Com ja segurament sabeu, aquest dijous 21 de febrer participaré en la presentació del llibre Catalunya, guia d’arquitectura moderna: 1880-2007, a les 18h a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
He estat pensant en la meua intervenció, què puc aportar al discurs i a l’explicació que ens farà el seu autor, el Maurici Pla. La tasca no ha estat fàcil, de debó… Però meditant-ho he arribat a una pregunta, que ha esdevingut finalment el fil argumental dels quatre apunts mal comptats que exposaré; quatre idees… Què representa per a un poble la inclusió d’una obra arquitectònica del seu municipi en una guia com aquesta? Vaja, suposo que és una pregunta prou interessant com per treure’n tot el suc possible, i segurament hi haurà gent més preparada que jo per a construir un discurs més ben elaborat i complex… però vaja, en la modesta opinió d’un bibliotecari:
- La inclusió en el mapa nacional de l’arquitectura. El territori existeix, el poble existeix (una part d’ell) és present, es té en compte, apareix en les planes d’una guia d’arquitectura d’àmbit català. No sempre passa, i cal destacar-ho. Es surt de les publicacions sectorials (premis, revistes), i es fa el salt a publicacions generalistes (penso que la Guia és de voluntat clarament generalista, per apropar l’arquitectura al gran públic). I el salt és important, potser vertiginós.
- La valorització i el reconeixement del patrimoni del poble. L’aparició dóna valor a l’edifici, el dignifica… I dóna valor, de retruc, al municipi de l’acull. Es trenca un cercle viciós que menysprea sistemàticament el patrimoni arquitectònic propi, fins i tot el més nou i actual. Es reconeix el seu valor cultural i artístic. Podriem dir que es crea un sentiment d’orgull?
- La descoberta del patrimoni arquitectònic. Sovint ens passa desapercebut l’edifici que tenim al costat; i cal que ens ho diguin per a què el descobrim i el mirem amb uns altres ulls. També hi ha una funció didàctica, de descoberta d’edificis que no se’ls considera patrimoni, bé sigui per què se’ls considera nous (el patrimoni arquitectònic com quelcom d’antic), bé per simple desconeixença.
- I finalment, i englobant els tres primers punts, penso que també representa una conscienciació col·lectiva de la necessitat de preservació del patrimoni local. Els edificis que apareixen a la Guia entren (alguns) a formar part ja de l’imaginari col·lectiu del poble. Potser el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai ja ho estava… però segurament, per falta de temps (social), la Casa per al Fotògraf a les Cases d’Alcanar de Carles Ferrater, encara no ho està. I la Guia ajuda a escurçar aquest temps.
Deixa un comentari