Bernadette Farriol
Qui ets?
Sóc la Bernadette, quan em vaig reconciliar amb aquest nom tan atípic que em van posar es va convertir amb el meu màxim símbol d’identitat. Ara, també puc afegir que sóc Vila-secana i que tinc 38 anys.
A què et dediques? Com és el teu treball?
Sóc copropietària d’Enraona una empresa de desenvolupament i assessorament web. Treballo amb l’Antonio, el meu marit. La meva feina gira entorn la redacció de continguts i les tècniques de comunicació a la Xarxa.
Com vas arribar fins aquest treball?
Per evolució. L’Antonio i jo des que ens vam conèixer vam voler treballar junts i per compte nostre: teníem un esperit emprenedor que ens nodríem l’un a l’altre. Tot i que no teníem ni formació ni experiència en el món de l’empresa, ens passàvem hores inventant idees de negoci i ens va costar anys trobar un projecte comú que ens veiéssim capaços d’afrontar. Al final el vam trobar i vam començar a desenvolupar projectes web.
L’Antonio és una persona molt organitzada, de vegades comenta que té el cap estructurat en forma de base de dades i a més és un bon dissenyador.
Per altra banda jo he treballat molts anys en una aula d’autoformació especialitzada en l’aprenentatge de tècniques de comunicació per a l’empresa. Per tant podia aportar una vessant pedagògica a la nostra tasca que ens va semblar interessant. A més l’Antonio diu que tinc un do especial per escoltar els requeriments del client i encaminar els projectes.
Internet, com sabeu tots, va a un ritme accelerat totalment anormal i des del primer moment vam veure que el desenvolupament web era un producte que calia evolucionar i incorporar en a la Xarxa com un recurs més. Per això de seguida vam treballar en serveis d’assessorament i de formació per a ajudar a les empreses a dissenyar la seva presència a Internet.
Què creus que pots aportar a la biblioteconomia, i que no pugui fer un bibliotecari?
Crec que res, de veritat. És més, jo no puc aportar res però en canvi sóc conscient que necessito molt dels especialistes en biblioteconomia.
Quan les empreses van començar a tenir webs, per a la majoria de la gent Internet era un mitjà únicament tecnològic i contractaven només serveis tecnològics. Ara les empreses ja comencen a veure que per optimitzar el seu ús de la Xarxa també necessiten bases de coneixement de l’àmbit de les humanitats, com la redacció per a la Web, l’organització de continguts, la catalogació i classificació de dades, el llenguatge visual, etc.
Per aquest motiu la meva feina està molt relacionada amb la que fa un bibliotecari-o potser en diríeu documentalista?- i molt sovint penso que la perspectiva d’un bibliotecari m’ajudaria a resoldre temes d’organització i classificació d’informació que millorarien el resultat final.
Creus que la biblioteconomia interessa només als bibliotecaris?
Bé, en certa manera ja he contestat abans: no ho crec pas, però en els àmbits de base tecnològica encara cal que es reconegui de forma general el valor i la utilitat de les tasques que pot fer un bibliotecari en aplicacions i en entorns digitals. Crec fermament que és una professió emergent.
Com valores la teua relació amb els bibliotecaris?
Des de sempre me’ls he mirat feliçment de reüll. Quan tenia setze anys vaig pagar-me un viatge al Quebec amb els diners que vaig guanyar ordenant la biblioteca d’un director de teatre vila-secà. La feina em va agradar molt i quan em va tocar triar estudis universitaris la biblioteconomia estava en la meva llista, i força amunt! Reconec que no sóc una assídua de les biblioteques, però segueixo alguns bibliotecaris per Twitter i sovint trobo continguts molt interessants en els enllaços que publiquen.
Popularity: 2% [?]
