Archive for 31 December 2009

Anuario Scalae 2009, Verano

Últim article de l’any a Scalae. Un article resum final, un mini anuari que ens hem repartir 4 redactors que editem articles per a la web. A mi m’ha tocat fer el resum de l’estiu… Com a excepció, reprodueixo aquí tot la editorial que acompanya a la selecció de notícies, agendes i podcasts.

No por ser verano, la actividad arquitectónica se paró; todo lo contrario. Ésta tuvo quizás su momento más álgido con la celebración de dos acontecimientos que agitaron el ya convulso momento que vive la arquitectura española. El Primer Campus de Ultzama, celebrado en la localidad navarra de Zenotz del 19 al 21 de junio, sirvió de escenario de intercambio tranquilo y pausado de ideas, de reflexiones y de formas de hacer arquitectura, todo bajo tres líneas básicas: arquitectura, naturaleza y pensamiento. Por otro lado, y tan sólo dos semanas después, se celebró en Valencia (del 1 al 3 de julio), el IV Congreso de Arquitectos de España… 13 años después de la última convocatoria, y quizás lleno de urgencias y prisas.

Durante estos meses también han habido cambios en la presidencia de importantes instituciones del campo de la arquitectura: Sílvia Farriol accedia a la presidencia de Arquinfad del FAD; Félix Arranz y Santiago Carroquino se encargaban de dirigir la nueva Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Zaragoza de la USJ. Y también se convocaban elecciones al CSCAE, en las que ya entrado el otoño, Jordi Ludevid resultaría elegido como nuevo presidente de la máxima institución colegial española.

Y mientras, los jóvenes, a lo suyo… Sin complejos, buscando y encontrando un lenguaje propio y autónomo, nuevas vías que recorrer; construyendo nombres propios. Mediante dos Podcast conocíamos qué piensan y cómo trabajan unos cuantos arquitectos jóvenes, los “próximos”. Y nos levantábamos un buen día conociendo la notícia de que los despachos de Martín Lejarraga y H Arquitectes estavan entre los 30 estudios internacionales más importantes de 2009 según la revista Wallpaper*.

La sostenibilidad, el paisajismo y el respeto por el medio ambiente también aparecen como tendencias plenamente consolidadas, y que se han hecho un hueco en nuestras agendas. A nivel general, en Valladolid tenía lugar el Primer Congreso de Arquitectura Sostenible; mientras que en un plano más local y particular, se celebró el 2º Congreso de Arte i Paisaje Vitivinícola. El respeto por nuestro entorno se impone como una obligación y como una necesidad; la evidencia la recuperación de una conciencia que no se debería haber perdido. Y a todo esto, no hay que olvidarse de los clásicos (modernos), de aquello que nos sirve de modelo y de ejemplo del buen hacer, para proyectar nuestro futuro. Durante el verano pudimos ver exposiciones de Niemeyer y de Foster; de EMBT y de la Bauhaus…

En definitiva, un verano del 2009 regenerador: con nuevas propuestas y formas de hacer congresos; con nuevos nombres al frente de instituciones; con nuevos jóvenes, nuevos “próximos” que hay que escuchar si o si… y que ya son presentes; y nuevas perspectivas en la práctica de la arquitectura, más respetuosa con lo que la rodea.

Daniel Gil Solés, bibliotecario de arquitectura

Font de l’article: http://scalae.net/noticia/anuario-scalae-2009-verano

Popularity: 2% [?]

Exposición “Edward Gordon Craig. El espacio como espectáculo”

La exposición que se puede ver en La Casa Encendida, la obra social de Caja Madrid, presenta más de 200 obras del escenógrafo británico Edward Gordon Craig (1872-1966). Se articula entorno a 6 grandes bloques temáticos: el universo nativo y electivo de Gordon Craig, La Escalera- Estados de ánimo I, II, III y IV : un laboratorio espacial, la ventana y la retícula, el espacio y la luz, el movimiento y Hamlet. Su principal idea y aportación fue la denominada “escenario espacial”, que intentava potenciar el entorno y escenario, en clara contraposición a la puesta en escena basada principalmente en el texto dramatúrgico.

Edward Gordon Craig

Tot l’article a: http://scalae.net/evento/exposicion-edward-gordon-craig-el-espacio-como-espectaculo

Popularity: 5% [?]

Vídeo: Escola de Bibliotecàries

Vídeo possiblement del 1924 de l’Escola Superior de Bibliotecàries, creada el 1915, i precedent històric de l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Pel que llegim al canal de YouTube de canabib:

El reportatge probablement data de 1924 i el fragment tobat té una durada d’1,32 min. Es veuen imatges de la Secretaria (Petronel·la Tuca) i d’alumnes fent pràctiques de catalogació a la biblioteca de l’Escola, que era ubicada en aquell temps a l’edifici del Rellotge del recinte de la Universitat Industrial, al carrer Comtes d’Urgell. Tot seguit es veuen les alumnes del curs preparatori (que calia seguir abans d’entrar a l’Escola), i imatges d’una classe de llatí de primer curs, amb el professor Lluís Segalà, que va ser director de l’Escola entre 1919 i 1930. Finalment es veuen imatges de la classe de Coneixement general de les ciències pures i aplicades i de la seva classificació, amb el professor Rafael Campalans.

Alumnes de la promoció de 1925. D’esquerra a dreta: Maria Fontserè, Engràcia Miquel, M. Consolació Llauger, Martina Pascual, Josefina Ibars i Montserrat Cumellas (1925)

FONTS:

Popularity: 3% [?]

Javier Leiva, nou director de la Biblioteca de Catalunya

Segons ha informat avui mateix el Servei de Premsa de la Biblioteca de Catalunya, Javier Leiva ha estat nomenat nou director de la Biblioteca més important del país, en substitució de Dolors Lamarca, l’actual directora fins avui mateix. La notícia ha impactat en tots els ambients bibliotecaris, tant catalans com de la resta de l’Estat, i s’ha escampat ràpidament gràcies a llistes de distribució com Iwetel o BibCat. A hores d’ara, aquest nou nomenament ja és tot un esdeveniment mundial, i tota una sorpresa per acabar l’any.

Javier Leiva

Que Leiva ocupi a partir d’ara aquest nou càrrec dins l’administració ha sorprès a bona part dels seus companys de professió, que no el veien (pel seu perfil professional i per la tasca que venia fent amb la seva empresa Catorze) al capdavant de la Biblioteca de Catalunya. No obstant això, i segons llegim a nota de premsa que s’ha difós, es mostra molt il·lusionat amb aquesta nova etapa que tot just comença. Segons paraules del propi Javier: “Sé que aquest nou càrrec sorprendrà a molta gent i a molts companys de professió, però tenia ganes de fer un gir de 360º a la meva carrera professional. I quan em van trucar per a dirigir la màxima institució bibliotecària de Catalunya, francament, no m’ho vaig pensar dos cops. Vull donar les gràcies a tots els que han pensat amb mi per aquest càrrec. És i serà per a mi tot un honor i un repte, i espero estar a l’alçada de les expectatives que s’han posat amb mi”. Per la magnitud del càrrec que assumirà a partir del 7 de gener de 2010, Leiva haurà de deixar la direcció de la seva empresa, Catorze. Segons comenta: “La dedicació que tindré com a nou director de la Biblioteca de Catalunya serà absoluta, al 100%, i per tant, hauré de deixar de dirigir Catorze. No obstant, aquesta no desapareixerà. Senzillament cediré la seva gestió a un altre professional de plena confiança, que encara he de decidir”.

Javier Leiva assumirà el càrrec de director durant un període de 5 anys. El primer any se l’ha plantejat com una etapa d’assentament, de coneixement de la nova institució que dirigirà, mentre que els altres 4 anys pretén desenvolupar projectes específics. Entre els projectes de futur que vol afrontar com a director de la BC, n’ha esmentat alguns: el trasllat de la Biblioteca a Manlleu “per a poder anar a treballar a peu”; la creació de delegacions territorials de la BC a les 7 futures vegueries, i més concretament, a la població més petita de cada una d’elles; promoure la catalogació lliure i sense normes en tot el Sistema Bibliotecari Català; i cedir la gestió i l’ús dels diferents projectes de digitalització com ara Raco o Padicat a Google “a canvi d’una considerable suma de diners, naturalment”.

Sens dubte, seran 5 anys plens de polèmiques i controvèrsies. :-)

Popularity: 9% [?]

La Biblioteca Reial de Dinamarca

Anomenada Black Diamond, el Diamant Negre, la Biblioteca Reial de Dinamarca és una obra de l’equip d’arquitectes Schmidt, Hammer and Lassen, finalitzada l’any 2000. Al seu costat mateix hi ha una antic edifici de biblioteca, del 1906, i projectat per l’arquitecte Hans J. Holm.

La Biblioteca Reial de Dinamarca

Té una superfície total de 21.500m2, i està ubicada al front marítim de Copenhaguen. En destaca l’atri central cobert, de vidre, de 24 metres d’alçada, i que talla l’edifici en dues parts. Des del seu interior hi ha, mitjançant balcons i miradors, vistes a l’interior de l’edifici, i també al port de la ciutat. Tota la façana està composada per 2.500m2 de granit negre, procedent de Zimbaue i tractat i tallat al nord d’Itàlia. Aquest color de la façana és el que dóna nom a la Biblioteca. Va tenir un cost de 62 milions d’euros.

FONT:

Popularity: 2% [?]

Projecte de Sou Fujimoto per a Biblioteca Deichmann a Oslo

La Biblioteca s’emmarca en el procés de regeneració de la façana marítima d’Oslo, antigament ocupada per drassanes. A més, en aquest entorn urbà s’hi troba també l’edifici de l’Òpera i el Ballet Nacional de Noruega, obra de l’equip Snohetta, i amb qui ha de mantenir una relació i un diàleg permament i fluid.

Biblioteca Deichmann, a Oslo

La proposta de Fujimoto, del 2009, es configura com un gran penya-segat de color blau, inspirat en la forma dels fiords noruecs. La Biblioteca és rectangular, però no es tracta d’un volum compacte, sinó que la Biblioteca és la unió d’un conjunt de capses irregulars i de diferents mides, unides entre si, a diferents alçades i amb fisures a les façanes, i deixant al seu interior un carrer peatonal i transitable. També cal destacar la vegetació frondosa que hi ha a la façana sud.

Articles relacionats al blog:

FONT:

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 10% [?]