José Ignacio Linazasoro és l’autor de l’Aulari i la Biblioteca de les Escuelas Pías de San Fernando (1996-2004), al barri madrileny de Lavapiés. La Biblioteca se sitúa a les ruines de l’antiga església de les Escoles, restaurada i rehabilitada per a acollir aquest nou ús.

Font [Consulta: 4 de maig de 2008]

Es tracta d’una intervenció singular i profunda, ja que el mobiliari que s’ha triat forma part inseparable de tot el conjunt i de l’edifici que l’acull. És a dir, es supera la simple imposició d’un mobiliari estàndard i implantat sense més, d’una imposició prèvia a l’espai. Aquí l’espai i el mobiliari formen un conjunt inseparable. Penso que podria ser un bon exemple de fins a on poden arribar els límits de la restauració: aquesta reforma no s’entendria sense aquests mobles, entren dins del concepte mateix de la reforma.

Del mobiliari m’ha agradat especialment el taulell de préstec, de línies pures i senzilles; simplicitat portada fins al límit de l’elegància. Minimalisme rematat amb una corva de 90º, i que m’ha recordat la magnífica escala que porta a l’altell de la Biblioteca Pere de Montcada de La Sénia.

FONTS:

  • “Centro Cultural Escuelas Pías de Lavapiés” [Consulta: 4 de maig de 2008]
  • “Aulario y biblioteca en la Escuelas Pías de San Fernando, Lavapiés, Madrid”. En: DAU, n. 29 (2007), p. 46-49.
  • “Biblioteca e Aulario nelle rovine de Las Escuelas Pías de Lavapiés: Madrid, 1996-2004″. En: José Ignacio Linazasoro: progettare e costruire. A cura di Stefano Presi. Latina, Itàlia: Casa dell’Architettura Onlus, cop. 2007. ISBN 978-88-89002-03-2, p. 170-187.