Archive for 12 July 2008

La Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre

L’actual seu de la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre obrí portes l’abril de 1997. Està ubicada en un annex del Teatre de la Llanterna, formant un complex cultural de primera magnitud (ja que també s’hi ubica l’Escola Municipal de Música i Dansa).

Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre (1) Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre (3)

Tot l’àlbum a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157605683056268/

Es tracta d’un edifici rectangular de dues plantes, en què hi destacaria:

  • La façana vidriada que dóna a la plaça de la Cultura, i que aporta llum a l’interior de l’edifici…
  • Un semi-cercle exterior de vidre translúcid, que allotja les circulacions verticals; amb l’escala a l’exterior i l’ascensor a l’interior…
  • I la planta primera, en forma d’altell en què els dos costats més llargs estan buits, augmentant tota la volumetria del conjunt.

Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre (9)

Tot l’àlbum a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157605683056268/

FONTS:

Popularity: 4% [?]

Els bibliotecaris de la Wikipedia

A la Wikipedia hi ha uns usuaris amb atribucions especials: els Bibliotecaris. Segons la pàgina que descriu aquesta mena d’usuaris, els Bibliotecaris poden:

Los bibliotecarios son los únicos que pueden:

  • Borrar páginas e imágenes;
  • Ver y restaurar páginas e imágenes borradas;
  • Bloquear y desbloquear direcciones IP de usuarios anónimos;
  • Bloquear y desbloquear usuarios registrados;
  • Proteger o bloquear (o semiproteger/semibloquear) una página, así como las funciones inversas;
  • Editar en páginas protegidas o bloqueadas;
  • Revertir páginas rápidamente (función que también pueden realizar los demás usuarios a través de extensiones Javascript como el Monobook-Suite);
  • Editar el espacio de nombres de MediaWiki y el espacio de nombres Imagen;
  • Ver las contribuciones borradas de un usuario.
  • Ver la lista de páginas sin vigilar en toda esta Wiki.

Vaig descobrir aquesta tipologia d’usuaris “gràcies” a un nou cas de censura a l’enciclopèdia, que ha bloquejat el web Rebelión.org com a font de referència… bloqueig fet per una bibliotecària:

Estimados Amigos y amigas de Rebelion.org Soy un colaborador de wikipedia. Generalmente, utilizo rebelion.org como una fuente de referencias alternativas para la creación de artículos en la wikipedia. Esto se realiza citando la fuente y con un enlace a rebelion.org. Recientemente, me he enterado que existe una blacklist que filtra la inclusión de sitios web por ser considerados SPAM. La página de esta Spam-blacklist is la siguiente: http://es.wikipedia.org/wiki/MediaWiki:Spam-blacklist De acuerdo con el registro de este Spam-blacklist, el usuario de wikipedia Gusgus, el 24.05.08, ha incluido la página web rebelion.org, como spam en este filtro bajo este argumento:

“Fuente no neutral ni verificable.”

Tot i que entenc que un projecte de tanta magnitud com és la Wikipedia hi ha d’haver un cert ordre i estandarització en els criteris i els continguts que s’hi publiquen, no comparteixo en absolut algunes de les funcions que tenen assignades aquests suposats i falsos bibliotecaris, com ara la d’esborrar pàgines i imatges, o com en el cas de censura, considerar una font com a Spam a partir d’uns criteris tan poc sòlids i vàlids com que es tracta d’una font no neutral ni verificable. Quins motius es posen sobre la taula per a dir tot això? Quines consideracions s’han près per afirmar i sentenciar això de forma tan contundent? Em fa la sensació que la no neutralitat (i altes dosis d’impunitat) l’apliquen aquests suposats bibliotecarisAquesta llista d’Spam-blacklist em recorda un Índex d’èpoques passades, i em fa temor, molta temor…Potser a partir d’aquest article hi surto jo també!! Trobo absurd tancar portes a internet; va en contra de la seua pròpia lògica. Amb aquesta forma d’actuar, es genera escadessat, i disminueix enormement la diversitat d’opinions i punts de vista: un greu atemptat a la llibertat d’expressió. I va en contra, també, de la Lògica de l’abundància de què parla De Ugarte.

I pel que fa a la professió, crec personalment que aquests bibliotecaris taquen el bon nom del nostre col·lectiu. No em sento identificat amb la seua tasca. Personalment (i penso que molts col·legues de professió tampoc) no em sento com un inquisidor que es veu amb dret d’esborrar pàgines web o que no ofereix llibres i documentació de totes les visions d’un tema des de diferents perspectives i línies de pensament. Tot, és clar, sempre dins dels límits que marqui la llei. La diversitat i el respecte de totes les opinions, personalment, sempre ha estat una de les meues constants professionals. No tancar la porta mai a cap recurs, i oferir-lo a l’usuari; i després ja serà ell qui el seleccioni i l’usi o no segons les seues necessitats. De la Diplomatura recordo amb insistència, per part de professors, la necessitat (i diria d’obligatorietat) de mantenir la neutralitat de les biblioteques i els bibliotecaris. No casar-se amb ningú… però al mateix temps ser amics de tothom. Ser un bon professional independent, en definitiva.

Ser bibliotecari és un servei d’utilitat pública, i crec que amb un cert grau de responsabilitat social, la de garantir l’accés a totes les fonts d’informació, independentment de la seua ideologia. I aplicar criteris fiables en aquest accés (autoria, curriculums o no, editors, institucions, etc…). Però mai negar hem de negar l’accés a alguna d’aquestes fonts. Jo no practico la censura, perquè si no estaria impregnant d’ideologia pròpia la meua professió, i això és un luxe que no em puc permetre.

Jo no em sento identificat amb aquests bibliotecaris… i personalment em desagrada profundament que s’usi aquest nom amb tanta llibertat i sense aplicar, sota el meu punt de vista, criteris professionals.

Popularity: 2% [?]

Projecte per a la Biblioteca Pública d’Hostalric

Al web i al blog de l’equip d’arquitectes barceloní ArchiKubik hi podem trobar la seua proposta per a la nova Biblioteca Pública d’Hostalric (2008- ), concurs promogut per l’Ajuntament d’aquesta localitat de la comarca de La Selva, i encara en fase de concurs.

Font: http://archikubik.blogspot.com [Consulta: 3 de juliol de 2008]

És especialment interessant tota la documentació que aporten al blog, en què hi podem trobar, entre d’altres, les maquetes, els diagrames i l’estructura i els tancaments de l’edifici, que tindrà aproximadament uns 1.400m2.

Més informació a: http://archikubik.blogspot.com/search/label/BIBLIOTECA%20HOSTALRIC

Per cert, gràcies Álvaro per passar-me la informació!

Popularity: 4% [?]

La Mediateca François Mitterrand

ToursMediaNordBFT

La Mediateca, obra dels arquitectes Sophie Berthelier, Philippe Fichet i Benoît Tribouillet del 2007, està ubicada a la ciutat francesa de Tours, al barri d’Europa; es tracta d’un barri urbanitzat als anys 60 del segle XX, i que s’articula al voltant d’una gran avinguda i una plaça de mercat.

La Biblioteca és un edifici de dues plantes i té 1.500m2; la sala infantil està a la planta baixa, mentre que les sales de lectura d’adults es troben al primer pis. De planta irregular i façanes lleugerament ondulades, la seua pell (la seua façana) està composta d’acer inoxidable abrillantat, alternat amb bastidors de cristalls en tota la seua alçada. A més a més, s’han usat diferents materials i solucions segons la façana:

  • En tres costats, hi trobem una doble façana que fa funcions decoratives,
  • La façana principal està contruïda amb tancaments de vidre sobre els quals s’hi ha estampat en lletres daurades un text de Jorge Luis Borges.
  • A les dos façanes laterals, ondulades, s’hi han incrustat birutes de bronze…

Tot plegat dóna a l’interior de la Mediateca un aire d’opacitat i relaxació, al mateix temps que difuminen i atenuen l’entrada de llum directa a l’interior de l’edifici (aquesta, a més, ja entra de forma zenital). Un altre element exterior a destacar és la marquesina que recórre tota la façana principal, abocada a la plaça del mercat, i que ens indica l’entrada a l’edifici, situada en un lateral.

Ja a l’interior en destacaria dos aspectes: el mostrador d’informació al vestíbul de l’entrada, fet de plexiglás de color vermell (sens dubte, deu cridar molt l’atenció…); i el sostre de la segona planta, un sostre de material tèxtil en què s’hi han estampat una sèrie d’escrits. Tot un homenatge a la cultura de la paraula escrita… aquí l’edifici en si mateix és un gran llibre obert.

FONTS:

Popularity: 2% [?]

La crisi de la construcció també esquitxa el COAC

Poc a poc la crisi del sector immobiliari i de la construcció es va escampant, afectant a tots els actors implicats: constructors, promotors, immobiliàries… i ara passa a escena un nou intèrpret. Aquests últims dies la premsa en va plena. La notícia ja s’ha fet pública a molts mitjans de comunicació: el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acomiadarà part del seu personal per a fer front a la crisi.

A tall d’exemple, dos fragments de les notícies aparegudes a Cinco Días i a El Mundo:

El Colegio de Arquitectos de Catalunya anuncia despidos

El parón inmobiliario se cobra nuevas víctimas. El Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), que emplea a 320 personas, ha decidido poner en marcha un plan de ajuste para reducir plantilla. (Continua …)

Cinco Días (04/07/2008)

Despidos en el Coac

El presidente del COAC reconoció que la situación de descenso de la actividad hace “difícil” compensar la caída en los visados con la oferta de diversificación que se plantea el Colegio, con lo que anunció que la crisis tendrá un “impacto laboral” en la plantilla.

“Tendremos que ajustar los recursos humanos a la realidad”, subrayó Comerón, que no quiso cifrar este impacto porque aseguró que están trabajando con la representación de los trabajadores para llegar a un acuerdo “lo menos traumático posible”. (Continua…)

El Mundo (02/07/2008)

He recopil·lat una petita selecció bibliogràfica de recursos web; està al final de l’article. Jutgeu i opineu vosaltres mateixos…

Com sabeu, sóc part de la plantilla del Col·legi, a la Demarcació de l’Ebre, a Tortosa. Així que aquesta reducció de plantilla em pot afectar directament… He estat tot el dia pensant en si era convenient o no publicar aquest article al blog, donada la meua condició de treballar del Col·legi. Finalment m’he decidit a fer-ho: no explico res que ja no sigui de domini públic.

S’obren temps d’incerteses, però també de solidaritat i d’unitat entre els companys… Un aprenentatge més de la meua vida.

BIBLIOGRAFIA:

Popularity: 2% [?]

Any 1928, primera Biblioteca Popular a Tortosa

Avui, la Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa ha publicat un extens article al blog de la Biblioteca, per a celebrar els 80 anys (1928-2008) de la primera Biblioteca Popular a Tortosa.

L’any 1924, Manuel Lafuente expressava la seva preocupació al diari Heraldo de Tortosa per la manca de llibres i biblioteques arribant a catalogar-ho fins i tot com un “ problema nacional “ i considerava, com va dir Goethe en boca de Wagner en “Fausto” que: “los goces del espíritu consisten en un libro, en una hoja, en una página”. Alhora, l’autor de l’article es mostrava orgullós del primer que feia quan viatjava i visitava noves ciutats: preguntar on era la biblioteca perquè allí hi trobava l’aliment necessari per a l’esperit i manifestava una rotunda fe en els llibres, els quals només existien als antics convents, a les sales fosques i mal ventilades sense afany per incorporar novetats. Tot aquest retard, matisava, no era atribuïble però, només que a l’apatia dels governants, molts dels quals estaven també interessats a combatre la “funesta mania de pensar” i a qui encoratjava a repartir el tresor dels llibres i les biblioteques al poble ja que com diu el vell aforisme llatí “nemo dat quod ni se non habet”.

Continua llegint…

Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 3% [?]