Els altres bibliotecaris (7): Jordi Planas Manzano
Jordi Planas Manzano
Qui ets?
Soc un Ex-empresari, ex-industrial, ex-bodeguer, ex-assessor fiscal, ex-informàtic… ex moltes coses que ara, ja retirat, exerceix d’observador de la Societat de la Informació.
A què et dediques? Com és el teu treball?
Ara sóc un observador:
- Un observador de com ha evolucionat allò que vaig coneixer als 70 i que ara s’ha convertit en un sistema que ha ultrapassat la tècnica per ser suport de les emociones i inquietuds humanes, entre moltes d’altres coses.
- Un observador de com els avanços tecnològics permeten retrobar a l’humanitat vells esquemes tribals, i velles maneres de fer.
- Un observador de com la ubiqüitat i la interconnexió por donar a l’humanitat una remota possibilitat de corregir els grans errors comesos durant segles.
Com vas arribar fins aquest treball?
A l’actual, per infermetat, als anteriors per curiositat i inquietud.
Què creus que pots aportar a la biblioteconomia, i que no pugui fer un bibliotecari?
Primer biblioteconomia es un mot, per a mi, amb problemes filològics, bibliotecologia l’entenc millor. Segon intentaria que la professió es donés compte de que s’ha de repensar molt profundament, el llibre, en resum el suport paper, a passat de ser el format portador del coneixement durant segles a un format mes, entre mitg de molts d’altres. Aquí que es l’important, el contingut o el continent? Hem d’anar cap a la professionalització de la custodia del coneixement, siguin llibres, discs o píndoles.
Creus que la biblioteconomia interessa només als bibliotecaris?
El facilitar, mitjançant una bona classificació e indexació, el accés de tothom al coneixement hauria de ser un servei social imprescindible, no tots som geeks especialitzats en trobar l’introbable.
Com valores la teua relació amb els bibliotecaris?
Sempre he sigut una mica bibliotecari, tinc milers de volums a casa. Acariciar una bona tapa, olorar el cuir antic, passar els dits sobre el text valorant la qualitat del paper i la tinta, i, en ocasions, la profunditat de l’impressió son coses que encara formen part de les meves debilitats. Em bé de llarg, el meu besavi ja va fundar la primera biblioteca del Racó d’Ademuz.
Popularity: 1% [?]
