[bauen]

En temes d’aigua (i en molts d’altres), sóc un absolut ignorant, ho sé… Però en l’actual sequera que patim tots (l’Ebre inclòs), sembla que hem vist en el circ polític un salt mortal cap endavant, amb doble tirabuixó… Ara resulta que si que poden fer transavassaments de l’Ebre cap a Barcelona, i a més defensats per els partits que durant l’època del PHN, s’hi negaven rotundament. Curiós canvi aquest… no voldria ser malpensat i creure que l’àrea metropolitana és el seu graner de vots. No… Un cop més l’ús electorialista dels recursos. Sembla que un PHN, no, mai… però potser si un PHC, de Pla Hidrològic Català. Com diu el Manel, ara els valencians què diran?

Però vaja, si em de ser solidaris amb els de la capital, doncs ho serem, quin remei. Només faltaria!! Que no m’acusin d’enfrontar territoris, valga’m Déu!! L’aigua és de tots, tot hi tenim dret; però també tenim dret a desenvolupar-nos econòmicament com altres zones de Catalunya, o no? Però si per els nostres estimats polítics, les Terres de l’Ebre són el graner energètic de Catalunya (energia que, curiosament, aprofiten altres zones de Catalunya per al seu legítim desenvolupament econòmic), reclamo compensacions i un tracte de discriminació positiva pel territori (heu vist, ja parlo políticament correcte). Prioritzar les I bé, tampoc dic que altres zones tinguin nuclears, pantans contaminats ni res per l’estil… no no… El que vull dir és que s’implanti al territori tot allò que ja està present a la resta del país gràcies a l’energia provinent de l’Ebre: que es promogui la implantació industrial al territori de grans firmes; que hi hagi centres d’innovació, investgació i coneixement de referència; que no es deixi perdre tot el potencial humà, i que no s’en vagi a fora; que es millorin les infraestructures: més línies ferroviàries, més estacions, l’AVE, l’Euromed,… Més i millors carreteres; gratuïtat dels peatges (o descomptes); autovies, etc… Millorar les infraestructures de les TIC; més transport públic; més autobusos,… I que tot plegat no només siguin promeses que quedaran en un calaix… o que se les emportarà el vent.

L’idealisme em mata, però em reconforta i m’enforteix l’enorme capital social que hi he descobert.