El passat 19 d’abril de 2008, s’inaugurà el nou edifici de la Biblioteca Pere de Montcada de La Sénia, al Montsià. L’anterior espai era de l’any 1983 i ja s’havia quedat petit; la Biblioteca celebra aquest 2008 el seu 25è aniversari. El nou equipament es troba situat a les Antigues Escoles de la localitat, un edifici de 1932/33, i que fou inaugurat per Marcel·lí Domingo. La Biblioteca comparteix edifici amb una oficina del Parc Natural dels Ports, que se sitúa a l’esquerra, mentre que la Biblioteca ocupa la part dreta. Ambdós equipaments comparteixen una sala polivalent ubicada just amb mig de l’edifici. La rehabilitació de l’edifici ha anat a càrrec dels arquitectes Inés Sanz i Liberto Jornet.
De l’edifici en destacaria sobretot l’altell que s’hi ha habilitat, a mitja alçada, i que ocupa la meitat de la sala principal de la Biblioteca. És d’ús exclusivament intern, i farà funcions de sala de repòs i descans per al personal de la Biblioteca. S’hi accedeix mitjançant una escala de fusta, que se’ns dubte és l’element arquitectònic que més m’ha agradat: pel seu contrast i diferenciació amb la resta de l’edifici… però alhora també per la seua integració; no resulta un element estrident.
Des d’aquest altell es té una vista panoràmica del buit que deixa en la resta de la sala, a la seccions d’àudiovisuals i de revistes i premsa.
I és precisament en aquest altell on, personalment, hi trobo un element que no em va agradar. El terra de l’altell és de moqueta, un material gens habitual en les nostres latituds. En aquest espai es buscava calidesa i confort, que fos un espai de relaxació i tranquilitat. La moqueta és sens dubte un material que reuneix totes aquestes característiques, però al mateix temps, penso que caldrà estar ben atents al seu manteniment i a la seua correcta neteja, ja que també és un material delicat.
L’altre element que em va agradar molt va ser un lluernari en forma d’L, situat en l’única sala que s’ha afegit a l’edifici original, i que penso que passa desaparcebuda, quedant totalment integrada internament (però potser ja no tant en el seu exterior). En les següents imatges podem veure el raig de llum que entra dins la Biblioteca, i un detall dels lluernaris.
És l’única sala on no trobem els encavallats de fusta de la coberta, que s’han respectat a la resta de sales, i que són un dels altres detalls característics a tenir en compte. Em recorden als que podem veure també a la Biblioteca de Roquetes.
Destacar, finalment, l’ús de diferents colors segons la sala i els seus usos i funcions. La gamma cromàtica, personalment, l’he trobada molt encertada: dóna a la Biblioteca un aire de calidesa i recolliment, fins i tot de sensualitat. En la sala infantil, però, trobem colors vius i festius.
Ja per acadar, comentar que la Biblioteca disposa d’un dipòsit subterrani. La seua construcció ha suposat una inversió total de 837.000 euros.
Podeu trobar tot l’àlbum de fotos de la Biblioteca a: http://www.flickr.com/photos/danielgil/sets/72157604632214166/
MÉS INFORMACIÓ:
Popularity: 13% [?]
