El passat dia 21 de febrer vaig participar en la presentació del llibre Catalunya, guia d’arquitectura moderna: 1880-2007… Voldria en aquest apunt deixar constància d’algunes paraules i reflexions que féu en Maurici Pla, l’autor de la guia…

  • Es tenia una certa temor a patir esbroncades per haver o no inclòs determinades obres a la Guia… La realitat ha estat, però, totalment la contrària, i la Guia ha estat molt ben acollida arreu de Catalunya.
  • Va explicar el procés de gestació de la Guia: encàrrec el 2004 de la Junta de Govern del COAC; carta blanca en l’elaboració de la publicació… Es van seguir entre 5 i 7 criteris principals (pautes, lògiques d’elaboració) de gestació de la Guia. A més, comentà que aquesta Guia era la primera d’una sèrie de publicacions temàtiques d’àmbit català: si aquesta era d’edificació, les properes seran de paisatge i espais públics, de planificació urbanística i d’espais interiors.
  • Es tracta d’una Guia institucional… però també ho és de personal. S’ha gestat al llarg de 3 anys, juntament amb un equip de 3 estudiants. La presa de decisions s’ha près en forma de debat.
  • Aquesta Guia és hereva de la inflació de guies d’arquitectura que tingué lloc durant la dècada de 1970.
  • S’intentaren superar les divisions administratives imperants, ja siguin en provincies o en vegueries. Així s’ha dividit el territori en tres franjes principals (de costa, interior i muntanya), subdividides en subzones, segons ciutats que actuen de pols d’atracció. En total, 10 capítols: Figueres, Girona, Barcelona, Tarragona, Tortosa, Olot, Vic, Manresa, Lleida, La Seu d’Urgell…
  • Maurici Pla també parlà sobre els criteris de la tria dels edificis. S’ha donat més importància als edificis més valuosos de fora de l’àmbit de Barcelona. S’han potenciat les arquitectures menys conegudes de fora de Barcelona; així, Barcelona pren menys força i té menys importància. Es té, doncs, una clara voluntat de reequilibri arquitectònic, de reconeixement.
  • També s’ha procurat incloure (de forma deliberada) una bona quota d’arquitectes joves.
  • Com a Guia d’arquitectura moderna que és… calia dons redefinir, replantejar-se el concepte de modern, el terme de modernitat… Així, s’ha associat i vinculat la modernitat al concepte d’edificis de risc, de ruptura, de progrés artístic respecte el seu temps.
  • S’assolí una base de dades de treball d’uns 5.000 registres. Eren, però, edificis ja publicats en d’altres publicacions. Després es depurà fins els 417 edificis presents a la Guia.
  • La Guia no és un instrument excel·lent per a valorar l’arquitectura del territori català, ni per a valorar un equip d’arquitectes… Si que ho és, però, com a compendi de l’arquitectura moderna a Catalunya. Aquesta és la seua finalitat i voluntat última.
  • S’ha detectat que hi ha una continuïtat del risc en l’arquitectura moderna: el modernisme, el GATCPAC, la post-guerra, els anys 60…

Finalment, parlà Joan Caballol, que destacà:

  • L’aprofitament turístic de la Guia.
  • Tota tria implica un cert grau de valentia.
  • Ha despertat la capacitat d’admiració de l’arquitectura per part de no arquitectes.
  • Respecte l’organització territorial, la Guia deixa palès que les Terres de l’Ebre són un territori ben definit.
  • La Guia ajuda a aproximar, a apropar al gran públic un tema sovint molt aspre i obscur com és l’arquitectura.