[bauen]

Continuo amb la selecció d’articles del meu antic blog Obrint-me pas. Una segona entrega.

GENT UOC (28 de juliol de 2004)

Amb una bona companya de la UOC (Marta, va per tu!!) vam estar parlant llargament sobre la pròpia Universitat. Entre d’altres temes, vam constatar l’agradable sorpresa que haviem experimentat en conèixer un munt de gent interessant. Jo tenia la sensació de que al matricular-me a la UOC passaria la carrera en solitari, davant la freda pantalla de l’ordinador emmig de grans dosis de soledat… ans al contrari!!! He conegut un munt de gent interessant i fantàstica i amb qui he compartit moments intensos… i espero fer-ho durant molt de temps!!

ESCALES BRUTES (27 de juliol de 2004)

Fa molts dies que l’escala del bloc de pisos on visc està, digue-m’ho de forma fina, més bruta del què seria normal. Amb la quota de la comunitat paguem un servei de neteja… però segurament la culpa d’aquesta brutícia no és seva. Penso que l’estat de l’escala de la comunitat reflecteix el civisme dels qui hi viuen, és la nostra targeta de presentació comunitària, i com a tal, entre tots l’hauriem de cuidar…

D’EXCURSIÓ PER LES TERRES DE L’EBRE (26 de juliol de 2004)

El mateix cap de setmana que he estat al Renaixement, amb els mateixos amics de Tortosa vam fer unes sortides per les Terres de l’Ebre. Vam fer una excursió fins l’Assut de Xerta, una de les principals obres hidràuliques de les TE, i que data d’època medieval. Posteriorment vam pujar fins dalt de tot d’El Port, al Mont Caro, cim dels Ports de Tortosa-Beseit, des d’on hi ha una vista fantàstica de tota la plana de l’Ebre, del Delta, i diuen que en els dies més clars, es veuen les Balears i tot. Però  no vam tenir sort: de tanta calor, hi havia molta humitat condensada i la visibilitat era més aviat dolentota… Llàstic, però hi tornaré!!!

FESTA DEL RENAIXEMENT (26 de juliol de 2004)

Aquest cap de setmana he anat a Tortosa a veure la Festa del Renaixement (podeu trobar tota mena d’informació a l’Asociación Española de Fiestas y Recreaciones Históricas i la plana web oficial La Festa del Renaixement). I n’he sortit encantat!!! Tota la part vella de la ciutat s’omple de paradetes tradicionals, hi ha mostres d’oficis de l’època, hi ha trobadors fent actuacions, els restaurants de la ciutat elaboren plats típics del Renaixement, hi ha cercaviles,… Tot la ciutat bull d’activitats durant 4 dies, i tots els tortosins i totes les tortosines surten al carrer en una festa eminentment ciutadana i participativa. Tant, que fins i tot ha desplaçat a la Festa Major de la Cinta, patrona de la ciutat. Si podeu, l’any vinent no dubteu a anar-hi, xalareu molt!!!

IL·LUSIONS (23 de juliol de 2004)

Sempre me faig il·lusions per qualsevol cosa molt ràpid. No sé fer les coses al seu temps, a poc a poc, bo i deixant que tot maduri i segueixi el seu procés. Sempre la meva ment córre veloç i imagina tot allò que passaria si… La veritat, no sé si això és bo o dolent en si mateix. Penso que és bo tenir il·lusions en la vida i en tot allò que fas, perquè et manté viu i actiu, i amb ganes d’anar millorant, amb ganes de fer activitats noves, amb ganes de… Però aquesta il·lusió excessiva, sense control, sempre té la seva cara fosca: si finalment no s’acompleixen aquestes il·lusions, la patacada és, inevitablement, molt més dolorosa. He intentat canviar molts cops… no m’agrada fer-me mal… però no he pogut. Potser això forma part de mi, i és un dels meus encants.

DIFERÈNCIES (21 de juliol de 2004)

Al llibret del disc Different class de Pulp hi ha una frase interessant: “Please understand. We don’t want no trouble. We just want the right to be different. That’s all”. Sovint m’he sentit que era diferent en la vida, que era jo l’estrany el friki; i ho pensava en sentit negatiu. Amb el temps, però, m’he adonat que potser els estranys eren la resta, i que per tant calia ser diferent per poder diferenciar-se de tanta mediocritat, de tanta grisor que m’emvolta.

LA NEVERA PLENA (21 de juliol de 2004)

Acabo d’anar a comprar… i he omplert la nevera. A casa dels pares no valorava prou aquest fet. Però tot ha canviat. Ara que visc sol, omplir la nevera suposa tot un esforç, l’esforç de saber què costa guanyar els diners per poder, simplement, viure.

PRIMERES VEGADES (20 de juliol de 2004)

Acabo d’enviar el meu primer article a una revista professional del meu sector (concretament a ítem). És un moment emocionant i especial… però de ben segur que ho serà més quan senti com la olor de la tinta destil·la els meus pensaments. Ja us diré alguna coseta.

FOTOS DE LA TEVA PRÒPIA CIUTAT (20 de juliol de 2004)

Aquest cap de setmana passat van venir uns amics de Santa Coloma de Gramenet al pis de Tarragona. Feia temps que no els veia, i tenia ganes de passar uns dies amb ells. Els vaig ensenyar tota la ciutat, i els hi va agradar molt. Personalment, m’agrada que vingui gent de fora de Tarragona per poder tornar a redescobrir la meva ciutat, i tornar a passejar per indrets tan fantàstics com el Passeig Arqueològic, l’Anfiteatre la Part Alta (m’agrada tocar les pedres romanes amb la mà i sentir la seva rugositat, embellida pel pas de temps). I aquest cop vaig fer fotos de la meva pròpia ciutat; és una cosa que recomano a tothom. Et permet tenir a l’abast indrets fantàstics…