http://ilercavonia.wikia.com/

Si us he de ser sincer, no ho tinc clar. Potser, com en Jacme, tinc un vessant romàntic i encara em tira molt la lletra impresa, malgrat tot. Una obra així ha d’estar a la xarxa? No en tinc cap dubte; és més, avui en dia crec que no pot ser que no hi sigui. Ha de tenir versió impresa? Doncs sí, crec que sí. Perquè nosaltres som uns convençuts de la bonesa i la utilitat de la xarxa, però encara hi ha molta gent (i em temo que són la majoria) que encara creu en el prestigi de la lletra impresa. Dit això, he de dir que em convencen força els arguments de la Gamoia… però no puc deixar de considerar els arguments econòmics del darrer comentari del Jacme.

Mal advocat del diable heu conjurat…

“directament pensada en versió digital, ben feta?”
doncs mira, això sí que val la pena de subvencionar-ho. I exigir que es faci ben feta. I que serveixi de model per aprendre, tant dels errors com dels encerts. O quan esperem a aprendre? quan els del Nord ja ho hagin inventat tot? Si no aprenen ràpid les editorials actuals, d’aquí poc vindran d’altres empreses i faran la feina. @bauen ho ha dit ben clar: “Totes les obres de referència a nivell mundial han migrat a suports digitals”. (potser no totes, però sí una bona part, les que saben que els hi va la supervivència).

una cosa que no teniu en compte és el format de l’obra. Tot i que vol ser “enciclopèdica” cal que tingueu en compte que es tracta de text seguit. No és el cas d’un diccionari. D’acord, jo ja sé les funcionalitats que pot arribar a tindre una obra a la xarxa: cerca ràpida, inclusió de material miltimèdia, actuañització… per això en cap moment m’he negat a una versió digital, ans al contrari.

Però d’aquí a eliminar directament la versió en paper hi ha un tros. VUlgueu o no vulgueu encara estem en una etapa de transició. Tant necessari és no oblidar-se de les noves tecnologies a l’hora de crear continguts (veieu el que diu la gamoia sobre les valoracions acadèmiques), com de no oblidar l’edició en paper.

Us posaré un exemple personal. Jo utilitzo sovint l’Alcover Moll en versió digital (http://dcvb.iecat.net/). Va ser una gran pensada posar-ho en xarxa, i ho agraeixo moltíssim, sobretot per la nostra cultura. Ara, us juro que si pogués, a casa tindria l’edició en paper de tots els volums, enquadernats en roig i amb uns gravats fantàstics. Potser encara sóc un romàntic…

I després ve un altre “detall”: sabem molt bé com es fa una obra d’estes característiques en paper… però directament pensada en versió digital, ben feta? Us imagineu la feina que representaria? i, sobretot, l’import econòmic que suposaria? Ja no només en feines de tècnics informàtics, sinó en documentalistes d’àudio i vídeo (a banda de les imatges) i els drets que caldria pagar; de grafistes que plantegessen il·lustracions en flash… i en el que suposaria el manteniment i l’actualització de les dades?! qui ho fa? és més, qui ho paga?

Al final, crec que si comencem a fer números de valent, potser arribaríem a la conclusió que l’edició digital pot arribar a ser més cara que la de paper, tot i les avantatges de la primera són incontestables.

@carme: efectivament, el tema de l’accès a la xarxa és un dels “problemes” de la nostra societat de la informació. D’entrada la xarxa no arriba a tot arreu geogràficament, i de sortida no arriba a tothom socialment. Hi ha diverses fractures, geogràfica, d’edat, social i econòmica.

Però els que no som docents, voldríem que una publicació subvencionada fos útil per a molta més gent. I com que estem a la xarxa habitualment som capaços d’imaginar munts d’aplicacions pràctiques.

@gamoia Estic d’acord amb la Gamoia quan diu “Doncs jo crec que això és una aposta per mantenir el model tradicional d’enciclopèdies que avui dia està obsolet”. Totes les obres de referència a nivell mundial han migrat a suports digitals, que en aquest cas presenta grandíssims avantatges: actualització, difusió, continguts multilingües, continguts multimèdia… que enriquirien enormement la difusió.

Crec que ja s’ha dit, però hauriem de tenir un referent enciclopèdic a nivell territorial en paper, com s’ha fet durant molts anys… o apostar fort per un nou model enciclopèdic, en entorns digitals, i aconseguir ser un referent i un exemple a seguir?

D’altra banda, quan es diu que “un exemplar en paper en cada biblioteca de les Terres asseguraria l’accés a tots”, caldria dir “potencialment” perquè no es pot dir que “totes” les persones de les nostres terres vagin a consultar de fet l’obra.

Però el cas és que quan parlem d’accés “potencial” a l’obra no hi ha color entre les dues alternatives, ja que la versió digital asseguraria l’accés a moooooolta més gent que la versió paper: no només gent de les nostres terres sinó gent d’arreu del món. Permetent l’accés no només de forma directa sinó també indirectament a través d’enllaços allí on se’n faci referència i, per tant, en infinitat de contextos.

Finalment, estic d’acord en la denúncia de la manca d’accés a la xarxa per part d’alguns territoris ebrencs i aquí és on crec que hem de lluitar, estic amb Gamoia.

Els professors, com tots nosaltres, tenen capacitat per adaptar-se si se’ls motiva prou bé. El més fàcil és seguir el camí de sempre, però a la llarga serà fatal.

“no tothom té accés a la xarxa”
Imperdonable! Aquí s’ha de reclamar a totes les portes on calgui. Administració de tots els nivells, sector privat, on sigui.

“no veig tant clar, ja que parlem d’inversió privada, és que sia viable”
No ho és, prou que ho sé. I per això dic que no és un bon model per fer arribar la informació solvent a tots els racons. Abans no n’hi havia d’altre, ara sí.

“no crec que ho aconseguim mai!”
Home de poca fe!

i l’altra: no tothom té accès a la xarxa. Encara ens falta molt de recorregut per tal que este bé comú puga estar a l’accès de tots, i un exemplar en paper en cada biblioteca de les Terres asseguraria l’accès a tots.

Això vol dir que cal oblidar la versió digital? gens ni mica! crec que de manera consecutiva, i a poder ser paral·lela, s’haurien de posar estos coneixements a la xarxa, i ser un model a seguir com tu dius, com ja ho som en molts altres aspectes.

El que no veig tant clar, ja que parlem d’inversió privada, és que sia viable. Fixa’t, sense anar més enllà, en la Història de Lleida, que segur que estava subvencionada i que malgrat tot té un preus abolutament prohibitius
http://www.pageseditors.com/conts.aspx?ac=col&col=23

Publicacions universitàres lliures: signar? ho tenim ben magre! com no et poses de Ministra d’Universitats (i encara), no crec que ho aconseguim mai!

Els diners públics que paguin l’edició en línia. La inversió privada que pagui la impressió de luxe, si és que li sembla rendible.

Pel que fa a les publicacions d’universitats públiques, totalment d’acord a reclamar que siguin d’accés lliure. On vols que signi?

Només he dit que en una primera fase hauria d’estar en paper per tot el que representa, i que després seria relativament senzill passar-ho a la xarxa. Però gamoia, si comencem a reclamar que les investigacions fetes amb diners públics estiguen a l’accès de tots a la xarxa, no trobes que, per començar, les Universitats públiques s’haurien de posar les piles de valent?

A més a més, si altres ciutats i territoris tenen la “seua” enciclopèdia amb diners públics, per què les Terres de l’Ebre hem de ser diferents? jo sóc molt egoiste, ho vull tot: una edició en paper per poder-la fullejar amb tot el plaer del món, i una edició digital per poder-la consultar fàcilment.

Jo accepto pagar subvencions perquè quan necessiti informació sobre les Terres de l’Ebre sàpiga que en tal obra, disponible a la xarxa, hi ha la millor informació, la més fiable, la contrastada i l’actualitzada. I que la puc citar i enllaçar des del meu bloc sense perill de fer el ridícul.

@Jacme: és molt interessant el nou concepte que introdueixes, el del prestigi d’una obra de referència per a un territori o per a una cultura. Tens raó en què actualment encara les obres de prestigi són encara en paper… Però estic segur que això canviarà, i amb el temps hi haurà obres de referència de prestigi en format electrònic i digital. Temps al temps.

@Jacme: per descomptat que trobo imprescindible que s’inverteixi en cultura, i bé, si es vol mirar aquesta inversió en un ajut a la indústria editorial en temps de crisi… vinga… ho accepto…

Crec que queda fora de qualsevol dubte la meua aposta personal cap a les noves tecnologies i els nous formats. Però en este cas en concret crec que és necessari que d’entrada l’obra estiga en paper.

M’explicaré: les despeses de fer esta obra no són només d’impressió i enquadernació. Hi ha moltes despeses pel que fa a fotografies, autors, correccions lingüístiques… la despesa d’impressió és, per tant, una part del tot. El que sí que s’ha de fer és ajustar el tiratge a les necessitats reals, si amb 500 exemplars es cobreixen no cal fer-ne 1000 o 2000 (que s’acaben fent malbé als magatzems i això sí que és malversació de diners). I imprimir i enquadernar esta quantitat ja t’asseguro jo que no costa 450.000 euros!!!!!!!!!

Una volta feta l’edició en paper, redactats i corregits els textos, maquetats, amb les imatges… aleshores és relativament fàcil fer-ne una edició electrònica. Però fer-ho directament en versió electrònica no crec que sia adequat. La raó? Cal que esta Història estiga en paper, ben enquadernada, amb magnífiques il·lustracions, que face goig, que acabe sent un referent cultural històric per a totes les Terres de l’Ebre… i el llibre en paper, amic, ja saps que compleix amb estos paràmetres a la perfecció.

I després hi ha un altre tema que cal que tingues en compte. En èpoques de crisi cal que les administracions invertixen i que suplixen d’esta manera les inversions privades a les indústries. I la indústria editorial, no és una indústria més com les altres que cal ajudar? Precisament ara té més sentit que mai!