La DMF és una realitat

Any 2206,

“El gobierno insta una agencia de control de información con el propósito de “regular y mantener el orden” cuando en realidad solo buscaban opacar la libertad de expresión. Las bibliotecas, no contentas, se alzan a las armas y lanzan una contra-iniciativa para defender sus derechos.”

La guerra va esclatar a la mateixa Lib City, capital dels antics EUA (anomenats ara EUB, o Estats Units Bibliotecaris) i va durar 100 anys. Ràpidament es va extendre per tot el món: a Europa, per exemple, la Unió Europea decretà l’estat d’excepció informativa, fet que provocà que la British Library ràpidament encapçalés la ofensiva contra les dictadures informatives i polítiques del Vell Continent, mentre que les biblioteques nacionals van fer un efecte xarxa i es van revoltar contra els seus respectius principals mitjans estatals. No obstant això, a nivell local es van trobar resistències en forma de guerrilles informatives, liderades per mitjans antiquats i resistents a perdre el control que excercien sobre el seu propi territori. Un cas excepcional fou el de les Terres de l’Ebre (territori independent des del 2108 arran de la Guerra de l’Aigua que l’enfrontà amb Catalunya i Espanya, i la recordada Batalla del Desert d’Alfama com a punt i final victoriós); un antic setmanari s’enrocà i prengué posicions de força als turons de la capital, Tortosa, mentre suspenia temporalment la publicació en paper del setmanari, les emissions de tots els canals i emisores de televisió i ràdio locals, i tallaven les connexions telemàtiques i electròniques i censuraven tots els servidors d’internet; a més, els seus sicaris informatius col·locaren barricades a les portes de totes les biblioteques, museus i centres culturals ebrencs per tal de tallar-ne l’accés físic a les seues instal·lacions. Això provocà la unió de totes les Biblioteques Ebrenques, liderades pels bibliotecaris d’Ulldecona (els falduts eren coneguts per la seua valentía i coratge). La Batalla del Castell de la Suda fou el seu final.

El final de la Guerra coincideix amb el 200 aniversari de la creació del blog Frikitecaris, que passa a partir d’ara a esdevenir la Constitució Mundial, i els seus autors es consideren figures de reconegut prestigi i estudi; considerats semi-Déus, les seues màximes, els seus consells i els seus poders, són ara una guia per al bon govern. Els bibliotecaris dominen el món: la IFLA excerceix de govern mundial, mentre que als respectius països les Biblioteques Nacionals i els Col·legis i Associacions Professionals han près el control de la situació i ocupen tots els càrrecs de poder. A tot el món s’ha establert una República Il·lustrada, en què la cultura, el coneixement, la innovació, la lliure circulació de la informació, l’educació i la lectura són els seus eixos bàsics, i tenen les Biblioteques com a punts neuràlgics de la societat.

No obstant això… a la xarxa s’està organitzant una resistència virtual en contra de l’status quo actual. Una incipient resistència llatina, encapçalada pels activistes del Circulus Latinus Gerundensis es dedica a infectar els servidors web de totes les biblioteques, amb un codi maligne escrit en llatí i que promulga el retorn a la tradició clàssica i al decreixement econòmic…