[bauen]

Bona nit,

benvinguts a la 5a edició de les Jornades àtic2ª que un any més es celebren a Amposta, organitzades per l’associació Atictes. Abans que res, vull donar les gràcies als atictes per donar-me l’ocasió de ser el director de les Jornades, ha estat tota una responsabilitat i tot un honor per a mi, i he après moltíssimes coses. Ha estat una experiència realment positiva; i ho ha estat fonamentalment perquè al darrera d’aquest nom, Atictes, hi ha persones de carn i ossos, persones reals… i persones que saben què fan i que s’entusiasmen i viuen al 100% tot allò que fan. Sense ells, res del que viurem aquests 3 dies hauria estat possible.

El lema de Jornades d’aquest any és “Viu la vida digital!!”. Una nova vida digital que ha revol·lucionat enormement les nostres vides, en tots sentits: en la nostra forma de comunicar-nos, de relacionar-nos, de pensar, de concebre i pensar el nostre món, el nostre present. I les xarxes socials d’internet, el paradigma d’aquesta nova vida digital, en són l’exemple de més èxit, de més volada. Facebook, Twitter, totes les eines de Google, els blogs… De tot això, i més, en parlarem en aquestes Jornades. Hi haurà micro-tallers, en què ensenyarem a usar totes aquestes eines… I també, durant aquests 3 dies es reuniran, aquí a Amposta, ponents d’arreu de Catalunya i Espanya, i que són autèntics referents en els seus respectius camps, i que estan aportant idees, generant debats i creant tendències en la internet, en la vida digital, del present i del futur. Només cal donar una mirada al programa per a copsar-ne la seua qualitat.

Però de la mateixa manera que la organització d’unes Jornades no les pot fer una sola persona, com és obvi, aquesta nova vida digital només s’entén de forma col·lectiva, i no individual. És la força de la col·lectivitat la que li dóna tot el seu sentit, tota la seua expressió. Tots hi comptem, tots hi aportem; la col·lectivitat no aliena les persones, sinó que les enriqueix. La vida digital, la internet i les xarxes socials, els blogs… són com un enorme formiguer mundial: i tots i cada un de nosaltres som com petites formiguetes, cadascuna amb una funció específica i concreta; una especialització, en què cadascuna aporta la seua contribució, totes vàlides, totes imprescindibles, totes aporten. Aquesta nova vida digital, la internet social (…les formigues…) són un èxit, un triomf de tots nosaltres.