Archive for 30 September 2009

La nova Biblioteca de Vila-real anirà a càrrec de Carlos Ferrater

Vilarreal_General_400x220_big

Segons llegim a Scalae, l’arquitecte Carlos Ferrater (juntament amb Alberto Peñín i J. Gimeno) s’ha adjudicat la construcció de la futura nova Biblioteca de Vila-real. Ubicada sobre un solar de 4.685m2, l”edifici serà un llarg rectangle de 40×115 metres, de dues plantes d’alçada, i ubicat en un solar al subsòl del qual hi ha un aparcament municipal; la Biblioteca es situarà en una de les cantonades del solar, deixant així la major part del solar com a un nou espai públic en forma de plaça, i a tocar d’un col·legi. De l’edifici en destacaria la seva doble façana: una d’exterior, revestida amb materials ceràmics i amb escletxes… i una d’interior, de vidre. Així s’aconsegueix matisar l’entrada de llum solar a l’interior de la Biblioteca, i millorar-ne així la seva climatització. L’accés a la Biblioteca es farà mitjançant dues rampes, també fetes amb ceràmica. Disposarà de 275 punts de lectura, i s’ha habilitat un dipòsit per a llibres i document a la planta subterrània, a l’aparcament.

Es tracta d’un edifici sobre, rigurós i funcional, de línies simples però al mateix temps contundents. L’accés i les zones de circulación se situen en un carrer interior, que atravessa tot l’edifici de forma transversal, sense que afecti a les zones de lectura i estudi. Podrà acollir fins a 75.000 volums.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 30 de setembre de 2009]
  • Curro Crespo. “Carlos Ferrater proyecta la nueva biblioteca de Vila-real“. En: Scalae (29 de septiembre de 2009)
  • “OAB (Ferrater, Peñín, Gimeno): Biblioteca municipal = Municipal Library, Vila-real”. En: AV Proyectos, n. 34 (2009), p. 12-13
  • “Cortinaje cerámico : Biblioteca Municipal en Villarreal (Castellón)”. En: Arquitectura Viva, n. 135 (2010), p. 40-43.

Popularity: 10% [?]

ArquinSet 2009: visites guiades a 9 biblioteques de Barcelona

Visites_cat1 copiar

De l’1 al 8 d’octubre de 2009, tindrá lloc la 3a edició de l’ArquinSet, la Setmana de l’Arquitectura de Barcelona, organitzada conjuntament pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’Arquinfad. Entre les activitats que s’hi proposen, hi destaquen les visites guiades a 9 biblioteques de la ciutat, amb explicació de l’arquitectes responsable de l’obra, així com de la directora o el director del centre.

El calendari és aquest:

PDF: Document amb les visites i els horaris (1,88MB)

Popularity: 4% [?]

Entrevista a RecBib

Avui ja ha sortit publicada l’entrevista que el Julián Marquina em va fer abans de l’estiu per al seu portal web RecBib. Des d’aquí vull donar les gràcies al Julián i a tot l’equip de RecBib per l’entrevista, i per donar-me l’oportunitat d’expressar-me a la seva web. Ha estat per a mi tot un honor, de debò!

¿Sabría decir cuál es y cómo ve el futuro de los bibliotecarios, archiveros y documentalistas?

El futuro lo escribimos cada día, con nuestro trabajo diario y a pequeña escala. A nivel personal, el futuro es de cada uno, en su entorno y su realidad, y por él tenemos que luchar. Y a nivel colectivo, me gustaría poder decir que seremos decisivos, imprescindibles, que se nos rifaran y nos espera un futuro prometedor… pero es algo que vengo escuchando desde la Facultad, y que la vida real, y la poca experiencia que tengo me ha hecho ver lo contrario. El futuro que nos explicaron es ahora el presente…

Podeu llegir tota l’entrevista, en castellà, aquí: http://www.recbib.es/blog/entrevista-a-daniel-gil-soles

Popularity: 1% [?]

Els altres bibliotecaris (4): Bernadette Farriol Roigés

Bernadette Farriol

Qui ets?
Sóc la Bernadette, quan em vaig reconciliar amb aquest nom tan atípic que em van posar es va convertir amb el meu màxim símbol d’identitat. Ara, també puc afegir que sóc Vila-secana i que tinc 38 anys.

A què et dediques? Com és el teu treball?
Sóc copropietària d’Enraona una empresa de desenvolupament i assessorament web. Treballo amb l’Antonio, el meu marit. La meva feina gira entorn la redacció de continguts i les tècniques de comunicació a la Xarxa.

Com vas arribar fins aquest treball?
Per evolució. L’Antonio i jo des que ens vam conèixer vam voler treballar junts i per compte nostre: teníem un esperit emprenedor que ens nodríem l’un a l’altre. Tot i que no teníem ni formació ni experiència en el món de l’empresa, ens passàvem hores inventant idees de negoci i ens va costar anys trobar un projecte comú que ens veiéssim capaços d’afrontar. Al final el vam trobar i vam començar a desenvolupar projectes web.

L’Antonio és una persona molt organitzada, de vegades comenta que té el cap estructurat en forma de base de dades i a més és un bon dissenyador.

Per altra banda jo he treballat molts anys en una aula d’autoformació especialitzada en l’aprenentatge de tècniques de comunicació per a l’empresa. Per tant podia aportar una vessant pedagògica a la nostra tasca que ens va semblar interessant. A més l’Antonio diu que tinc un do especial per escoltar els requeriments del client i encaminar els projectes.

Internet, com sabeu tots, va a un ritme accelerat totalment anormal i des del primer moment vam veure que el desenvolupament web era un producte que calia evolucionar i incorporar en a la Xarxa com un recurs més. Per això de seguida vam treballar en serveis d’assessorament i de formació per a ajudar a les empreses a dissenyar la seva presència a Internet.

Què creus que pots aportar a la biblioteconomia, i que no pugui fer un bibliotecari?
Crec que res, de veritat. És més, jo no puc aportar res però en canvi sóc conscient que necessito molt dels especialistes en biblioteconomia.

Quan les empreses van començar a tenir webs, per a la majoria de la gent Internet era un mitjà únicament tecnològic i contractaven només serveis tecnològics. Ara les empreses ja comencen a veure que per optimitzar el seu ús de la Xarxa també necessiten bases de coneixement de l’àmbit de les humanitats, com la redacció per a la Web, l’organització de continguts, la catalogació i classificació de dades, el llenguatge visual, etc.

Per aquest motiu la meva feina està molt relacionada amb la que fa un bibliotecari-o potser en diríeu documentalista?- i molt sovint penso que la perspectiva d’un bibliotecari m’ajudaria a resoldre temes d’organització i classificació d’informació que millorarien el resultat final.

Creus que la biblioteconomia interessa només als bibliotecaris?
Bé, en certa manera ja he contestat abans: no ho crec pas, però en els àmbits de base tecnològica encara cal que es reconegui de forma general el valor i la utilitat de les tasques que pot fer un bibliotecari en aplicacions i en entorns digitals. Crec fermament que és una professió emergent.

Com valores la teua relació amb els bibliotecaris?
Des de sempre me’ls he mirat feliçment de reüll. Quan tenia setze anys vaig pagar-me un viatge al Quebec amb els diners que vaig guanyar ordenant la biblioteca d’un director de teatre vila-secà. La feina em va agradar molt i quan em va tocar triar estudis universitaris la biblioteconomia estava en la meva llista, i força amunt! Reconec que no sóc una assídua de les biblioteques, però segueixo alguns bibliotecaris per Twitter i sovint trobo continguts molt interessants en els enllaços que publiquen.

Popularity: 2% [?]

La Biblioteca Memorial Besshi Copper Mine de Niihama, Japó

Biblioteca Memorial Besshi Copper Mine de NiihamaObra de l’equip d’arquitectes Nikken Sekkei Ltd., la Biblioteca Memorial Besshi Copper Mine de Niihama (Japó), va obrir les seves portes l’octubre de 1992. Té una superfície total de 3.072m2, distribuïts en dues plantes i un soterrani. Acull un fons de 80.000 volums en accés obert, i té capacitat per a 150.000 volums en dipòsits. Disposa de 48 punts de lectura.

Arquitectònicament hi destaquen dos elements: dues sales ovalades exteriors, amb lluernaris centrals per aportar llum zenital, i que acullen una sala polivalent i la sala amb els prestatges d’accés obert; i un pati interior, d’estil japonès, amb una font al centre.

FONTS:

  • De la imatge: el llibre de la següent referència.
  • “Niihama Municipal Besshi Copper Mine Memorial Library”. En: Libraries: new concepts in architectural & design. Meisei Publishing, cop. 1995. ISBN 4-938812-11-8, p. 113-119.

Popularity: 1% [?]

La Plaça de l’Absis de Tortosa

El PINCAT de Tortosa avança, i poc a poc la ciutat va recuperant espais emblemàtics, espais que es converteixen en peatons i d’ús ciutadà i lúdic. Un dels últims exemples és la Plaça de l’Absis, just al darrera de la Catedral de Tortosa.

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 10% [?]