aquest llarg parèntesi; els que em seguiu ja els sabreu, però amb aquestes lletres voldria deixar-los per escrit, fixar-los en la meua memòria.
Cronològicament parlant, vaig començar al juliol amb la mala notícia del meu acomiadament de la Biblioteca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a la Demarcació de l’Ebre, a Tortosa. El 30 de juny d’enguany vaig posar fi a quasi 7 anys de treball initerromput. Una feina que m’ha marcat i amb la qual m’he obert el meu propi camí professional, i que m’ha servit per a obrir-me pas dins la professió. Una feina on he après moltíssimes coses, i on he conegut també a gent fantàstica: el meu record per a la Carme, la Neus, la Belén, el Toni, la Meritxell, la Montse, la Sara, la Maite, la Carme, la Conxita, l’Alba, la Núria… i a molts més noms, moltes cares que ja formen part del meu bagatge personal. Gràcies a tots, de tot cor. Pel que sembla, i això m’han dit, que aquest acomiadament és només un punt i seguit… però…
Les altres dues notícies sens dubte han estat molt millors, i que han suposat una consolidació encara més forta i millor a una magnífica relació de 4 anys: en primer lloc, el passat 10 de juliol em vaig casar amb la Vanessa, la que ara ja és la meua dona, i a qui estimo moltíssim; i en segon lloc, entre el 18 i el 25 de juliol vam anar de viatge de lluna de mel: un creuer pel Mediterrani, amb parada a Villefranche, Livorno, Civitavecchi, Nàpols, Tunis… i tornada cap a Barcelona. Un viatge que explicaré en el blog…
En fi, que he tingut un mes força intens, i n’he sobreviscut: he perdut la feina, m’he casat amb una persona meravellosa i hem fet un viatge que mai més farem… Personalment, me quedo amb les dues últimes coses. Sens dubte!
Popularity: 6% [?]
