Ja fa temps vaig rebre a través d’una promoció de BRM el Diari del Greg, una novel·la gràfica que narra les aventures durant un curs escolars del Greg Heffley, un pre-adolescent de 12 anys, escrites en primera persona pel mateix Greg. L’autor d’aquest Diari és Jeff Kinney, que el començà a publicar l’any 2004.
Ara em toca complir l’altra part del tracte i escriure un article patrocinat. El paquet que m’arribà a casa contenia una d’aquelles bosses d’esquena, juvenils, de tela roja, amb una gran imatge del Greg i l’adreça del seu blog. Sens dubte, una original forma de presentació del llibre… Venien ganes d’obrir la bossa i començar a llegir el Diari. Aquest reprodueix gràficament l’aspecte d’un quadern juvenil, com de cal·ligrafia; a més, la lletra també és manuscrita. Tot plegat li dóna al llibre un aspecte diferent, com descuidat i brut, propi segurament d’un noi de 12 anys.
A més, el llibre està àmpliament il·lustrat, amb dibuixos de traç gruixut i simple, però que serveixen per a caracteritzar tots els personatges, i segurament representen la visió que té en Greg del seu entorn.
Pel Diari circulen tota mena de personatges: els pares; el dos germans (en Manny i en Rodrick); el seu millor amic, en Rowley… i tot un seguit de fauna escolar, frikis amb granets, que decoren tot un món polièdric i inconsistent d’en Greg. Un món que canvia a gran velocitat, durant tot un curs, i ho fa a la mateixa velocitat en què canvien els gustos i les inquietuds d’en Greg, que s’enfronta a tot plegat amb grans dosis d’humor i ironía.
I és que penso que és aquest l’autèntic valor del llibre. Tot i que hi ha una clara visió nord-americana (per l’orígen de l’autor, sens dubte), l’estereotip i el personatge del Greg podria ven viure al nostre costat: seria un dels nostres veïns… un xiquet de 12 anys sense més importància. El Diari podria ser el Diari d’un dels nostres: d’algún nevot, d’algún fill de nosaltres… o fins i tot de nosaltres mateixos, que ja ens aproximem a la trentena. Personalment, en moltes situacions m’hi he vist reflectit, però sobretot en l’actitud del Greg: inconformista, descontent amb tot i tothom, però al mateix temps incapaç de canviar absolutament res… i amb un gran cor i una gran estima per totes aquestes persones que l’envolten. El que passa, és que clar, té 12 anys i no ho vol expressar.
En definitiva, que tot i l’aspecte infantil que pugui tenir a primera vista, s’hi amaga tot un retrat i una visió de la nostra adolescència: dels gustos, de les seues temors, de les relacions entre sexes, de l’amistat, de la família, de les classes i els professors,… Ens ajudarà a entendre-la? Doncs no ho sé, però com a mínim riurem una bona estona, tot recordant com erem de menuts.
Popularity: 2% [?]
