David Delgado Vendrell
1. Qui ets?
Sóc un xicot de l’Alt Penedès, amb les arrels a Gelida i el cap sempre rumiant, de caràcter obert i força exigent alhora, amb la família i la xicota com a pilars fonamentals, i amb un interès i estima especial pel territori com marc de desenvolupament i gaudi. Diguem-ne que se’m podria considerar una persona inquieta de mena, segurament transmès pel dinamisme dels meus pares, sempre molt proactius en tot el que porten a terme. Intento traduir totes aquestes inquietuds en accions que siguin traslladables al meu entorn de la forma més directa possible. Em mou tot allò que és diferent, que pugui implicar canvis i que faci evolucionar el que ja tenim a fi i efecte de millorar contínuament. Des de ben petit que m’agradava crear-me els meus propis racons… amb poca cosa en tenia prou per estar-me hores i hores muntant-me la pel·lícula jo solet… De vegades solitari, però espavilant-me amb els recursos que tenia, també m’agradava sentir-me partícep amb la gent que m’envoltava. Vaig tenir la sort de passar-me la infància, sobretot els caps de setmana, en un entorn rural. Aquesta és una de les circumstàncies de les que més content estic d’haver pogut viure i que m’ha ajudat a articular i valorar aspectes de la meva vida personal i professional.
2. A què et dediques? Com és el teu treball?
Sóc arquitecte i des del 2004 que tinc el meu propi estudi d’Arquitectura, actualment a Vilafranca del Penedès. Per mi el meu treball és una forma de canalitzar moltes de les inquietuds que sempre en ronden. Per sort, és una professió molt transversal i àmplia pel que fa a coneixements i objectius, fet aquest que possibilita actuar en molts àmbits del nostre entorn.
3. Com vas arribar a aquest treball?
L’any 1996 vaig entrar a l’escola Superior d’Arquitectura del Vallès. Una vegada passada la fase selectiva inicial, un any i mig, vaig veure clar que volia compartir el meu temps de formació acadèmica amb una formació alhora pràctica. Així que vaig començar a fer pràctiques en un estudi d’arquitectura del meu poble, des d’on compaginant-ho amb els estudis vaig anar desenvolupant la meva formació d’una forma transversal i més completa al meu entendre. Sempre intentava millorar, i vaig tenir la sort que en el mateix estudi em van possibilitar evolucionar contínuament, agafant responsabilitat progressivament. El meu caràcter va fer que, al 2003, tot just amb l’obtenció de la titulació d’arquitecte, i gràcies a l’empemta i la xarxa inicial aconseguida en els anys de formació pràctica, em vaig llençar a emprendre el meu propi negoci com a arquitecte lliberal. De llavors ençà, gràcies a col•laboradors encoratjats, desenvolupo la tasca d’arquitecte per compte propi. La nostra visió com a estudi és la de materialitzar una arquitectura respectuosa amb l’entorn, integrada en el lloc, que tregui el màxim profit dels condicionants propis de l’emplaçament, aprofitant els recursos existents d’orientació, llum, accessibilitat… i incorporant les noves tecnologies i tots aquells criteris d’eficàcia arquitectònica, mediambiental i d’eficiència energètica que es tinguin a l’abast. Entenem també que hi ha dos paràmetres bàsics per emprendre i portar a terme els nostres objectius professionals: disposar d’una bona estratègia a mig termini i estar en constant actualització de coneixements a través d’una bona formació continuada dels professionals.
4. Què creus que pots aportar a la biblioteconomia, i que no pugui fer un bibliotecari?
Actualment la meva visió sobre aquesta disciplina és que segurament es troba en un moment de transició, sobretot pel que fa al seu canal o format. Atenent concretament a la pregunta, entenc que el que puc aportar com a professional es podria desglossar en dos aspectes: per una banda la pròpia producció arquitectònica pel que fa a la forma com la publiquem. Entenc que com més clars siguin els conceptes que volem transmetre en allò que produïm, més valor afegit es podrà transmetre i, per tant, s’augmentaria la qualitat documental en la tasca del biblioteconomista. Per altra banda, el propi dia a dia de la nostra feina com a arquitectes, en contínua cerca i anàlisi de continguts, aportaria una visió actual del com accedir i gestionar el mateixos. Entenc que les noves tecnologies (TIC) són el canal per excel·lència dels nostres temps i dels futurs. L’esforç que hem de duur a terme per aprendre tots aquests idiomes, incoporar-los en el nostre llenguatge arquitectònic i utilitzar-los amb propietat són aspectes que segurament un professional de la biblioteconomia, com el de qualsevol altra disciplina tècnica, hauria de prioritzar. Per mi el format digital esdevé el present i futur, i és una prioritat per qualsevol disciplina.
5. Creus que la biblioteconomia interessa només als bibliotecaris?
Lligant-ho amb la pregunta anterior, crec que és una disciplina poc coneguda per la gent pel que fa al seu funcionament intern, ja mateix m’hi incloc. Tot i això, encara que sigui indirectament, entenc que la vostra tasca en el fons la desenvolupen altres professions d’una forma natural sense que així se l’anomeni. Entenc que seria enriquidor que la professió es barrejés i contagiés del que d’altres li poguéssin aportar, a fi i efecte d’augmentar el valor de la mateixa i adaptar-se als nous temps.
6. Com valores la teva relació amb els bibliotecaris?
Quan estava a l’escola d’Arquitectura mai vaig ser un gran usuari de la biblioteca des del punt de vista temporal. Em passava poques estones allà dins. La vessant pràctica de la professió em va atreure molt més en aquells moments. No va ser fins més endavant, potser quan un ja se sentia més destre en la professió (mai t’hi sents prou…), que se’m va despertar la inquietud d’explorar els continguts d’allò que m’interessa com a tècnica i opinió en format llibre pròpiament. De totes formes, reitero que la figura del bibliotecari ha d’esdevenir, per mi, en un nou perfil actualitzat pel que fa a la gestió de l’allau de continguts i documentació a la que avui dia estem exposats. La multitud d’informació que rebem s’ha de filtrar d’alguna forma, i segurament necessitaríem d’uns professionals de confiança, reconeguts socialment, que gestionessin amb qualitat tot aquesta vessant tant imporant en els nostres temps.
Popularity: 2% [?]
