Llibre llegit: “Paraules i colors: Mercè Macip, bibliotecària”

14 January 2009 · by Daniel Gil · in General

Fa un temps en Jacme em va obsequiar amb uns exemplars del llibre Paraules i colors: Mercè Macip, bibliotecària, de Maria Martí Baiget i editat per Publicacions URV.

Un llibre en honor de Mercè Macip, la bibliotecària que creà, organitzà i impulsà la biblioteca universitària de la incipient URV, a començaments dels anys 70 del segle XX, i quan encara era una sucursal de la Universitat de Barcelona. M’ha agradat especialment el caràcter humanista de Mercè, els camps que dominava (la pintura i la poesia), a banda òbviament de la seua professió, la de bibliotecària, que inicià ja de gran, a causa de les seues circumstàncies familiars. Penso que la URV, i Tarragona, van tenir la gran sort de conèixer en vida una de les bibliotecàries de l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat, un autèntic graner social, cultural i humà històric i únic… i que encara no s’ha repetit encara, cent anys després.

Del llibre en voldria destacar un fragment, de la col·laboració de Luis Navarro Miralles, a la pàgina 58, i que penso que reflexa a la perfecció la situació en què estava la biblioteca…

(…) La senyora Macip va ser la nostra primera bibliotecària. Abans de la seva arribada la biblioteca uuniversitària era d’escassíssima entita; en realitat no existia. La senyora Macip, pràcticament va començar des del punt zero; d’aquí el seu mèrit. Crec que per reconèixer i valorar, amb perspectiva històrica, la seva feina professional, seria oportú situar-nos en els anys inicials a començament dels setanta del segle XX, ara una mica llunyans. Recordo que en les primeres reunions de l’incipient claustre, quan es plantejaven les prioritats de la casa, el professorat, en una comprensible unanimitat, coincidia en la urgència de disposar d’una biblioteca eficaç. (…)

En el segon pis de l’edifici de la Universitat a la plaça Imperial Tàrraco, on s’imparteixen encara els estudis de Lletres, i fins fa poc els de Química, a les actuals aules d’audiovisuals i a la sala de graus (destinada a la defensa de les tesis de llicenciatura i doctorat), unides ambdues en un sol recinte, es va arreglar un gran espai -així ens va semblar llavors, donada l’orfenessa- on es va instal·lar la primera biblioteca. Es va convertir en una sala pulcra i lluminosa. S’hi van muntar prestatges, taules de lectura i, a poc a poc, hi van aparèixer volums, tant de Lletres com de Química. Va ser com un petit miracle, aconseguit gràcies a un pressupost específic per a la nounada biblioteca, que va permetre incloure les primeres prioritats d’autors i títols i fins i tot sol·licitar algunes subscripcions de revistes especialitzades. (…)

FONT: