a) està estructurada de forma geogràfica, territorial.. una bona (no diguem ja una d’”excel·lent”, com la qualifiques) guia d’arquitectura (que no és el mateix que una guia de turisme arquitectònic) MAI, repeteixo: MAI, ha d’estar estructurada de forma territorial sino de forma cronològica.
Fins i tot aquella que pretén elevar l’interès de l’arquitectura catalana no-barcelonina al nivell de la que es produeix a la gran metròpoli ha d’entendre’s abans com a un continu històric (d’àmbit català si fa falta) que no com una sèrie de “taques” repartides per la geografia que no responen a cap criteri arquitectònic sinó a un de proximitat (valor que seria útil per explicar l’aïllament del romànic de la Vall de Boí del segle XII però que no té absolutament cap mena de sentit a l’hora d’analitzar l’arquitectura del segle XX (no diguem ja la del segle XXI).
Per a una guia d’arquitectura, aquesta sí que “excel·lent”, on no es respecta una cronologia estricte (any a any) sino uns corrents que es transformen -SEMPRE amb solució de continuïtat temporal- al llard de les dècades, consultar la guia publicada per ACTAR i editada per M. Gausa: “Barcelona, Guia de Arquitectura Moderna, 1860-2002″

b) el pròleg de la guia és, com acostuma a passar, una mala jugada per a l’autor, en aquest cas mr. Pla: no hi ha res més penós que començar una guia anunciant-la com la definitiva o poc menys que revolucionària o com la síntesis “total” de les anteriors quan: ni aporta res de nou (la majoria d’edificis ja apareixen a moltes altres publicacions, publicacions més concretes en el periode temporal, o més acotades en el terreny geogràfic que pretenen cobrir, i per tant, molt més aprofitables), ni ajuda entendre l’evolució de l’arquitectura com ho faria una de cronològica, ni posa de rellevància algunes obres per damunt d’altres (és que tots els edificis són de la mateixa importància? ja sigui social o plàstica o precursora estilísticament?… Alexandre Cirici tenia una estrelleta o dues o tres per dir quins edificis del barri gòtic de BCN eren més destacables en la seva “Barcelona Pam a Pam”… i la va editar fot 40 anys! .. ara sembla que la Torre Agbar (tan detestada per alguns reaccionaris del “stablishment” de l’arquitectura catalana) es mereix el mateix número de ralles que una caseta de no-sé-qui a la Costa Brava.. això no té cap mena de sentit…
tampoc m’entusiasma les assèptiques definicions de cada projecte… ja es podrien haver mullat una mica més, més enllà de la definició strictu-sensu de l’edifici..

c) s’hi repeteixen molts autors (a vegades de forma absurda, amb obres menors perfectament obviables però que hi apareixen perque porten la firma “X”, que dona “caché” al projecte) i, ni se’n descobreixen de nous -de joves o no-tan-joves-però-mai-publicats-, ni s’en rescaten prous -de veterans- (alguns sí, tot cal dir-ho), i quan s’en rescaten es rescaten sempre els mateixos, i s’hauria d’aprofundir mínimament en els autors (ni que siguin deu ratlles biogràfiques al final de la guia, estil la prou-bona “Guia d’Arquitectura Modernista de Cataluña” de la Raquel Lacuesta)

total… una guia més, *rolling eyes*…
i que sí, que no està mal, però el dia que el COAC entengui que la guia “definitiva” (en sentit generalista) sobre arquitectura catalana no serà mai una guia de paper sino una guia on-line (eternament editable i eternament ampliable i d’abast internacional, estil la que es va presentar fa uns mesos sobre arquitectura espanyola moderna) seguirem fent “more of the same”…

Bé, ja m’he quedat a gust (i perdó per la contundència, hehehe..) .. i que consti que tinc la guia i alguna cosa de positiu n’he tret, però ha estat -amb les expectatives que m’havia fet després de veure’n la publicitat- una (una més) considerable decepció.

Salut

(PD. I això que la arquitectura és un tema “aspre” i “obscur” per al gran públic, … home… dir-ho en ple any 2008, època d’Internet, és, ja em perdonaràs, senzillament ridícul… Mai en aquest país s’havia glorificat tant els arquitectes i l’arquitectura.. bé, en aquest país i a tot arreu… i mira que aquí, particularment, tenim fama de tenir el “gran públic” constantment alerta de què es fa i es deixa de fer en l’espai públic de les ciutats i pobles catalans… ja ho deia Unamuno, “catalanes, la estética os pierde”… i mira que fot anys que ens perd… és que hi ha algun altre indret per aquí prop on el “gran públic” es preocupi més per l’arquitectura del nostre entorn?!?!?!?.. no fotem home!!)