En Ferran d’Un que passava parla en un article recent sobre el frankenstein arquitectònic en què, al seu entendre, s’està convertint la Plaça Espanya de Barcelona. I com a exemple posa un nou edifici que tapa la vista de la Casa Fajol, una casa modernista del 1912, i coneguda popularment com la Casa de la Papallona…
(…) No, no s’ha perdut. Ens l’han perdut. Qui? Al carallot que se li va acudir d’autoritzar la construcció d’un edifici a la vorera del davant que l’amaga completament. Un edifici que, pel que es pot veure, no té cap mena d’interès estètic. Com si no en tinguéssim prou amb l’edifici de l’hotel de la plaça, amb el nou edifici que estan construint on abans hi havia les oficines d’expedició del DNI i amb el barret que li han encasquetat a la plaça de toros, que estan convertint la plaça d’Espanya en un frankenstein arquitectònic, ara, a més, ens han amagat la casa Fajol (…)
http://unquepassava.wordpress.com/2009/01/28/on-es-la-casa-fajol/
Entre els comentaris que s’hi fan, apareix el concepte de nyap arquitectònic… Personalment, no he pogut veure les obres d’aquest edifici, ni tampoc les de la coberta de la Plaça de Toros de Les Arenes (només hi he pogut passar en cotxe). Doncs bé, tot plegat m’ha recordat, és clar que en menor escala, l’assumpte de l’antic Mercat del Peix de Tortosa. Durant un temps hi va haver una certa polèmica sobre la qualitat de la restauració d’aquest monument, i sobre la “qualitat arquitectònica” de l’edifici annex. Una polèmica que, tot sigui dit, s’ha anat diluïnt amb el pas dels dies…
Font: http://lamarfanta.blogspot.com/2008/10/adu-20-anys-de-polmica-del-mercat-del.html [Consulta: 30 de gener de 2009].
Fotos a Flickr del Mercat del Peix: http://www.flickr.com/photos/danielgil/tags/mercatdelpeixdetortosa/
Amb tot, em pregunto si aquests nyaps arquitectònics ho són des del moment en què ens trenquen els nostres esquemes visuals habituals, i per tant, hi reaccionem en contra. Diem que no a un trencament (sovint brusc i imposat), d’allò a què estem acostumats a veure i que ja hem interioritzat amb el pas del temps i que ja assumim com a normal. No ens agrada que ens canviïn el nostre entorn massa radicalment. Però curiosament, al cap de poc temps (dies, mesos…), aquesta novetat ja l’hem tornat a interioritzar i ara el nostre entorn, la nostra normalitat, és un altre. I potser, només potser, allò que vam considerar un nyap ja no ho sigui tant, no?
Popularity: 1% [?]
No crec que deixi de ser un nyap, només que ens acostumem a veure’l i ja no el trobem estrany. L’hotel mateix que hi ha a la plaça d’Espanya, al començament, també va rebre força crítiques: ara ja gairebé no se’n senten, però no deixa de ser un nyap.
Quant a la relació entre el trencament dels esquemes visuals habituals i la consideració de nyap, sí que hi pot haver una relació de causa-conseqüència, però no necessàriament ha de ser així: la torre Agbar, per exemple, jo no la considero pas un nyap, i és un trencament brutal; en canvi, amagar una casa d’estil modernista, per poc coneguda que sigui, amb un edifici que no sembla tenir cap interès estètic, més enllà del trencament de l’esquema visual (la casa Fajol ja no es veurà més des d’on es veia), és un nyap.
[Translate]