A la Wikipedia hi ha uns usuaris amb atribucions especials: els Bibliotecaris. Segons la pàgina que descriu aquesta mena d’usuaris, els Bibliotecaris poden:
Los bibliotecarios son los únicos que pueden:
- Borrar páginas e imágenes;
- Ver y restaurar páginas e imágenes borradas;
- Bloquear y desbloquear direcciones IP de usuarios anónimos;
- Bloquear y desbloquear usuarios registrados;
- Proteger o bloquear (o semiproteger/semibloquear) una página, así como las funciones inversas;
- Editar en páginas protegidas o bloqueadas;
- Revertir páginas rápidamente (función que también pueden realizar los demás usuarios a través de extensiones Javascript como el Monobook-Suite);
- Editar el espacio de nombres de MediaWiki y el espacio de nombres Imagen;
- Ver las contribuciones borradas de un usuario.
- Ver la lista de páginas sin vigilar en toda esta Wiki.
Vaig descobrir aquesta tipologia d’usuaris “gràcies” a un nou cas de censura a l’enciclopèdia, que ha bloquejat el web Rebelión.org com a font de referència… bloqueig fet per una bibliotecària:
Estimados Amigos y amigas de Rebelion.org Soy un colaborador de wikipedia. Generalmente, utilizo rebelion.org como una fuente de referencias alternativas para la creación de artículos en la wikipedia. Esto se realiza citando la fuente y con un enlace a rebelion.org. Recientemente, me he enterado que existe una blacklist que filtra la inclusión de sitios web por ser considerados SPAM. La página de esta Spam-blacklist is la siguiente: http://es.wikipedia.org/wiki/MediaWiki:Spam-blacklist De acuerdo con el registro de este Spam-blacklist, el usuario de wikipedia Gusgus, el 24.05.08, ha incluido la página web rebelion.org, como spam en este filtro bajo este argumento:
“Fuente no neutral ni verificable.”
Tot i que entenc que un projecte de tanta magnitud com és la Wikipedia hi ha d’haver un cert ordre i estandarització en els criteris i els continguts que s’hi publiquen, no comparteixo en absolut algunes de les funcions que tenen assignades aquests suposats i falsos bibliotecaris, com ara la d’esborrar pàgines i imatges, o com en el cas de censura, considerar una font com a Spam a partir d’uns criteris tan poc sòlids i vàlids com que es tracta d’una font no neutral ni verificable. Quins motius es posen sobre la taula per a dir tot això? Quines consideracions s’han près per afirmar i sentenciar això de forma tan contundent? Em fa la sensació que la no neutralitat (i altes dosis d’impunitat) l’apliquen aquests suposats bibliotecaris… Aquesta llista d’Spam-blacklist em recorda un Índex d’èpoques passades, i em fa temor, molta temor…Potser a partir d’aquest article hi surto jo també!! Trobo absurd tancar portes a internet; va en contra de la seua pròpia lògica. Amb aquesta forma d’actuar, es genera escadessat, i disminueix enormement la diversitat d’opinions i punts de vista: un greu atemptat a la llibertat d’expressió. I va en contra, també, de la Lògica de l’abundància de què parla De Ugarte.
I pel que fa a la professió, crec personalment que aquests bibliotecaris taquen el bon nom del nostre col·lectiu. No em sento identificat amb la seua tasca. Personalment (i penso que molts col·legues de professió tampoc) no em sento com un inquisidor que es veu amb dret d’esborrar pàgines web o que no ofereix llibres i documentació de totes les visions d’un tema des de diferents perspectives i línies de pensament. Tot, és clar, sempre dins dels límits que marqui la llei. La diversitat i el respecte de totes les opinions, personalment, sempre ha estat una de les meues constants professionals. No tancar la porta mai a cap recurs, i oferir-lo a l’usuari; i després ja serà ell qui el seleccioni i l’usi o no segons les seues necessitats. De la Diplomatura recordo amb insistència, per part de professors, la necessitat (i diria d’obligatorietat) de mantenir la neutralitat de les biblioteques i els bibliotecaris. No casar-se amb ningú… però al mateix temps ser amics de tothom. Ser un bon professional independent, en definitiva.
Ser bibliotecari és un servei d’utilitat pública, i crec que amb un cert grau de responsabilitat social, la de garantir l’accés a totes les fonts d’informació, independentment de la seua ideologia. I aplicar criteris fiables en aquest accés (autoria, curriculums o no, editors, institucions, etc…). Però mai negar hem de negar l’accés a alguna d’aquestes fonts. Jo no practico la censura, perquè si no estaria impregnant d’ideologia pròpia la meua professió, i això és un luxe que no em puc permetre.
Jo no em sento identificat amb aquests bibliotecaris… i personalment em desagrada profundament que s’usi aquest nom amb tanta llibertat i sense aplicar, sota el meu punt de vista, criteris professionals.
Popularity: 2% [?]
