Archive for 30 January 2009

Nyaps arquitectònics

En Ferran d’Un que passava parla en un article recent sobre el frankenstein arquitectònic en què, al seu entendre, s’està convertint la Plaça Espanya de Barcelona. I com a exemple posa un nou edifici que tapa la vista de la Casa Fajol, una casa modernista del 1912, i coneguda popularment com la Casa de la Papallona…

(…) No, no s’ha perdut. Ens l’han perdut. Qui? Al carallot que se li va acudir d’autoritzar la construcció d’un edifici a la vorera del davant que l’amaga completament. Un edifici que, pel que es pot veure, no té cap mena d’interès estètic. Com si no en tinguéssim prou amb l’edifici de l’hotel de la plaça, amb el nou edifici que estan construint on abans hi havia les oficines d’expedició del DNI i amb el barret que li han encasquetat a la plaça de toros, que estan convertint la plaça d’Espanya en un frankenstein arquitectònic, ara, a més, ens han amagat la casa Fajol (…)

http://unquepassava.wordpress.com/2009/01/28/on-es-la-casa-fajol/

Entre els comentaris que s’hi fan, apareix el concepte de nyap arquitectònic… Personalment, no he pogut veure les obres d’aquest edifici, ni tampoc les de la coberta de la Plaça de Toros de Les Arenes (només hi he pogut passar en cotxe). Doncs bé, tot plegat m’ha recordat, és clar que en menor escala, l’assumpte de l’antic Mercat del Peix de Tortosa. Durant un temps hi va haver una certa polèmica sobre la qualitat de la restauració d’aquest monument, i sobre la “qualitat arquitectònica” de l’edifici annex. Una polèmica que, tot sigui dit, s’ha anat diluïnt amb el pas dels dies…

Font: http://lamarfanta.blogspot.com/2008/10/adu-20-anys-de-polmica-del-mercat-del.html [Consulta: 30 de gener de 2009].

Fotos a Flickr del Mercat del Peix: http://www.flickr.com/photos/danielgil/tags/mercatdelpeixdetortosa/

Amb tot, em pregunto si aquests nyaps arquitectònics ho són des del moment en què ens trenquen els nostres esquemes visuals habituals, i per tant, hi reaccionem en contra. Diem que no a un trencament (sovint brusc i imposat), d’allò a què estem acostumats a veure i que ja hem interioritzat amb el pas del temps i que ja assumim com a normal. No ens agrada que ens canviïn el nostre entorn massa radicalment. Però curiosament, al cap de poc temps (dies, mesos…), aquesta novetat ja l’hem tornat a interioritzar i ara el nostre entorn, la nostra normalitat, és un altre. I potser, només potser, allò que vam considerar un nyap ja no ho sigui tant, no?

Popularity: 1% [?]

Intentant obrir antics documents de Microsoft Works

Dijous vam intentar obrir antics documents de Microsoft Works, creats a començaments dels anys 90… Un Works que corria sota MS-Dos. Per sort, encara guardavem els 5 disquets de 3’5. Vam poder fer la instal·lació del programa, seguint les instruccions dels disquets, però fins aquí van arribar els meus coneixements informàtics. Missió impossible. Vam poder obrir-los amb el Word, però amb els caràcters deformats i el text força il·legible. Per recuperar de forma òptima i correcta tots aquests documents caldrà tornar-los a teclejar.

De tot plegat, en trec una conclusió clara. La dependència d’un programari propietari comporta una sèrie de riscos, com ara aquest de què em parlat més amunt: que només 15 anys més tard, ja no es puguin recuperar documents històrics de la història del Museu. Un cas clar d’obsolescència tecnològica. Per a evitar aquest greu problema, una possible solució seria la d’establir un calendari sistemàtic de migracions de documents a formats estàndards i pràcticament universals, i que no depenguin de cap empresa… Una bona opció, seria el PDF…

Popularity: 1% [?]

Per una tria correcta del mobiliari de les biblioteques

La tria del mobiliari d’una biblioteca no hauria de ser un tema secundari o de segona categoria. De fet, penso que no ho és, però de tant en tant crec que convé tornar a recordar la importància d’un bon mobiliari per a les nostres biblioteques.

Evidentment cada centre és un món, i sempre buscarà adaptar-se a les seues necessites específiques… i perquè no dir-ho, a les seues possibilitats econòmiques i de pressupost. Com deia, la tria del mobiliari (i també de l’equipament que hi posarem) serà decisiva en alguns aspectes. No obstant, penso que hi ha uns mínims exigibles a tenir en compte. Veiem-ne alguns exemples:

  • Comptactes vs prestatgeries: amb compactes es guanya el doble d’espai que amb els prestatges, però per contra, els prestatges ofereixen un accés lliure que no tenen els compactes. Aquests, poden ser útils en biblioteques especialitzades o privades, amb molt poques consultes externes i adreçades principalment als treballadors de la institució que l’acull.
  • Cal tenir en compte que, amb el moviment dels compactes, els llibres es poden doblegar i deformar, i per tant, caldrà usar uns aguanta llibres adients, que reforcin especialment la part més baixa dels documents, ja que és aquesta precisament la més fràgil i dèbil davant deformacions.
  • Les senyalitzacions de les diferents classificacions del fons no podran ser mai fixes, ja que el fons és un organisme viu, en constant mutació i transformació (i en el millor dels casos, en creixement), i per tant, caldrà moure sovint els cartells amb les indicacions de les categories.
  • Finalment, cal tenir clara la necessitat i la utilitat d’utilitzar revisters per a emmagatzemar el fons de revistes. Aquestes són un fons especialment delicat, afectat sovint per deformacions, plecs, corbatures… Per tal, cal tenir-hi molt cura. Els revisters ens ajudaran a mantenir els números de revista en perfecte estat. Però és clar, usar-los te alguna contrapartida pel que fa al consum d’espai als prestatges, ja que els revisters ocupen un espai que es podria dedicar a alguna revista més. Com avantatge, indiscutiblement l’accés més fàcil i ràpid al fons de revistes.

Com veiem, un bon mobiliari influeix no només en l’ús i la gestió de l’espai físic de la biblioteca, sinó que també afecta a la conservació física òptima i correcte del seu fons. Cal tenir-ho present.

Popularity: 9% [?]

Para una elección correcta del mobiliario de las bibliotecas

La elección del mobiliario de una biblioteca no debería ser un tema secundario o de segunda categoría. De hecho, pienso que no lo es, pero de vez en cuando creo que conviene volver a recordar la importancia de un buen mobiliario para nuestras bibliotecas.

Evidentemente que cada centro es un mundo, y siempre buscará adaptarse a sus necesitas específicas… y por qué no decirlo, a sus posibilidades económicas y de presupuesto. Como decía, la elección del mobiliario (y también del equipamiento que pondremos) será decisiva en algunos aspectos. No obstante, pienso que hay unos mínimos exigibles a tener en cuenta. Veamos algunos ejemplos:

  • Compactos vs estanterías: con compactos se gana el doble de espacio que con los estantes, pero por el contrario, los estantes ofrecen un acceso libre que no tienen los compactos. Estos, pueden ser útiles en bibliotecas especializadas i/o privadas, con muy pocas consultas externas y dirigidas principalmente a los trabajadores de la institución que lo acoge.
  • Hay que tener en cuenta que, con el movimiento de los compactos, los libros se pueden doblar y deformar, y por lo tanto, habrá que usar unos sujeta libros adecuados, que refuercen especialmente la parte más baja de los documentos, ya que es ésta precisamente la más frágil y débil ante deformaciones.
  • Las señalizaciones de las diferentes clasificaciones del fondo no podrán ser nunca fijas, ya que el fondo es un organismo vivo, en constante mutación y transformación (y en el mejor de los casos, en crecimiento), y por lo tanto, habrá que mover a menudo los carteles con las indicaciones de las categorías.
  • Finalmente, hay que tener clara la necesidad y la utilidad de utilizar revisteros para almacenar el fondo de revistas. Éstas son un fondo especialmente delicado, afectado frecuentemente por deformaciones, pliegues, curvaturas… Por tanto, hay que tener mucho cuidado. Los revisteros nos ayudarán a mantener los números de revista en perfecto estado. Pero claro, usarlos tiene alguna contrapartida en cuanto al consumo de espacio en los estantes, ya que los revisteros ocupan un espacio que podría dedicarse a alguna revista más. Como ventaja, indiscutiblemente el acceso más fácil y rápido al fondo de revistas.

Como vemos, un buen mobiliario influye no sólo en el uso y la gestión del espacio físico de la biblioteca, sino que también afecta a la conservación física óptima y correcta de su fondo. Hay que tenerlo presente.

Popularity: 1% [?]

L’èxit de les biblioteques tarragonines

El passat 4 de gener es publicà a les planes centrals de la Revista del Diari de Tarragona un extens reportatge sobre les biblioteques. Es destacava l’augment de visitants, de nombre de préstecs i de carnets que han experimentat les biblioteques de la demarcació de Tarragona des del 2004.


Font [Consulta: 21 de gener de 2009]

Es posa com exemple la Biblioteca Salvador Estrem i Fa [Blog] de Falset, al Priorat. I s’exposen algunes dades:

  • Més de 2.000 carnets d’usuaris (per a un població de 2.500 habitants, i uns 9.000 escassos a tota la comarca).
  • 18.000 volums de fons.
  • Rep una mitja de 130 persones al dia.
  • 3.000 préstecs al mes.

Unes xifres gens menyspreables tenint en compte les dimensions de l’entorn i el context a què dóna servei. I m’agradaria destacar unes paraules de la seua directora, la Montse Bartolomé, i que penso reflexen molt bé una de les funcions bàsiques de les biblioteques públiques rurals:

“(…) Nuestro principal servicio es el de fomentar la cultura en la comarca, però también nos hemos convertido en un punto de encuentro, en un lugar de reunión (…) No hay tantos sitios donde quedar como ocurre en Reus o Tarragona. Por este motivo la biblioteca se ha convertido en este centro de reunión y este punto de encuentro que utilizan muchos ciudadanos de Falset o de los pueblos de la comarca (…)”

FONT:

  • Isaac Albesa. “Las bibliotecas, cada vez más llenas”. En: Diari de Tarragona (4 de gener de 2009), p. 32-33

Popularity: 1% [?]

La remodelació de la Biblioteca d’Alcanar, llesta a l’estiu

Segons informa el Diari de Tarragona, l’Ajuntament d’Alcanar preveu acabar les obres de remodelació i ampliació de la Biblioteca Trinitari Fabregat per aquest mateix estiu. A més, aquest any el consistori ha previst una partida de 300.000€ per a l’adquisició del mobiliari. El nou edifici tindrà una superfície total de més de 1.000m2, distribuits en planta baixa i dos plantes més. I al mateix temps s’urbanitzarà la plaça de la Mestra Gual, que serà una plaça interior envoltada per la Biblioteca.

Cop.: Jep Colomé. Font: http://www.alcanar.org/bd/bibliotecaexterior0.jpg [Consulta: 20 de gener de 2009]

Sens dubte una important notícia per a les biblioteques ebrenques, ja que la d’Alcanar és una de les més actives i dinàmiques del territori, amb un importantíssim volum de préstecs. Caldrà tenir preparada la càmera…

FONT:

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 2% [?]