Archive for 10 March 2009

Parcs de lectors d’e-books

Avui en dia ja no ens resulta gens estrany veure grans sales d’ordinadors a les nostres biblioteques. Ho assumim com a normal i fins i tot absolutament imprescindible per a donar un servei de qualitat, i per a donar resposta a una necessitat de la societat a la que servim. El parc d’ordinadors a les biblioteques ha augmentat en els últims anys, i segur que augmentarà encara més en el propers anys. Si això ja ens sembla normal, estic segur que d’aquí a uns anys podrem veure autèntics parcs de lectors d’e-books a les biblioteques, en sales multimèdia similars a les actuals, o com a complement. Ordinador més e-book… I no serà ciència-ficció. Mentre consulto catàlegs d’altres biblioteques, navego per internet, teletreballo o consulto el correu, em podré descarregar a l’e-book que tindré al costat qualsevol llibre de qualsevol catàleg; i per descomptat, del catàleg de la biblioteca on estigui. O emportar-me en préstec el lector mateix (equipat amb tecnologia GPS de control i seguretat, per exemple) i tornar-lo d’aquí uns dies… O si ja tinc un lector propi, connectar-me a la Wi-fi de la biblioteca, i accedir al catàleg o al repositori de la biblioteca i descarregar-me els llibres que vulgui…

Popularity: 1% [?]

Més sobre els GEPA

M’agrada molt la idea dels GEPA, la idea de fons i la finalitat i els usos que tenen. Dipòsits col·laboratius, per a centralitzar en un sol espai els documents susceptibles d’anar a dipòsit (i potser no repetir un mateix document en molts dipòsits diferents)… La idea de l’accés a la informació, i no tant la propietat de la informació, feta realitat en el món analògic. Crec que en el futur, els grans magatzems col·laboratius com el GEPA seran la norma, i serviran per a gestionar millor la conservació dels documents, i per a buidar principalment de llibres els prestatges de les biblioteques urbanes, on el cost de l’espai és molt car i caldrà optimitzar-lo al màxim. Aquests grans dipòsits estaran ubicats en punts estratègics del territori, al costat de centres logístics, grans estacions de ferrocarril i/o importants nusos de comunicacions per carretera; i sempre fora de les grans ciutats, i amb unes condicions climàtiques específiques de l’entorn on s’ubiquen. Aquesta situació privilegiada facilitarà el transport dels documents fins les grans biblioteques urbanes. S’arribaran a acords específics amb empreses de transports i amb operadors ferroviaris, per tal d’obtenir preus competitius i una òptima freqüència dels desplaçaments, el cas (cada cop menys provable) que es demanin documents físics. Es podria desenvolupar una xarxa territorial de GEPA’s? Hi ha criteris d’eficiència i eficàcia en els desplaçaments? Es sol parlar dels 100km com la distància òptima en els desplaçaments, per a fer en un dia…

També penso que caldrà desenvolupar al mateix un pla de digitalització de la documentació que es dipositi en els GEPA’s, i que faciliti l’accés remot a través d’internet, i que serveixi de complement i alternativa al transport físic dels documents fins la biblioteca que ho sol·liciti. Crec que la filosofia del GEPA ha d’estar estretament vinculada a la potenciació de la digitalització i l’accés electrònic de la documentació que acull. S’haurà d’arribar, òbviament, a acords amb editorials i empreses, i caldrà superar les barreres legals i burocràtiques… I aquesta digitalització es podria incorporar a projectes ja en marxa, en obert, per tal de construïr un gran repositori digital de país. Finalment, un altre aspecte a destacar seria el de la restauració, conservació i preservació dels documents. Es podran aplicar polítiques conjuntes, i úniques en aquest sentit, amb l’estalvi de costos derivat de repetir aquestes polítiques (sovint amb criteris idèntics) per a cada una de les Biblioteques membres de xarxa.

Popularity: 2% [?]

Más sobre los GEPA

Me gusta mucho la idea de los GEPA, la idea de fondo y la finalidad y los usos que tienen. Depósitos colaborativos, para centralizar en un solo espacio los documentos susceptibles de ir a depósito (y quizás no repetir un mismo documento en muchos depósitos diferentes)… La idea del acceso a la información, y no tanto la propiedad de la información, hecha realidad en el mundo analógico. Creo que en el futuro, los grandes almacenes colaborativos como el GEPA serán la norma, y servirán para gestionar mejor la conservación de los documentos, y para vaciar principalmente de libros los estantes de las bibliotecas urbanas, donde el coste de la espacio es muy caro y habrá que optimizar al máximo. Estos grandes depósitos estarán ubicados en puntos estratégicos del territorio, junto a centros logísticos, grandes estaciones de ferrocarril y/o importantes nudos de comunicaciones por carretera, y siempre fuera de las grandes ciudades, y con unas condiciones climáticas específicas del entorno donde se ubican. Esta situación privilegiada facilitará el transporte de los documentos hasta las grandes bibliotecas urbanas. Se llegarán a acuerdos específicos con empresas de transportes y con operadores ferroviarios, para obtener precios competitivos y una óptima frecuencia de los desplazamientos, en el caso (cada vez menos probable) en que se pidan documentos físicos. ¿Se podría desarrollar una red territorial de GEPA’s? ¿Hay criterios de eficiencia y eficacia en los desplazamientos? Se suele hablar de los 100km como la distancia óptima en los desplazamientos, para hacer en un día…

También pienso que habrá que desarrollar al mismo un plan de digitalización de la documentación que se deposite en los GEPA’s, y que facilite el acceso remoto a través de internet, y que sirva de complemento y alternativa al transporte físico de los documentos hasta la biblioteca que lo solicite. Creo que la filosofía del GEPA debe estar estrechamente vinculada a la potenciación de la digitalización y el acceso electrónico de la documentación que acoge. Habrá que llegar, obviamente, a acuerdos con editoriales y empresas, y habrá que superar las barreras legales y burocráticas… Y esta digitalización se podría incorporar a proyectos ya en marcha, en abierto, para construir un gran repositorio digital de país . Finalmente, otro aspecto a destacar sería el de la restauración, conservación y preservación de los documentos. Se podrán aplicar políticas conjuntas, y únicas en este sentido, con el ahorro de costes derivado de repetir estas políticas (a menudo con criterios idénticos) para cada una de las Bibliotecas miembro de red.

Popularity: 1% [?]

Biblioteca de La Bòbila

Situada a l’Hospitalet de Llobregat, la Biblioteca de La Bòbila forma part d’un gran complex cultural de nova planta, format pel Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet i el Centre Cultural La Bòbila. Dóna servei als barris de la Pubilla Cases i de Can Serra, dins de l’Hospitalet; així com al barri de Can Vidalet, ja a Esplugues de Llobregat. La Biblioteca s’inaugurà el març de 1999, ocupa tres plantes i disposa de 1.050m2 i uns fons de 42.000 volums.

La Bòbila està especialitzada en gènere negre, i disposa d’un fons d’unes 3.600 novel·les, 500 assajos i obres de consulta, 1.000 pel·lícules, còmics, premsa especialitzada i bandes sonores. La Biblioteca s’ha convertit en tot un referent català i europeu en aquest gènere, ja que els seus responsables participen activament en esdeveniments com la Semana Negra de Gijón, el Festival de Cinema Negre de Manresa o la Pol’Art Noir de Paris. A més, tota la feina i el treball a peu de carrer impulsat des de la Bòbila també ha obtingut resultats més propers: dos usuaris de la Biblioteca han publicat les seues primeres novel·les… òbviament de gènere negre.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 8 de març de 2009]
  • “Biblioteca la Bòbila”. En: Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9803-285-7, p. 128-141

Popularity: 6% [?]

Valls tindrà biblioteca comarcal el 2011

Segons informa el Diari de Tarragona en una notícia publicada el passat 19 de febrer d’enguany, Valls (Alt Camp) no tindrà Biblioteca Comarcal fins l’any 2011. Es preveu que les obres s’iniciaran aquest mateix estiu. El futur edifici estarà ubicat l’antiga fàbrica tèxtil de Ca Creus, portarà el nou de Ca Creus Nord, i serà una obra de l’arquitecte Manel Vidal. A la fotografia que acompanya l’article hi podem veure un vista interior de l’actual Biblioteca Popular.

El nou edifici tindrà tres plantes: a la planta baixa hi trobarem la zona infantil, i una zona de lectura informal per a revistes i llibres. A la primera hi haurà la sala de lectura general, i tres sales més: una multimèdia, una altra per al treball en grup i una tercera anomenada Espai del Carrer de Sant Pere. A la segona planta hi haurà més sales de lectura; i finalment a la terca planta hi haurà un espai per als investigadors, i la zona d’administració i treball intern de la futura Biblioteca. A més disposarà també d’una sala polivalent que es construirà a la planta soterrani. L’element més destacat de l’edifici serà, però un pati interior de 50m2, amb vegetació (s’hi plantaran pollancres i un parell de xiprers) i amb les parets interior recobertes d’heures. El pati serà transitable i serà una important font de llum interior.

FONTS:

  • De la imatge [Consulta: 8 de març de 2009]
  • Gemma Casalé. “La biblioteca comarcal, pel 2011″. En: Diari de Tarragona (19 de febrer de 2009), p. 17

Popularity: 1% [?]

Nou vídeo promocional de les Biblioteques Públiques de Catalunya

Ja es pot trobar al canal de YouTube de la Generalitat el nou vídeo promocional de les Biblioteques Públiques de Catalunya, protagonitzat aquest cop per la cantant Beth, que pren el relleu de l’Alfred Rodríguez Picó.

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 1% [?]