Penso seriosament que els bibliotecaris tenim un greu problema de comunicació sobre quina és la nostra feina i sobre què fem. I això ve de llarg, i segurament mai es solucionarà. És un problema de base, de principis bàsics de tota professió i de tot àmbit del coneixement humà. Perquè una cosa que puc entendre és que preguntin què és la biblioteconomia… Desxifrar què vol dir aquesta bonica paraula que ens defineix com a ciència pot resultar, per als profans, un absolut misteri. Fins aquí, vinga, ho donem per bó. Ens arromanguem, i expliquem detalladament què vol tot plegat amb la nostra millor cara i un somriure d’orella a orella; només faltaria. Però ara bé, ben diferent és que et preguntin directament “Què és bibliotecari”… això ja és greu; i, francament, se’t queda una cara d’estúpid, i de no saber ben bé a on ficar-te; i fins i tot, sense saber massa bé què dir. No sé si de la perplexitat de la situació o d’una alarmant falta d’experiència comunicativa. Alguna cosa falla, i és alguna cosa de la base, dels nostres fonaments. Sembla com si haguem d’assentar-nos tots plegats, amb una llibreta en blanc, i començar de zero.
Podeu fer comentaris aquí al mateix blog, o si voleu podeu seguir el debat que s’ha obert al Facebook.
January 7th, 2010 → 5:05 pm
[...] de biblioteca a Tortosa. Escrivia un tercer article sobre la biblioteca sense llibres, i opinava sobre les bases de la professió i sobre la participació en col·legis [...]
[Translate]