[bauen]

El passat 15 de juliol us comentava que havia rebut una carta del Conseller Tresserras, per a participar en el procés de reflexió i debat Imagina la biblioteca pública del segle XXI.

Doncs bé, l’endemà vaig rebre el correu electrònic amb les preguntes. Ahir ja les vaig contestar i les vaig enviar… i avui les penjo aquí al blog, obertes a la participació de tothom, per a ampliar-les, millorar-les, criticar-les, etc… Si us animeu, podem generar un debat molt interessant.

Aquestes són les meues respostes. Ara és el vostre torn.

IMAGINA LA BIBLIOTECA PÚBLICA DEL SEGLE XXI.

QÜESTIONARI

1. Per a què haurien de servir les biblioteques públiques?

Per a la formació integral i continuada dels ciutadans, aportant i donant accés al ventall més ampli de recursos d’informació, i al mateix temps formant els ciutadans amb l’ús d’aquests recursos. Les biblioteques han de ser una de les potes per a formar i construir ciutadans crítics i lliures, capaços d’opinar de forma independent.

Punts forts:

• El treball en xarxa, col·laboratiu, entre biblioteques d’un mateix sistema, i fins i tot entre biblioteques de sistemes diferents. La mentalitat oberta dels professionals.
• Els catàlegs col·lectius.
• L’accés a recursos digitals d’informació, i l’accés wi-fi que ofereixen.

Punts febles:

• La dotació d’equips informàtics (ordinadors, amb els corresponents perifèrics), per poder-hi treballar amb condicions.
• Els horaris, sovint desvinculats de la realitat social de la ciutat de la biblioteca.
• La dotació de personal, en molts casos insuficient per a les necessitats de la biblioteca i no adaptada a la ciutat en què s’hi ubica.

• El personal que l’atén (la seua formació, la seua empatía, la forma de tractar i atendre el públic, etc.). I que la dotació de personal sigui la suficient per a la biblioteca corresponent.
• L’horari: que sigui ampli, que obri de matí i de tarda, dissabtes, etc.
• El seu fons: que sigui actualitzat i divers, i que incorpori elements de multimèdia (CD,DVD, etc…)
• Que disposi d’un bon parc d’ordinadors, tant per a accedir a internet com per a treballar-hi offline.
• L’espai: que disposi d’espais confortables i ben equipats, i adaptats per a necessitats diverses (lectura en silenci, treball en grup, visionat de pel·lícules, etc.)
• Que estigui ben comunicat: que s’hi pugui accedir fàcilment des de qualsevol punt de la ciutat, amb transport públic, caminant, etc… I si fos possible, que disposi d’aparcament per a cotxes.
• Que estigui integrada en la vida cultural, social i associativa de la ciutat: que aculli tota mena d’activitats, que pugui ser lloc de reunió per a entitats que no disposen de local propi, etc…

Per desconeixement de tot el que poden oferir, i per la pervivència, encara, d’un cert aire de lloc “sagrat”, de silenci, de repòs, amb unes normes estrictes… i per què no, encara també, d’una imatge social dels professionals un pèl desfasada i antiquada.

I potser també per una “no adeqüació” als interessos de públics potencials, que no han trobat a la biblioteca pública allò que els interessa.

• Catàleg col·lectiu: zona d’usuari privada, amb gestió de préstecs, reserves, cerques predeterminades, etc.
• Web 2.0: catàlegs i pàgines de biblioteques de caire social, amb participació dels usuaris: puntuació i valoració de llibres, fòrums, etc. Blogs de biblioteques. Flickr, Twitter, etc… Presència d’aplicatius de cerca a Facebook. Widgets i capses de cerca o d’altres elements incrustrables a pàgines web, o blogs, externs…
• Avisos i alertes, bé a través del correu electrònic com via SMS: de novetats bibliogràfiques, d’activitats, etc…
• Atenció virtual a través de programes de missatgeria instantània: per exemple, Google Talk.

• La premsa diària, catalana, espanyola i alguna d’estrangera. Tant en paper com en digital. I una bona selecció de les principals revistes del mercat, amb una bona oferta temàtica.
• Les últimes novetats bibliogràfiques més destacades, amb un retràs no gaire gran respecte les llibreries.
• Les últimes novetats d’autors locals. La biblioteca ha de ser un altaveu per a donar visibilitat a autors locals de la seua ciutat, o de la seua comarca, que sovint queden marginats, o en un segon pla, dels circuits comercials.
• Una excel·lent col·lecció local, el més complerta possible.
• Les últimes novetats en música i pel·lícules.
• Una selecció dels principals programes informàtics d’ús habitual, així com d’aplicacions i webs.
• Una selecció generalista i universal de tots els coneixements humans, i si fos possible, l’especialització temàtica en una matèria concreta.

Professionals que s’apassionin amb la seua feina, que la visquin amb intensitat i que els agradi el que fan. Que sàpiguen transmetre aquesta passió. Que siguin capaços de trobar informació sobre la consulta més extranya, ja sigui a la mateixa biblioteca o derivant la consulta al centre corresponent. Espero trobar professionals amb filosofia 2.0, oberts a la col·laboració, al treball en equip, a la obertura de continguts, a la participació. Professionals amb amplis coneixements informàtics i d’internet. Professionals reciclables i innovadors, que arrisquin, que siguin capaços de trobar noves vies, que no s’estanquin…

• Que tingui espais suficients, amb prou metres quadrats, i adaptat a les necessitats de la població a la que donarà servei.
• Que sigui cèntric i de fàcil accés, ben comunicat amb transport públic i a peu, i que si fos possible, disposés d’aparcament per a accedir-hi amb cotxe.
• Que sigui accessible per a tothom, i que no tingui barreres arquitectòniques.
• Que es dissenyi adaptat a les característiques climàtiques del nostre entorn: que es limiti la presència del vidre, o que aquest es tracti amb elements que matisin l’aportació directa de llum i el conseqüent augment de temperatura a l’interior de l’edifici.
• Però al mateix que estigui sufientment il·luminada.
• Que disposes d’una sala multiusos suficient.
• Que tingués espais per a treball en grup i per a estudiar, diferenciats i separats físicament de la resta de la biblioteca.
• Que tingués una sala d’ordinadors amb accés a internet i per a treballar. I que per la resta de la biblioteca es disposés d’accés wi-fi.
• Que estigués ben climatitzada, tan a l’estiu com a l’hivern.
• Que es dissenyés amb criteris de sostenibilitat i ecoeficiència: panells solars, ventil·lació natural, etc.
• Que incorporés sempre que fos possible altres elements de lleure: una cafeteria, restaurants, botigues, etc… O altres equipaments municipals: sala d’exposicions, teatre, museu, etc… Fins a compondre un complex lúdic i cultural. Això si, sempre respectant els espais propis de cada equipament, que haurien de ser els suficients.