Archive for 28 July 2008

Un llibre de l’editorial Padura, premiat pel RIBA

És una bona notícia, diria que excel·lent: el llibre Carlos Ferrater: Office Architecture in Barcelona, editat per l’editorial d’El Masnou Manel Padura, ha rebut per part del RIBA el primer premi internacional del 2008 al millor llibre d’arquitectura construïda.

El jurat n’ha destacat la qualitat de les imatges i del disseny, així com la claredat alhora de comunicar l’arquitectura de l’estudi de Ferrater. És un gran reconeixement al món editorial especialitzat en arquitectura, i més concretament a una editorial, que pel que sé, sempre ha apostat des dels seus començaments per la feina ben feta.

Des d’aquí, la meua enhorabona!!!

Popularity: 1% [?]

Els Arxius Nacionals de Colòmbia

Ubicats a Bogotà i construïts entre 1988 i 1994, l’Arxiu General de la Nació de Colòmbia és una obra de l’arquitecte colombià Rogelio Salmona (París, 1929 – Bogotá, 2007).

L’edifici té orientació nord-sud, i està dividit en dues ales, unides per un espai comú. A l’ala nord, més oberta i accessible, hi destaca un pati circular rematat amb una cúpula, i que fa funcions d’àrea de recepció i acollida, i d’unió amb la ciutat. Per contra, l’ala sud és més tancada i hermètica, ja que acull l’àrea d’emmagatzematge de la documentació.

Arxiu General de la Nació (Colòmbia)

Arxiu General de la Nació (Colòmbia)

Font [Consulta: 19 de juliol de 2008]

L’edifici guarda documentació d’entre 1541 i 1991, entre la qual hi destaquen diverses constitucions o cartes de personatges històrics com Simón Bolívar.

FONTS:

  • Archivo General de la Nación (Colombia)“. En: Wikipedia [Consulta: 19 de juliol de 2008]
  • Rogelio Salmona“. En: Wikipedia [Consulta: 19 de juliol de 2008]
  • “The National Archives of Colombia: Bogotá, Colombia 1988-1994″. En: A+U, n. 450 (March 2008), p. 88-93.

Popularity: 1% [?]

La Biblioteca de la Universitat de Sevilla

Ja fa dos anys vam parlar del Concurs per a la Biblioteca de la Universitat de Sevilla… i tot i que encara no és una realitat (la seua construcció es preveu pel 2009), ja es saben més detalls del projecte de Zaha Hadid. La Biblioteca estarà situada a un lateral del Parc del Prado de San Sebastián, i tindrà 160 metres de llargària i dues plantes d’alçada (que inclouen dues plantes intermitjes més).

Projecte per a la Biblioteca de la Universitat de Sevilla

Font: http://www.edgargonzalez.com/2006/02/27/mas-zaha-mas-sevilla/ [Consulta: 6 de juliol de 2008]

A la planta baixa trobem la Biblioteca General i el Centre de Recursos per a Investigadors. A la primera planta s’hi situen la zona de serveis especials per a la recuperació d’informació científica i tècnica; així com la zona d’àudiovisuals i de TIC. I finalment a la segona planta hi ha la secció de referència, lectura i estudi per a estudiants, amb capacitat per a 600 punts de lectura. Un atri central, de tres pisos d’alçada amb terraces, acollirà l’espai d’emmagatzematge de llibres, que tindrà capacitat per a 20.000 ítems.

Més imatges de concurs a Europa Concorsi.

FONT:

Popularity: 1% [?]

Imagina la Biblioteca Pública del segle XXI

El passat 15 de juliol us comentava que havia rebut una carta del Conseller Tresserras, per a participar en el procés de reflexió i debat Imagina la biblioteca pública del segle XXI.

Doncs bé, l’endemà vaig rebre el correu electrònic amb les preguntes. Ahir ja les vaig contestar i les vaig enviar… i avui les penjo aquí al blog, obertes a la participació de tothom, per a ampliar-les, millorar-les, criticar-les, etc… Si us animeu, podem generar un debat molt interessant.

Aquestes són les meues respostes. Ara és el vostre torn.

IMAGINA LA BIBLIOTECA PÚBLICA DEL SEGLE XXI.

QÜESTIONARI

1. Per a què haurien de servir les biblioteques públiques?

Per a la formació integral i continuada dels ciutadans, aportant i donant accés al ventall més ampli de recursos d’informació, i al mateix temps formant els ciutadans amb l’ús d’aquests recursos. Les biblioteques han de ser una de les potes per a formar i construir ciutadans crítics i lliures, capaços d’opinar de forma independent.

2. Podries dir-nos els 3 punts forts i els 3 punts febles que, al teu criteri, defineixen els serveis de biblioteca pública d’avui?

Punts forts:

  • El treball en xarxa, col·laboratiu, entre biblioteques d’un mateix sistema, i fins i tot entre biblioteques de sistemes diferents. La mentalitat oberta dels professionals.
  • Els catàlegs col·lectius.
  • L’accés a recursos digitals d’informació, i l’accés wi-fi que ofereixen.

Punts febles:

  • La dotació d’equips informàtics (ordinadors, amb els corresponents perifèrics), per poder-hi treballar amb condicions.
  • Els horaris, sovint desvinculats de la realitat social de la ciutat de la biblioteca.
  • La dotació de personal, en molts casos insuficient per a les necessitats de la biblioteca i no adaptada a la ciutat en què s’hi ubica.
3. Quins elements consideres a l’hora de valorar una biblioteca pública com un servei de qualitat?
  • El personal que l’atén (la seua formació, la seua empatía, la forma de tractar i atendre el públic, etc.). I que la dotació de personal sigui la suficient per a la biblioteca corresponent.
  • L’horari: que sigui ampli, que obri de matí i de tarda, dissabtes, etc.
  • El seu fons: que sigui actualitzat i divers, i que incorpori elements de multimèdia (CD,DVD, etc…)
  • Que disposi d’un bon parc d’ordinadors, tant per a accedir a internet com per a treballar-hi offline.
  • L’espai: que disposi d’espais confortables i ben equipats, i adaptats per a necessitats diverses (lectura en silenci, treball en grup, visionat de pel·lícules, etc.)
  • Que estigui ben comunicat: que s’hi pugui accedir fàcilment des de qualsevol punt de la ciutat, amb transport públic, caminant, etc… I si fos possible, que disposi d’aparcament per a cotxes.
  • Que estigui integrada en la vida cultural, social i associativa de la ciutat: que aculli tota mena d’activitats, que pugui ser lloc de reunió per a entitats que no disposen de local propi, etc…
4. Per què creus que hi ha gent que encara no va a les biblioteques públiques?

Per desconeixement de tot el que poden oferir, i per la pervivència, encara, d’un cert aire de lloc “sagrat”, de silenci, de repòs, amb unes normes estrictes… i per què no, encara també, d’una imatge social dels professionals un pèl desfasada i antiquada.

I potser també per una “no adeqüació” als interessos de públics potencials, que no han trobat a la biblioteca pública allò que els interessa.

5. Quins serveis voldries rebre de la teva biblioteca pública a través de la xarxa?
  • Catàleg col·lectiu: zona d’usuari privada, amb gestió de préstecs, reserves, cerques predeterminades, etc.
  • Web 2.0: catàlegs i pàgines de biblioteques de caire social, amb participació dels usuaris: puntuació i valoració de llibres, fòrums, etc. Blogs de biblioteques. Flickr, Twitter, etc… Presència d’aplicatius de cerca a Facebook. Widgets i capses de cerca o d’altres elements incrustrables a pàgines web, o blogs, externs…
  • Avisos i alertes, bé a través del correu electrònic com via SMS: de novetats bibliogràfiques, d’activitats, etc…
  • Atenció virtual a través de programes de missatgeria instantània: per exemple, Google Talk.
6. Quin tipus d’informació voldries trobar a la biblioteca pública?
  • La premsa diària, catalana, espanyola i alguna d’estrangera. Tant en paper com en digital. I una bona selecció de les principals revistes del mercat, amb una bona oferta temàtica.
  • Les últimes novetats bibliogràfiques més destacades, amb un retràs no gaire gran respecte les llibreries.
  • Les últimes novetats d’autors locals. La biblioteca ha de ser un altaveu per a donar visibilitat a autors locals de la seua ciutat, o de la seua comarca, que sovint queden marginats, o en un segon pla, dels circuits comercials.
  • Una excel·lent col·lecció local, el més complerta possible.
  • Les últimes novetats en música i pel·lícules.
  • Una selecció dels principals programes informàtics d’ús habitual, així com d’aplicacions i webs.
  • Una selecció generalista i universal de tots els coneixements humans, i si fos possible, l’especialització temàtica en una matèria concreta.
7. Quins professionals esperes trobar a les biblioteques públiques? Què n’esperes d’ells?

Professionals que s’apassionin amb la seua feina, que la visquin amb intensitat i que els agradi el que fan. Que sàpiguen transmetre aquesta passió. Que siguin capaços de trobar informació sobre la consulta més extranya, ja sigui a la mateixa biblioteca o derivant la consulta al centre corresponent. Espero trobar professionals amb filosofia 2.0, oberts a la col·laboració, al treball en equip, a la obertura de continguts, a la participació. Professionals amb amplis coneixements informàtics i d’internet. Professionals reciclables i innovadors, que arrisquin, que siguin capaços de trobar noves vies, que no s’estanquin…

8. Què demanes a un edifici de biblioteca pública? Com t’agradaria que fos?
  • Que tingui espais suficients, amb prou metres quadrats, i adaptat a les necessitats de la població a la que donarà servei.
  • Que sigui cèntric i de fàcil accés, ben comunicat amb transport públic i a peu, i que si fos possible, disposés d’aparcament per a accedir-hi amb cotxe.
  • Que sigui accessible per a tothom, i que no tingui barreres arquitectòniques.
  • Que es dissenyi adaptat a les característiques climàtiques del nostre entorn: que es limiti la presència del vidre, o que aquest es tracti amb elements que matisin l’aportació directa de llum i el conseqüent augment de temperatura a l’interior de l’edifici.
  • Però al mateix que estigui sufientment il·luminada.
  • Que disposes d’una sala multiusos suficient.
  • Que tingués espais per a treball en grup i per a estudiar, diferenciats i separats físicament de la resta de la biblioteca.
  • Que tingués una sala d’ordinadors amb accés a internet i per a treballar. I que per la resta de la biblioteca es disposés d’accés wi-fi.
  • Que estigués ben climatitzada, tan a l’estiu com a l’hivern.
  • Que es dissenyés amb criteris de sostenibilitat i ecoeficiència: panells solars, ventil·lació natural, etc.
  • Que incorporés sempre que fos possible altres elements de lleure: una cafeteria, restaurants, botigues, etc… O altres equipaments municipals: sala d’exposicions, teatre, museu, etc… Fins a compondre un complex lúdic i cultural. Això si, sempre respectant els espais propis de cada equipament, que haurien de ser els suficients.

Popularity: 6% [?]

Respostes al Concurs de Biblio-Arquitectura (3)

Donem a continuació les respostes, el llistat de participants i el guanyador del 3r Concurs de Biblio-Arquitectura corresponent al mes de juliol de 2008.

RESPOSTES

La fotografia amagada era de la Biblioteca Municipal de Roquetes, i més concretament del mobiliari de la seua sala infantil. Font: http://flickr.com/photos/danielgil/sets/72157602268424690/

I responeu les següents preguntes:

  1. Quin element arquitectònic ens trobem repetit constantment, amb lleugeres variacions, a les biblioteques dissenyades per Alvar Aalto? Un edifici rectangular, o de formes quadrades, que es contraposa amb espai de lectura i d’ubicació de les prestatgeries en forma de semi-cercle irregular, o de ventall… Però sobretot, i això em referia amb la pregunta: els patis enfonsats per a llibres, en què s’hi ubiquen les sales i els espais de lectura. Font: http://www.bauenblog.info/category/alvar-aalto/
  2. Quines famílies estiuejaven a la Torre Balldovina? … i la Torre Balldovina, que tingué fins i tot uns inquilins ben coneguts, il·lustres estiuejants barcelonins: els Sagarra i Castellarnau. Font: http://www.bauenblog.info/2006/06/06/la-torre-balldovina/
  3. Quina còpia d’un important llibre ha cedit La Torre de l’Espanyol a l’Arxiu Històric Comarcal de la Ribera d’Ebre? De quin any és? El conveni té una vigència de 10 anys, i entre la documentació municipal podem trobar una còpia dels Costums, privilegis i ordenacions de la Torre de l’Espanyol, que data de 1517. Font: http://www.bauenblog.info/2008/04/21/recull-de-noticies-bid/
  4. Digues 2 biblioteques de Josep Llinàs. Inclou també els anys de construcció i la ciutat en què s’ubiquen. En aquest mateix blog n’hem parlat de dues: la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona, 2001-2005), i la Biblioteca de Can Ginestar (Sant Just Desvern, 2001-2003). Font: http://www.bauenblog.info/category/josep-llinas/
  5. Segons les dades de l’últim EbreBloc, quants blogs hi havia a la Ribera d’Ebre l’any 2008? Quin augment (en nombre i %) i ha hagut respecte el 2007? Segons l’última radiografia de l’Ebresfera, a la Ribera d’Ebre el 2008 hi havia un total de 55 blogs. Respecte l’any 2007, hi ha hagut un augment de 44 blogs i d’un 400%. Font: http://eprints.rclis.org/archive/00013131/

PARTICIPANTS

A continuació teniu la relació de participants:

Número de concursant
Rebut Nom Punts Número aleatori
1 03/07/2008, 08.44h Rosana Castillo 5,5 03
2 16/07/2008, 17,12h Clara Àlvarez Chavarría 5,5 05
3 16/07/2008, 22.10h Vanessa Mengual Panisello 6,5 65

GUANYADOR

Com que no hi ha hagut empat, no cal que ens esperem al sorteig de l’ONCE d’aquesta nit, i ja podem donar el nom de la guanyadora, que aquest mes ha estat la Vanessa Mengual Panisello, que s’emporta dos menús eròtics al Restaurant Paiolet de Tortosa, i un compte Pro a Flickr.

Des d’aquí, felicitats i l’enhorabona a la guanyadora!!!

Popularity: 3% [?]

La Biblioteca de la Universitat de Portsmouth

Obra de l’equip d’arquitectes anglesos Penoyre & Prasad (2004-2007), la nova Biblioteca de la Universitat de Portsmouth és una ampliació de l’original, projectada per l’equip Ahrends Burton Koralek l’any 1976.

Es tracta d’un edifici triangular, de dues plantes, unit a l’edifici existent mitjançant un carrer cívic, obert i transitable durant les hores lectives. A més, l’ampliació s’ha dissenyat de manera sostenible, aplicant mesures com ara la ventil·lació natural.

Biblioteca de la Universitat de Portsmouth

Font: http://www.gifford.uk.com/ProjectProfiles.asp?id=17 [Consulta: 5 de juliol de 2008]

FONT:

  • “The University Library. University of Portsmouth. Hampshire. 2004-2007″. En: Transformations: the architecture of Penoyre & Prasad. London: Black Dog, 2007. ISBN 978-1-904772-67-5, p.
Blog Widget by LinkWithin

Popularity: 2% [?]