[bauen]

Ahir rebia una excel·lent notícia: el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ha arribat al seu membre número 3.000!!! Una xifra rodona que fa palesa la bona salut de la nostra professió, que creix, que es consolida, que té presència i visibilitat… I tot al voltant d’un Col·legi que per a molts ja fa temps que s’ha convertit en un referent de la professió, un símbol, un element que aglutina i que dóna força.

Personalment, al cap de pocs dies d’acabar la Diplomatura em vaig col·legiar. Sempre he cregut en la necessitat de pertànyer a un grup professional, a una associació professional (sigui quin sigui el seu estatus legal). I ho entenia, i ho entenc, no des de la passivitat; si hom hi és, hi ha de ser amb totes les conseqüències, i ser un membre actiu, treballar en benefici de la teua comunitat professional, implicar-se, participar,… No ho entenc des d’un corporativisme malaltís i mal entès, sinó des de la cooperació, la integració i la col·laboració entre tots, tots iguals, en benefici de la tota la societat i de la professió en particular.

Tant de bò aquesta xifra no deixi de crèixer, perquè significaria que tots creixem. Em sento plenament partícep d’aquesta fita aconseguida entre tots. I tots ens hem de felicitar. Un Col·legi fort és una professió forta, amb pes a la societat que l’acull. I només si som forts, si hi ha una massa crítica d’usuaris, podrem influir i tenir poder de decisió.

Anem camí d’un nou think tank…?